Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: August, Balaguer, Catalunya, Ciutat estipendiària, Claudi Ptolemeu, Dinastia Flàvia, Dominació musulmana de Catalunya, Epigrafia, Guerra Civil espanyola, Iacetans, Ibèric, Ibers, Ilergets, Imperi Romà, Isona, Isona i Conca Dellà, Lleida, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Luci Emili Patern, Municipi romà, Pallars Jussà, Període romà a Catalunya, Plini el Vell, República Romana, Trajà, Vila, 117, 200, 260, 98.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Aeso і August · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Aeso і Balaguer · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Aeso і Catalunya · Veure més »
Ciutat estipendiària
Ciutat estipendiària (Civitas stipendiaria) és el nom que es donava a algunes ciutats que estaven sota domini de Roma (normalment dins una província) i subjectes a un tribut establert anomenat "stipendium" (vegeu Estipendi), que era equivalent a una dècima o dotzena part del productes de les seves terres de cultiu, dels ramats i de les vendes en el comerç.
Nou!!: Aeso і Ciutat estipendiària · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Aeso і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Aeso і Dinastia Flàvia · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Aeso і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Nou!!: Aeso і Epigrafia · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Aeso і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Nou!!: Aeso і Iacetans · Veure més »
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Nou!!: Aeso і Ibèric · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Aeso і Ibers · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Aeso і Ilergets · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Aeso і Imperi Romà · Veure més »
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Nou!!: Aeso і Isona · Veure més »
Isona i Conca Dellà
Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona.
Nou!!: Aeso і Isona i Conca Dellà · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Aeso і Lleida · Veure més »
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Nou!!: Aeso і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »
Luci Emili Patern
Luci Emili Patern (Lucius Aemilius L. f. Gal.; Aeso, c. -) va ser centurió romà de l'orde eqüestre durant l'època de Trajà (98-117).
Nou!!: Aeso і Luci Emili Patern · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Aeso і Municipi romà · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Aeso і Pallars Jussà · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Aeso і Període romà a Catalunya · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Aeso і Plini el Vell · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Aeso і República Romana · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Aeso і Trajà · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Aeso і Vila · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Aeso і 117 · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aeso і 200 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Aeso і 260 · Veure més »
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aeso і 98 · Veure més »
