Taula de continguts
27 les relacions: Agenès, Aichinà, Aighí, Austrobald de Tolosa, Borgonya, Caribert II, Carles el Calb, Clichy-sur-Seine, Comtat de Carcí, Comtat de Tolosa, Dagobert I, Garona, Gascunya, Genial, Khilperic d'Aquitània, Perigord, Pirineus, Saintonge, Serè de Tolosa, Tolosa de Llenguadoc, Zuberoa, 602, 627, 629, 632, 660, 8 d'abril.
Agenès
LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.
Veure Amand de Gascunya і Agenès
Aichinà
Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou duc de Gascunya, d'origen incert.
Veure Amand de Gascunya і Aichinà
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Veure Amand de Gascunya і Aighí
Austrobald de Tolosa
Austrobald (Oriental audaç) fou un comte i duc franc de finals del.
Veure Amand de Gascunya і Austrobald de Tolosa
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Amand de Gascunya і Borgonya
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Veure Amand de Gascunya і Caribert II
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Amand de Gascunya і Carles el Calb
Clichy-sur-Seine
Clichy-sur-Seine, Clichy-la-Garenne o simplement Clichy és un comú francès al departament d'Alts del Sena (regió d'Illa de França).
Veure Amand de Gascunya і Clichy-sur-Seine
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Veure Amand de Gascunya і Comtat de Carcí
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Amand de Gascunya і Comtat de Tolosa
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Amand de Gascunya і Dagobert I
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Amand de Gascunya і Garona
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Amand de Gascunya і Gascunya
Genial
Genial fou el primer duc de Vascònia (llatí Wasconia després deformat a Gascunya).
Veure Amand de Gascunya і Genial
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Veure Amand de Gascunya і Khilperic d'Aquitània
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Veure Amand de Gascunya і Perigord
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Amand de Gascunya і Pirineus
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Veure Amand de Gascunya і Saintonge
Serè de Tolosa
Serè de Tolosa fou un suposat duc d'Aquitània on hauria succeït a Austrobald de Tolosa el 589.
Veure Amand de Gascunya і Serè de Tolosa
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Amand de Gascunya і Tolosa de Llenguadoc
Zuberoa
Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.
Veure Amand de Gascunya і Zuberoa
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Amand de Gascunya і 602
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Amand de Gascunya і 627
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Amand de Gascunya і 629
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Amand de Gascunya і 632
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amand de Gascunya і 660
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Amand de Gascunya і 8 d'abril