Taula de continguts
45 les relacions: Al-Afxín Khaydhar, Al-Amín (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Wàthiq (abbàssida), Arma, Azerbaidjan, Àrabs, Babak Khorramdin, Bagdad, Beduïns, Caça, Califa, Califat Abbàssida, Clifford Edmund Bosworth, Damasc, Daylamites, Diwan (literatura), Dulàfides, Enciclopèdia de l'Islam, Espills de prínceps, Falconeria, Guerra Civil dels abbàssides, Hajj, Harun ar-Raixid, Hira, Ibn Màhan, Ijl, Isfahan, Jabal, Jibal, Karadj, Kurds, Músic, Militar, Mutazilisme, Poeta, Qazvín, Rayy, Tàhir ibn al-Hussayn, Tribu (antropologia), Xiisme, 809, 839, 842.
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Al-Afxín Khaydhar
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Al-Amín (abbàssida)
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Al-Mútassim
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Al-Wàthiq (abbàssida)
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Arma
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Azerbaidjan
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Àrabs
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Babak Khorramdin
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Bagdad
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Beduïns
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Caça
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Califat Abbàssida
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Clifford Edmund Bosworth
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Damasc
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Daylamites
Diwan (literatura)
Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Diwan (literatura)
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Dulàfides
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Enciclopèdia de l'Islam
Espills de prínceps
''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Espills de prínceps
Falconeria
Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Falconeria
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Guerra Civil dels abbàssides
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Hajj
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Harun ar-Raixid
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Hira
Ibn Màhan
Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Ibn Màhan
Ijl
Els Ijl foren una antiga tribu àrab considerada dins del grup dels Bakr ibn Wàïl i que tenien com ancestre a Ijl ibn Lujaym (conegut proverbialment per ser molt estúpid).
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Ijl
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Isfahan
Jabal
Al llibre del Gènesi, capítol quart, Jabal és el fill que Lèmec va tenir amb la seva primera dona Adà i germà de Jubal.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Jabal
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Jibal
Karadj
Karadj (també Karadj Abi Dulaf o al-Karaf) fou una antiga vila del Djibal a l'Iran, de situació exacta desconeguda, però segurament al sud-est de Hamadan, a mig camí entre aquesta ciutat i Isfahan.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Karadj
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Kurds
Músic
Xina) Un músic o musicista (en alguerès) és una persona que interpreta o compon música.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Músic
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Militar
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Mutazilisme
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Poeta
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Qazvín
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Rayy
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Tàhir ibn al-Hussayn
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Tribu (antropologia)
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і Xiisme
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і 809
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і 839
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Al-Qàssim ibn Issa і 842
També conegut com Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa, Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís, Kasim ibn Isa.