Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Adopcionisme, Alcuí de York, Alps, Basílica de Sant Pere, Camarlenc (església catòlica), Carlemany, Carloman I, Desideri d'Ístria, Elipand, Epitafi, Església Catòlica Romana, Fèlix d'Urgell, Frankfurt del Main, Gerberga (reina dels Francs), Gran Enciclopèdia Catalana, Iconoclàstia, Imperi Romà d'Orient, Irene d'Atenes, Legat, Liber Pontificalis, Libri Carolini, Papa Esteve III, Papa Pau I, Pasqua de Resurrecció, Pavia, Península Itàlica, Ratisbona, Rímini, Regne Longobard, Roma, Segon Concili de Nicea, Verona, 25 de desembre, 772, 773, 774, 786, 787, 792, 793, 795.
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Nou!!: Adrià I і Adopcionisme · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Adrià I і Alcuí de York · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Adrià I і Alps · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Adrià I і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Camarlenc (església catòlica)
seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.
Nou!!: Adrià I і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Adrià I і Carlemany · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Adrià I і Carloman I · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Adrià I і Desideri d'Ístria · Veure més »
Elipand
Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.
Nou!!: Adrià I і Elipand · Veure més »
Epitafi
«No espero res. No temo res. Sóc lliure». Epitafis al sepulcre de la família de Franz Kafka Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.
Nou!!: Adrià I і Epitafi · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Adrià I і Església Catòlica Romana · Veure més »
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Nou!!: Adrià I і Fèlix d'Urgell · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Adrià I і Frankfurt del Main · Veure més »
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Nou!!: Adrià I і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Adrià I і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Adrià I і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Adrià I і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Nou!!: Adrià I і Irene d'Atenes · Veure més »
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Nou!!: Adrià I і Legat · Veure més »
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Nou!!: Adrià I і Liber Pontificalis · Veure més »
Libri Carolini
Mosaic of the Ark of the Covenant, c. 806 from the oratory at Germigny-des-Prés was built by Bishop Theodulf of Orléans, the probable author of the work. Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), lOpus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades.
Nou!!: Adrià I і Libri Carolini · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Adrià I і Papa Esteve III · Veure més »
Papa Pau I
Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.
Nou!!: Adrià I і Papa Pau I · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Adrià I і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Adrià I і Pavia · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Adrià I і Península Itàlica · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Adrià I і Ratisbona · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Adrià I і Rímini · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Adrià I і Regne Longobard · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Adrià I і Roma · Veure més »
Segon Concili de Nicea
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.
Nou!!: Adrià I і Segon Concili de Nicea · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Adrià I і Verona · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adrià I і 25 de desembre · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 772 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 773 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 774 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 786 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 787 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 792 · Veure més »
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Nou!!: Adrià I і 793 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Adrià I і 795 · Veure més »
