Accés més ràpid que el navegador!
194 les relacions: Alós d'Isil, Alcalde major, Alcoletge, Alfons el Cast, Alt Maresme, Alt Pirineu i Aran, Alt Ter, Alt Urgell, Anna Solà Sardans, Arnau Guillem de Bellera, Artés, Àmbit metropolità de Barcelona, Baix Empordà, Ban (dret), Baronia de Gironella, Baronia de Ribelles, Bartomeu Sala, Batlle, Batlle (antic règim), Benavent de la Conca, Berenguer Ramon I, Bernabé Assam, Bernat de Pont, Bisbat de Girona, Bolvir, Caldes de Montbui, Camp de Tarragona, Camprodon, Can Bastida, Can Català del Castell, Carles I d'Anjou, Carta de Comunió i Amistat, Carta de Franquesa de Mallorca, Castell d'Aguilar de Bassella, Castell d'Òdena, Castell d'Escornalbou, Castell d'Olost, Castell de Calaf, Castell de Chinon, Castell de Ciutadilla, Castell de Colltort, Castell de Lluçà, Castell de Tagamanent, Castell de Vicfred, Castell del Regomir, Castell dels Montcada, Castellciutat, Castellvell de la Marca, Catalunya, Catalunya Central, ..., Cúria de la Governació, Comarques naturals de Catalunya, Comtat (edat mitjana), Comtats catalans, Comte de Cervera, Comtes carolingis, Conca d'Òdena, Consell comarcal, Consell de Cent, Consell de Governs Locals, Consell Sobirà del Rosselló, Corona d'Aragó, Corregiment, Corregiment de Puigcerdà, Corts de Barcelona (1283), Decrets de Nova Planta, Departament del Ter, Diputació de Tarragona, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Divisió territorial de Catalunya, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Edat mitjana, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Eimeric d'Usall, El Justícia del Regne de València, Ermessenda de Carcassona, Estudi General de Lleida, Evocació, Família Giginta, Fòs (Erau), Ferran el Catòlic, Festa de l'Estendard, Festes del Renaixement a Tortosa, Feudalisme a Catalunya, Figuerola d'Orcau (antic municipi), Fogatge, Fogatge de 1495, Fogatge de 1515, Francesc de Paula de Dusai i de Marí, Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller, Francesc Joan de Vergós i de Sorribes, Gòtia, Generalitat de Catalunya, Geografia de Catalunya, Girona, Governació, Gréixer, Guifré el Pilós, Guillem Ramon de Santcliment, Heràldica, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de les vegueries, Història de Mallorca, Host (edat mitjana), Informe Roca, Insaculació, Isona, Jaciment del Born, Jeanne de Balanda, Joan Baptista Siurana i d'Ossó, Joan de Socarrats, Joan Gaspar Roig i Jalpí, Joan Pons (bandoler), Josep d'Aguilar i d'Alòs, Josep Vieta i Burcet, Juí de prohoms, La Baronia de Rialb, La Batllia (Cerdanya), La Ral, La Sala (Folgueroles), Les Valls d'Andorra, Llívia, Llei de vegueries de Catalunya, Llinatge dels Banyuls, Llista de castells dels Països Catalans, Mallum, Marquesat de Monistrol d'Anoia, Mheer, Mir Geribert, Montserratí, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Neuendorf bei Elmshorn, Olià, Osona, Palau de Cerdanya, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Penedès, Pere de Canal, Pere I d'Urgell, Pere II de Santcliment, Pere Joan Sala, Política de Catalunya, Ponent (regió), Pont del Boc de Biterna, Portantveus de general governador, Príncep de Girona, Principat de Catalunya, Província de Lleida, Província de Tarragona, Províncies de Catalunya, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Sala i Saçala, Rönneburg, Regió, Regne de Mallorca, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Retaule gòtic de Santa Maria del Camí, Revolta dels angelets de la terra, Revolta dels Barretines, Sant Bartomeu de Pincaró, Sant Romà d'Abella, Sant Romà d'Abella (antic municipi), Santa Eugènia de Nerellà, Santcliment, Schnelsen, Simó de Bell-lloc, Sollana, Sotsveguer, Sotsvegueria d'Igualada, Sotsvegueria de Berga, Sotsvegueria del Moianès, Sotsvegueria del Vallès, Sufragi femení a Andorra, Temple romà de Vic, Timbre, Tomàs de Banyuls i de Llupià, Torre del Veguer, Torrelameu, Tribunal de les Coltellades, Ullastret, Unifred Amat, Vegueria d'Urgell, Vegueria de Barcelona, Vegueria de Camarasa, Vegueria de Montblanc, Vegueria de Tarragona, Vegueria de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, Vilanova (genealogia), Vilanova de Meià. Ampliar l'índex (144 més) »
Alós d'Isil
Alós, o (Alós d'Àneu), és un nucli de població pertanyent a l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós, del municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Vegueria і Alós d'Isil · Veure més »
Alcalde major
L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.
