Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aspiració (fonètica)

Índex Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

78 les relacions: Accent prosòdic, Alamànic, Al·lòfon, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Anglès, Armeni, Armeni clàssic, Armeni occidental, Armeni oriental, Àsia Oriental, Bengalí, Cantonès, Castellà, Civilització micènica, Consonant, Consonant oclusiva, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant tènue, Coreà, Danès, Feroès, Fonació, Fonètica, Fonema, Francès, Fricativa glotal sorda, Geminació, Grec, Grec antic, Grec arcadoxipriota, Grec àtic, Grec dòric, Grec eòlic, Grec jònic, Grec koiné, Grec medieval, Grup consonàntic, Gujarati, Hindi, Islandès, Italià, Kanarès, La Meca, Lenició, Lituà, Llengües dravídiques, Llengües indoàries, Llengües sami, ..., Llengües sinítiques, Llengües siouan, Llengües tibetobirmanes, Malai, Mandarí estàndard, Marathi, Mode d'articulació, Oclusiva glotal sorda, Ofo, Otomang, Panjabi, Pinyin, Plecs vocals, Reconstrucció lingüística, Sami septentrional, Sànscrit, Signe igual, Silla, Sonoritat, Sonoritat aspirada, Tailandès, Tàmil, Telugu, Temps d'atac de la sonoritat, Tret distintiu, Txoni, Vocal, Wu (llengua). Ampliar l'índex (28 més) »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Accent prosòdic · Veure més »

Alamànic

Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Alamànic · Veure més »

Al·lòfon

Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Al·lòfon · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Alemany · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Anglès · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Armeni · Veure més »

Armeni clàssic

Església de Sant Jacint a Varsòvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Armeni clàssic · Veure més »

Armeni occidental

L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Armeni occidental · Veure més »

Armeni oriental

L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Armeni oriental · Veure més »

Àsia Oriental

Els països de l'Àsia Oriental Mapa topogràfic de l'Àsia Oriental, amb les macroàrees històriques de la Xina descrites. L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Àsia Oriental · Veure més »

Bengalí

El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Bengalí · Veure més »

Cantonès

Dialectes ping i yue: el cantonès és representat en rosa (Hong Kong, Macau, Guangxu i Wuzhou) i els dos dialectes de la llengua ping (Nanning i Gulin), en marró i groc. El cantonès o cantonés és la variant estandarditzada i de prestigi de la llengua yue, una de les llengües xineses, que es parla a la ciutat de Canton (actualment Guangzhou) i al seu voltant, al sud de la Xina.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Cantonès · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Castellà · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Civilització micènica · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Consonant · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant sonora

En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Consonant sonora · Veure més »

Consonant sorda

En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Consonant sorda · Veure més »

Consonant tènue

En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Consonant tènue · Veure més »

Coreà

El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Coreà · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Danès · Veure més »

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Feroès · Veure més »

Fonació

La fonació és el procés de generació del so glotal, la base de la veu.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Fonació · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Fonètica · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Fonema · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Francès · Veure més »

Fricativa glotal sorda

La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Fricativa glotal sorda · Veure més »

Geminació

La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Geminació · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec antic · Veure més »

Grec arcadoxipriota

blau''', subdialecte arcadiàFora de mapa:20: xipriota21: pamfilià Larcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec arcadoxipriota · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec àtic · Veure més »

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec dòric · Veure més »

Grec eòlic

verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec eòlic · Veure més »

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec jònic · Veure més »

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec koiné · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grec medieval · Veure més »

Grup consonàntic

Un grup consonàntic és l'articulació de diverses consonants seguides, sense que intervingui cap vocal, de manera que el so de cada consonant queda lligat i afectat pel de les veïnes.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Grup consonàntic · Veure més »

Gujarati

El gujarati és una llengua parlada a l'Índia que ve de l'indoeuropeu, de la branca indoària.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Gujarati · Veure més »

Hindi

Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Hindi · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Islandès · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Italià · Veure més »

Kanarès

El kannada, kanarès / kanarés o canarès (ಕನ್ನಡ Kannaḍa) és una de les més antigues i més ben conegudes llengües dravídiques.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Kanarès · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і La Meca · Veure més »

Lenició

La lenició és un procés de canvi fonètic que consisteix en el debilitament (pas de fortis (fort) a lenis (feble)) d'una consonant, o més generalment en la pèrdua de tensió articulatòria en un so (de tal manera que és substituït per un altre menys obstructiu, situat més amunt en l'escala de sonoritat), arribant fins i tot a l'elisió completa.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Lenició · Veure més »

