Taula de continguts
53 les relacions: A, Alemany, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet llatí, Ğ, İ, Ü, Ä, Ç, B, C, Català, D, Dièresi, E, F, Francès, G, H, I, Imperi Otomà, Inscripcions de l'Orkhon, J, K, L, M, Majúscula, Minúscula, Mustafa Kemal Atatürk, N, O, P, Q, R, S, T, Turc, Turquia, U, V, W, X, Y, Z, 1635, 1928, 1932, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Alfabets llatins
- Turc
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Veure Alfabet turc і A
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Alfabet turc і Alemany
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Alfabet turc і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Alfabet turc і Alfabet ciríl·lic
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Alfabet turc і Alfabet fonètic internacional
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Alfabet turc і Alfabet grec
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Alfabet turc і Alfabet llatí
Ğ
Ğ, ğ és la 9a lletra de l'alfabet turc, basada en l'alfabet llatí.
Veure Alfabet turc і Ğ
İ
Fitxer:Latin letter I with dot above.svg|Fitxer:Latin letter I (form 1).svg Fitxer:Latin letter dotless I.svg|Fitxer:Latin letter I (form 2).svg La és una lletra de l'alfabet turc, que és una variant de l'alfabet llatí.
Veure Alfabet turc і İ
Ü
"Ü", o "ü", és un caràcter que representa una lletra d'algunes variants de l'alfabet llatí, com una lletra U amb umlaut o dièresi.
Veure Alfabet turc і Ü
Ä
"Ä" o "ä" (Pronúncia Pronunciació), és un caràcter que representa tant una lletra de diversos alfabets, com una lletra A amb umlaut.
Veure Alfabet turc і Ä
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Veure Alfabet turc і Ç
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Veure Alfabet turc і B
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Veure Alfabet turc і C
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Alfabet turc і Català
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Veure Alfabet turc і D
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Veure Alfabet turc і Dièresi
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Veure Alfabet turc і E
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Veure Alfabet turc і F
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Alfabet turc і Francès
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Veure Alfabet turc і G
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Veure Alfabet turc і H
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Veure Alfabet turc і I
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Alfabet turc і Imperi Otomà
Inscripcions de l'Orkhon
Les inscripcions de l'Orkhon, o Runes turqueses, són les més antigues mostres conegudes d'escriptura en llengües pertanyents a la gran família lingüística de les llengües turqueses, branca altaica, l'àrea geogràfica de les quals s'estén des de l'occident de la Xina fins als Balcans, per la qual cosa els seus primers escrits apareixen a l'interior de l'Àsia Central.
Veure Alfabet turc і Inscripcions de l'Orkhon
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Veure Alfabet turc і J
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Veure Alfabet turc і K
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Veure Alfabet turc і L
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Veure Alfabet turc і M
Majúscula
La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.
Veure Alfabet turc і Majúscula
Minúscula
La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.
Veure Alfabet turc і Minúscula
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Veure Alfabet turc і Mustafa Kemal Atatürk
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Veure Alfabet turc і N
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Veure Alfabet turc і O
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Veure Alfabet turc і P
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Veure Alfabet turc і Q
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Veure Alfabet turc і R
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Veure Alfabet turc і S
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Veure Alfabet turc і T
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Alfabet turc і Turc
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Alfabet turc і Turquia
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Veure Alfabet turc і U
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Veure Alfabet turc і V
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Veure Alfabet turc і W
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Veure Alfabet turc і X
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Veure Alfabet turc і Y
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Veure Alfabet turc і Z
1635
; Països Catalans.
Veure Alfabet turc і 1635
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Alfabet turc і 1928
1932
;Països Catalans.
Veure Alfabet turc і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Alfabet turc і 1934
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Alfabet turc і 1939
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Alfabet turc і 1982
Vegeu també
Alfabets llatins
- Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià
- Alfabet amazic llatí
- Alfabet anglès
- Alfabet basc
- Alfabet croat
- Alfabet eslovè
- Alfabet guaraní
- Alfabet hongarès
- Alfabet llatí javanès
- Alfabet maltès
- Alfabet mapudungun
- Alfabet occità
- Alfabet romanès
- Alfabet suec
- Alfabet turc
- Alfabet turcman
- Alfabet vietnamita
- Alfabet łacinka
- Alfabets derivats del llatí