Accés més ràpid que el navegador!
164 les relacions: Administració provincial romana, Agde, Alaric II, Arianisme, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat de Montpeller, Arquebisbat de Narbona, Besiers, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Nimes, Bisbat de Tarba, Bisbat de Valença, Breviari, Butlla, Canonge, Capítol (catolicisme), Catedral, Charles-François de Rouvroy de Saint Simon, Coadjutor, Comte, Concili d'Agde, Concordat del 1801, Dècada del 1130, Departament francès, Diòcesi, Dioclecià, Erau, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Evangelització, Francès, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Gregori de Tours, Guillotina, Llatí, Mar Mediterrània, Martirologi romà, Màrtir cristià, Monumenta Germaniae Historica, Occitània, Orde de Frares Menors, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Qui Christi Domini, Ramon I Trencavell, ..., Revolució Francesa, Ritu romà, Segle V, Segle VI, Seminari, Vescomte, Visigots, 1035, 1043, 1047, 1064, 1068, 1093, 1098, 1122, 1123, 1130, 1142, 1149, 1150, 1152, 1153, 1162, 1163, 1173, 1174, 1187, 1194, 1213, 1214, 1215, 1232, 1233, 1241, 1242, 1243, 1271, 1296, 1331, 1332, 1337, 1339, 1342, 1354, 1371, 1393, 1405, 1409, 1411, 1425, 1426, 1436, 1439, 1440, 1448, 1462, 1470, 1476, 1485, 1488, 1490, 1495, 1504, 1510, 1524, 1525, 1531, 1541, 1547, 1561, 1578, 1583, 1611, 1618, 1622, 1627, 1629, 1643, 1656, 1657, 1702, 1726, 1727, 1740, 1759, 1789, 1794, 1801, 1877, 407, 408, 506, 541, 569, 580, 588, 589, 653, 673, 683, 788, 791, 848, 877, 885, 898, 899, 922, 937, 947, 955, 975, 981, 990. Ampliar l'índex (114 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Administració provincial romana · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Agde · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Alaric II · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat de Montpeller
Larquebisbat de Montpeller és una jurisdicció eclesiàstica del Llenguadoc-Rosselló (França) amb centre a Montpeller.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Arquebisbat de Montpeller · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Besiers · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Nimes · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Bisbat de Valença · Veure més »
Breviari
Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Breviari · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Butlla · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Canonge · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Catedral · Veure més »
Charles-François de Rouvroy de Saint Simon
Charles-François de Rouvroy de Saint Simon Sandricourt nomenat monseigneur de Saint-Simon (5 d'abril de 1727 - París, 26 de juliol de 1794), va ser el darrer bisbe i comte d'Agde.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Charles-François de Rouvroy de Saint Simon · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Coadjutor · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Comte · Veure més »
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Concili d'Agde · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Concordat del 1801 · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Dècada del 1130 · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Diòcesi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat d'Agde і Dioclecià · Veure més »
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Erau · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Església sufragània · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Evangelització · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Francès · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Gènova · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Gregori de Tours · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Guillotina · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Llatí · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Bisbat d'Agde і Mar Mediterrània · Veure més »
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Martirologi romà · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Màrtir cristià · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Occitània · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Orde de Frares Menors · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Pius VII · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Qui Christi Domini · Veure més »
Ramon I Trencavell
Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Ramon I Trencavell · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Revolució Francesa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Ritu romà · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Segle V · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Segle VI · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Seminari · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Bisbat d'Agde і Vescomte · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Bisbat d'Agde і Visigots · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1035 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1043 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1047 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1064 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1068 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1093 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1098 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1123 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1130 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1142 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1149 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1150 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1152 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1153 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1163 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1173 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1174 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1187 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1194 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1213 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1214 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1215 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1232 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1233 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1241 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1242 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1243 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1271 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1296 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1331 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1332 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1337 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1339 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1342 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1354 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1371 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1393 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1405 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1409 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1411 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1425 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1426 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1436 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1439 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1440 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1448 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1462 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1470 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1476 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1485 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1488 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1490 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1495 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1504 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1510 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1524 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1525 · Veure més »
1531
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1531 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1541 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1547 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1561 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1578 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1583 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1611 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1618 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1622 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1627 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1629 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1643 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1657 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1702 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1726 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1727 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1740 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1759 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1789 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1794 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1801 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 1877 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 407 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 408 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 506 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 541 · Veure més »
569
El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 569 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 580 · Veure més »
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 588 · Veure més »
589
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 589 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 653 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 673 · Veure més »
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 683 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 788 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 791 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 848 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 877 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 885 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 898 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 899 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 922 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 937 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 947 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 955 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 975 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 981 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Agde і 990 · Veure més »
