Accés més ràpid que el navegador!
215 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, Abd al-Rahman Khan, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu Said Bahadur Khan, Afganistan, Afzal Khan, Aixoka, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Mamun (abbàssida), Ala al-Din Husayn, Alexandre el Gran, Alexandria d'Aracòsia, Amir Husayn, Amudarià, Antíoc III, Aracòsia, Artàban II de Pàrtia, Azam Khan, Àhmad Xah Durrani, Baber, Badghis, Baghlan, Balkh, Bamian, Baykara, Biblioteca Digital Mundial, Bust (Sistan), Chandragupta Maurya, Delhi, Demetri I de Bactriana, Dhu l-Nun, Dinastia Kart, Dinastia Yuan, Dost Muhàmmad, Drangiana, Eltxi Bahadur Barles, Esen Buka I, Fraates II de Pàrtia, Gandhara, Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Ghilzai, Harun ar-Raixid, Hülegü, Heftalites, Herat, Hinduixàhida, ..., Hussayn Bayqara, Ibn al-Àixath, Il-kanat, Imperi Durrani, Imperi Kuixan, Imperi Màuria, Imperi Safàvida, Imperi Selèucida, Indus, Isfahan, Isidor de Càrax, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Iskandar-i Shaykhi, Jahan Xah Bahadur, Jahangir, Jaku Barles, Kabul, Kabulistan, Kai Khusrau de Kartli, Kanat de Txagatai, Karaunes, Kebek, Khalil Sultan, Khorasan (província del Califat), Khurasan (província mongola), Khuzdar, Khwarizm, Kilat-i Nadiri, Kirman, Kunduz, Lahore, Mazandaran, Miran Xah, Mirza Hindal, Mitridates I de Pàrtia, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Mubarak Xah, Mubàixir Bahadur, Muhàmmad Xaibani, Murghab, Nàdir-Xah Afxar, Oasi, Oljeitu, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Paixtu, Paixtus, Pakistan, Panjab, Panjshir, Persèpolis, Peshawar, Pir Ali Taz Sulduz, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Primera guerra anglo-afganesa, Província de Fars, Província de Kandahar, Qaydu ibn Pir Muhammad, Qazaghan, Qazan Khan ibn Yasaur, Quetta, Riu Argandab, Riu Helmand, Sacastene, Saces, Safàrides, Samarcanda, Segona guerra anglo-afganesa, Seleuc I Nicàtor, Sind, Sistan, Sulayman Xah, Sultan Husayn I, Suren, Susa (Iran), Tahmasp I, Tahmasp II, Talibà, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Tarmaixirin, Timúrides, Transoxiana, Vall de Kabul, Wayhind, Xah Rukh (timúrida), Xah Xuia, Xahrisabz, Xibànides, Xir Ali Khan, Yaqub ibn al-Layth, Yasaur, Zamindawar, Zarang, 1151, 12 de març, 1212, 1222, 1256, 1351, 1407, 1418, 1427, 1440, 1469, 1504, 1506, 1507, 1508, 1518, 1522, 1524, 1528, 1539, 1543, 1544, 1545, 1546, 1547, 1558, 1595, 16 d'octubre, 1620, 1638, 1648, 1649, 1707, 1709, 1711, 1715, 1720, 1725, 1730, 1738, 1747, 1748, 1772, 1774, 1826, 1834, 1839, 1880, 1881, 1947, 1959, 1960, 1980, 1989, 1992, 1994, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006, 23 d'abril, 27 de setembre, 681, 698, 699, 700, 704, 737, 795, 870, 871. Ampliar l'índex (165 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Kandahar і Abbas I el Gran · Veure més »
Abbas II
Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).
Nou!!: Kandahar і Abbas II · Veure més »
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.
Nou!!: Kandahar і Abd al-Rahman Khan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Kandahar і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Kandahar і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Kandahar і Afganistan · Veure més »
Afzal Khan
Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Afzal Khan · Veure més »
Aixoka
Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.
Nou!!: Kandahar і Aixoka · Veure més »
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Nou!!: Kandahar і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Kandahar і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Kandahar і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Kandahar і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Kandahar і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria d'Aracòsia
Ciutats fundades per Alexandre el Gran. Alexandròpolis o Alexandria d'Aracòsia (en grec antic Ἀλεξάνδρεια ἡ Ἀραχωσία) era una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran el 330 aC sobre una ciutat més antiga, situada a la riba del riu Arachotus a Aracòsia.
Nou!!: Kandahar і Alexandria d'Aracòsia · Veure més »
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Nou!!: Kandahar і Amir Husayn · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Kandahar і Amudarià · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Kandahar і Antíoc III · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Kandahar і Aracòsia · Veure més »
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Nou!!: Kandahar і Artàban II de Pàrtia · Veure més »
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Azam Khan · Veure més »
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Àhmad Xah Durrani · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Kandahar і Baber · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Badghis · Veure més »
Baghlan
Baghlan (Paixtu/persa: بغلان - Baġlān) és una ciutat de l'Afganistan, a la província de Baghlan, a la qual dona nom i de la que és la principal ciutat però no la capital.
