Taula de continguts
37 les relacions: Antíoc III, Antíoc IV, Apamea, Arameu, Ararat, Araxes, Armènia, Artavasdes I d'Armènia, Artaxata, Artàxides, Atropatene, Àrtemis, Bagaran, Caspiene, Derzene, Erzurum, Fauene, Gugarq, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Selèucida, Khorzene, Magnèsia del Sípil, Moisès de Khoren, Nakharar, Oròntida, Plutarc de Queronea, Província de Siunia, Província de Siunik, Regne d'Ibèria, Senat Romà, Sofene, Sparapet, Tigranes I d'Armènia, Tigranes II d'Armènia, Tomisa, Vaspurakan, Zariadris d'Armènia Sofene.
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Artaxes I d'Armènia і Antíoc III
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria").
Veure Artaxes I d'Armènia і Antíoc IV
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Veure Artaxes I d'Armènia і Apamea
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Artaxes I d'Armènia і Arameu
Ararat
LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.
Veure Artaxes I d'Armènia і Ararat
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Artaxes I d'Armènia і Araxes
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Artaxes I d'Armènia і Armènia
Artavasdes I d'Armènia
Artavasdes I d'Armènia era un fill del rei Artàxias I d'Armènia, i de la reina Satenik.
Veure Artaxes I d'Armènia і Artavasdes I d'Armènia
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Veure Artaxes I d'Armènia і Artaxata
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Veure Artaxes I d'Armènia і Artàxides
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Artaxes I d'Armènia і Atropatene
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Artaxes I d'Armènia і Àrtemis
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Veure Artaxes I d'Armènia і Bagaran
Caspiene
Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.
Veure Artaxes I d'Armènia і Caspiene
Derzene
La Derzene, Derxene o Xerxene, en armeni Derdjan, fou una regió d'Armènia, a la seva part occidental, que limitava al nord amb la regió de Sper; al sud amb l'Ekeleatz o Keltzene, a l'est amb el Shalagom, la Karenitida i el Mananali; i a l'oest amb territori romà d'Orient amb la ciutat de Nicòpolis com a principal.
Veure Artaxes I d'Armènia і Derzene
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Artaxes I d'Armènia і Erzurum
Fauene
Fauene és el nom donat pels historiadors romans a una regió no ben localitzada situada a l'est del llac Van.
Veure Artaxes I d'Armènia і Fauene
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Veure Artaxes I d'Armènia і Gugarq
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Artaxes I d'Armènia і Hanníbal Barca (247 aC)
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Artaxes I d'Armènia і Imperi Selèucida
Khorzene
Khorzene o Khorzanene (armeni: Khordzeanq, grec antic: Χορσάνη, Khorsane) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.
Veure Artaxes I d'Armènia і Khorzene
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Veure Artaxes I d'Armènia і Magnèsia del Sípil
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Artaxes I d'Armènia і Moisès de Khoren
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Artaxes I d'Armènia і Nakharar
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I.
Veure Artaxes I d'Armènia і Oròntida
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Artaxes I d'Armènia і Plutarc de Queronea
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Artaxes I d'Armènia і Província de Siunia
Província de Siunik
Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país.
Veure Artaxes I d'Armènia і Província de Siunik
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Artaxes I d'Armènia і Regne d'Ibèria
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Artaxes I d'Armènia і Senat Romà
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Artaxes I d'Armènia і Sofene
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Veure Artaxes I d'Armènia і Sparapet
Tigranes I d'Armènia
Tigranes I (en armeni Տիգրան Ա en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins potser el 123 aC.
Veure Artaxes I d'Armènia і Tigranes I d'Armènia
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Artaxes I d'Armènia і Tigranes II d'Armènia
Tomisa
Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.
Veure Artaxes I d'Armènia і Tomisa
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Artaxes I d'Armènia і Vaspurakan
Zariadris d'Armènia Sofene
Zariadris d'Armènia Sofene (en grec antic Ζαρίαδρις 'Zaríadris') va ser sàtrapa i després rei d'Armènia Sofene.
Veure Artaxes I d'Armènia і Zariadris d'Armènia Sofene
També conegut com Artases, Artases I, Artaxes I, Artašēs, Artašēs I, Artàxias, Artàxias I, Artàxies I d'Armènia.