Nou!!: Vegueria і Alcalde major · Veure més »
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Alcoletge · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Vegueria і Alfons el Cast · Veure més »
Alt Maresme
Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.
Nou!!: Vegueria і Alt Maresme · Veure més »
Alt Pirineu i Aran
Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Alt Pirineu i Aran · Veure més »
Alt Ter
Mapa de Vegueries incloses la del Penedès i l'Alt Ter L'Alt Ter és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.
Nou!!: Vegueria і Alt Ter · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Vegueria і Alt Urgell · Veure més »
Anna Solà Sardans
Anna Solà Sardans (Manresa, 1 de novembre de 1918-Torredembarra, 21 de gener del 2004) fou una activista catalana, militant del PSUC.
Nou!!: Vegueria і Anna Solà Sardans · Veure més »
Arnau Guillem de Bellera
Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar català El 1396 defensà la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix.
Nou!!: Vegueria і Arnau Guillem de Bellera · Veure més »
Artés
Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.
Nou!!: Vegueria і Artés · Veure més »
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Vegueria і Baix Empordà · Veure més »
Ban (dret)
Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Nou!!: Vegueria і Ban (dret) · Veure més »
Baronia de Gironella
La Baronia de Gironella fou una jurisdicció senyorial de la qual és té notícia per primera vegada en un pergamí datat de l'any 1405.
Nou!!: Vegueria і Baronia de Gironella · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: Vegueria і Baronia de Ribelles · Veure més »
Bartomeu Sala
Bartomeu Sala, també citat com Barthomeu o «en Sala de Montornès», fou un pagès de remença del, natural de Montornès del Vallès, sotmès a la servitud del sistema feudal, que va ser un dels dirigents de la segona revolta remença.
Nou!!: Vegueria і Bartomeu Sala · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Vegueria і Batlle · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Vegueria і Batlle (antic règim) · Veure més »
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Vegueria і Benavent de la Conca · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Vegueria і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernabé Assam
Bernabé Assam (Lleida) fou un jurista català que exercí de paer en cap de la Paeria de Lleida el 1496.
Nou!!: Vegueria і Bernabé Assam · Veure més »
Bernat de Pont
Bernat de Pont o també de Ponte i desPont (?, - ?, segle XIV) fou veguer de Lleida de Barcelona i del Vallès.
Nou!!: Vegueria і Bernat de Pont · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Vegueria і Bisbat de Girona · Veure més »
Bolvir
Bolvir Nevat l'any 2017. Fotografia d'Emili Giménez Bolvir és un petit poble del Pirineu Català emmarcat per una postal privilegiada de la Vall Ceretana.
Nou!!: Vegueria і Bolvir · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Vegueria і Caldes de Montbui · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Camp de Tarragona · Veure més »
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Vegueria і Camprodon · Veure més »
Can Bastida
Can Bastida o Can Sabastida fou una antiga masia de Barcelona, de planta rectangular i teulada a quatre vessants amb la seva capella.
