Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Abd al-Rahman Khan, Afganistan, Amanullah, Bamian, Dost Muhàmmad, Encyclopædia Iranica, Hazarajat, Herat, Kabul, Kandahar, Khost, Militar, Polític, Primera Guerra Mundial, Rússia, Turquestan Afganès, 18 de març, 1840, 1869, 1881, 1882, 1887, 1890, 1892, 1905, 1919, 1924, 1928, 23 de juny, 28 de setembre.
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Abd al-Rahman Khan · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Afganistan · Veure més »
Amanullah
Amanullah (1892-21 de setembre de 1961) fou emir i des de 1926 rei de l'Afganistan.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Amanullah · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Bamian · Veure més »
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Dost Muhàmmad · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Hazarajat
Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Hazarajat · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Abd al-Qoddus і Herat · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Kabul · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Kandahar · Veure més »
Khost
Khost, Khowst o Khwast és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Khost prop de la frontera amb Pakistan.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Khost · Veure més »
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Militar · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Polític · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Rússia · Veure més »
Turquestan Afganès
El Turquestan Afganès és un territori que inclou les províncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir de l'Afganistan.
Nou!!: Abd al-Qoddus і Turquestan Afganès · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 18 de març · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1840 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1869 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1882 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1887 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1890 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1892 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1905 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1919 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1924 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 1928 · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 23 de juny · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd al-Qoddus і 28 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abd al-Qoddus ibn Sultan Muhammad ibn Sultan Payanda Muhammadzay Sardar, Sagasi.
