Taula de continguts
37 les relacions: Almagest, Argos Panopta, Astrònom, Astrea, Bernard le Bovier de Fontenelle, Claudi Ptolemeu, Companyia de Jesús, Copernicus (cràter), Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Disc d'Airy, Efecte de Coriolis, Epònim, Estreles fixes, Galileo Galilei, Gaspard Gustave de Coriolis, George Biddell Airy, Giordano Bruno, Giovanni Battista Riccioli, Itàlia, Johannes Hevelius, Johannes Kepler, John Flamsteed, Mare Tranquillitatis, Mònaco, Model heliocèntric, Nicolau Copèrnic, Nova, Observatori de París, Oceanus Procellarum, Paral·laxi, Simon Marius, Teoria geocèntrica, Torres de Bolonya, Tycho (cràter), Tycho Brahe, Unió Astronòmica Internacional, William Herschel.
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Almagestum Novum і Almagest
Argos Panopta
Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.
Veure Almagestum Novum і Argos Panopta
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Almagestum Novum і Astrònom
Astrea
s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).
Veure Almagestum Novum і Astrea
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Veure Almagestum Novum і Bernard le Bovier de Fontenelle
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Almagestum Novum і Claudi Ptolemeu
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Almagestum Novum і Companyia de Jesús
Copernicus (cràter)
Copernicus és un cràter d'impacte lunar que porta el nom de Nicolau Copèrnic, ubicat a la part oriental d'Oceanus Procellarum.
Veure Almagestum Novum і Copernicus (cràter)
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Almagestum Novum і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Disc d'Airy
Disc d'Airy. L'escala de grisos s'ha adaptat per mostrar millor el patró de difracció dels anells concèntrics. El disc d'Airy és un fenomen òptic.
Veure Almagestum Novum і Disc d'Airy
Efecte de Coriolis
Figura 1: El sentit de gir en sentit contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió. L'efecte de Coriolis, acceleració de Coriolis o força de Coriolis és una acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referència S' en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
Veure Almagestum Novum і Efecte de Coriolis
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Almagestum Novum і Epònim
Estreles fixes
Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.
Veure Almagestum Novum і Estreles fixes
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Almagestum Novum і Galileo Galilei
Gaspard Gustave de Coriolis
va ser un físic francès conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleració, força o efecte de Coriolis.
Veure Almagestum Novum і Gaspard Gustave de Coriolis
George Biddell Airy
Sir George Biddell Airy FRS KCB (Alnwick, Northumberland, 27 de juliol de 1801 - Greenwich, 2 de gener de 1892), fou un astrònom i matemàtic anglès.
Veure Almagestum Novum і George Biddell Airy
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Almagestum Novum і Giordano Bruno
Giovanni Battista Riccioli
Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.
Veure Almagestum Novum і Giovanni Battista Riccioli
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Almagestum Novum і Itàlia
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Veure Almagestum Novum і Johannes Hevelius
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Almagestum Novum і Johannes Kepler
John Flamsteed
John Flamsteed (Derby, 19 d'agost de 1646 - Greenwich, 31 de desembre de 1719), va ser un astrònom anglès del, conegut per haver estat el fundador i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich.
Veure Almagestum Novum і John Flamsteed
Mare Tranquillitatis
SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.
Veure Almagestum Novum і Mare Tranquillitatis
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Almagestum Novum і Mònaco
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Almagestum Novum і Model heliocèntric
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Almagestum Novum і Nicolau Copèrnic
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Almagestum Novum і Nova
Observatori de París
L'Observatori de París és una institució de recerca de la Universitat Paris Sciences et Lettres, l'observatori més important de França i un dels centres astronòmics més grans del món.
Veure Almagestum Novum і Observatori de París
Oceanus Procellarum
Oceanus Procellarum (del llatí, que signific 'Oceà de les Tempestes') és un gran mar lunar en la vora occidental de la cara visible de la Lluna de la Terra.
Veure Almagestum Novum і Oceanus Procellarum
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Almagestum Novum і Paral·laxi
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Veure Almagestum Novum і Simon Marius
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Almagestum Novum і Teoria geocèntrica
Torres de Bolonya
Les Dues Torres el 1767 Les torres de Bolonya són edificis d'època medieval a la ciutat italiana de Bolonya.
Veure Almagestum Novum і Torres de Bolonya
Tycho (cràter)
Tycho és un prominent cràter d'impacte que es troba a la part sud de les zones altes de la Lluna.
Veure Almagestum Novum і Tycho (cràter)
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Almagestum Novum і Tycho Brahe
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Almagestum Novum і Unió Astronòmica Internacional
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Almagestum Novum і William Herschel