Nou!!: Vegueria і Can Bastida · Veure més »
Can Català del Castell
Cal Català és una masia al nord-est de la vila de Cassà de la Selva (al Gironès).
Nou!!: Vegueria і Can Català del Castell · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Vegueria і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carta de Comunió i Amistat
Carta de Comunió i Amistat és el nom amb què es coneix el privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona pel qual el rei autoritzava l'organització del sagramental per a lluitar contra bandolers que infestaven, en aquells temps, els pobles del Baix Llobregat.
Nou!!: Vegueria і Carta de Comunió i Amistat · Veure més »
Carta de Franquesa de Mallorca
La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.
Nou!!: Vegueria і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »
Castell d'Aguilar de Bassella
El Castell d'Aguilar de Bassella és una obra del municipi de Bassella (Alt Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vegueria і Castell d'Aguilar de Bassella · Veure més »
Castell d'Òdena
El castell d'Òdena és un edifici d'Òdena (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vegueria і Castell d'Òdena · Veure més »
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Nou!!: Vegueria і Castell d'Escornalbou · Veure més »
Castell d'Olost
El castell d'Olost està situat en una fondalada –per tant en una situació poc estratègica– al costat de la riera d'Olost i al sud del poble d'Olost i ben a prop del seu nucli principal, tot i que pertany al municipi d'Oristà.
Nou!!: Vegueria і Castell d'Olost · Veure més »
Castell de Calaf
El Castell de Calaf és a la part alta de la població de Calaf, al cim d'un turó.
Nou!!: Vegueria і Castell de Calaf · Veure més »
Castell de Chinon
La fortalesa reial de Chinon és un castell situat a la comuna francesa de Chinon, al departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un promontori rocós que domina el Vienne i la ciutat.
Nou!!: Vegueria і Castell de Chinon · Veure més »
Castell de Ciutadilla
El castell de Ciutadilla és un edifici de Ciutadilla (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vegueria і Castell de Ciutadilla · Veure més »
Castell de Colltort
El castell de Colltort és un castell situat entre Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau (Garrotxa).
Nou!!: Vegueria і Castell de Colltort · Veure més »
Castell de Lluçà
El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.
Nou!!: Vegueria і Castell de Lluçà · Veure més »
Castell de Tagamanent
El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.
Nou!!: Vegueria і Castell de Tagamanent · Veure més »
Castell de Vicfred
El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.
Nou!!: Vegueria і Castell de Vicfred · Veure més »
Castell del Regomir
El castell del Regomir va ser l'antic castell episcopal bastit a l'alta edat mitjana sobre la muralla romana de Barcelona, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal del Regomir, que era la més pròxima al mar.
Nou!!: Vegueria і Castell del Regomir · Veure més »
Castell dels Montcada
El Castell dels Montcada estava situat a la part alta de la ciutat de Vic i fou erigit a finals del.
Nou!!: Vegueria і Castell dels Montcada · Veure més »
Castellciutat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.
Nou!!: Vegueria і Castellciutat · Veure més »
Castellvell de la Marca
El Castell Vell o Castellvell de la Marca s'alça 468 metres damunt d'un turó encinglerat en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, sota del qual hi ha les Cases Noves de la Riera formant part de l'ajuntament de Castellví de la Marca.
Nou!!: Vegueria і Castellvell de la Marca · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Vegueria і Catalunya · Veure més »
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Catalunya Central · Veure més »
Cúria de la Governació
La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.
Nou!!: Vegueria і Cúria de la Governació · Veure més »
Comarques naturals de Catalunya
Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.
Nou!!: Vegueria і Comarques naturals de Catalunya · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Vegueria і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Vegueria і Comtats catalans · Veure més »
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Nou!!: Vegueria і Comte de Cervera · Veure més »
Comtes carolingis
El comtes carolingis eren els governadors d'un territori dels dominis de l'Imperi Carolingi, generalment un territori relativament petit a l'entorn d'una ciutat o vila principal.
