Taula de continguts
33 les relacions: A, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sorda, Albanès, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Àrab, Basc, C, Castellà, Català, Consonant, E, Edat mitjana, Francès, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa palatal sorda, Furlà, Galaicoportuguès, I, Kurd, Llatí, O, Occità, Ortografia, Portuguès, Reintegracionisme, Tàtar, Turc, Turcman, U, Z.
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Veure Ç і A
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Veure Ç і Africada alveolar sorda
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Ç і Africada postalveolar sorda
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Veure Ç і Albanès
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Veure Ç і Alfabet
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Ç і Alfabet fonètic internacional
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Ç і Àrab
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Ç і Basc
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Veure Ç і C
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Ç і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Ç і Català
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Ç і Consonant
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Veure Ç і E
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Ç і Edat mitjana
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Ç і Francès
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Veure Ç і Fricativa alveolar sonora
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Ç і Fricativa alveolar sorda
Fricativa palatal sorda
La fricativa palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una ce trencada).
Veure Ç і Fricativa palatal sorda
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Ç і Furlà
Galaicoportuguès
El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.
Veure Ç і Galaicoportuguès
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Veure Ç і I
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Ç і Kurd
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Ç і Llatí
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Veure Ç і O
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Ç і Occità
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Ç і Ortografia
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Ç і Portuguès
Reintegracionisme
El reintegracionisme o lusisme (lusismo o lusitanismo; o lusismo) és un moviment cultural i lingüístic que sosté que el gallec i el portuguès són variants ortofòniques del mateix idioma, el gallegoportuguès o simplement el portuguès.
Veure Ç і Reintegracionisme
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Veure Ç і Tàtar
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Ç і Turc
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Veure Ç і Turcman
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Veure Ç і U
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Veure Ç і Z
També conegut com La lletra Ç i Pompeu Fabra, Trencat (signe dicrític).