Taula de continguts
94 les relacions: Algorisme, Antic Egipte, Arrel enèsima, Arrodoniment, Arts liberals, Babilònia, Barcelona, Borrell II, Calculadora, Carl Friedrich Gauß, Català, Catalunya, Càlcul infinitesimal, Càrrega elèctrica, Codi binari, Compte (càlcul), Conjunt, Construcció amb regle i compàs, Correspondència, Disquisitiones arithmeticae, Divisió, Divisibilitat, Divisor de zero, Edat antiga, Edat mitjana, Edward Cocker, Element neutre, Equació, Europa Occidental, Factorització dels enters, Fracció, Fracció egípcia, Geometria, Grec antic, Heptadecàgon, Impremta, Italià, Lema d'Euclides, Leonardo de Pisa, Liber Abaci, Llei de reciprocitat quadràtica, Logaritme, Matemàtiques, Multiplicació, Nicòmac de Gèrasa, Nombre, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre decimal, Nombre enter, ... Ampliar l'índex (44 més) »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Aritmètica і Algorisme
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Aritmètica і Antic Egipte
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Veure Aritmètica і Arrel enèsima
Arrodoniment
Arrodoniment és el procés mitjançant el qual s'eliminen decimals poc significatius en un nombre decimal.
Veure Aritmètica і Arrodoniment
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Aritmètica і Arts liberals
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Aritmètica і Babilònia
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Aritmètica і Barcelona
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Aritmètica і Borrell II
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Veure Aritmètica і Calculadora
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Aritmètica і Carl Friedrich Gauß
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Aritmètica і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Aritmètica і Catalunya
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Aritmètica і Càlcul infinitesimal
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Aritmètica і Càrrega elèctrica
Codi binari
El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").
Veure Aritmètica і Codi binari
Compte (càlcul)
En matemàtica, un compte o càlcul és una operació o un conjunt d'operacions aritmètiques, com per exemple una multiplicació o una successió de sumes (p. ex.: No surten els comptes).
Veure Aritmètica і Compte (càlcul)
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Aritmètica і Conjunt
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Aritmètica і Construcció amb regle i compàs
Correspondència
Siguin A i B dos conjunts.
Veure Aritmètica і Correspondència
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Veure Aritmètica і Disquisitiones arithmeticae
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Aritmètica і Divisió
Divisibilitat
La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
Veure Aritmètica і Divisibilitat
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Aritmètica і Divisor de zero
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Aritmètica і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Aritmètica і Edat mitjana
Edward Cocker
Edward Cocker va ser un gravador anglès del, que també donava classes d'escriptura i matemàtiques.
Veure Aritmètica і Edward Cocker
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Veure Aritmètica і Element neutre
Equació
date.
Veure Aritmètica і Equació
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Aritmètica і Europa Occidental
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Veure Aritmètica і Factorització dels enters
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Veure Aritmètica і Fracció
Fracció egípcia
Una fracció egípcia és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.
Veure Aritmètica і Fracció egípcia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Aritmètica і Geometria
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Aritmètica і Grec antic
Heptadecàgon
Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.
Veure Aritmètica і Heptadecàgon
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Aritmètica і Impremta
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Aritmètica і Italià
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Veure Aritmètica і Lema d'Euclides
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Veure Aritmètica і Leonardo de Pisa
Liber Abaci
Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.
Veure Aritmètica і Liber Abaci
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Veure Aritmètica і Llei de reciprocitat quadràtica
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Aritmètica і Logaritme
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Aritmètica і Matemàtiques
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Aritmètica і Multiplicació
Nicòmac de Gèrasa
Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).
Veure Aritmètica і Nicòmac de Gèrasa
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Aritmètica і Nombre
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Aritmètica і Nombre cardinal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Aritmètica і Nombre complex
Nombre decimal
Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.
Veure Aritmètica і Nombre decimal
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Aritmètica і Nombre enter
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Veure Aritmètica і Nombre infinit
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Aritmètica і Nombre irracional
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Aritmètica і Nombre natural
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Veure Aritmètica і Nombre negatiu
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Veure Aritmètica і Nombre ordinal
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Aritmètica і Nombre primer
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Aritmètica і Nombre racional
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Aritmètica і Nombre real
Notació posicional
La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa.
Veure Aritmètica і Notació posicional
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Veure Aritmètica і Oposat (matemàtiques)
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Aritmètica і Ordinador
Os d'Ishango
Imatge de l'os d'Ishango exposat al Reial Institut Belga de Ciències Naturals Los d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo).
Veure Aritmètica і Os d'Ishango
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Veure Aritmètica і Papir de Rhind
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Aritmètica і Petit teorema de Fermat
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Aritmètica і Pitàgores
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Veure Aritmètica і Pla complex
Plimpton 322
Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del.
Veure Aritmètica і Plimpton 322
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Aritmètica і Potenciació
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Veure Aritmètica і Propietat associativa
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Aritmètica і Propietat commutativa
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Veure Aritmètica і Propietat distributiva
Prova del nou
La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.
Veure Aritmètica і Prova del nou
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Veure Aritmètica і Quaternió
República Democràtica del Congo
La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.
Veure Aritmètica і República Democràtica del Congo
Resta
"5 - 2.
Veure Aritmètica і Resta
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Aritmètica і Ripoll
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Veure Aritmètica і Silvestre II
Sistema de numeració
Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.
Veure Aritmètica і Sistema de numeració
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Veure Aritmètica і Subconjunt
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Aritmètica і Suma
Suma de la Art d'Arismètica
La Suma de la Art d'Arismètica és la primera obra de Francesc Santcliment.
Veure Aritmètica і Suma de la Art d'Arismètica
Teorema de Wilson
El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).
Veure Aritmètica і Teorema de Wilson
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Aritmètica і Teoria de nombres
Terna pitagòrica
Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².
Veure Aritmètica і Terna pitagòrica
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Veure Aritmètica і Treviso
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Aritmètica і Trigonometria
Truncament
El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).
Veure Aritmètica і Truncament
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Veure Aritmètica і Unió
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Veure Aritmètica і Valor absolut
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Aritmètica і Vic
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Aritmètica і Zero
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica і 1777
1801
;Països Catalans.
Veure Aritmètica і 1801
1855
;Països Catalans.
Veure Aritmètica і 1855
També conegut com Aritmètiques, Jerarquia de les operacions, Operacions aritmètiques, Operació aritmètica, Problemes aritmètics.