Obrir a Google MapsTaula de continguts
62 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Andorra (Aragó), Aragonès, Arquitectura modernista del Baix Aragó, Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, Baix Aragó, Baronia d'Herbers, Bernardino Gómez Miedes, Casa consistorial d'Alcanyís, Castellà, Compromís de Casp, Concòrdia d'Alcanyís, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, Damià Forment, Domènec Ram i Lanaja, Edat mitjana, Escuela de Estudios Árabes, Església de Santa Maria la Major (Alcanyís), Església del Carme (Alcanyís), Ferrocarril del Val de Zafán, Guerra del Francès, Juan Lorenzo Palmireno, Llotja d'Alcanyís, Mare de Déu de Pueyos, Morella, Orde de Calatrava, Patrimoni de la Humanitat, Pintura rupestre, Primera Guerra Carlina, Província de Terol, Puigmoreno, Rafael Ram de Viu i Pueyo, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Cabrera i Grinyó, Saragossa, Setge d'Alcanyís de 1838, Setge de Morella (1117), Setges de Saragossa, UNESCO, 1809, 1857, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, ... Ampliar l'índex (12 més) »
- Maestrat
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Alcanyís і Alfons el Bataller
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Alcanyís і Alfons el Cast
Andorra (Aragó)
Vista panoràmica d'Andorra el 1992. Andorra és una vila de la província de Terol (Aragó), situada a una altitud de 714 m sobre el nivell del mar.
Veure Alcanyís і Andorra (Aragó)
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Alcanyís і Aragonès
Arquitectura modernista del Baix Aragó
Casa modernista. Passeig Andrade, 14 (Alcanyís) Durant les primeres dècades del, la comarca del Baix Aragó (Província de Terol, Espanya) va a rebre els ‘nous aires' del modernisme. Període en el qual conviu amb els historicismes i eclecticismes de tradició vuitcentista.
Veure Alcanyís і Arquitectura modernista del Baix Aragó
Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica
Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà Lart rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica són 757 jaciments de pintures rupestres catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1998.
Veure Alcanyís і Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica
Baix Aragó
El Baix Aragó (Bajo Aragón en castellà) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure Alcanyís і Baix Aragó
Baronia d'Herbers
Emblema dels Barons d'Herbers Castell d'Herbers, propiedat de l'actual baró d'Herbers. La baronia d'Herbers és un títol nobiliari creat el 3 d'agost de 1272 pel rei Jaume I d'Aragó el Conqueridor, a favor de Joan Garcés, noble del Regne d'Aragó, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d'Alagó.
Veure Alcanyís і Baronia d'Herbers
Bernardino Gómez Miedes
Segona edició dels ''Comentaris de la sal'' de '''Bernardino Gómez Miedes''', publicats en cinc llibres (València, Pedro Huete, 1579) Bernardino Gómez Miedes —en llatí, Bernardinus Gomesius Miedes— (Alcanyís, Terol, 1515 – Albarrasí, Terol, 4 de desembre de 1589) fou un historiador i humanista aragonès.
Veure Alcanyís і Bernardino Gómez Miedes
Casa consistorial d'Alcanyís
La Casa consistorial d'Alcanyís, és un edifici renaixentista construït al, seguint un model de construcció estès pel territori aragonès que utilitza les estructures constructives de les cases senyorials per realitzar edificis per a ús públic.
Veure Alcanyís і Casa consistorial d'Alcanyís
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Alcanyís і Castellà
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Alcanyís і Compromís de Casp
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Alcanyís і Concòrdia d'Alcanyís
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Alcanyís і Corona d'Aragó
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Veure Alcanyís і Corts d'Aragó
Damià Forment
Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.
Veure Alcanyís і Damià Forment
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Alcanyís і Domènec Ram i Lanaja
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Alcanyís і Edat mitjana
Escuela de Estudios Árabes
La Escuela de Estudios Árabes (EEA) és un institut de recerca, creat el 1932, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i enquadrat dins de l'àrea d'Humanitats i Ciències Socials, amb seu a la Casa del Chapiz, a Granada.
Veure Alcanyís і Escuela de Estudios Árabes
Església de Santa Maria la Major (Alcanyís)
Lesglésia de Santa Maria la Major d'Alcanyís (Província de Terol, Espanya) va ser col·legiata de 1407 a 1851.
