Obrir a Google MapsTaula de continguts
119 les relacions: Adalbold I d'Utrecht, Adrianus Johannes Simonis, Alberic d'Utrecht, Alberic II d'Utrecht, Andreu de Cuijk, Ansfried, Arnold d'Horne, Arquebisbat de Colònia, Avinyó, Balderic d'Utrecht, Balduí I d'Utrecht, Bernard Jan Alfrink, Bernold d'Utrecht, Bisbat de Münster, Bisbat de Tortosa, Bucard de Lechsgemünd, Calvinisme, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catolicisme, Climent VII, Comtat de Gueldre, Conrad d'Utrecht, David de Borgonya, Deventer, Ducat de Baixa Lorena, Eginhard d'Utrecht, Enric del Palatinat, Enric II de Baviera, Eoban, Estrasburg, Felip de Borgonya (bisbe), Felip II de Castella, Feu, Folcmar d'Utrecht, Frísia, Frederic d'Utrecht, Frederic IV de Baden, Frederic Schenck de Tutenburg, Gilbert de Brederode, Godofreu de Rhenen, Gregori d'Utrecht, Groningen, Guillem I d'Utrecht, Haarlem, Hamacar, Hartbert de Bierum, Herman de Hoorn, Hunger d'Utrecht, Joan d'Arkel, Johannes Willebrands, ... Ampliar l'índex (69 més) »
- Catolicisme als Països Baixos
Adalbold I d'Utrecht
Adalbold I d'Utrecht o Odilbald fou bisbe d'Utrecht de 866 a 899.
Veure Bisbat d'Utrecht і Adalbold I d'Utrecht
Adrianus Johannes Simonis
fou un cardenal de l'Església catòlica neerlandès.
Veure Bisbat d'Utrecht і Adrianus Johannes Simonis
Alberic d'Utrecht
Alberic d'Utrecht (mort el 21 d'agost del 784 va ser un monjo benedictí i el bisbe d'Utrecht.
Veure Bisbat d'Utrecht і Alberic d'Utrecht
Alberic II d'Utrecht
Alberic II d'Utrecht o Alfric fou bisbe d'Utrecht als voltants del 835 al 845.
Veure Bisbat d'Utrecht і Alberic II d'Utrecht
Andreu de Cuijk
Andreu de Cuijk o Andries o Andreas (circa 1070 -23 de juny de 1139) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1128 i el 1139.
Veure Bisbat d'Utrecht і Andreu de Cuijk
Ansfried
Ansfried o Ansfridus o Aufridus (circa de 940 - 3 de maig de 1010 prop de Leusden) fou compte de Huy i bisbe d'Utrecht del 995 fins al 1010.
Veure Bisbat d'Utrecht і Ansfried
Arnold d'Horne
Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389.
Veure Bisbat d'Utrecht і Arnold d'Horne
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Bisbat d'Utrecht і Arquebisbat de Colònia
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Bisbat d'Utrecht і Avinyó
Balderic d'Utrecht
Balderic d'Utrecht (Oldenzaal, 897 - Utrecht, 27 de desembre de 975) fou bisbe d'Utrecht a partir del 918 fins a 975.
Veure Bisbat d'Utrecht і Balderic d'Utrecht
Balduí I d'Utrecht
Balduí I d'Utrecht o Boudewijn I van Utrecht (mort el 10 de maig de 995) fou bisbe d'Utrecht entre el 990 fins a 995.
Veure Bisbat d'Utrecht і Balduí I d'Utrecht
Bernard Jan Alfrink
Bernardus Johannes Alfrink (Nijkerk, Gelderland, 5 de juliol de 1900 – Nieuwegein Utrecht 17 de desembre de 1987) va ser un cardenal neerlandès de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat d'Utrecht і Bernard Jan Alfrink
Bernold d'Utrecht
Bernold d'Utrecht (mort el 19 de juliol de 1054) va ser bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054.
Veure Bisbat d'Utrecht і Bernold d'Utrecht
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Veure Bisbat d'Utrecht і Bisbat de Münster
Bisbat de Tortosa
Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Veure Bisbat d'Utrecht і Bisbat de Tortosa
Bucard de Lechsgemünd
Bucard de Lechsgemünd (circa 1055 - 16 de maig de 1112) va ser bisbe d'Utrecht entre 1099 i 1112.
Veure Bisbat d'Utrecht і Bucard de Lechsgemünd
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Bisbat d'Utrecht і Calvinisme
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Bisbat d'Utrecht і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat d'Utrecht і Catolicisme
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Bisbat d'Utrecht і Climent VII
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Bisbat d'Utrecht і Comtat de Gueldre
Conrad d'Utrecht
Representació de l'assassinat del bisbe Conrad Conrad d'Utrecht (? - Utrecht - 14 d'abril de 1099) va ser bisbe d'Utrecht entre 1076 i 1099.
Veure Bisbat d'Utrecht і Conrad d'Utrecht
David de Borgonya
David de Borgonya (Utrecht, 1427 - Wijk bij Duurstede, 1496) va ser un prelat de l'Església Catòlica Romana, i un dels nombrosos fills il·legítims del duc Felip III de Borgonya.
