Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aritmètica

Índex Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

94 les relacions: Algorisme, Antic Egipte, Arrel enèsima, Arrodoniment, Arts liberals, Babilònia, Barcelona, Borrell II, Calculadora, Carl Friedrich Gauß, Català, Catalunya, Càlcul infinitesimal, Càrrega elèctrica, Codi binari, Compte (càlcul), Conjunt, Construcció amb regle i compàs, Correspondència, Disquisitiones arithmeticae, Divisió, Divisibilitat, Divisor de zero, Edat antiga, Edat mitjana, Edward Cocker, Element neutre, Equació, Europa Occidental, Factorització dels enters, Fracció, Fracció egípcia, Geometria, Grec antic, Heptadecàgon, Impremta, Italià, Lema d'Euclides, Leonardo de Pisa, Liber Abaci, Llei de reciprocitat quadràtica, Logaritme, Matemàtiques, Multiplicació, Nicòmac de Gèrasa, Nombre, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre decimal, Nombre enter, ..., Nombre infinit, Nombre irracional, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre ordinal, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Notació posicional, Oposat (matemàtiques), Ordinador, Os d'Ishango, Papir de Rhind, Petit teorema de Fermat, Pitàgores, Pla complex, Plimpton 322, Potenciació, Propietat associativa, Propietat commutativa, Propietat distributiva, Prova del nou, Quaternió, República Democràtica del Congo, Resta, Ripoll, Silvestre II, Sistema de numeració, Subconjunt, Suma, Suma de la Art d'Arismètica, Teorema de Wilson, Teoria de nombres, Terna pitagòrica, Treviso, Trigonometria, Truncament, Unió, Valor absolut, Vic, Zero, 1777, 1801, 1855. Ampliar l'índex (44 més) »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Aritmètica і Algorisme · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Aritmètica і Antic Egipte · Veure més »

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Nou!!: Aritmètica і Arrel enèsima · Veure més »

Arrodoniment

Arrodoniment és el procés mitjançant el qual s'eliminen decimals poc significatius en un nombre decimal.

Nou!!: Aritmètica і Arrodoniment · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Aritmètica і Arts liberals · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Aritmètica і Babilònia · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Aritmètica і Barcelona · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Aritmètica і Borrell II · Veure més »

Calculadora

Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.

Nou!!: Aritmètica і Calculadora · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Aritmètica і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Aritmètica і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Aritmètica і Catalunya · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Aritmètica і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Aritmètica і Càrrega elèctrica · Veure més »

Codi binari

El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").

Nou!!: Aritmètica і Codi binari · Veure més »

Compte (càlcul)

En matemàtica, un compte o càlcul és una operació o un conjunt d'operacions aritmètiques, com per exemple una multiplicació o una successió de sumes (p. ex.: No surten els comptes).

Nou!!: Aritmètica і Compte (càlcul) · Veure més »

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Nou!!: Aritmètica і Conjunt · Veure més »

Construcció amb regle i compàs

Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.

Nou!!: Aritmètica і Construcció amb regle i compàs · Veure més »

Correspondència

Siguin A i B dos conjunts.

Nou!!: Aritmètica і Correspondència · Veure més »

Disquisitiones arithmeticae

Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.

Nou!!: Aritmètica і Disquisitiones arithmeticae · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Nou!!: Aritmètica і Divisió · Veure més »

Divisibilitat

La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.

Nou!!: Aritmètica і Divisibilitat · Veure més »

Divisor de zero

En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).

Nou!!: Aritmètica і Divisor de zero · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Aritmètica і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Aritmètica і Edat mitjana · Veure més »

Edward Cocker

Edward Cocker va ser un gravador anglès del, que també donava classes d'escriptura i matemàtiques.

Nou!!: Aritmètica і Edward Cocker · Veure més »

Element neutre

L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.

Nou!!: Aritmètica і Element neutre · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Aritmètica і Equació · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Aritmètica і Europa Occidental · Veure més »

Factorització dels enters

En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).

Nou!!: Aritmètica і Factorització dels enters · Veure més »

Fracció

Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.

Nou!!: Aritmètica і Fracció · Veure més »

Fracció egípcia

Una fracció egípcia és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.

Nou!!: Aritmètica і Fracció egípcia · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Aritmètica і Geometria · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Aritmètica і Grec antic · Veure més »

Heptadecàgon

Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.

Nou!!: Aritmètica і Heptadecàgon · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Aritmètica і Impremta · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Aritmètica і Italià · Veure més »

Lema d'Euclides

En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.

