80 les relacions: Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Akkar al-Atiqa, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdid, Al-Fàïz (fatimita), Al-Jawad al-Isfahaní, Al-Mayadin, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Al-Rawandan, As-Sàlih Ismaïl (zengita), Atabegs de Mossul, Awn-ad-Din ibn Hubayra, Azaz, Badr-ad-Din Lulu, Bahdinan, Banu l-Daya, Banu Múnqidh, Batalla del llac Huleh, Besni, Butnan, Ciutadella d'Alep, Crac de Moab, Damasc, Danixmendites, Dhu l-Nun, Dirgham, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Duqaq, Harim, Harran, Imad-ad-Din al-Isfahaní, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Iqtà, Izz-ad-Din Massud I, Izz-ad-Din Massud II, Joscelí I, Joscelí II, Kirman, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Mawdud, Medina, Mopsuèstia, Mossul, Muín-ad-Din Únur, Muïzz-ad-Din Mahmud, Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah, Nàssir-ad-Din Mahmud, ..., Nur-ad-Din Arslan-Xah I, Nur-ad-Din Arslan-Xah II, Nur-ad-Din Mahmud, Nur-ad-Din Muhàmmad, Ortúkides, Qutb-ad-Din Mawdud, Raixid-ad-Din Sinan, Saladí, Salkhad, Samòsata, Sayf-ad-Din Ghazi I, Sayf-ad-Din Ghazi II, Segona Croada, Seljúcides de Kirman, Senyoria de Transjordània, Setge d'Edessa, Setge de Damasc (1148), Siirt, Sinjar, Sivas, Talaï ibn Ruzzik, Tikrit, Tilbeşar, Tuqu', Xahrizur, Xaizar, Xàwar, Xirkuh, 1174, 15 de maig. Ampliar l'índex (30 més) »
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Nou!!: Zengita і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Akkar al-Atiqa
El castell d'Akkar al-Atiqa, conegut pels croats com castell de Gibelacar (literalment ‘castell d'Akkar l'Antiga’) és una fortalesa actualment al Líban, prop del poble d'Akkar al-Atiqa, que havia estat propietat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Zengita і Akkar al-Atiqa · Veure més »
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Nou!!: Zengita і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Al-Àdid
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àdid (el Caire, 16 de maig de 1151-13 de setembre de 1171) fou el catorzè i darrer califa fatimita al Caire (1160-1171).
Nou!!: Zengita і Al-Àdid · Veure més »
Al-Fàïz (fatimita)
Abu-l-Qàssim Issa ibn adh-Dhàfir al-Fàïz bi-nasr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Fàïz (el Caire, 31 de maig de 1149 - 23 de juliol de 1160), fou califa fatimita al Caire (1154-1160).
Nou!!: Zengita і Al-Fàïz (fatimita) · Veure més »
Al-Jawad al-Isfahaní
Abu-Jàfar Muhàmmad Jamal-ad-Din ibn Alí al-Jawad al-Isfahaní, més conegut senzillament com al-Jawad al-Isfahaní, fou un visir dels zengites (mort el 1164).
Nou!!: Zengita і Al-Jawad al-Isfahaní · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Zengita і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: Zengita і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Al-Rawandan
Al-Rawandan (turc Revanda Kalesi, armeni Areventan, els croats l'esmenten com a Ravendel) fou una fortalesa del nord de la Síria històrica al sud de Gaziantep i a 16 km a l'oest de Kilis, avui en territori de Turquia a la frontera amb la república Àrab de Síria.
Nou!!: Zengita і Al-Rawandan · Veure més »
As-Sàlih Ismaïl (zengita)
Nur-ad-Din al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Nur-ad-Din Mahmud, més conegut senzillament com a as-Sàlih Ismaïl (1162-1181) fou emir zengita d'Alep i Damasc.
Nou!!: Zengita і As-Sàlih Ismaïl (zengita) · Veure més »
Atabegs de Mossul
Els atabegs de Mossul foren el governants de Mesopotàmia amb seu a Mossul per compte del sultà seljúcida.
