Taula de continguts
43 les relacions: Adelaida (reina de França), Anglaterra, Arnulf de Caríntia, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carloman II, Cristianisme, Ducat de Lotaríngia, Enric I d'Alemanya, Era dels vikings, França, Gebhard de Lotaríngia, Heribert II de Vermandois, Hincmar de Reims, Hug el Gran (robertià), Hug I de França, Jacques Paul Migne, Llista de reis de França, Lluís el Tartamut, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lorena, Normandia, Odó I de França, Péronne, Ponthion, Quentin Durward, Raül I de França, Rainulf II de Poitiers, Reims, Robert I de França, Rol·ló, Sena, Somme, Tractat de Saint-Clair-sur-Epte, Vikings, Walter Scott, 15 de juny, 17 de setembre, 7 d'octubre, 7 de gener, 922.
Adelaida (reina de França)
va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.
Veure Carles III de França і Adelaida (reina de França)
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Carles III de França і Anglaterra
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Veure Carles III de França і Arnulf de Caríntia
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Carles III de França і Carlemany
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Carles III de França і Carles el Calb
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure Carles III de França і Carles el Gras
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Veure Carles III de França і Carloman II
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Carles III de França і Cristianisme
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Carles III de França і Ducat de Lotaríngia
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Veure Carles III de França і Enric I d'Alemanya
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Veure Carles III de França і Era dels vikings
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Carles III de França і França
Gebhard de Lotaríngia
Gebhard de Lotaríngia, també esmentat com Gebhard de Lahngau o de Wetterau (mort el 22 de juny de 910), fou comte al Wetterau, i després duc de Lotaríngia.
Veure Carles III de França і Gebhard de Lotaríngia
Heribert II de Vermandois
Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.
Veure Carles III de França і Heribert II de Vermandois
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Veure Carles III de França і Hincmar de Reims
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Veure Carles III de França і Hug el Gran (robertià)
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure Carles III de França і Hug I de França
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Veure Carles III de França і Jacques Paul Migne
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Carles III de França і Llista de reis de França
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Veure Carles III de França і Lluís el Tartamut
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Veure Carles III de França і Lluís IV d'Alemanya
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Carles III de França і Lluís IV de França
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Carles III de França і Lorena
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Carles III de França і Normandia
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Veure Carles III de França і Odó I de França
Péronne
* Péronne (Saona i Loira) municipi francès al departament de Saona i Loira.
Veure Carles III de França і Péronne
Ponthion
Ponthion és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Carles III de França і Ponthion
Quentin Durward
Quentin Durward és una novel·la de Walter Scott, que es va publicar el 1823.
Veure Carles III de França і Quentin Durward
Raül I de França
Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).
Veure Carles III de França і Raül I de França
Rainulf II de Poitiers
Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.
Veure Carles III de França і Rainulf II de Poitiers
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Carles III de França і Reims
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Veure Carles III de França і Robert I de França
Rol·ló
Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost viking que esdevingué el primer duc de Normandia (911-927).
Veure Carles III de França і Rol·ló
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Carles III de França і Sena
Somme
El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Veure Carles III de França і Somme
Tractat de Saint-Clair-sur-Epte
Ducat de Normandia entre 911 i 1050. El tractat de Saint-Clair-sur-Epte fou un acord signat a la tardor del 911 entre Carles III el Simple i Rol·ló, un cap dels normands.
Veure Carles III de França і Tractat de Saint-Clair-sur-Epte
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Carles III de França і Vikings
Walter Scott
Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme.
Veure Carles III de França і Walter Scott
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Carles III de França і 15 de juny
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles III de França і 17 de setembre
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles III de França і 7 d'octubre
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carles III de França і 7 de gener
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Veure Carles III de França і 922
També conegut com Carles III el Simple, Carles el Simple.