Nou!!: Vegueria і Comtes carolingis · Veure més »
Conca d'Òdena
La Conca d'Òdena és el sector central de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Vegueria і Conca d'Òdena · Veure més »
Consell comarcal
El consell comarcal és un òrgan d'administració i govern de les comarques d'alguns territoris, com ara la Comunitat Autònoma de Catalunya o l'Aragó.
Nou!!: Vegueria і Consell comarcal · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Vegueria і Consell de Cent · Veure més »
Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és una institució de la Generalitat de Catalunya que es preveu en l'article 85 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Nou!!: Vegueria і Consell de Governs Locals · Veure més »
Consell Sobirà del Rosselló
El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l'annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659.
Nou!!: Vegueria і Consell Sobirà del Rosselló · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Vegueria і Corona d'Aragó · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Vegueria і Corregiment · Veure més »
Corregiment de Puigcerdà
Mapa polític de Catalunya mostrant els diversos corregiments existents a Catalunya, que substituïren les vegueries l'any 1719. El mapa mostra acolorits els límits dels dotze corregiments i la regió de la Vall d'Aran, sobre la divisió municipal i comarcal vigent a Catalunya al 2015 per tal de dotar-la d'un marc de referència contemporani. A més es ressalten les localitats que tenien alcalde major. El Corregiment de Puigcerdà és una antiga demarcació administrativa, anomenada corregiment, que formava part de la nova administració política de Catalunya després dels Decrets de Nova Planta de l'any 1716 en substitució de les vegueries que foren abolides.
Nou!!: Vegueria і Corregiment de Puigcerdà · Veure més »
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Nou!!: Vegueria і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Vegueria і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Vegueria і Departament del Ter · Veure més »
Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.
Nou!!: Vegueria і Diputació de Tarragona · Veure més »
Divisió territorial d'Espanya de 1833
Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.
Nou!!: Vegueria і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Nou!!: Vegueria і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya de 1936
Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Vegueria і Edat mitjana · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Vegueria і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Vegueria і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Vegueria і Eimeric d'Usall · Veure més »
El Justícia del Regne de València
El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.
Nou!!: Vegueria і El Justícia del Regne de València · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Vegueria і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Nou!!: Vegueria і Estudi General de Lleida · Veure més »
Evocació
En el dret modern de la Corona d'Aragó (- principis segle XVIII) les evocacions eren tots aquells casos encara no resolts pels tribunals locals de primera instància de les batllies, les vegueries (i altres institucions) que passaven a ser assumits en segona instància per les reials audiències de cada estat de la Corona.
Nou!!: Vegueria і Evocació · Veure més »
Família Giginta
Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres.
Nou!!: Vegueria і Família Giginta · Veure més »
Fòs (Erau)
Fòs (en francès Fos) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Vegueria і Fòs (Erau) · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Vegueria і Ferran el Catòlic · Veure més »
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Nou!!: Vegueria і Festa de l'Estendard · Veure més »
Festes del Renaixement a Tortosa
Grup d'Abanderats de Tortosa La Festa del Renaixement és una festa que se celebra a Tortosa la tercera setmana de juliol amb el subtítol de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI.
Nou!!: Vegueria і Festes del Renaixement a Tortosa · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Vegueria і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Figuerola d'Orcau (antic municipi)
Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.
Nou!!: Vegueria і Figuerola d'Orcau (antic municipi) · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Vegueria і Fogatge · Veure més »
Fogatge de 1495
El fogatge de 1495 va ser un cens (fogatge) realitzat l'any 1495 a la Corona d'Aragó ordenat pel rei Ferran el Catòlic per recaptar l'impost de les cises.
