Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Bonaventura Gran

Índex Bonaventura Gran

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.

Taula de continguts

  1. 36 les relacions: Alexandre VII, Baix Camp, Beat, Bonifaci de Fulda, Castell d'Escornalbou, Catolicisme, Climent IX, Climent X, Família franciscana, Figueres, Frare, Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, Innocenci XI, Itàlia, Julià de Le Mans, La Bisbal d'Empordà, Móra d'Ebre, Pius X, Relíquia, Riudoms, Roma, Sant Bonaventura al Palatí, Sant Jaume de Riudoms, Terrassa, Vicenç de Lerins, 11 de setembre, 1620, 1641, 1658, 1662, 1679, 1684, 1775, 1906, 1972, 24 de novembre.

  2. Beatificats franciscans
  3. Franciscans espanyols
  4. Morts el 1684
  5. Naixements del 1620

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Veure Bonaventura Gran і Alexandre VII

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Veure Bonaventura Gran і Baix Camp

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Veure Bonaventura Gran і Beat

Bonifaci de Fulda

Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.

Veure Bonaventura Gran і Bonifaci de Fulda

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Veure Bonaventura Gran і Castell d'Escornalbou

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Bonaventura Gran і Catolicisme

Climent IX

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.

Veure Bonaventura Gran і Climent IX

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Veure Bonaventura Gran і Climent X

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Veure Bonaventura Gran і Família franciscana

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Bonaventura Gran і Figueres

Frare

Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.

Veure Bonaventura Gran і Frare

Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança

L'Orde de Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança (en llatí: Ordo Frates Minorum Strictioris Observantiae Reformatorum) o Franciscans Reformats és una de les reformes observants de l'orde franciscà sorgides durant el al si dels Frares Menors Observants, amb la intenció de viure la regla franciscana amb el rigor original i més austeritat que l'orde observant.

Veure Bonaventura Gran і Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Veure Bonaventura Gran і Innocenci XI

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Bonaventura Gran і Itàlia

Julià de Le Mans

Julià de Le Mans (Roma?, s. III - Sarthe, Gàl·lia, s. III o IV) fou el primer bisbe de Le Mans.

Veure Bonaventura Gran і Julià de Le Mans

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Veure Bonaventura Gran і La Bisbal d'Empordà

Móra d'Ebre

Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Veure Bonaventura Gran і Móra d'Ebre

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Veure Bonaventura Gran і Pius X

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Veure Bonaventura Gran і Relíquia

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Veure Bonaventura Gran і Riudoms

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Bonaventura Gran і Roma

Sant Bonaventura al Palatí

L'Església de Sant Bonaventura al Palatí és una petita església del situada al turó del Palatí de Roma.

Veure Bonaventura Gran і Sant Bonaventura al Palatí

Sant Jaume de Riudoms

Sant Jaume de Riudoms és una església de la vila de Riudoms (el Baix Camp) dedicada a Sant Jaume el Major.

Veure Bonaventura Gran і Sant Jaume de Riudoms

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Bonaventura Gran і Terrassa

Vicenç de Lerins

Vicenç de Lerins —Vicentius Lirinensis— (nord de la Gàl·lia, - illa de Lerins, c. 450), anomenat així pel Monestir de Lerins on era prevere, fou un eclesiàstic i monjo, autor eclesiàstic franc.

Veure Bonaventura Gran і Vicenç de Lerins

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Bonaventura Gran і 11 de setembre

1620

;Països Catalans:;Món.

Veure Bonaventura Gran і 1620

1641

;Països Catalans.

Veure Bonaventura Gran і 1641

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Bonaventura Gran і 1658

1662

El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Veure Bonaventura Gran і 1662

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Bonaventura Gran і 1679

1684

;Països Catalans.

Veure Bonaventura Gran і 1684

1775

;Països Catalans.

Veure Bonaventura Gran і 1775

1906

;Països Catalans.

Veure Bonaventura Gran і 1906

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Bonaventura Gran і 1972

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Bonaventura Gran і 24 de novembre

Vegeu també

Beatificats franciscans

Franciscans espanyols

Morts el 1684

Naixements del 1620

També conegut com Beat Bonaventura, Beat Bonaventura Gran, Bonaventura de Barcelona, Miquel Baptista Gran Peris.