Taula de continguts
50 les relacions: Abadessa, Adelaida de Savoia, Alfons I de Portugal, Amadeu de Lausana, Amadeu II de Savoia, Anatòlia, Antalya, Antioquia de l'Orontes, Bisbe, Bríndisi, Chablès, Comtat d'Albon, Comtat de Savoia, Constantinoble, Croades, Ducat de Borgonya, Durrës, Elionor d'Aquitània, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia), Guigó III d'Albon, Guigó IV d'Albon, Guillem I de Borgonya, Humbert II de Savoia, Humbert III de Savoia, Laodicea, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Lluís VI de França, Lluís VII de França, Mafalda de Savoia, Monja, Nicòsia, Península Itàlica, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Croada, Via Egnàcia, 1095, 1103, 1123, 1124, 1136, 1140, 1146, 1147, 1172, 1188, 1194, 30 d'agost.
- Participants cristians en la Segona Croada
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Veure Amadeu III de Savoia і Abadessa
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Veure Amadeu III de Savoia і Adelaida de Savoia
Alfons I de Portugal
Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).
Veure Amadeu III de Savoia і Alfons I de Portugal
Amadeu de Lausana
Amadeu de Lausana (Castell de Chatte, Delfinat, avui Val-d'Isère, 21 de gener de 1110 - Lausana, Suïssa, 27 d'agost de 1159) fou un monjo cistercenc, bisbe de Lausana.
Veure Amadeu III de Savoia і Amadeu de Lausana
Amadeu II de Savoia
Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.
Veure Amadeu III de Savoia і Amadeu II de Savoia
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Amadeu III de Savoia і Anatòlia
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Veure Amadeu III de Savoia і Antalya
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Amadeu III de Savoia і Antioquia de l'Orontes
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Amadeu III de Savoia і Bisbe
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Veure Amadeu III de Savoia і Bríndisi
Chablès
El Chablais (en savoià: Chablès) és una antiga província de Savoia, el territori de la qual es divideix actualment entre França i Suïssa.
Veure Amadeu III de Savoia і Chablès
Comtat d'Albon
El comtat d'Albon fou una jurisdicció feudal de França, a la regió de Viena (Viennois) i Grenoble.
Veure Amadeu III de Savoia і Comtat d'Albon
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Veure Amadeu III de Savoia і Comtat de Savoia
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Amadeu III de Savoia і Constantinoble
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Amadeu III de Savoia і Croades
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Amadeu III de Savoia і Ducat de Borgonya
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Amadeu III de Savoia і Durrës
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Amadeu III de Savoia і Elionor d'Aquitània
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Amadeu III de Savoia і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)
Gisela de Borgonya (c.1075 - c.1133) va ser comtessa consort de Savoia i posteriorment marquesa consort de Montferrat.
Veure Amadeu III de Savoia і Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)
Guigó III d'Albon
Guigó III d'Albon, anomenat el Jove o Comes, nascut entre 1050 i 1060, mort el 1133, va ser comte d'Albon de 1079 a 1133.
Veure Amadeu III de Savoia і Guigó III d'Albon
Guigó IV d'Albon
Guigó IV d'Albon, anomenat Dauphin mort a La Buissière el 1142, va ser comte d'Albon de 1133 a 1142.
Veure Amadeu III de Savoia і Guigó IV d'Albon
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Veure Amadeu III de Savoia і Guillem I de Borgonya
Humbert II de Savoia
Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.
Veure Amadeu III de Savoia і Humbert II de Savoia
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Veure Amadeu III de Savoia і Humbert III de Savoia
Laodicea
* Laodicea d'Arcàdia, Grècia.
Veure Amadeu III de Savoia і Laodicea
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Amadeu III de Savoia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Amadeu III de Savoia і Llista de reis de França
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Veure Amadeu III de Savoia і Lluís VI de França
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Amadeu III de Savoia і Lluís VII de França
Mafalda de Savoia
Mafalda de Savoia o de Maurianne (1125 - Coïmbra 1157) va ser una noble savoiana i la primera reina consort de Portugal (1146-1157) pel seu matrimoni amb Alfons I.
Veure Amadeu III de Savoia і Mafalda de Savoia
Monja
''La Religieuse'' (Henriette Browne, 1859) Una monja és una religiosa que ha fet els vots els quals la lliguen a un dels ordes que l'Església Catòlica té sancionats i que ha recorregut un procés d'iniciació i d'acceptació.
Veure Amadeu III de Savoia і Monja
Nicòsia
Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.
Veure Amadeu III de Savoia і Nicòsia
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Amadeu III de Savoia і Península Itàlica
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Amadeu III de Savoia і Sacerdot
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Amadeu III de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Amadeu III de Savoia і Segona Croada
Via Egnàcia
Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.
Veure Amadeu III de Savoia і Via Egnàcia
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1095
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1103
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1123
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1124
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1136
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1140
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Amadeu III de Savoia і 1146
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amadeu III de Savoia і 1147
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Amadeu III de Savoia і 1172
1188
Països Catalans.
Veure Amadeu III de Savoia і 1188
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Amadeu III de Savoia і 1194
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Amadeu III de Savoia і 30 d'agost
Vegeu també
Participants cristians en la Segona Croada
- Alfons I de Portugal
- Alfons Jordà
- Alfons VII de Lleó
- Amadeu III de Savoia
- Balduí III de Jerusalem
- Bartomeu del Mont Carmel
- Bernat de Claravall
- Boleslau l'Alt
- Conrad III d'Alemanya
- Elionor d'Aquitània
- Enric I de Xampanya
- Enric II de Babenberg
- Ernest de Zwiefalten
- Esteve d'Anglaterra
- Everard des Barres
- Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Gerard de Ridefort
- Guillem II de Nevers
- Guillem III de Nevers
- Guillem V de Montferrat
- Guillem VIII d'Alvèrnia
- Hug VII de Lusignan
- Jaufré Rudel
- Joan Focas
- Jofré V d'Anjou
- Joscelí II
- Lluís VII de França
- Manuel I Comnè
- Marcabru
- Melisenda de Jerusalem
- Otó de Freising
- Ottokar III d'Estíria
- Papa Eugeni III
- Philippe de Milly
- Ramon Berenguer IV
- Ramon I Trencavell
- Ramon II de Trípoli
- Ramon de Poitiers
- Reinald de Châtillon
- Renald I de Bar
- Renald II de Bar
- Robert I de Dreux
- Robert de Craon
- Roger I Trencavell
- Roger II de Sicília
- Teodoric d'Alsàcia
- Toros II
- Uc Catola
- Vladislau II