Taula de continguts
21 les relacions: Bisbat d'Utrecht, Bisbe, Bonifaci de Fulda, Dokkum, Erfurt, Església Catòlica Romana, Església d'Anglaterra, Església Ortodoxa, Frísia, Frisis, Fulda (Alemanya), Gregori d'Utrecht, Màrtir, Orde de Sant Benet, Països Baixos, Roermond, Roma, Wiro d'Utrecht, 5 de juny, 753, 754.
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Eoban і Bisbat d'Utrecht
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Eoban і Bisbe
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Veure Eoban і Bonifaci de Fulda
Dokkum
Dokkum és una ciutat del municipi de Dongeradeel a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Veure Eoban і Dokkum
Erfurt
Erfurt és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Turíngia.
Veure Eoban і Erfurt
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Eoban і Església Catòlica Romana
Església d'Anglaterra
L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.
Veure Eoban і Església d'Anglaterra
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Eoban і Església Ortodoxa
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Veure Eoban і Frísia
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Veure Eoban і Frisis
Fulda (Alemanya)
Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.
Veure Eoban і Fulda (Alemanya)
Gregori d'Utrecht
Gregori d'Utrecht (nascut vers 700/705 – mort vers 775) fou un membre d'una família noble de Trèveris que fou declarat sant per l'Església catòlica.
Veure Eoban і Gregori d'Utrecht
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Eoban і Màrtir
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Eoban і Orde de Sant Benet
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Eoban і Països Baixos
Roermond
Roermond (limburguès Remunj) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Eoban і Roermond
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Eoban і Roma
Wiro d'Utrecht
Wiro d'Utrecht o Wiro de Roermond o Wera (Irlanda, circa 700 - Roermond, 8 de maig) va ser el segon bisbe d'Utrecht del 759 fins al 762.
Veure Eoban і Wiro d'Utrecht
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Eoban і 5 de juny
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Eoban і 753
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Eoban і 754