Nou!!: Kandahar і Baghlan · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Kandahar і Balkh · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Kandahar і Bamian · Veure més »
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Nou!!: Kandahar і Baykara · Veure més »
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Nou!!: Kandahar і Biblioteca Digital Mundial · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: Kandahar і Bust (Sistan) · Veure més »
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Nou!!: Kandahar і Chandragupta Maurya · Veure més »
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Nou!!: Kandahar і Delhi · Veure més »
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar el seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος.
Nou!!: Kandahar і Demetri I de Bactriana · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Kandahar і Dhu l-Nun · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Kandahar і Dinastia Kart · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Kandahar і Dinastia Yuan · Veure més »
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Nou!!: Kandahar і Dost Muhàmmad · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Kandahar і Drangiana · Veure més »
Eltxi Bahadur Barles
Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.
Nou!!: Kandahar і Eltxi Bahadur Barles · Veure més »
Esen Buka I
Esen Buka I (o Esen Buka I) fou kan del Kanat de Txagatai (1310 – 1318).
Nou!!: Kandahar і Esen Buka I · Veure més »
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Nou!!: Kandahar і Fraates II de Pàrtia · Veure més »
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Nou!!: Kandahar і Gandhara · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Kandahar і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Kandahar і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Gúrides · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Kandahar і Ghilzai · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Kandahar і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Kandahar і Hülegü · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Kandahar і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Kandahar і Herat · Veure més »
Hinduixàhida
La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.
Nou!!: Kandahar і Hinduixàhida · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Kandahar і Hussayn Bayqara · Veure més »
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Nou!!: Kandahar і Ibn al-Àixath · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Kandahar і Il-kanat · Veure més »
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Nou!!: Kandahar і Imperi Durrani · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Kandahar і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Nou!!: Kandahar і Imperi Màuria · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Kandahar і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Kandahar і Imperi Selèucida · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Kandahar і Indus · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Kandahar і Isfahan · Veure més »
Isidor de Càrax
Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.
Nou!!: Kandahar і Isidor de Càrax · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Kandahar і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Nou!!: Kandahar і Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Nou!!: Kandahar і Jahan Xah Bahadur · Veure més »
Jahangir
Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).
Nou!!: Kandahar і Jahangir · Veure més »
Jaku Barles
Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.
Nou!!: Kandahar і Jaku Barles · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Kandahar і Kabul · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Kandahar і Kabulistan · Veure més »
Kai Khusrau de Kartli
Kai Khusrau (Kaikhushru Khan), nascut l'1 de gener del 1674, era el fill gran de Levan de Kartli i de Thouta i va ser rei de Kartli del 1709 al 1711.
Nou!!: Kandahar і Kai Khusrau de Kartli · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Kandahar і Kanat de Txagatai · Veure més »
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Nou!!: Kandahar і Karaunes · Veure més »
Kebek
Kebek o Qebeq (+ 1325/1326) fou kan del Kanat de Txagatai el 1309 i potser inicis del 1310, i altre cop del 1318 a la seva mort el 1325 o 1326.
Nou!!: Kandahar і Kebek · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Kandahar і Khalil Sultan · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Kandahar і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Kandahar і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Khuzdar
Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.
Nou!!: Kandahar і Khuzdar · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Kandahar і Khwarizm · Veure més »
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Nou!!: Kandahar і Kilat-i Nadiri · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Kandahar і Kirman · Veure més »
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Nou!!: Kandahar і Kunduz · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Kandahar і Lahore · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Kandahar і Mazandaran · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Kandahar і Miran Xah · Veure més »
Mirza Hindal
Abu Nasir Muhammad Mirza Hindal (1519 -1551) fou el fill més jove de Baber i de la seva muller Dildar Begam.
Nou!!: Kandahar і Mirza Hindal · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Kandahar і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Kandahar і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Mubarak Xah
Mubarak Xah (persa: مبارک شاه) fou kan del Kanat de Txagatai (1252-1260, març-setembre de 1266), fill de Kara Hülëgü i Orghana Khatun.
Nou!!: Kandahar і Mubarak Xah · Veure més »
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Nou!!: Kandahar і Mubàixir Bahadur · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Kandahar і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Nou!!: Kandahar і Murghab · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Kandahar і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Nou!!: Kandahar і Oasi · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Kandahar і Oljeitu · Veure més »
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Nou!!: Kandahar і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Nou!!: Kandahar і Paixtu · Veure més »
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Nou!!: Kandahar і Paixtus · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Kandahar і Pakistan · Veure més »
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Nou!!: Kandahar і Panjab · Veure més »
Panjshir
El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.