Nou!!: Vegueria і Fogatge de 1495 · Veure més »
Fogatge de 1515
El fogatge de 1515 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1515 al Principat de Catalunya pactat a les Corts de Lleida de 1515.
Nou!!: Vegueria і Fogatge de 1515 · Veure més »
Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Ídem, 5 d'octubre de 1825) fou un químic català.
Nou!!: Vegueria і Francesc de Paula de Dusai i de Marí · Veure més »
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793) fou un erudit català i un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Nou!!: Vegueria і Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller · Veure més »
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes va ser un polític català nascut a Barcelona l'any 1570.
Nou!!: Vegueria і Francesc Joan de Vergós i de Sorribes · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Vegueria і Gòtia · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Geografia de Catalunya
Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².
Nou!!: Vegueria і Geografia de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Vegueria і Girona · Veure més »
Governació
Una governació és una circumscripció territorial de caràcter subestatal anomenada així perquè està regida per un governador.
Nou!!: Vegueria і Governació · Veure més »
Gréixer
Gréixer és una entitat de població del municipi de Ger a la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Vegueria і Gréixer · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Vegueria і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem Ramon de Santcliment
Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (Catalunya, segle XVI - Praga, 15 d'octubre 1608), va ser un ambaixador i cavaller català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: Vegueria і Guillem Ramon de Santcliment · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Vegueria і Heràldica · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Vegueria і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Vegueria і Història de Catalunya · Veure més »
Història de les vegueries
Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.
Nou!!: Vegueria і Història de les vegueries · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Vegueria і Història de Mallorca · Veure més »
Host (edat mitjana)
Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.
Nou!!: Vegueria і Host (edat mitjana) · Veure més »
Informe Roca
L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Informe Roca · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Vegueria і Insaculació · Veure més »
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Nou!!: Vegueria і Isona · Veure més »
Jaciment del Born
El jaciment del Born és el conjunt de restes arqueològiques que es troben dins de l'antic mercat del Born, al barri de la Ribera de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional sota la classificació de zona arqueològica des del febrer del 2006.
Nou!!: Vegueria і Jaciment del Born · Veure més »
Jeanne de Balanda
Jeanne de Balanda, més coneguda com a Marie-Mercedes (Perpinyà, Rosselló, 13 de setembre de 1862 - Montevideo, Uruguai, 31 de març de 1925) fou una religiosa nord-catalana, membre de les Petites Sœurs de l'Assomption.
Nou!!: Vegueria і Jeanne de Balanda · Veure més »
Joan Baptista Siurana i d'Ossó
Joan Baptista Siurana i d'Ossó (Móra d'Ebre, 24 de març de 1786 - ?) fou un oficial graduat de tinent coronel, emprat en la subinspecció l'exèrcit espanyol a Catalunya i advocat de la seva reial audiència.
Nou!!: Vegueria і Joan Baptista Siurana i d'Ossó · Veure més »
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Nou!!: Vegueria і Joan de Socarrats · Veure més »
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Joan Gaspar Roig i Jalpí · Veure més »
Joan Pons (bandoler)
Joan Pons (? – 1573) fou un bandoler del que operà especialment entre els anys 1571 - 1573 per la zona de la Conca de Barberà.
Nou!!: Vegueria і Joan Pons (bandoler) · Veure més »
Josep d'Aguilar i d'Alòs
Josep d'Aguilar i d'Alòs (Balaguer - XVIII) fou un cavaller que tingué el càrrec de paer a Balaguer i fou un destacat defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Vegueria і Josep d'Aguilar i d'Alòs · Veure més »
Josep Vieta i Burcet
Josep Vieta i Burcet (Blanes, ca. 1788 — Blanes, 1874) fou un mestre d'aixa català.
Nou!!: Vegueria і Josep Vieta i Burcet · Veure més »
Juí de prohoms
Durant l'edat moderna el juí de prohoms de ventura era un privilegi de què gaudien les ciutats de Barcelona i Lleida que permetia als consellers o paers de la ciutat jutjar les causes criminals pendents en cas que el rei o el seu lloctinent estiguessin absents del municipi.