Veure Bisbat d'Utrecht і David de Borgonya
Deventer
Deventer és un municipi de la província d'Overijssel, al centre-est dels Països Baixos.
Veure Bisbat d'Utrecht і Deventer
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Veure Bisbat d'Utrecht і Ducat de Baixa Lorena
Eginhard d'Utrecht
Eginhard d'Utrecht fou bisbe d'Utrecht als voltants del 845 al 847.
Veure Bisbat d'Utrecht і Eginhard d'Utrecht
Enric del Palatinat
Enric del Palatinat (en alemany: Heinrich von der Pfalz; en neerlandès: Hendrik van de Palts o Hendrik van Beieren) (Heidelberg, 15 de febrer de 1487 - Ladenburg, 2 de gener de 1552) fou bisbe electe d'Utrecht entre 1524 i 1529; bisbe de Worms entre 1523 i 1552 i de Freising de 1541 a 1552.
Veure Bisbat d'Utrecht і Enric del Palatinat
Enric II de Baviera
Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.
Veure Bisbat d'Utrecht і Enric II de Baviera
Eoban
Eoban (mort el 5 de juny del 754 a Dokkum, Frísia) va ser un sacerdot d'origen anglès company de sant Bonifaci de Fulda va ser martiritzat amb ell en la seva missió final.
Veure Bisbat d'Utrecht і Eoban
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Bisbat d'Utrecht і Estrasburg
Felip de Borgonya (bisbe)
Felip de Borgonya (Brussel·les, 1464 - Wijk bij Duurstede, 7 d'abril de 1524), era fill il·legítim de Felip III de Borgonya dit «el Bó».
Veure Bisbat d'Utrecht і Felip de Borgonya (bisbe)
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Bisbat d'Utrecht і Felip II de Castella
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Bisbat d'Utrecht і Feu
Folcmar d'Utrecht
Folcmar d'Utrecht o Poppo (mort el 10 de desembre de 990) fou bisbe d'Utrecht entre el 976 fins a 990.
Veure Bisbat d'Utrecht і Folcmar d'Utrecht
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Veure Bisbat d'Utrecht і Frísia
Frederic d'Utrecht
Frederic (mort a l'illa de Walcheren, 18 de juliol de 838) va ser bisbe d'Utrecht des del 820 fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Utrecht і Frederic d'Utrecht
Frederic IV de Baden
Tomba de Frederic IV a Baden-Baden Frederic IV de Baden (9 de juliol de 1455 - Lier, 24 de setembre de 1517), va ser bisbe d'Utrecht entre 1496 i 1517.
Veure Bisbat d'Utrecht і Frederic IV de Baden
Frederic Schenck de Tutenburg
Frederic Schenck de Tutenburg (Vollenhove, 1503 - Utrecht, 25 d'agost de 1580) va ser el primer arquebisbe d'Utrecht, -abans bisbat-.
Veure Bisbat d'Utrecht і Frederic Schenck de Tutenburg
Gilbert de Brederode
Gilbert de Brederode (1416 - Breda, 15 d'agost de 1475) va ser un prelat molt influent dels Països Baixos a l'edat mitjana.
Veure Bisbat d'Utrecht і Gilbert de Brederode
Godofreu de Rhenen
Godofreu de Rhenen (mort el 27 de maig de 1178) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1156 i el 1178.
Veure Bisbat d'Utrecht і Godofreu de Rhenen
Gregori d'Utrecht
Gregori d'Utrecht (nascut vers 700/705 – mort vers 775) fou un membre d'una família noble de Trèveris que fou declarat sant per l'Església catòlica.
Veure Bisbat d'Utrecht і Gregori d'Utrecht
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Veure Bisbat d'Utrecht і Groningen
Guillem I d'Utrecht
Guillem I d'Utrecht (mort el 17 d'abril de 1076) va ser bisbe d'Utrecht entre 1054 i 1076.
Veure Bisbat d'Utrecht і Guillem I d'Utrecht
Haarlem
El ''Grote Markt'' al 1696 Haarlem és una ciutat al nord-oest dels Països Baixos, capital de la província d'Holanda Septentrional.
Veure Bisbat d'Utrecht і Haarlem
Hamacar
Hamacar va ser bisbe d'Utrecht entre el 790 i el 806.
Veure Bisbat d'Utrecht і Hamacar
Hartbert de Bierum
Hartbert de Bierum (mort el 12 de novembre de 1150) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1139 i el 1150.
Veure Bisbat d'Utrecht і Hartbert de Bierum
Herman de Hoorn
Herman de Hoorn (mort el 31 de gener de 1156) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1150 i el 1156.
Veure Bisbat d'Utrecht і Herman de Hoorn
Hunger d'Utrecht
Hunger d'Utrecht o Hungerus Frisus (mort a Prüm, Alemanya, el 866) fou bisbe d'Utrecht a entre el 856 i 866.
