Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Abadia de Montoliu, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia de Sant Tiberi, Abat, Adopcionisme, Alsàcia, Aniana, Aquisgrà, Aquitània, Ardó d'Aniana, Argemir de Magalona, Aude, Benet de Núrsia, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Magalona, Bisbat de Viviers, Borgonya, Carlemany, Cesari d'Arle, Columbà, Comtat d'Usès, Comtat de Melguer, Concili d'Urgell, Dijon, Diploma, Elipand, Elisagar, Església Catòlica Romana, Espanya, Família benedictina, Fèlix d'Urgell, Frankfurt del Main, Gots, Guillem I de Tolosa, Inden, Litúrgia de les hores, Llenguadoc, Lluís el Pietós, Longobards, Monestir d'Aniana, Monestir de Sant Pau de Narbona, Monges Benedictines, Monjo, Montpeller, Nebridi de Narbona, Orde de Sant Benet, Pipí I el Breu, Pregària cristiana, Ratisbona, Regla de sant Benet, ..., Renània, Saint-Seine, Septimània, 11 de febrer, 12 de juny, 21 de maig, 22 de febrer, 28 de novembre, 7 de febrer, 774, 777, 792, 794, 799, 802, 813, 814, 815, 816, 817, 818, 821. Ampliar l'índex (22 més) »
Abadia de Montoliu
L'abadia de Montoliu (Montolieu en francès) fou un establiment religiós fundat en temps de Carlemany, a la diòcesi de Carcassona, fundat sota advocació de Sant Joan Baptista per Olemond al costat d'un castell anomenat Castrum Mallasti que fou el nom inicial del monestir després canviat per Montoliu perquè als turons veïns es començaven a veure les oliveres.
Nou!!: Benet d'Aniana і Abadia de Montoliu · Veure més »
Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt
La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.
Nou!!: Benet d'Aniana і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »
Abadia de Sant Tiberi
L'abadia de Sant Tiberi (Saint-Thibéry en francès) és una abadia del, situada al municipi de Sant Tibèri (Llenguadoc-Rosselló, França), inscrita com a monument històric.
Nou!!: Benet d'Aniana і Abadia de Sant Tiberi · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Benet d'Aniana і Abat · Veure més »
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Nou!!: Benet d'Aniana і Adopcionisme · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Benet d'Aniana і Alsàcia · Veure més »
Aniana
Aniana (nom occità; en occità també Anhana; en francès Aniane) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Benet d'Aniana і Aniana · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Benet d'Aniana і Aquisgrà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Benet d'Aniana і Aquitània · Veure més »
Ardó d'Aniana
Ardó d'Aniana, Ardó Esmaragde o Smaragdus (Llenguadoc, segona meitat del s. VII - Aniana, març de 843) fou un monjo benedictí, company de Sant Benet d'Aniana, conegut per ser hagiògraf.
Nou!!: Benet d'Aniana і Ardó d'Aniana · Veure més »
Argemir de Magalona
Argemir fou bisbe de Magalona, esmentat per primer cop el març del 819 però que ja era bisbe almenys abans d'aquesta data, el 818.
Nou!!: Benet d'Aniana і Argemir de Magalona · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Benet d'Aniana і Aude · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Benet d'Aniana і Benet de Núrsia · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: Benet d'Aniana і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Nou!!: Benet d'Aniana і Bisbat de Magalona · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Benet d'Aniana і Bisbat de Viviers · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Benet d'Aniana і Borgonya · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Benet d'Aniana і Carlemany · Veure més »
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Nou!!: Benet d'Aniana і Cesari d'Arle · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Benet d'Aniana і Columbà · Veure més »
Comtat d'Usès
El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.
Nou!!: Benet d'Aniana і Comtat d'Usès · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: Benet d'Aniana і Comtat de Melguer · Veure més »
Concili d'Urgell
El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.
Nou!!: Benet d'Aniana і Concili d'Urgell · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Benet d'Aniana і Dijon · Veure més »
Diploma
Edicte de Fontainebleu, 1685 Per a les ciències històriques, el diploma (del llatí, díplōma, i del grec clàssic: δίπλωµα, significant «doblegat») és un document emanat generalment d'una autoritat sobirana o d'una entitat oficial, conferint o testificant un dret (patent, butlla), un títol (nobiliari, professional), un reconeixement (condecoració, premi) o un títol acadèmic (grau, màster, doctorat).
Nou!!: Benet d'Aniana і Diploma · Veure més »
Elipand
Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.
Nou!!: Benet d'Aniana і Elipand · Veure més »
Elisagar
Elisagar o Helisacar (Elisagarus, segle VIII- + després del 837) fou un clergue d'origen got de Septimània, que fou canceller de Lluís el Pietós de vers el 808 al 817, restant després proper a la cort excepte per un breu període del 830 al 833.
Nou!!: Benet d'Aniana і Elisagar · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Benet d'Aniana і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Benet d'Aniana і Espanya · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Benet d'Aniana і Família benedictina · Veure més »
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Nou!!: Benet d'Aniana і Fèlix d'Urgell · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Benet d'Aniana і Frankfurt del Main · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Benet d'Aniana і Gots · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Benet d'Aniana і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Inden
Inden és un municipi del cantó suís del Valais, situat al districte de Leuk.
Nou!!: Benet d'Aniana і Inden · Veure més »
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Nou!!: Benet d'Aniana і Litúrgia de les hores · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Benet d'Aniana і Llenguadoc · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Benet d'Aniana і Lluís el Pietós · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Benet d'Aniana і Longobards · Veure més »
Monestir d'Aniana
El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.
Nou!!: Benet d'Aniana і Monestir d'Aniana · Veure més »
Monestir de Sant Pau de Narbona
El monestir de Sant Pau de Narbona fou un antic establiment religiós a la rodalia de la ciutat de Narbona, avui església dins la ciutat.
Nou!!: Benet d'Aniana і Monestir de Sant Pau de Narbona · Veure més »
Monges Benedictines
Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.
Nou!!: Benet d'Aniana і Monges Benedictines · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Benet d'Aniana і Monjo · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Benet d'Aniana і Montpeller · Veure més »
Nebridi de Narbona
Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.
Nou!!: Benet d'Aniana і Nebridi de Narbona · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Benet d'Aniana і Orde de Sant Benet · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Benet d'Aniana і Pipí I el Breu · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Benet d'Aniana і Pregària cristiana · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Benet d'Aniana і Ratisbona · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Benet d'Aniana і Regla de sant Benet · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Benet d'Aniana і Renània · Veure més »
Saint-Seine
Saint-Seine és un municipi francès, situat al departament del Nièvre i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Benet d'Aniana і Saint-Seine · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Benet d'Aniana і Septimània · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 11 de febrer · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Benet d'Aniana і 12 de juny · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Benet d'Aniana і 21 de maig · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 22 de febrer · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Benet d'Aniana і 28 de novembre · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 7 de febrer · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 774 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 777 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 792 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 794 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 799 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 802 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 813 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 814 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Benet d'Aniana і 815 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Benet d'Aniana і 817 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Benet d'Aniana і 818 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Benet d'Aniana і 821 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Benet d'Aniane, Benet d’Aniana, Sant Benet d'Aniana.