Nou!!: Vegueria і Juí de prohoms · Veure més »
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Nou!!: Vegueria і La Baronia de Rialb · Veure més »
La Batllia (Cerdanya)
Localització de la Batllia respecte a la divisió administrativa de Catalunya La Batllia o la Batllia de Bellver és una comarca dins de la Cerdanya amb personalitat històrica pròpia, formada pels municipis de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.
Nou!!: Vegueria і La Batllia (Cerdanya) · Veure més »
La Ral
La Ral és una entitat del municipi de Sant Pau de Segúries, situada prop de Camprodon, a la dreta del riu Ter.
Nou!!: Vegueria і La Ral · Veure més »
La Sala (Folgueroles)
La Sala és una masia de Folgueroles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і La Sala (Folgueroles) · Veure més »
Les Valls d'Andorra
Les Valls d'Andorra fou una publicació periòdica de caràcter generalista, considerada com la primera publicació en sèrie estrictament andorrana, tot i que es redactava a La Seu d'Urgell i s'imprimia a Barcelona.
Nou!!: Vegueria і Les Valls d'Andorra · Veure més »
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Vegueria і Llívia · Veure més »
Llei de vegueries de Catalunya
La Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010) és una llei que estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Llei de vegueries de Catalunya · Veure més »
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Nou!!: Vegueria і Llinatge dels Banyuls · Veure més »
Llista de castells dels Països Catalans
La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.
Nou!!: Vegueria і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »
Mallum
Mallum (també mallum publicum) era el lloc on se celebraven les assemblees generals a l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Vegueria і Mallum · Veure més »
Marquesat de Monistrol d'Anoia
El marquesat de Monistrol d'Anoia és un títol nobiliari creat el 4 de juliol de 1796 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Dusai i de Marí.
Nou!!: Vegueria і Marquesat de Monistrol d'Anoia · Veure més »
Mheer
Mheer (en limburguès Maer) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos a la frontera amb Bèlgica.
Nou!!: Vegueria і Mheer · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: Vegueria і Mir Geribert · Veure més »
Montserratí
El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.
Nou!!: Vegueria і Montserratí · Veure més »
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) és el referent museístic de la comarca, amb un àmbit d'actuació que depassa la geografia local de la seva seu central a Montblanc.
Nou!!: Vegueria і Museu Comarcal de la Conca de Barberà · Veure més »
Neuendorf bei Elmshorn
Neuendorf bei Elmshorn (en baix alemany Neendörp bi Elmshoorn) és un municipi de l'amt de Horst-Herzhorn al districte de Steinburg a Slesvig-Holstein a Alemanya.
Nou!!: Vegueria і Neuendorf bei Elmshorn · Veure més »
Olià
Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Nou!!: Vegueria і Olià · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Vegueria і Osona · Veure més »
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya (en francès Palau-de-Cerdagne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Vegueria і Palau de Cerdanya · Veure més »
Palau Reial de Vilafranca del Penedès
El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.
Nou!!: Vegueria і Palau Reial de Vilafranca del Penedès · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Vegueria і Penedès · Veure més »
Pere de Canal
Pere de Canal (Bolvir, 1650 - ?) fou veguer de Cerdanya i defensor de Puigcerdà en 1707 enfront de l'exèrcit francès que, derrotat, es retirà a la vila de Llívia.
Nou!!: Vegueria і Pere de Canal · Veure més »
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Nou!!: Vegueria і Pere I d'Urgell · Veure més »
Pere II de Santcliment
Pere (II) de Santcliment (Barcelona, - ca. 1350) va ser un ciutadà honrat barceloní del llinatge dels Santcliment, fill de Pere (I) de Santcliment, tot i que és probable que en la seva biografia s'incloguin diversos Pere de Santcliment coetanis, tots ells descendents de Pere (I).
