Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Acre (Israel), Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil I, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alfaquí, Alta Mesopotàmia, An-Nàssir Dawud, Arbela, Armènia, Arquitectura, Bosrà, Ciència, Damasc, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, El Caire, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ghuta, Hama, Hanafisme, Homs, Humanitats, Imperi Seljúcida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jerusalem, Kaykubad I, Khwarizm, Konya, Mardin, Muzaffar al-Din Gokburi, Ortúkides, Palestina, Paneas, Salkhad, Transjordània, 1180, 1198, 1200, 1218, 1225, 1227.
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Acre (Israel) · Veure més »
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Al-Àdil I · Veure més »
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »
Alfaquí
Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Alfaquí · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Alta Mesopotàmia · Veure més »
An-Nàssir Dawud
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Dàwud ibn Issa (Damasc, 1206 - al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiúbida de Damasc, fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil, a qui va succeir a la seva mort (1227) com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz-ad-Din Àybak com a regent.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і An-Nàssir Dawud · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Arbela · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Armènia · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Arquitectura · Veure més »
Bosrà
Bosrà (en àrab: بصرى, Buṣrà; en llatí: Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Bosrà · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Ciència · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Diyarbakır · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і El Caire · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ghuta
La Ghuta de Damasc és una comarca al sud de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Ghuta · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Hama · Veure més »
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Hanafisme · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Homs · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Humanitats · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Jerusalem · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Kaykubad I · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Khwarizm · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Konya · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Mardin · Veure més »
Muzaffar al-Din Gokburi
Muzaffar al-Din Gokburi (o Gökburi) fou emir begtegínida d'Irbil.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Muzaffar al-Din Gokburi · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Ortúkides · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Palestina · Veure més »
Paneas
Ruïnes de la ciutat romana Paneas o Panias o Paneias, més coneguda per Cesarea Paneas/Cesarea Philippi o Cesarea de Filip (el seu nom modern és Banias o Baniyas), fou una ciutat de Galilea.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Paneas · Veure més »
Salkhad
Salkhad és una ciutat de Síria a la governació d'As-Suwayda, al sud del país (a l'Hawran, antiga Auranítida), capital del districte del mateix nom, un dels tres de la governació.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Salkhad · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і Transjordània · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1180 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1198 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1200 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1218 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1225 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muàddham ibn al-Àdil і 1227 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Mu'azzam, Al-Muazzam ibn al-Adil.