Veure Alcanyís і Església de Santa Maria la Major (Alcanyís)
Església del Carme (Alcanyís)
L'Església del Carme situada en el carrer Pare Nicolás Sancho, 2, amb volta al carrer Carmen, a Alcanyís, comarca del Baix Aragó, Província de Terol, és un temple catòlic declarat Bé Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonés per Ordre de 30 de setembre de 2002, del Departament de Cultura i Turisme del Govern d'Aragó.
Veure Alcanyís і Església del Carme (Alcanyís)
Ferrocarril del Val de Zafán
El ferrocarril del Val de Zafán era una línia de via d'ample ibèric, entre La Puebla de Híjar i Alcanyís, ambdós a la província de Terol, i Tortosa.
Veure Alcanyís і Ferrocarril del Val de Zafán
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Alcanyís і Guerra del Francès
Juan Lorenzo Palmireno
Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.
Veure Alcanyís і Juan Lorenzo Palmireno
Llotja d'Alcanyís
La llotja de Alcanyís és un edifici del gòtic tardà aragonès del de la localitat d'Alcanyís, a la província de Terol (Aragó).
Veure Alcanyís і Llotja d'Alcanyís
Mare de Déu de Pueyos
La Mare de Déu de Pueyos és una advocació mariana catòlica i la patrona del municipi d'Alcanyís.
Veure Alcanyís і Mare de Déu de Pueyos
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Alcanyís і Morella
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure Alcanyís і Orde de Calatrava
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Alcanyís і Patrimoni de la Humanitat
Pintura rupestre
Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.
Veure Alcanyís і Pintura rupestre
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Alcanyís і Primera Guerra Carlina
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Veure Alcanyís і Província de Terol
Puigmoreno
Puigmoreno o Pui Moreno en aragonès és una pedania d'Alcanyís a la comarca del Baix Aragó, província de Terol, l'Aragó.
Veure Alcanyís і Puigmoreno
Rafael Ram de Viu i Pueyo
Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.
Veure Alcanyís і Rafael Ram de Viu i Pueyo
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Alcanyís і Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Veure Alcanyís і Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Veure Alcanyís і Ramon Cabrera i Grinyó
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Alcanyís і Saragossa
Setge d'Alcanyís de 1838
El setge d'Alcanyís de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Alcanyís і Setge d'Alcanyís de 1838
Setge de Morella (1117)
Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.
Veure Alcanyís і Setge de Morella (1117)
Setges de Saragossa
Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.
Veure Alcanyís і Setges de Saragossa
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Alcanyís і UNESCO
1809
;Països Catalans.
Veure Alcanyís і 1809
1857
;Països Catalans.
Veure Alcanyís і 1857
1900
;Països Catalans.
Veure Alcanyís і 1900
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Alcanyís і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Alcanyís і 1920
1930
;Països Catalans.
Veure Alcanyís і 1930
1940
;Països Catalans.
Veure Alcanyís і 1940
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Alcanyís і 1950
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Alcanyís і 1960
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Alcanyís і 1970
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Alcanyís і 1981
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Alcanyís і 1991
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Alcanyís і 2001
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Alcanyís і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Alcanyís і 2007
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Alcanyís і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Alcanyís і 2010
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Alcanyís і 2016
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Alcanyís і 2018
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alcanyís і 26 de gener
Vegeu també
Maestrat
- Aiguaviva de Bergantes
- Albocàsser
- Alcanyís
- Alcorisa
- Allepús
- Alt Maestrat
- Ares del Maestrat
- Baix Maestrat
- Benassal
- Benicarló
- Cantavella
- Canyada de Benatanduz
- Castellot (Aragó)
- Catí
- Culla
- El Mas de les Mates
- Els Ports
- Fortanet
- Guadalop
- L'Anglesola
- La Cuba
- La Torre d'en Besora
- Les Parres de Castellot
- Les Useres
- Maestrat
- Mirambell
- Miravet (Aragó)
- Molinos (Terol)
- Mosquerola
- Pitarc
- Puertomingalvo
- Riu Bergantes
- Sant Mateu (Baix Maestrat)
- Seno
- Tírig
- Tronxó
- Vilafranca (Ports)
- Villarluengo
També conegut com Alcañiz.