Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

435 aC

Índex 435 aC

El 435 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Taula de continguts

  1. 32 les relacions: Ab Urbe Condita, Any, Calendari julià, Calendari romà, Cònsol romà, Corfú, Corint, Descripció de Grècia, Dictador romà, Durrës, Estàtua de Zeus a Olímpia, Fídies, Fidenes, Gai Juli Jul (cònsol 447 aC), Gran Enciclopèdia Catalana, Grup Enciclopèdia, Guerra del Peloponnès, Història de la Guerra del Peloponnès, Luci Virgini Tricost (cònsol 435 aC), Mestre de la cavalleria, Olímpia, Pausànias (geògraf), Pòstum Ebuci Helva Còrnicen, Presa de Fidenes, Quint Servili Prisc Fidenat, República Romana, Salamina (Xipre), Senat Romà, Temple de Zeus Olímpic, Titus Livi, Tucídides, Veios.

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Veure 435 aC і Ab Urbe Condita

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Veure 435 aC і Any

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Veure 435 aC і Calendari julià

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Veure 435 aC і Calendari romà

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure 435 aC і Cònsol romà

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Veure 435 aC і Corfú

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Veure 435 aC і Corint

Descripció de Grècia

Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.

Veure 435 aC і Descripció de Grècia

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Veure 435 aC і Dictador romà

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure 435 aC і Durrës

Estàtua de Zeus a Olímpia

L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.

Veure 435 aC і Estàtua de Zeus a Olímpia

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Veure 435 aC і Fídies

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Veure 435 aC і Fidenes

Gai Juli Jul (cònsol 447 aC)

segle V). Gai Juli Jul (en Caius Iulius C. P.) va ser un magistrat romà del.

Veure 435 aC і Gai Juli Jul (cònsol 447 aC)

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Veure 435 aC і Gran Enciclopèdia Catalana

Grup Enciclopèdia

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.

Veure 435 aC і Grup Enciclopèdia

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Veure 435 aC і Guerra del Peloponnès

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Veure 435 aC і Història de la Guerra del Peloponnès

Luci Virgini Tricost (cònsol 435 aC)

Luci Virgini Tricost (Lucius Virginius Tricostus) va ser un magistrat romà.

Veure 435 aC і Luci Virgini Tricost (cònsol 435 aC)

Mestre de la cavalleria

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Veure 435 aC і Mestre de la cavalleria

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Veure 435 aC і Olímpia

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Veure 435 aC і Pausànias (geògraf)

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen (Postumius Aebutius Helva Cornicen) va ser un magistrat romà.

Veure 435 aC і Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Presa de Fidenes

La República de Roma va derrotar els Veïs en la presa de Fidenes (Fidenae) l'any 435 aC.

Veure 435 aC і Presa de Fidenes

Quint Servili Prisc Fidenat

Quint Servili Prisc Fidenat (Quintus Servilius P. f. Sp.) va ser un magistrat romà del.

Veure 435 aC і Quint Servili Prisc Fidenat

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure 435 aC і República Romana

Salamina (Xipre)

Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec antic Σαλαμίς, 'Salamís', en llatí Salamis) era una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.

Veure 435 aC і Salamina (Xipre)

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure 435 aC і Senat Romà

Temple de Zeus Olímpic

El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.

Veure 435 aC і Temple de Zeus Olímpic

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure 435 aC і Titus Livi

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure 435 aC і Tucídides

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Veure 435 aC і Veios