Taula de continguts
52 les relacions: Abbassa, Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud, Al-Awàssim, Al-Hadath, Al-Hadi, Al-Mansur (abbàssida), Al-Massudí, Al-Mukanna, Alides, Ansar, As-Saffah, Bagdad, Barmàquides, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Gihad, Hajj, Harun ar-Raixid, Idhadj, Imperi Romà d'Orient, Iraq (província del Califat), Isa ibn Musa, Jerusalem, Jordània, Khayzuran, Khàlid ibn Bàrmak, Khorasan (província del Califat), La Meca, Merv, Mesquita d'Al-Aqsa, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Nom àrab, Penguin Books, Rayy, Routledge, Rusafa, Síria, Sind, Tigris, Transoxiana, Vall de Ferganà, Yahya ibn Khàlid, 24 de juliol, 3 d'agost, 4 d'agost, 744, 758, 764, 775, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Abbassa
Abbassa o Abassa fou una princesa abbàssida, germana d'Harun ar-Raixid.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Abbassa
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud (? - 882) fou un visir del Califat Abbàssida, membre d'una família alida.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Awàssim
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Hadath
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Hadi
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Mansur (abbàssida)
Al-Massudí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn ibn Alí al-Massudí, més conegut simplement com a al-Massudí, fou un erudit i historiador àrab del, nascut a Bagdad i mort a Fustat (Egipte) vers el 956.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Massudí
Al-Mukanna
fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Mukanna
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Alides
Ansar
Els ansar (de l'àrab, literalment ‘els auxiliars’, ‘els defensors’, ‘els aliats’) foren aquells habitants de Medina que van sostenir el profeta Muhàmmad i que, juntament amb els muhajirun (‘els emigrants'), que són els musulmans de la Meca que es van refugiar a Medina, conformen la primera comunitat islàmica.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Ansar
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і As-Saffah
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Bagdad
Barmàquides
Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Barmàquides
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Bàssora
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Califat Abbàssida
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Gihad
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Hajj
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Harun ar-Raixid
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Idhadj
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Imperi Romà d'Orient
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Iraq (província del Califat)
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Isa ibn Musa
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Jerusalem
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Jordània
Khayzuran
Al-Khayzuran bint Atà al-Juraixiyya —— (m. 789) fou una antiga esclava iemenita que es va casar amb al califa abbàssida al-Mahdí, a qui va donar tres fills: Mussa al-Hadi, Harun ar-Raixid i una noia de nom al-Banuka.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Khayzuran
Khàlid ibn Bàrmak
Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Khàlid ibn Bàrmak
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Khorasan (província del Califat)
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і La Meca
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Merv
Mesquita d'Al-Aqsa
Vista interior La mesquita d'al-Aqsa —, literalment ‘la Mesquita llunyana’— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Mesquita d'Al-Aqsa
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Nom àrab
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Penguin Books
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Rayy
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Routledge
Rusafa
Detall de les portes de la ciutat Rusafa o Resafa (style) és una antiga ciutat de Síria, avui en ruïnes, situada uns 30 km al sud del riu Eufrates, prop del Jàbal Bixri.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Rusafa
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Síria
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Sind
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Tigris
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Transoxiana
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Vall de Ferganà
Yahya ibn Khàlid
Yahya ibn Khàlid al-Barmakí (mort 803) fou visir del califa abbàssida Harun ar-Raixid.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і Yahya ibn Khàlid
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 24 de juliol
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 3 d'agost
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 4 d'agost
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 744
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 758
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 764
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 775
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 776
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Al-Mahdí (abbàssida) і 782