Nou!!: Vegueria і Pere II de Santcliment · Veure més »
Pere Joan Sala
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.
Nou!!: Vegueria і Pere Joan Sala · Veure més »
Política de Catalunya
127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.
Nou!!: Vegueria і Política de Catalunya · Veure més »
Ponent (regió)
Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.
Nou!!: Vegueria і Ponent (regió) · Veure més »
Pont del Boc de Biterna
El Pont del Boc de Biterna és un pont i indret natural recreatiu situat a la partida de La Copa d'Or, de la ciutat de Lleida, a la comarca del Segrià i la vegueria de Ponent de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Pont del Boc de Biterna · Veure més »
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Nou!!: Vegueria і Portantveus de general governador · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Vegueria і Príncep de Girona · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Vegueria і Principat de Catalunya · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Vegueria і Província de Lleida · Veure més »
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Nou!!: Vegueria і Província de Tarragona · Veure més »
Províncies de Catalunya
Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Nou!!: Vegueria і Províncies de Catalunya · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: Vegueria і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Vegueria і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Sala i Saçala
Ramon Sala i Saçala (Vic?, 1665 - 13 d'abril de 1697) fou veguer i batlle de Vic.
Nou!!: Vegueria і Ramon Sala i Saçala · Veure més »
Rönneburg
Rönneburg o en baix alemany Rönnborg és un barri del districte d'Harburg al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya, a la frontera meridional toca amb Baixa Saxònia.
Nou!!: Vegueria і Rönneburg · Veure més »
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Nou!!: Vegueria і Regió · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Vegueria і Regne de Mallorca · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Vegueria і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Vegueria і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Retaule gòtic de Santa Maria del Camí
El Retaule gòtic de Santa Maria del Camí és una pintura al temple sobre fusta de Joan Massana, de 2,23 × 1,33 m. que pertany a la primitiva església gòtica de Santa Maria del Camí i que avui es troba conservada a l'Ajuntament d'aquesta vila.
Nou!!: Vegueria і Retaule gòtic de Santa Maria del Camí · Veure més »
Revolta dels angelets de la terra
Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.
Nou!!: Vegueria і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »
Revolta dels Barretines
Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.
Nou!!: Vegueria і Revolta dels Barretines · Veure més »
Sant Bartomeu de Pincaró
Sant Bartomeu de Pincaró és una antiga església del veïnat de Pincaró, poble del municipi d'Albanyà als vessants nord-llevantins del puig de Bassegoda inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vegueria і Sant Bartomeu de Pincaró · Veure més »
Sant Romà d'Abella
Sant Romà d'Abella és un poble al Pallars Jussà.
Nou!!: Vegueria і Sant Romà d'Abella · Veure més »
Sant Romà d'Abella (antic municipi)
L'antic municipi de Sant Romà d'Abella fou independent fins al 1970, any en què s'integrà en el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, juntament amb cinc antics municipis més: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona i Orcau.
Nou!!: Vegueria і Sant Romà d'Abella (antic municipi) · Veure més »
Santa Eugènia de Nerellà
Església de Santa Eugènia Santa Eugènia de Nerellà és una entitat de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, dins la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Nou!!: Vegueria і Santa Eugènia de Nerellà · Veure més »
Santcliment
Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.
Nou!!: Vegueria і Santcliment · Veure més »
Schnelsen
Schnelsen o Snelsen és un nucli del bezirk d'Eimsbüttel de l'estat d'Hamburg a Alemanya.
Nou!!: Vegueria і Schnelsen · Veure més »
Simó de Bell-lloc
Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.
Nou!!: Vegueria і Simó de Bell-lloc · Veure més »
Sollana
Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.
Nou!!: Vegueria і Sollana · Veure més »
Sotsveguer
En la Catalunya medieval, un sotsveguer era un funcionari reial amb funcions representatives i jurisdiccionals en un districte que o bé tenia, com a titular, el veguer d'un altre districte o bé era un districte que depenia, de diverses maneres, d'una vegueria reial propera (sotsvegueria).