Nou!!: Kandahar і Panjshir · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Kandahar і Persèpolis · Veure més »
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Nou!!: Kandahar і Peshawar · Veure més »
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Nou!!: Kandahar і Pir Ali Taz Sulduz · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Nou!!: Kandahar і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »
Primera guerra anglo-afganesa
La Primera guerra anglo-afganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.
Nou!!: Kandahar і Primera guerra anglo-afganesa · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Kandahar і Província de Fars · Veure més »
Província de Kandahar
Districtes de Kandahar. La província de Kandahar o Qandahar (paixtu: کندھار or قندهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-est del país.
Nou!!: Kandahar і Província de Kandahar · Veure més »
Qaydu ibn Pir Muhammad
Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Kandahar і Qaydu ibn Pir Muhammad · Veure més »
Qazaghan
Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).
Nou!!: Kandahar і Qazaghan · Veure més »
Qazan Khan ibn Yasaur
Qazan Khan (+ 1346) fou kan del Kanat de Txagatai des de vers 1343 fins a la seva mort el 1346.
Nou!!: Kandahar і Qazan Khan ibn Yasaur · Veure més »
Quetta
Quetta International Airport Quetta Railway Station Quetta (paixtu کوټه urdú کوئٹہ) és una ciutat-districte del Pakistan, a la Província de Balutxistan, capital de la província, del districte de Quetta, de les subdivisions de Quetta Ciutat i de Quedar Sadar, i del tahsil de Quetta.
Nou!!: Kandahar і Quetta · Veure més »
Riu Argandab
Tropes de l'Exèrcit dels Estats Units creuant l'Argandab durant les operacions de la ISAF (Octubre de 2009). Arghandab o Argandab és un riu de l'Afganistan d'uns 562 km de llarg.
Nou!!: Kandahar і Riu Argandab · Veure més »
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Nou!!: Kandahar і Riu Helmand · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Kandahar і Sacastene · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Kandahar і Saces · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Kandahar і Safàrides · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Kandahar і Samarcanda · Veure més »
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Nou!!: Kandahar і Segona guerra anglo-afganesa · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Kandahar і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Kandahar і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Kandahar і Sistan · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Kandahar і Sulayman Xah · Veure més »
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Kandahar і Sultan Husayn I · Veure més »
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Nou!!: Kandahar і Suren · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Kandahar і Susa (Iran) · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Kandahar і Tahmasp I · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Kandahar і Tahmasp II · Veure més »
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Nou!!: Kandahar і Talibà · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Kandahar і Tamerlà · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Kandahar і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Tarmaixirin
Tarmaixirin després Ala al-Din Khan fou kan del Kanat de Txagatai d'una data que varia entre el 1330 i el 1332 al 1332/1334.
Nou!!: Kandahar і Tarmaixirin · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Kandahar і Timúrides · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Kandahar і Transoxiana · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Kandahar і Vall de Kabul · Veure més »
Wayhind
Wayhind fou una vila medieval del nord-oest de l'Índia.
Nou!!: Kandahar і Wayhind · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Kandahar і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Kandahar і Xah Xuia · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: Kandahar і Xahrisabz · Veure més »
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Nou!!: Kandahar і Xibànides · Veure més »
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Nou!!: Kandahar і Xir Ali Khan · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Kandahar і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Nou!!: Kandahar і Yasaur · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Kandahar і Zamindawar · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Kandahar і Zarang · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1151 · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kandahar і 12 de març · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1212 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1222 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1256 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1351 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kandahar і 1407 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1418 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1427 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 1440 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Kandahar і 1469 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1506 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1507 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1508 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1518 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1522 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1524 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1528 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1539 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Kandahar і 1543 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 1544 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1545 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1546 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 1547 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1558 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1595 · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kandahar і 16 d'octubre · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Kandahar і 1620 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1638 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Kandahar і 1648 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1649 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Kandahar і 1707 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Kandahar і 1709 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Kandahar і 1711 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1715 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Kandahar і 1720 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1725 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Kandahar і 1730 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kandahar і 1738 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kandahar і 1747 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kandahar і 1748 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 1772 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Kandahar і 1774 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1826 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Kandahar і 1834 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1839 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1880 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1881 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Kandahar і 1947 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Kandahar і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Kandahar і 1960 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Kandahar і 1980 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Kandahar і 1989 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Kandahar і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Kandahar і 1994 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Kandahar і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Kandahar і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Kandahar і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Kandahar і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Kandahar і 2006 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kandahar і 23 d'abril · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kandahar і 27 de setembre · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 681 · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 698 · Veure més »
699
El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 699 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 700 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 704 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 737 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 795 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kandahar і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Kandahar і 871 · Veure més »
