Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn
La teva pròpia Uniopèdia amb el teu logotip i domini, a partir de 9,99 USD/mes
Crea el meu Uniopèdia

Boecis

Índex Boecis

El Boecis (en) és un poema occità, escrit durant la primera meitat del en occità llemosí.

Taula de continguts

  1. 16 les relacions: Abadia de Sant Marçal de Llemotges, Boeci, Cesura, Consolació de la filosofia, Decasíl·lab, Filadèlfia, Llengües romàniques, Occità llemosí, Orleans, París, Pròleg, Presó, Rima assonant, Sacerdot, Síl·laba, Vers.

  2. Literatura occitana

Abadia de Sant Marçal de Llemotges

Labadia de Sant Marçal del Llemotges fou un establiment religiós del Llenguadoc, fundat el.

Veure Boecis і Abadia de Sant Marçal de Llemotges

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Veure Boecis і Boeci

Cesura

La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis.

Veure Boecis і Cesura

Consolació de la filosofia

La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.

Veure Boecis і Consolació de la filosofia

Decasíl·lab

El decasíl·lab és un vers d'art major que té deu síl·labes.

Veure Boecis і Decasíl·lab

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Veure Boecis і Filadèlfia

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Boecis і Llengües romàniques

Occità llemosí

El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.

Veure Boecis і Occità llemosí

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Veure Boecis і Orleans

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Boecis і París

Pròleg

Il·lustració de vers 1864 del pròleg de l'obra teatral ''Romeu i Julieta'' de William Shakespeare.Un pròleg (pres del llatí prolŏgus i del grec πρóλογοςés) és un escrit, normalment un tipus d'assaig, que precedeix el cos d'una obra escrita.

Veure Boecis і Pròleg

Presó

Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).

Veure Boecis і Presó

Rima assonant

La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.

Veure Boecis і Rima assonant

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Veure Boecis і Sacerdot

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Veure Boecis і Síl·laba

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Veure Boecis і Vers

Vegeu també

Literatura occitana

També conegut com Lo Poema de Boecis.