Taula de continguts
15 les relacions: Berta de Borgonya, Berta de Bretanya, Berta de Laon, Berta de Lleó, Berta de Prüm, Berta de Roergue, Berta de Savoia, Carlemany, Comtat de Roergue, França, Llengües germàniques, Pipí I el Breu, Prenom, Robert II de França, Sacre Imperi Romanogermànic.
Berta de Borgonya
Berta de Borgonya (964 - 1010) fou infanta de Borgonya i reina consort de França (997-1003).
Veure Berta (nom) і Berta de Borgonya
Berta de Bretanya
Berta de Bretanya (nascuda el 1114 - morta el 1156), també coneguda sota el nom de Berta de Cornualla, filla de Conan III de Bretanya i de Matilde d'Anglaterra (filla il·legítima d'Enric I d'Anglaterra o Enric Beauclerc, va ser suo jure duquessa de Bretanya de 1148 a 1156.
Veure Berta (nom) і Berta de Bretanya
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Veure Berta (nom) і Berta de Laon
Berta de Lleó
Berta (morta el novembre de l'any 1099) va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Alfons VI amb qui apareix per primera vegada als diplomes reials el 28 d'abril de l'any 1095.
Veure Berta (nom) і Berta de Lleó
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Veure Berta (nom) і Berta de Prüm
Berta de Roergue
Berta de Roergue nascuda el 1030, morta vers el 1064 (no abans del 1063 i no després del 1065) fou comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà (Baix Carcí) part del Carcí, i d'Albi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia (1053-1065).
Veure Berta (nom) і Berta de Roergue
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Berta (nom) і Berta de Savoia
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Berta (nom) і Carlemany
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Veure Berta (nom) і Comtat de Roergue
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Berta (nom) і França
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Berta (nom) і Llengües germàniques
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Berta (nom) і Pipí I el Breu
Prenom
El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.
Veure Berta (nom) і Prenom
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Veure Berta (nom) і Robert II de França
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».