Obrir a Google MapsTaula de continguts
37 les relacions: Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Akçe, Applied Research Institute - Jerusalem, B'Tselem, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cereal, Cisjordània, Consell de vila (Palestina), Dúnam, Defter, Demai, Gaza, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haaretz, Haiximita, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Israel, Jordània, Judea, Liwa, Mandat britànic de Palestina, Mur de Cisjordània, Nàhiya, Ni'lin, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Pere (nom), Qibya, Ramal·lah, Ramla, Tosefta, Village Statistics, 1945, Waqf.
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Veure Budrus і Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
Veure Budrus і Akçe
Applied Research Institute - Jerusalem
LApplied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) és una ONG palestina fundada en 1990 amb seu principal a Betlem, Cisjordània.
Veure Budrus і Applied Research Institute - Jerusalem
B'Tselem
B'Tselem (hebreu: שרמוטות, "a imatge de Déu") és una organització no governamental (ONG) israeliana fundada el 3 de febrer de 1989 per un grup d'importants advocats, acadèmics, periodistes i membres de la Kenésset israelians.
Veure Budrus і B'Tselem
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Veure Budrus і Cens de Palestina de 1922
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Veure Budrus і Cens de Palestina de 1931
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Budrus і Cereal
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Veure Budrus і Cisjordània
Consell de vila (Palestina)
Un consell de vila és un tipus de govern local utilitzat a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a les localitats palestines que habitualment tinguin una població d'entre 800-3,000 + habitants.
Veure Budrus і Consell de vila (Palestina)
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Veure Budrus і Dúnam
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Veure Budrus і Defter
Demai
Demai (en hebreu és el tercer tractat del seder Zeraïm (en català: llavors) de la Mixnà i del Talmud de Babilònia. Consisteix en set capítols, i té una Guemarà amb prou feines en el Talmud de Jerusalem. Existeix algun debat sobre el significat literal i l'origen de la paraula demai.
Veure Budrus і Demai
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Budrus і Gaza
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
Veure Budrus і Governació de Ramal·lah i al-Bireh
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Veure Budrus і Guerra arabo-israeliana de 1948
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Veure Budrus і Guerra dels Sis Dies
Haaretz
Haaretz (en hebreu: הארץ) (en català: La Terra), en referència a l'expressió Eretz Israel, (en català: Terra d'Israel) és un diari Israelià fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rússia.
Veure Budrus і Haaretz
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Veure Budrus і Haiximita
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Budrus і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Budrus і Imperi Romà d'Orient
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Budrus і Israel
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Budrus і Jordània
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Budrus і Judea
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Veure Budrus і Liwa
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Veure Budrus і Mandat britànic de Palestina
Mur de Cisjordània
Traçat de la barrera, tal com fou establert el febrer de 2006. Prop de Jerusalem, juliol del 2005. Una mica abans de Betlem, desembre de 2007 A la sortida de Betlem - agost de 2005. Mur de separació a Jerusalem Est, vist des de la Ciutat Vella. Alçària de vuit metres, aïlla Jerusalem de Cisjordània.
Veure Budrus і Mur de Cisjordània
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Veure Budrus і Nàhiya
Ni'lin
Ni'lin és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 17 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah.
Veure Budrus і Ni'lin
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Veure Budrus і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Veure Budrus і Palestine Exploration Fund
Pere (nom)
Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.
Veure Budrus і Pere (nom)
Qibya
Qibya és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 30 km al nord-oest de Ramal·lah i al nord de la ciutat israeliana de Modi'in.
Veure Budrus і Qibya
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Veure Budrus і Ramal·lah
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Veure Budrus і Ramla
Tosefta
La Tosefta (en hebreu: תוספתא) és juntament amb la Mixnà, la Guemarà, i el Talmud, una de les fonts legals de la literatura rabínica. Es tracta d'un compendi legal, amb una estructura interna bàsicament idèntica a la Mixnà.
Veure Budrus і Tosefta
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Veure Budrus і Village Statistics, 1945
Waqf
En el dret islàmic, el waqf (de l'àrab, plural), també conegut al Magrib com habis (de l'àrab, plural), és una donació religiosa inalienable, generalment un edifici o terres ofertes per una persona a religiosos per a obres d'utilitat pública, caritativa o manteniment d'institucions religioses.
Veure Budrus і Waqf