Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Arc de mig punt, Art romànic, Baix Empordà, Barroc, Bé cultural d'interès nacional, Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro), Campanar, Capitell, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Castell de Benedormiens, Castlà, Costa Brava, Delme, Dovella, Ermessenda de Carcassona, Fogatge, Fornícula, Girona, Guerra dels remences, Isabel II d'Espanya, Llinda, Massís de les Gavarres, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Municipi, Nau (arquitectura), Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Pessebre vivent, Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Pilastra, Pinacle, Platja d'Aro, Platja de Fenals, Primícia, Quilòmetre, Ramon Borrell I, Rectoria, Remences, Renaixement, Ridaura, Romanyà de la Selva, S'Agaró, Sagristia, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Santa Maria de Castell d'Aro, Santa Maria de Fenals d'Aro, Solius, Vall d'Aro, Vassallatge, ..., 1041, 1858, 1892, 1969, 2005. Ampliar l'índex (5 més) »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Castell d'Aro і Arc de mig punt · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Castell d'Aro і Art romànic · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Castell d'Aro і Baix Empordà · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Castell d'Aro і Barroc · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Castell d'Aro і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).
Nou!!: Castell d'Aro і Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro) · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Castell d'Aro і Campanar · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Castell d'Aro і Capitell · Veure més »
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, també denominat la Vall d'Aro, (abans anomenat oficialment i a tort Castell-Platja d'Aro) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro.
Nou!!: Castell d'Aro і Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró · Veure més »
Castell de Benedormiens
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Castell d'Aro і Castell de Benedormiens · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: Castell d'Aro і Castlà · Veure més »
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Nou!!: Castell d'Aro і Costa Brava · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Castell d'Aro і Delme · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Castell d'Aro і Dovella · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell d'Aro і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Castell d'Aro і Fogatge · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Castell d'Aro і Fornícula · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Castell d'Aro і Girona · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Castell d'Aro і Guerra dels remences · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Castell d'Aro і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Castell d'Aro і Llinda · Veure més »
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Nou!!: Castell d'Aro і Massís de les Gavarres · Veure més »
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Castell d'Aro і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Castell d'Aro і Municipi · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Castell d'Aro і Nau (arquitectura) · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Castell d'Aro і Pere de Carcassona · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell d'Aro і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pessebre vivent
Escena de pastors al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat Escena de l'Anunciació al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat Escena del Pessebre de Bàscara Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d'un poble, la llera d'un riu, els entorns d'una finca o un bosc, per on l'espectador es desplaça.
Nou!!: Castell d'Aro і Pessebre vivent · Veure més »
Pessebre Vivent de Castell d'Aro
El Pessebre Vivent de Castell d'Aro, és una manifestació molt arrelada al Baix Empordà i representativa d’aquesta tradició nadalenca.
Nou!!: Castell d'Aro і Pessebre Vivent de Castell d'Aro · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Castell d'Aro і Pilastra · Veure més »
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Nou!!: Castell d'Aro і Pinacle · Veure més »
Platja d'Aro
Platja d'Aro, antigament Platja d'Àreu, és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, juntament amb Castell d'Aro i s'Agaró.
Nou!!: Castell d'Aro і Platja d'Aro · Veure més »
Platja de Fenals
La platja de Fenals és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud, entre la platja de sa Boadella i la platja de Lloret (no confondre-la amb la denominació de Platja d'Aro fins a mitjans del S. XX: Barri de Fenals o Fenals d'Aro) És una platja de sorra gruixuda, d'uns 700 metres de llargada i un 10% de pendent.
Nou!!: Castell d'Aro і Platja de Fenals · Veure més »
Primícia
La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.
Nou!!: Castell d'Aro і Primícia · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Castell d'Aro і Quilòmetre · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Castell d'Aro і Ramon Borrell I · Veure més »
Rectoria
Rectoria de Castelltort adossada a l'església (Guixers - (Solsonès) Una rectoria és la dependència o conjunt de dependències on el rector d'una parròquia té les oficines i, generalment, l'habitatge.
Nou!!: Castell d'Aro і Rectoria · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Castell d'Aro і Remences · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Castell d'Aro і Renaixement · Veure més »
Ridaura
El Ridaura és un riu del Baix Empordà.
Nou!!: Castell d'Aro і Ridaura · Veure més »
Romanyà de la Selva
Romanyà de la Selva, antigament Biert, és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro.
Nou!!: Castell d'Aro і Romanyà de la Selva · Veure més »
S'Agaró
S'Agaró, etimòlogicament Segueró, és una entitat de població de la Vall d'Aro, administrativament al municipi de Castell, d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, al Baix Empordà.
Nou!!: Castell d'Aro і S'Agaró · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Castell d'Aro і Sagristia · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Castell d'Aro і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Castell d'Aro і Santa Cristina d'Aro · Veure més »
Santa Maria de Castell d'Aro
Santa Maria de Castell d'Aro és una església protegida com a bé cultural d'interès local a municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Castell d'Aro і Santa Maria de Castell d'Aro · Veure més »
Santa Maria de Fenals d'Aro
Santa Maria de Fenals d'Aro és una església barroca del nucli de Fenals, en el municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Castell d'Aro і Santa Maria de Fenals d'Aro · Veure més »
Solius
Solius és una entitat de població del municipi baixempordanès de Santa Cristina d'Aro.
Nou!!: Castell d'Aro і Solius · Veure més »
Vall d'Aro
La Vall d'Aro és una subcomarca situada entre el massís de l'Ardenya i el Massís de les Gavarres, formada pels municipis de Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró i Sant Feliu de Guíxols.
Nou!!: Castell d'Aro і Vall d'Aro · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Castell d'Aro і Vassallatge · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Aro і 1041 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Castell d'Aro і 1858 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Castell d'Aro і 1892 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Castell d'Aro і 1969 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Castell d'Aro і 2005 · Veure més »