Nou!!: Zengita і Atabegs de Mossul · Veure més »
Awn-ad-Din ibn Hubayra
Abu-l-Mudhàffar Awn-ad-Din Yahya ibn Hubayra ibn Muhàmmad aix-Xaybaní ad-Durí al-Baghdadí al-Hanbalí ——, més conegut simplement com a Awn-ad-Din ibn Hubayra o Ibn Hubayra (Dur, gener de 1106 - Bagdad, 27 de març de 1165) fou visir abbàssida durant setze anys seguits, del 1149 al 1165, sota els califes al-Muktafí (1136-1160) i al-Mústanjid (1160-1170).
Nou!!: Zengita і Awn-ad-Din ibn Hubayra · Veure més »
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Nou!!: Zengita і Azaz · Veure més »
Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.
Nou!!: Zengita і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »
Bahdinan
Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.
Nou!!: Zengita і Bahdinan · Veure més »
Banu l-Daya
Els Banu d-Daya foren una dinastia d'emirs que va governar Xaizar del 1157 al 1236.
Nou!!: Zengita і Banu l-Daya · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Zengita і Banu Múnqidh · Veure més »
Batalla del llac Huleh
La batalla del llac Huleh, el juny del 1157, fou un episodi de les croades en què l'exèrcit del rei Balduí III de Jerusalem caigué en un parany en la Vall d'Hula i fou severament derrotat pel de Nur-ad-Din Mahmud, emir d'Alep i Damasc.
Nou!!: Zengita і Batalla del llac Huleh · Veure més »
Besni
Besni és una ciutat de Turquia a la Província d'Adıyaman, a 44 km a l'oest de la ciutat d'Adıyaman.
Nou!!: Zengita і Besni · Veure més »
Butnan
El Butnan és un uadi situat uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins a desaiguar a la llacuna salada de Djabbul.
Nou!!: Zengita і Butnan · Veure més »
Ciutadella d'Alep
La ciutadella d'Alep —en àrab قلعة حلب, Qalʿat Ḥalab— és un gran palau medieval situat sobre un turó enmig de la ciutat d'Alep.
Nou!!: Zengita і Ciutadella d'Alep · Veure més »
Crac de Moab
Plànol Vista a la mar Morta El Crac de Moab o Crac dels Moabites fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres.
Nou!!: Zengita і Crac de Moab · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Zengita і Damasc · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Zengita і Danixmendites · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Zengita і Dhu l-Nun · Veure més »
Dirgham
Abu-l-Aixbal Dirgham ibn Àmir ibn Sawwar al-Lakhmí, més conegut senzillament com a Dirgham (‘Lleó’), també conegut pels seus agnoms Faris-al-Muslimín i Xams-al-Khilafa, així com pel títol al-Màlik al-Mansur, fou un emir i visir fatimita d'Egipte.
Nou!!: Zengita і Dirgham · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Zengita і Diyar Múdar · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Zengita і Diyar Rabia · Veure més »
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Nou!!: Zengita і Duqaq · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Zengita і Harim · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Zengita і Harran · Veure més »
Imad-ad-Din al-Isfahaní
Imad-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Kàtib al-Isfahaní fou un poeta i historiador persa nascut a Isfahan el 1125.
Nou!!: Zengita і Imad-ad-Din al-Isfahaní · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Zengita і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Zengita і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Zengita і Iqtà · Veure més »
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Zengita і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »
Izz-ad-Din Massud II
Izz-ad-Din Massud al-Qàhir o Izz-ad-Din Massud II anomenat també al-Malik al-Kabir, fou atabeg zengita de Mossul de 1211 a 1218.
Nou!!: Zengita і Izz-ad-Din Massud II · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: Zengita і Joscelí I · Veure més »
Joscelí II
Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.
Nou!!: Zengita і Joscelí II · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Zengita і Kirman · Veure més »
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Nou!!: Zengita і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Nou!!: Zengita і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »
Mawdud
* Qutb-ad-Din Mawdud, atabeg zengita de Mossul 1149-1170.
Nou!!: Zengita і Mawdud · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Zengita і Medina · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Zengita і Mopsuèstia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Zengita і Mossul · Veure més »
Muín-ad-Din Únur
El Pròxim Orient el 1135. Muín-ad-Din Únur (? - 1149) fou un ministre, després regent, de l'Emirat Búrida de Damasc de 1135 a 1149.