Nou!!: Vegueria і Sotsveguer · Veure més »
Sotsvegueria d'Igualada
La Sotsvegueria d'Igualada és una sotsvegueria, una antiga demarcació administrativa, depenent de la vegueria de Vilafranca i després de la vegueria de Barcelona.
Nou!!: Vegueria і Sotsvegueria d'Igualada · Veure més »
Sotsvegueria de Berga
La Sotsvegueria de Berga o Vegueria de Berga és una antiga demarcació administrativa creada al, com a vegueria, pel casal de Barcelona i un segle més tard esdevingué una sotsvegueria depenen de la Vegueria del Bages.
Nou!!: Vegueria і Sotsvegueria de Berga · Veure més »
Sotsvegueria del Moianès
La Sotsvegueria del Moianès és una antiga demarcació administrativa o sotsvegueria que depenia de la vegueria del Bages.
Nou!!: Vegueria і Sotsvegueria del Moianès · Veure més »
Sotsvegueria del Vallès
La sotsvegueria del Vallès va ser una antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia gairebé tot el Vallès, excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda.
Nou!!: Vegueria і Sotsvegueria del Vallès · Veure més »
Sufragi femení a Andorra
Plaça Lídia Armengol. Situada davant de la Casa de la Vall. És un homenatge a Lídia Armengol i a la dona en general. El sufragi femení a Andorra va passar per diferents etapes abans de concedir-se.
Nou!!: Vegueria і Sufragi femení a Andorra · Veure més »
Temple romà de Vic
El temple romà de Vic és un temple romà situat a la població de Vic, Ausa en època romana.
Nou!!: Vegueria і Temple romà de Vic · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Vegueria і Timbre · Veure més »
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del.
Nou!!: Vegueria і Tomàs de Banyuls i de Llupià · Veure més »
Torre del Veguer
La Torre del Veguer és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vegueria і Torre del Veguer · Veure més »
Torrelameu
Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera.
Nou!!: Vegueria і Torrelameu · Veure més »
Tribunal de les Coltellades
El Tribunal de les Coltellades és el nom que hom ha donat a la cúria del veguer de Lleida.
Nou!!: Vegueria і Tribunal de les Coltellades · Veure més »
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Vegueria і Ullastret · Veure més »
Unifred Amat
Unifred Amat (? - 1011).
Nou!!: Vegueria і Unifred Amat · Veure més »
Vegueria d'Urgell
La Vegueria d'Urgell (segle XV -) fou una vegueria de Catalunya que comprenia la part de l'antic Comtat d'Urgell situada a la vall del Segre aigua amunt de Rubió d'Agramunt.
Nou!!: Vegueria і Vegueria d'Urgell · Veure més »
Vegueria de Barcelona
Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.
Nou!!: Vegueria і Vegueria de Barcelona · Veure més »
Vegueria de Camarasa
La Vegueria de Camarasa, o Vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai fou una antiga demarcació administrativa de Catalunya al voltant de la marca de Camarasa.
Nou!!: Vegueria і Vegueria de Camarasa · Veure més »
Vegueria de Montblanc
La Vegueria de Montblanc era una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí des del 1163 fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Nou!!: Vegueria і Vegueria de Montblanc · Veure més »
Vegueria de Tarragona
La Vegueria de Tarragona (segle XIII -) fou una vegueria de Catalunya que comprenia les comarques de Tarragona, concretament la majoria del Camp de Tarragona excepte el Pont d'Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l'Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Nou!!: Vegueria і Vegueria de Tarragona · Veure més »
Vegueria de Vilafranca
La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès.
Nou!!: Vegueria і Vegueria de Vilafranca · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Vegueria і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Vegueria і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Vegueria і Vilanova de Meià · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regions de Catalunya, Sotsvegueria, Veguer, Vegueria comtal, Vegueries.
