Accés més ràpid que el navegador!
487 les relacions: Abajo las murallas, Abella de la Conca, Acord (dret), Acte d'Afirmació Valencianista, Adéu, Espanya?, Agregacions municipals de Barcelona, Agustí de Copons i de Copons, Agustí Eura i Martró, Ajuntament, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Castelló de la Plana, Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, Albaida, Alcalde de Badalona, Alcalde major, Alcoletge, Alella, Algorfa, Almoradí, Alpicat, Alt Penedès, Andorra durant l'edat moderna, Andreu Bosch i Riba, Annauir, Anoia, Antic Règim, Anticatalanisme, Antics municipis del pla de Barcelona, Antoine Sartine, Antoni Gavaldà Baldrich, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Antonio del Valle, Aprenent, Aragonès, Ardit, Argenter, Art públic de Barcelona, Artista (classe), Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu judicial, Arxiu Municipal de Sueca, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Avalot de les quintes, Avinguda de les Corts Valencianes, Àger (nucli antic), Àliga de Barcelona, Baile general d'Aragó, Baix Cinca (comarca històrica), ..., Baix Empordà, Baix Segura, Balaguer, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Bandera de València, Bandolerisme, Bandolerisme als Països Catalans, Baronia del Pariatge, Barri de les Corts, Batalla d'Almansa, Batalla de Biniatap, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de Llucmajor, Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València, Batle general del Regne de València, Batlle, Batlle (antic règim), Báguena, Belcaire, Benavent de la Conca, Bernat Oliver, Ca n'Ametller (Castellar del Vallès), Cadastre, Campos, Canal de Reus a Salou, Cant dels maulets, Capità general, Capità general d'Aragó, Capità general de Catalunya, Capità general de Mallorca, Capità general de València, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Gassulla d'Ursino, Carles Ros i Hebrera, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carrer de la Diputació, Carrer del Consell de Cent, Cas dels catalans, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casernes (Vilanova i la Geltrú), Cases dels Canonges, Castell de Talamanca, Castellar del Vallès, Castellà a Catalunya, Catalanisme, Català, Català a Malta, Català modern, Catalunya, Cúria del batle, Centenar de la Ploma, Centre (districte de València), Cervera, Coix, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto, Col·legi de Notaris de Catalunya, Comarques del País Valencià, Comú, Comerç, Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, Comtat de Ribagorça, Comuna del Camp, Congrés de Cambrai, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de la medina Laqant, Consell (desambiguació), Consell d'Índies, Consell de Castella, Consell de la mercaderia, Consell dels Vint, Consell General de València, Consell insular, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consolat de Mar, Consolat de Mar (Mallorca), Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Cornellà de Llobregat, Corona d'Aragó, Corredor (finances), Corregiment, Corregiment de Puigcerdà, Corregiment de Talarn, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Navarra, Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Costums de Tortosa, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la repressió del català, Dècada del 1710, Decadència, Denominacions del País Valencià, Departament del Ter, Diada de Sant Jordi, Diada del 25 d'abril, Diada del 25 d'abril de 2007, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de l'Aragó, Diada Nacional del País Valencià, Diego Leonardo Davila, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Districte de Sant Martí, Divisió territorial de Catalunya, Divuitena, Drac de Ciutat Vella, Dret civil, Dret civil andorrà, Dret Civil de les Illes Balears, Dret civil valencià, Dret de conquesta, Drets històrics, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eivissa, Eivissa (municipi), El Palau d'Anglesola, Eleccions a Jurat de València, En guàrdia!, Endavant, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Esclavitud, Escut de Catalunya, Escut de Reus, Església de Sant Genís dels Agudells, Espanya, Espanyolisme, Estat nació, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, Facultat d'Economia i Empresa (UB), Favara, Felanitx, Felip V d'Espanya, Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran el Catòlic, Ferran II de Ribagorça, Festa de l'Estendard, Festa nacional, Figuerola d'Orcau (antic municipi), Francesc Ametller i Perer, Francesc de Cordelles i Ramanyer, Francesc Grases i Gralla, Francesc I de Ribagorça, Francisco de María Spínola y Spínola, Francisco Ronquillo Briceño, Furs d'Aragó, Furs de Sobrarb, Furs de València, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gitanos catalans de França, Govern de Catalunya 1999-2003, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Governació de Castelló, Governació de València, Gramalla, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, Gran i General Consell, Gregori Maians i Siscar, Gregori Negre i Bover, Gremi, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de Mallorca, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerres