Taula de continguts
25 les relacions: August, Catugnatos, Ciceró, Estrabó, Gals, Gàl·lia Narbonesa, Ginebra, Grec antic, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Hanníbal Barca (247 aC), Hedus, Helvecis, Insula Allobrogum, Juli Cèsar, Llatí, Nom romà, Riu Isèra, Roine, Sèquans, Segona Guerra Púnica, Segusiaves, Titus Livi, Tribu (antropologia), Viena del Delfinat, Voconcis.
- Gàl·lia Narbonesa
- Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Al·lòbroges і August
Catugnatos
Catugnatos era un cabdill dels al·lòbroges que va dirigir una revolta contra Roma l'any 61 aC, i va derrotar a Manli Lentí, legat de Gai Pomptí el pretor de la província, i hauria destruït tot l'exèrcit romà si una violenta tempesta no ho hagués impedit oportunament.
Veure Al·lòbroges і Catugnatos
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Al·lòbroges і Ciceró
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Al·lòbroges і Estrabó
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Al·lòbroges і Gals
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Al·lòbroges і Gàl·lia Narbonesa
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Al·lòbroges і Ginebra
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Al·lòbroges і Grec antic
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Veure Al·lòbroges і Guerra de les Gàl·lies (llibre)
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Al·lòbroges і Hanníbal Barca (247 aC)
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Veure Al·lòbroges і Hedus
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Veure Al·lòbroges і Helvecis
Insula Allobrogum
Insula Allobrogum era un lloc de la Gàl·lia Narbonesa on Anníbal va establir el seu quart campament després de creuar el Roine, en país dels Al·lòbroges, des on va iniciar el pas dels Alps, probablement seguint la vall de l'Isère, explica Titus Livi.
Veure Al·lòbroges і Insula Allobrogum
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Al·lòbroges і Juli Cèsar
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Al·lòbroges і Llatí
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Al·lòbroges і Nom romà
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Veure Al·lòbroges і Riu Isèra
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Al·lòbroges і Roine
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Veure Al·lòbroges і Sèquans
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Al·lòbroges і Segona Guerra Púnica
Segusiaves
Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.
Veure Al·lòbroges і Segusiaves
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Al·lòbroges і Titus Livi
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Veure Al·lòbroges і Tribu (antropologia)
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Al·lòbroges і Viena del Delfinat
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Veure Al·lòbroges і Voconcis
Vegeu també
Gàl·lia Narbonesa
- Al·lòbroges
- Bois (poble celta)
- Cavars
- Cevenes
- Concili d'Agde
- En defensa de Quincti
- Gàl·lia Narbonesa
- Helvis
- Legió III Gallica
- Legió V Alaudae
- Sènons
- Sal·luvis
- Segal·launs
- Septimània
- Tricastins
- Via Domícia
Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies
- Al·lòbroges
- Ambarres
- Ambians
- Andecaus
- Aquitans
- Arverns
- Atrèbats
- Atuàtucs
- Aulercs
- Bel·lòvacs
- Bitúrigs
- Brannovices
- Carnuts
- Cenòmans
- Ceresos
- Ceutrons
- Condruses
- Eburons
- Elusates
- Hedus
- Helvecis
- Helvis
- Latobriges
- Lexovis
- Mòrins
- Menapis
- Namnetes
- Nervis
- Osismes
- Píctons
- Parisis
- Pemans
- Ràuracs
- Rèdons
- Rems
- Rutens
- Sàntons
- Sèquans
- Seduns
- Segnes
- Segusiaves
- Suessions
- Tulinges
- Unel·les
- Vènets (gals)
- Vangíons
- Veliocasses
- Veragres
- Viromandus
També conegut com Al.lòbriges, Allobregues, Allòbriges, Allobroges, Al·lòbriges, Al•lòbriges, Aŀlòbriges.