Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Antoni Pladevall i Font, Baluard, Baronia de Calders, Calders, Castellcir, Castellnou de la Plana, Castlania, Cisterna, Ermessenda de Carcassona, Ermessenda de Cardona, Granera, Guillem de Berguedà, Josep Maria Gavín i Barceló, Maldà, Masoveria, Meandre, Moianès, Mura, Muralla, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Riu Calders, Senyor, Talamanca, Togores, Tona (Osona), Torre mestra, Vescomtat d'Osona, 1019, 1023, 1067, 1313, 1336, 1347, 1410, 1440, 965, 974, 977, 984.
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Nou!!: Castell de Calders і Antoni Pladevall i Font · Veure més »
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Nou!!: Castell de Calders і Baluard · Veure més »
Baronia de Calders
La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.
Nou!!: Castell de Calders і Baronia de Calders · Veure més »
Calders
Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Bages.
Nou!!: Castell de Calders і Calders · Veure més »
Castellcir
Castellcir és un poble i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Vallès Oriental.
Nou!!: Castell de Calders і Castellcir · Veure més »
Castellnou de la Plana
Castellnou de la Plana és un castell de mitjans i final de l'edat mitjana situat en el terme municipal de Moià (Moianès).
Nou!!: Castell de Calders і Castellnou de la Plana · Veure més »
Castlania
La castlania era el conjunt de béns o drets que depenien d'un castell i que havien de permetre el sosteniment del castlà i de la seua guarnició.
Nou!!: Castell de Calders і Castlania · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Nou!!: Castell de Calders і Cisterna · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell de Calders і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ermessenda de Cardona
Ermessenda de Cardona (c.1071-1095) era filla del vescomte Ramon Folc I de Cardona i d'Ermessenda de Cabrera.
Nou!!: Castell de Calders і Ermessenda de Cardona · Veure més »
Granera
Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès.
Nou!!: Castell de Calders і Granera · Veure més »
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Nou!!: Castell de Calders і Guillem de Berguedà · Veure més »
Josep Maria Gavín i Barceló
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.
Nou!!: Castell de Calders і Josep Maria Gavín i Barceló · Veure més »
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.
Nou!!: Castell de Calders і Maldà · Veure més »
Masoveria
El contracte de masoveria (tambè aparceria) és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover, tambè parcer) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria».
Nou!!: Castell de Calders і Masoveria · Veure més »
Meandre
Meandres del riu Nowitna a Alaska, es poden observar alguns braços morts o meandres abandonats. Meandre del riu Isàvena, Baixa Ribagorça En geomorfologia, un meandre o els noms populars (al)goleja, anglada, calada, racó, raconada, reclau, recolzada, retorna, sofraja és un revolt o torcera molt pronunciat en un curs d'aigua.
Nou!!: Castell de Calders і Meandre · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Castell de Calders і Moianès · Veure més »
Mura
Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental.
Nou!!: Castell de Calders і Mura · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Castell de Calders і Muralla · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell de Calders і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Castell de Calders і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Castell de Calders і Ramon Borrell I · Veure més »
Riu Calders
El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages.
Nou!!: Castell de Calders і Riu Calders · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Castell de Calders і Senyor · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Castell de Calders і Talamanca · Veure més »
Togores
Ermita de Togores Togores és una antiga quadra medieval del terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental.
Nou!!: Castell de Calders і Togores · Veure més »
Tona (Osona)
Tona és un municipi de la plana de Vic a la comarca d'Osona, i a la regió de l'Alt Ter, situada al sud de la regió.
Nou!!: Castell de Calders і Tona (Osona) · Veure més »
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Nou!!: Castell de Calders і Torre mestra · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Castell de Calders і Vescomtat d'Osona · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 1019 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Castell de Calders і 1023 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Castell de Calders і 1067 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 1313 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 1336 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 1347 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Calders і 1410 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Castell de Calders і 1440 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 965 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 974 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Castell de Calders і 977 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Calders і 984 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Santa Maria del Castell de Calders.
