Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Amazic, Amazics, Amorebieta-Etxano, Antiga Grècia, Aquitania, Asturlleonès, Ausetans, Òlcades, Bargusis, Basc, Bastetans, Berga, Berguedà, Berons, Bràcars, Caristis, Carpetans, Cartaginès, Càntabres, Celtes, Cerdanya, Ceretans, Cessetans, Cocentaina, Contestans, Edetans, Fenicis, Gaèlic irlandès, Gals, Hispània, Iacetans, Ilercavons, Ilergets, Indicets, Joaquín Costa Martínez, Lacetans, Laietans, Laietània, Legorreta, Llatí, Lleida, Llengües cèltiques, Llengües paleohispàniques, Lorenzo Hervás y Panduro, Lorquí, Lusitans, Lusitània, Lusons, Mañueta, Mauritània, ..., Occitània, Oretans, Origen dels bascos, Osona, Pelèndons, Península Ibèrica, Romania, Sedetans, Toponímia, Turdetans, Turmogues, Vacceus, Vàrduls, Vetons, Vic. Ampliar l'índex (15 més) »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: -tania і Amazic · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: -tania і Amazics · Veure més »
Amorebieta-Etxano
Amorebieta-Etxano, anomenada habitualment Amorebieta a seques (en euskera Zornotza, en referència a l'antiga Merindad de Zornotza, o Amorebieta-Etxano, que és el seu nom oficial) és un municipi de la província de Biscaia (País Basc).
Nou!!: -tania і Amorebieta-Etxano · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: -tania і Antiga Grècia · Veure més »
Aquitania
* Aquitània, regió administrativa al sud-oest de França, dins de part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde i que comprèn els departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Olt i Garona i Pirineus Atlàntics.
Nou!!: -tania і Aquitania · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: -tania і Asturlleonès · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: -tania і Ausetans · Veure més »
Òlcades
Els òlcades (en llatí Olcades, en grec antic Ὀλκάδες) eren un poble celta d'Hispània, al curs alt del riu Anas, al nord-est del territori després ocupat pels oretans.
Nou!!: -tania і Òlcades · Veure més »
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Nou!!: -tania і Bargusis · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: -tania і Basc · Veure més »
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Nou!!: -tania і Bastetans · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: -tania і Berga · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: -tania і Berguedà · Veure més »
Berons
Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.
Nou!!: -tania і Berons · Veure més »
Bràcars
Els bràcars o galaics bràcars (llatí: Bracari o Gallaeci/Callaeci Bracari) eren els pobles celtes que habitaven la part sud de la província romana de Gal·lècia (Gallaecia).
Nou!!: -tania і Bràcars · Veure més »
Caristis
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba.
Nou!!: -tania і Caristis · Veure més »
Carpetans
Els carpetans (llatí Carpetani) varen ser un grup preromà considerat com un dels diversos pobles celtes que habitaven l'oest i el nord de la península Ibèrica.
Nou!!: -tania і Carpetans · Veure més »
Cartaginès
* Cartaginès, gentilici de la ciutat de Cartago.
Nou!!: -tania і Cartaginès · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: -tania і Càntabres · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: -tania і Celtes · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: -tania і Cerdanya · Veure més »
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Nou!!: -tania і Ceretans · Veure més »
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Nou!!: -tania і Cessetans · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: -tania і Cocentaina · Veure més »
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Nou!!: -tania і Contestans · Veure més »
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Nou!!: -tania і Edetans · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: -tania і Fenicis · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: -tania і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: -tania і Gals · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: -tania і Hispània · Veure més »
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Nou!!: -tania і Iacetans · Veure més »
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Nou!!: -tania і Ilercavons · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: -tania і Ilergets · Veure més »
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Nou!!: -tania і Indicets · Veure més »
Joaquín Costa Martínez
Monument a Joaquín Costa a SaragossaJoaquín Costa Martínez (Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911) fou un polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més important del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el regeneracionisme.
Nou!!: -tania і Joaquín Costa Martínez · Veure més »
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Nou!!: -tania і Lacetans · Veure més »
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Nou!!: -tania і Laietans · Veure més »
Laietània
Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.
Nou!!: -tania і Laietània · Veure més »
Legorreta
Legorreta és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea.
Nou!!: -tania і Legorreta · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: -tania і Llatí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: -tania і Lleida · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: -tania і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües paleohispàniques
Llengües paleohispàniquesLes llengües paleohispàniques, també conegudes com a llengües preromanes de la península Ibèrica, són les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.
Nou!!: -tania і Llengües paleohispàniques · Veure més »
Lorenzo Hervás y Panduro
Lorenzo García y Panduro, que després va canviar els seus cognoms pels d'Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de maig de 1735 - Roma, 24 d'agost de 1809), va ser un polígraf jesuïta, lingüista i filòleg espanyol, considerat el pare de la lingüística comparada.
Nou!!: -tania і Lorenzo Hervás y Panduro · Veure més »
Lorquí
Lorquí o Llorquí és un municipi de la Regió de Múrcia pertanyent la comarca del Segura Mitjà.
Nou!!: -tania і Lorquí · Veure més »
Lusitans
Els lusitans (llatí: Lusitani, grec Λυσιτανοί o Λουσιτανοί) foren un poble de l'oest de la península Ibèrica i després el gentilici per extensió dels habitants de la província romana de Lusitània.
Nou!!: -tania і Lusitans · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: -tania і Lusitània · Veure més »
Lusons
Els lusons (en llatí Lusones, en grec antic Λούσωνες) formaven la més petita de les tribus en les que eren dividits els celtibers.
Nou!!: -tania і Lusons · Veure més »
Mañueta
Mañueta (en castellà i oficial: Baños de Ebro) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa.
Nou!!: -tania і Mañueta · Veure més »
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Nou!!: -tania і Mauritània · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: -tania і Occitània · Veure més »
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Nou!!: -tania і Oretans · Veure més »
Origen dels bascos
L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.
Nou!!: -tania і Origen dels bascos · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: -tania і Osona · Veure més »
Pelèndons
Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.
Nou!!: -tania і Pelèndons · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: -tania і Península Ibèrica · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: -tania і Romania · Veure més »
Sedetans
Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.
Nou!!: -tania і Sedetans · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: -tania і Toponímia · Veure més »
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Nou!!: -tania і Turdetans · Veure més »
Turmogues
Els turmogues (llatí: Turmogi o Turmodigi, grec Μούρβογοι) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels càntabres.
Nou!!: -tania і Turmogues · Veure més »
Vacceus
Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.
Nou!!: -tania і Vacceus · Veure més »
Vàrduls
Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.
Nou!!: -tania і Vàrduls · Veure més »
Vetons
Altar d'Ulaca Els vetons (en llatí Vettones) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini.
Nou!!: -tania і Vetons · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: -tania і Vic · Veure més »
