Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Acilisene, Agnat, Akhiovit, Armènia Interior, Armènia Primera, Armènia Sofene, Armeni, Arsàcides, Artàxides, Arxak III d'Armènia, Astianene, Ayrarat, Bagratuní, Carenitis, Constantinoble, Dinastia heracliana, Erzurum, Església Apostòlica Armènia, Eufrates, Gran Armènia, Heracli, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Kamsarakan, Legió romana, Magna Armènia, Mamikonian, Martiriòpolis, Marzban, Nakharar, Oròntida, Pentarquia, Persarmènia, Procònsol, Procopi de Cesarea, Regne d'Armènia (antiguitat), Sebeos, Sper, Vaspurakan, 18 de març, 451, 496, 528, 532, 535, 536, 538.
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Nou!!: Arxakuní і Acilisene · Veure més »
Agnat
Agnat (en llatí agnatus, plural agnati 'nascut després') va ser el nom romà que indicava un parentiu, una descendència biològica o adoptiva procedent d'un pare.
Nou!!: Arxakuní і Agnat · Veure més »
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Arxakuní і Akhiovit · Veure més »
Armènia Interior
Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387.
Nou!!: Arxakuní і Armènia Interior · Veure més »
Armènia Primera
Armènia Primera o Armènia I (Armenia Prima) fou una província romana d'Orient creada per llei imperial del 18 de març del 536 per la qual es va instituir una nova organització civil de la zona romana d'Armènia.
Nou!!: Arxakuní і Armènia Primera · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Arxakuní і Armènia Sofene · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Arxakuní і Armeni · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Arxakuní і Arsàcides · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Arxakuní і Artàxides · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Arxakuní і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Arxakuní і Astianene · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Arxakuní і Ayrarat · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Arxakuní і Bagratuní · Veure més »
Carenitis
Carenitis (en llatí Caranitis o Carenitis, en grec antic Καρανῖτις o Καρηνῖτις) va ser una regió armènia de l'Àsia Menor oriental centrada a la ciutat de Karin, després anomenada Teodosiòpolis.
Nou!!: Arxakuní і Carenitis · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Arxakuní і Constantinoble · Veure més »
Dinastia heracliana
L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711.
Nou!!: Arxakuní і Dinastia heracliana · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Arxakuní і Erzurum · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Arxakuní і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Arxakuní і Eufrates · Veure més »
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Nou!!: Arxakuní і Gran Armènia · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Arxakuní і Heracli · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Arxakuní і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Arxakuní і Justinià I · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Arxakuní і Kamsarakan · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Arxakuní і Legió romana · Veure més »
Magna Armènia
Magna Armènia (Armènia Magna) fou una efímera província romana d'Orient que va existir del 528 al 536 en el lloc de la província d'Armènia Interior.
Nou!!: Arxakuní і Magna Armènia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Arxakuní і Mamikonian · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Arxakuní і Martiriòpolis · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Arxakuní і Marzban · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Arxakuní і Nakharar · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Arxakuní і Oròntida · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Arxakuní і Pentarquia · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Arxakuní і Persarmènia · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Arxakuní і Procònsol · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Arxakuní і Procopi de Cesarea · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Arxakuní і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Sebeos
Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.
Nou!!: Arxakuní і Sebeos · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Arxakuní і Sper · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Arxakuní і Vaspurakan · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Arxakuní і 18 de març · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 451 · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arxakuní і 496 · Veure més »
528
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 528 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 532 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 535 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 536 · Veure més »
538
Sense descripció.
Nou!!: Arxakuní і 538 · Veure més »
