Taula de continguts
25 les relacions: Ab urbe condita, Anno Domini, Any, Arcont, Atenes, Calendari julià, Calendari romà, Coríols, Coriolà, Edat mitjana, El Pireu, Espuri Cassi Viscel·lí, Frínic (poeta tràgic), Imperi Persa, Imperi Romà, Jònia, Lliga llatina, Llista de cònsols romans de la República, Milcíades, Pòstum Comini Aurunc, Revolta Jònica, Roma, Temístocles, Volscs, Xipre.
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Veure 493 aC і Ab urbe condita
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Veure 493 aC і Anno Domini
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure 493 aC і Any
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Veure 493 aC і Arcont
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure 493 aC і Atenes
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure 493 aC і Calendari julià
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure 493 aC і Calendari romà
Coríols
Coríols (Corioli Κοριλλα) va ser una antiga ciutat del Latium, famosa per la llegenda de l'heroi romà Marcius Coriolanus.
Veure 493 aC і Coríols
Coriolà
Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia. Gneu Marci Coriolà (en Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà.
Veure 493 aC і Coriolà
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure 493 aC і Edat mitjana
El Pireu
Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.
Veure 493 aC і El Pireu
Espuri Cassi Viscel·lí
Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Viscellinus o Vecellinus) va ser un magistrat romà.
Veure 493 aC і Espuri Cassi Viscel·lí
Frínic (poeta tràgic)
Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fill de Polifradmó o segons d'altres, de Minires, va ser un dels poetes atenencs a qui s'atribueix la invenció de la tragèdia.
Veure 493 aC і Frínic (poeta tràgic)
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure 493 aC і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure 493 aC і Imperi Romà
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure 493 aC і Jònia
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Veure 493 aC і Lliga llatina
Llista de cònsols romans de la República
Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.
Veure 493 aC і Llista de cònsols romans de la República
Milcíades
* Milcíades (Miltiades) fou un nom grec que van portar almenys tres membres de la família dels cimònides.
Veure 493 aC і Milcíades
Pòstum Comini Aurunc
Pòstum Comini Aurunc (en llatí Postumus Cominius Auruncus) va ser un magistrat romà del.
Veure 493 aC і Pòstum Comini Aurunc
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Veure 493 aC і Revolta Jònica
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure 493 aC і Roma
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure 493 aC і Temístocles
Volscs
Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.
Veure 493 aC і Volscs
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure 493 aC і Xipre