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Lituà · Veure més »

Llengües dravídiques

Les llengües dravídiques o grup dravídic formen una família lingüística que agrupa aproximadament 73 llengües parlades principalment al sud de l'Índia i al nord-est de Sri Lanka, però també en algunes zones aïllades del Pakistan i l'Índia oriental i central, així com en parts de Malàisia i Singapur.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües dravídiques · Veure més »

Llengües indoàries

Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües indoàries · Veure més »

Llengües sami

Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües sami · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengües siouan

Les Llengües siouan o Siouan–Catawba són una família lingüística d'Amèrica del Nord que es troba principalment en les Grans Planes d'Amèrica del Nord amb uns pocs idiomes atípics a l'est.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües siouan · Veure més »

Llengües tibetobirmanes

Les llengües tibetobirmanes formen un dels dos subgrups principals de les llengües sinotibetanes i constitueixen un conjunt d'unes 400 llengües parlades al sud d'Àsia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Llengües tibetobirmanes · Veure més »

Malai

El malai, oficialment conegut com a bahasa Melayu (que significa ‘llengua malaia’), és una llengua austronèsica parlada pels malais a la península de Malacca, al sud de Tailàndia, a Singapur i a parts de Sumatra.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Malai · Veure més »

Mandarí estàndard

El xinès estàndard, també conegut com a mandarí estàndard modern, mandarí estàndard, xinès mandarí o, simplement, mandarí, és la varietat estàndard del xinès mandarí, que al seu torn és la principal de les llengües sinítiques que es coneixen conjuntament com idioma xinès.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Mandarí estàndard · Veure més »

Marathi

El marathi (मराठी) és una llengua indoària parlada pels marathi del centre i oest de l'Índia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Marathi · Veure més »

Mode d'articulació

El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Mode d'articulació · Veure més »

Oclusiva glotal sorda

L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Oclusiva glotal sorda · Veure més »

Ofo

L'ofo era una llengua siouan parlada pels ofos o mosopelea que van viure fins c. 1673 en l'actual vall de l'Ohio.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Ofo · Veure més »

Otomang

L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Otomang · Veure més »

Panjabi

El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Panjabi · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Pinyin · Veure més »

Plecs vocals

Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Plecs vocals · Veure més »

Reconstrucció lingüística

La reconstrucció lingüística és el procés d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o més llengües donades.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Reconstrucció lingüística · Veure més »

Sami septentrional

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Sami septentrional · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Sànscrit · Veure més »

Signe igual

Signe igual Operació comú on hi apareix el ''signe igual''. El signe igual (.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Signe igual · Veure més »

Silla

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Silla · Veure més »

Sonoritat

La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Sonoritat · Veure més »

Sonoritat aspirada

La sonorització aspirada (també anomenada sonorització murmurada, murmuri o remor) és una fonació en la qual les cordes vocals vibren, tal com fan a la sonorització (modal) normal, però es mantenen més separades, de manera que escapa un volum més gran d'aire entre elles.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Sonoritat aspirada · Veure més »

Tailandès

El tailandès, thai o siamès o siamés (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Tailandès · Veure més »

Tàmil

Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur El tàmil o tàmul és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Tàmil · Veure més »

Telugu

El telugu és una llengua dravídica que es parla a determinades regions de l'Índia, principalment al sud-est de l'Índia, on és la llengua oficial dels estats d'Andhra Pradesh i Telangana.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Telugu · Veure més »

Temps d'atac de la sonoritat

A la fonètica, el temps d'atac de la sonoritat (TAS) és una característica de la producció de consonants oclusives.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Temps d'atac de la sonoritat · Veure més »

Tret distintiu

Un tret distintiu és la característica que permet diferenciar un fonema d'un altre, és a dir, els trets que formen cada so i que són pertinents per formar un parell mínim, ja que hi ha diferències entre sons que no alteren el sentit de les paraules, són solament variacions personals o contextuals i per tant no es consideren trets distintius.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Tret distintiu · Veure més »

Txoni

El txoni (també jone, txone, txona, cone) i el thewo són dialectes de les llengües tibetobirmanes parlades a la Xina occidental en la proximitat de la comarca de Jonê.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Txoni · Veure més »

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Vocal · Veure més »

Wu (llengua)

El wu (en xinès tradicional: 吳語; en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües xineses que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones.

Nou!!: Aspiració (fonètica) і Wu (llengua) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aspirada, Aspirades, Consonant aspirada.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »