Taula de continguts
16 les relacions: Apol·lodor de Damasc, Catolicisme, Cent nou, Cristianisme, Dàcia, Domus Aurea, Esquilí, Gladiador, Jocs romans, Naumàquia, Neró, Osroes I de Pàrtia, Parts, Roma, Trajà, Vologès III de Pàrtia.
Apol·lodor de Damasc
Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte i enginyer grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià.
Veure 109 і Apol·lodor de Damasc
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure 109 і Catolicisme
Cent nou
El nombre 109 (CIX) és el nombre natural que segueix al nombre 108 i precedeix al nombre 110.
Veure 109 і Cent nou
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure 109 і Cristianisme
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure 109 і Dàcia
Domus Aurea
estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.
Veure 109 і Domus Aurea
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Veure 109 і Esquilí
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.
Veure 109 і Gladiador
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure 109 і Jocs romans
Naumàquia
Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.
Veure 109 і Naumàquia
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure 109 і Neró
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Veure 109 і Osroes I de Pàrtia
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure 109 і Parts
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure 109 і Roma
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure 109 і Trajà
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.