Nou!!: Zengita і Muín-ad-Din Únur · Veure més »
Muïzz-ad-Din Mahmud
Muizz al-Din Mahmud fou emir zengita de Djazirat Ibn Umar.
Nou!!: Zengita і Muïzz-ad-Din Mahmud · Veure més »
Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah
Muizz al-Din Sandjar Shah fou emir zengita de Jazirat ibn Úmar.
Nou!!: Zengita і Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah · Veure més »
Nàssir-ad-Din Mahmud
Nàssir-ad-Din Mahmud fou emir zengita de Mossul del 1219 a una data entre 1222 i 1233.
Nou!!: Zengita і Nàssir-ad-Din Mahmud · Veure més »
Nur-ad-Din Arslan-Xah I
Al-Màlik al-Àdil Nur-ad-Din Abu-l-Hàrith Arslan-Xah ibn Massud ibn Mawdud ibn Zengi fou el sisè atabeg zengita de Mossul, regnant de 1193 a 1211.
Nou!!: Zengita і Nur-ad-Din Arslan-Xah I · Veure més »
Nur-ad-Din Arslan-Xah II
Nur al-Din Arslan Shah II fou atabeg zengita de Mossul del 1218 al 1219.
Nou!!: Zengita і Nur-ad-Din Arslan-Xah II · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Zengita і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad
Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.
Nou!!: Zengita і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Zengita і Ortúkides · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Zengita і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Raixid-ad-Din Sinan
Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.
Nou!!: Zengita і Raixid-ad-Din Sinan · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Zengita і Saladí · Veure més »
Salkhad
Salkhad és una ciutat de Síria a la governació d'As-Suwayda, al sud del país (a l'Hawran, antiga Auranítida), capital del districte del mateix nom, un dels tres de la governació.
Nou!!: Zengita і Salkhad · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Zengita і Samòsata · Veure més »
Sayf-ad-Din Ghazi I
Sayf-ad-Din Ghazi (mort en 1149) fou emir zengita de Mossul (1146-1149), fill d'Imad-ad-Din Zengi I. El 1146 Zengi va assetjar la fortalesa de Kalat Djabar on fou assassinat el 15 de setembre per un dels seus criats que esperava així escapar d'un càstig.
Nou!!: Zengita і Sayf-ad-Din Ghazi I · Veure més »
Sayf-ad-Din Ghazi II
Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).
Nou!!: Zengita і Sayf-ad-Din Ghazi II · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Zengita і Segona Croada · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Zengita і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Senyoria de Transjordània
La senyoria de Transjordània o del Crac de Moab (Senyoria del Crac dels Moabites, també Krak de Moab o dels Moabites, després Kerak o al-Karak) fou una baronia dels croats establerta com una de les que formaven el regne el regne de Jerusalem poc després de la conquesta de la zona pels croats als fatimites el 1118.
Nou!!: Zengita і Senyoria de Transjordània · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Zengita і Setge d'Edessa · Veure més »
Setge de Damasc (1148)
El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.
Nou!!: Zengita і Setge de Damasc (1148) · Veure més »
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Zengita і Siirt · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Zengita і Sinjar · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Zengita і Sivas · Veure més »
Talaï ibn Ruzzik
Talaï ibn Ruzzik al-Màlik as-Sàlih al-Ghassaní (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia.
Nou!!: Zengita і Talaï ibn Ruzzik · Veure més »
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Nou!!: Zengita і Tikrit · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Zengita і Tilbeşar · Veure més »
Tuqu'
Tuqu', també Teqoa, és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 12 kilòmetres al sud-est de Betlem.
Nou!!: Zengita і Tuqu' · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Zengita і Xahrizur · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Zengita і Xaizar · Veure més »
Xàwar
Abu-Xujà Xàwar ibn Mujir as-Sadí, conegut simplement com a Xàwar (?- 18 de gener de 1169), fou un visir fatimita.
Nou!!: Zengita і Xàwar · Veure més »
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Nou!!: Zengita і Xirkuh · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Zengita і 1174 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Zengita і 15 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Atabeg d'Alep, Atabeg de Mossul, Zengides, Zengites.