Veure Bisbat d'Utrecht і Hunger d'Utrecht
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Utrecht і Joan d'Arkel
Johannes Willebrands
Johannes Gerardus Maria Willebrands (4 de setembre de 1909 – 2 d'agost de 2006) va ser un cardenal catòlic neerlandès.
Veure Bisbat d'Utrecht і Johannes Willebrands
Jordi d'Egmond
Jordi d'Egmond o Joris van Egmont (Egmond, circa 1504 - Saint-Amand-les-Eaux, 26 de setembre de 1559) va ser bisbe d'Utrecht entre 1534 i 1559.
Veure Bisbat d'Utrecht і Jordi d'Egmond
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Bisbat d'Utrecht і Lieja
Liudger d'Utrecht
Liudger d'Utrecht fou bisbe d'Utrecht a partit circa de 847/848 fins a 854/856.
Veure Bisbat d'Utrecht і Liudger d'Utrecht
Ljouwert
Ljouwert (Leeuwarden en neerlandès, Ljouwert en frisó occidental, Liwwadden en frisó urbà) és la capital de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Veure Bisbat d'Utrecht і Ljouwert
Middelburg
Middelburg és una ciutat d'uns 38.000 habitants dels Països Baixos, capital de la província de Zelanda.
Veure Bisbat d'Utrecht і Middelburg
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Bisbat d'Utrecht і Països Baixos
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Bisbat d'Utrecht і Príncep-bisbe
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat d'Utrecht і Principat de Lieja
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Bisbat d'Utrecht і Províncies Unides
Radboud d'Utrecht
Radboud d'Utrecht (circa 850 - Ootmarsum, 29 de novembre de 917) fou bisbe d'Utrecht a partir del 900 fins a 917.
Veure Bisbat d'Utrecht і Radboud d'Utrecht
Ricfried
Ricfried va ser bisbe d'Utrecht entre el 806 i el 815.
Veure Bisbat d'Utrecht і Ricfried
Rodolf de Diepholt
Rodolf de Diepholt (Diepholz, circa 1390 - Vollenhove, 24 de març de 1455) va ser bisbe d'Utrecht entre 1423 i 1455 i bisbe d'Osnabrück entre 1454 i 1455.
Veure Bisbat d'Utrecht і Rodolf de Diepholt
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Bisbat d'Utrecht і Sacre Imperi Romanogermànic
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Veure Bisbat d'Utrecht і Sant Sergi I
Senyoria d'Utrecht
Senyoria d'Utrecht: territori de l'Sticht Fins al 1795, la Senyoria d'Utrecht era el nom del territori que el príncep-bisbe d'Utrecht, Enric II de Baviera, donà a Carles V l'any 1528.
Veure Bisbat d'Utrecht і Senyoria d'Utrecht
Teodor d'Utrecht
Teodor d'Utrecht o Théodard va ser bisbe d'Utrecht entre el 784 i el 790.
Veure Bisbat d'Utrecht і Teodor d'Utrecht
Vicariat apostòlic
El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura.
Veure Bisbat d'Utrecht і Vicariat apostòlic
Willem Jacobus Eijk
Willem Jacobus "Wim" Eijk (Duivendrecht, 22 de juny de 1953) és un prelat neerlandès de l'Església Catòlica. L'11 de desembre de 2007 el Papa Benet XVI nomenà Eijk com a arquebisbe d'Utrecht i, el 26 de gener següent Eijk s'instal·là a la catedral de Santa Caterina d'Utrecht, com a 70è successor de sant Willibrord a la seu d'Utrecht.
Veure Bisbat d'Utrecht і Willem Jacobus Eijk
Willem van Enckenvoirt
Willem van Enckenvoirt, també escrit Enkevort, Enckevort, Enckenwoert o Enchifort.
Veure Bisbat d'Utrecht і Willem van Enckenvoirt
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Veure Bisbat d'Utrecht і Willibrord d'Utrecht
Wiro d'Utrecht
Wiro d'Utrecht o Wiro de Roermond o Wera (Irlanda, circa 700 - Roermond, 8 de maig) va ser el segon bisbe d'Utrecht del 759 fins al 762.
Veure Bisbat d'Utrecht і Wiro d'Utrecht
Zelanda
Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "Terra del mar"; en zelandès Zeêland) és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg.
Veure Bisbat d'Utrecht і Zelanda
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1010
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1112
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1113
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1128
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1152
1196
Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1196
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1213
1249
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1249
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1317
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1341
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1423
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1425
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1433
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1456
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1457
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1494
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1496
1528
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1528
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1534
1559
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1559
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1580
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1600
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1848
1853
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1853
1868
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1868
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1882
1883
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1883
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1895
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1930
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1936
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1955
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1975
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Bisbat d'Utrecht і 1983
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 2007
703
El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 703
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 739
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat d'Utrecht і 752
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 753
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 775
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 791
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 815
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 838
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 847
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 854
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 870
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat d'Utrecht і 977
Vegeu també
Catolicisme als Països Baixos
- Bisbat d'Utrecht
- Devotio Moderna
També conegut com Arquebisbat d'Utrecht, Bisbe d'Utrecht.