Nou!!: Aritmètica і Lema d'Euclides · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Aritmètica і Leonardo de Pisa · Veure més »

Liber Abaci

Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.

Nou!!: Aritmètica і Liber Abaci · Veure més »

Llei de reciprocitat quadràtica

En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.

Nou!!: Aritmètica і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »

Logaritme

mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.

Nou!!: Aritmètica і Logaritme · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Aritmètica і Matemàtiques · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Nou!!: Aritmètica і Multiplicació · Veure més »

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).

Nou!!: Aritmètica і Nicòmac de Gèrasa · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Aritmètica і Nombre · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Aritmètica і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre complex

Figura 1: Un nombre complex z.

Nou!!: Aritmètica і Nombre complex · Veure més »

Nombre decimal

Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.

Nou!!: Aritmètica і Nombre decimal · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Aritmètica і Nombre enter · Veure més »

Nombre infinit

Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.

Nou!!: Aritmètica і Nombre infinit · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Aritmètica і Nombre irracional · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Aritmètica і Nombre natural · Veure més »

Nombre negatiu

Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.

Nou!!: Aritmètica і Nombre negatiu · Veure més »

Nombre ordinal

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.

Nou!!: Aritmètica і Nombre ordinal · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Aritmètica і Nombre primer · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Aritmètica і Nombre racional · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Aritmètica і Nombre real · Veure més »

Notació posicional

La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa.

Nou!!: Aritmètica і Notació posicional · Veure més »

Oposat (matemàtiques)

En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.

Nou!!: Aritmètica і Oposat (matemàtiques) · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Aritmètica і Ordinador · Veure més »

Os d'Ishango

Imatge de l'os d'Ishango exposat al Reial Institut Belga de Ciències Naturals Los d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo).

Nou!!: Aritmètica і Os d'Ishango · Veure més »

Papir de Rhind

Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.

Nou!!: Aritmètica і Papir de Rhind · Veure més »

Petit teorema de Fermat

Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.

Nou!!: Aritmètica і Petit teorema de Fermat · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Aritmètica і Pitàgores · Veure més »

Pla complex

En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.

Nou!!: Aritmètica і Pla complex · Veure més »

Plimpton 322

Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del.

Nou!!: Aritmètica і Plimpton 322 · Veure més »

Potenciació

base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.

Nou!!: Aritmètica і Potenciació · Veure més »

Propietat associativa

En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.

Nou!!: Aritmètica і Propietat associativa · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Nou!!: Aritmètica і Propietat commutativa · Veure més »

Propietat distributiva

En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.

Nou!!: Aritmètica і Propietat distributiva · Veure més »

Prova del nou

La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.

Nou!!: Aritmètica і Prova del nou · Veure més »

Quaternió

William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.

Nou!!: Aritmètica і Quaternió · Veure més »

República Democràtica del Congo

La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.

Nou!!: Aritmètica і República Democràtica del Congo · Veure més »

Resta

"5 - 2.

Nou!!: Aritmètica і Resta · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Aritmètica і Ripoll · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Aritmètica і Silvestre II · Veure més »

Sistema de numeració

Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.

Nou!!: Aritmètica і Sistema de numeració · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.

Nou!!: Aritmètica і Subconjunt · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Nou!!: Aritmètica і Suma · Veure més »

Suma de la Art d'Arismètica

La Suma de la Art d'Arismètica és la primera obra de Francesc Santcliment.

Nou!!: Aritmètica і Suma de la Art d'Arismètica · Veure més »

Teorema de Wilson

El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).

Nou!!: Aritmètica і Teorema de Wilson · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Aritmètica і Teoria de nombres · Veure més »

Terna pitagòrica

Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².

Nou!!: Aritmètica і Terna pitagòrica · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Aritmètica і Treviso · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Aritmètica і Trigonometria · Veure més »

Truncament

El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).

Nou!!: Aritmètica і Truncament · Veure més »

Unió

Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.

Nou!!: Aritmètica і Unió · Veure més »

Valor absolut

Valor absolut de la funció f(x).

Nou!!: Aritmètica і Valor absolut · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Aritmètica і Vic · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Aritmètica і Zero · Veure més »

1777

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Aritmètica і 1777 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Aritmètica і 1801 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Aritmètica і 1855 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aritmètiques, Jerarquia de les operacions, Operacions aritmètiques, Operació aritmètica, Problemes aritmètics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »