Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Isabella Leonarda

Índex Isabella Leonarda

fou una compositora italiana del barroc.

Taula de continguts

  1. 8 les relacions: Baix continu, Concert, Enciclopèdia Espasa, Motet, SARPE, Sébastien de Brossard, Sonata, Vespres.

Baix continu

El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), és l'acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca.

Veure Isabella Leonarda і Baix continu

Concert

'''Concert''' de piano al Metropolitan de Nova York El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.

Veure Isabella Leonarda і Concert

Enciclopèdia Espasa

Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.

Veure Isabella Leonarda і Enciclopèdia Espasa

Motet

Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.

Veure Isabella Leonarda і Motet

SARPE

Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.

Veure Isabella Leonarda і SARPE

Sébastien de Brossard

Sébastien de Brossard (Dompierre (Orne), 12 de setembre de 1694 - Meaux, Sena i Marne, 10 d'abril de 1730) fou un musicògraf i compositor francès.

Veure Isabella Leonarda і Sébastien de Brossard

Sonata

Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.

Veure Isabella Leonarda і Sonata

Vespres

Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre.

Veure Isabella Leonarda і Vespres