Carlines, Guillem de Montgrí, Història d'Alacant, Història d'Andorra, Història d'Aran, Història d'Espanya, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Franja de Ponent, Història de la llengua catalana, Història de les Illes Balears, Història de les vegueries, Història de Mallorca, Història de Tarragona, Història de València, Història del dret català, Història del País Valencià, Història dels gitanos, Història dels Països Catalans, Història militar de Catalunya, Horta-Guinardó, Ignasi Girona i Targa, Il·lustració a Espanya, Illes Balears, Independentisme català, Insaculació, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Jaume Tos i Urgellès, Jean Orry, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José Patiño Rosales, Josep d'Alòs i de Ferrer, Josep de Vilamala, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Miguélez de Mendaña y Osorio, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurat (administració), Jurat en cap, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Jurats de València, Justícia d'Aragó, L'Ametlla del Vallès, La Sénia, La Vall de Bianya, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Les Àligues, Literatura catalana, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Llengua administrativa, Llengua minoritzada, Llibre del Consolat de Mar, Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià, Llista d'alcaldes de Reus, Llista de batlles de Cornellà de Llobregat, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Llista de reusencs, Llista de virreis de València, Lloctinent de Catalunya, Lloctinent general, Llotja de Tortosa, Lluçanès, Lluís Galiana i Cervera, Luis Eugenio Meléndez, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Magí Ferrer i Pons, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Arias y Porres, Manuel de Coloma y Escolano, Manuel de Larramendi, Manuel de Vadillo y Velasco, Manuel Joaquim Sanelo, Manuel Saumell Robredo, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Marià Nicolau i Querol, Mateu Bruguera i Lladó, Maulets (1705), Melchor Rafael de Macanaz, Michel-Jean Amelot, Miquel Malonda i Ponç de la Parra, Mocadorada, Moianès, Monarquia Absoluta Borbònica, Moneda cardonina, Moneda catalana, Montargull (Artesa de Segre), Montserratí, Mostassaf, Mulassa de Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, Museu d'Història de València, Nació espanyola, Navalla (estri), Noms de la ciutat de Mallorca, Noms de les Illes Balears, Normalització lingüística del català, Numismàtica, Ocupació austriacista de Madrid, Oleguer d'Ametller i Pescio, Oleguer de Montserrat i Rufet, Organització territorial d'Espanya, Ortografia, País Valencià, Països Catalans, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau del Real, Palau Llobera, Palma, Parlament de Catalunya, Parròquia de Sant Bartomeu (València), Parròquia de Sant Miquel (València), Parròquia de Santa Caterina (València), Parròquia de Santa Creu (València), Parròquia de Santa Maria (València), Patrimoni reial, Pau Milà i Fontanals, Pedrenyaler, Pedro Cayetano Fernández del Campo, Pedro Sarmiento y Toledo, Pere el Cerimoniós, Pere Joan Mayol i Caçador, Pere Nolasc Vives i Cebrià, Pere Puig (negociant), Plaça de ses Verdures, Pont de Carles III, Port de Tarragona, Portada/article gener 16, Príncep de Girona, Presa borbònica de Mallorca, President de la Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat Valenciana, President del Govern de les Illes Balears, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Princeps namque, Principat de Catalunya, Procuració Reial de Mallorca, Projecte de Mancomunitat Valenciana, Província d'Alacant, Puigcerdà, Puigpelat, Quartó, Química a Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Ral, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Ravanet verd, Règim foral, Règim polisinodial, Real Acuerdo, Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009, Reformisme borbònic, Regió de Castelló, Regne de Mallorca, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de Mallorca, Reial Audiència de València, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Cadastre de Catalunya, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Representació de Greuges, Retaule de Sant Agustí, Reus, Revista de Menorca, Rialb, Ripollet, Riu Montnegre, Riudaura, Roda de Berà, Rubí, Sa Pobla, Sacre Imperi Romanogermànic, Safor, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu de Socarrats, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan les Fonts, Sant Josep de sa Talaia, Sant Martí de Provençals, Sant Vicenç dels Horts, Saragossa, Síndic de Greuges de Catalunya, Síndic forà, Síndic personer, Segona República Espanyola, Senyera del País Valencià, Setge de Barcelona (1713-1714), Simeó de Guinda i Apeztegui, Sindicat de Fora, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, Sobrecollida, Sometent, Sotsvegueria d'Igualada, Sotsvegueria de Berga, Sotsvegueria del Vallès, Tarragona, Taula de comuns dipòsits, Teià, Terçó, Tercera Guerra Carlina, Terrassa, Territori català lliure, Territori de Tarragona, Torrelameu, Torrevella, Tremp (ciutat), Unió personal, Universitat d'Eivissa, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de Solsona, Urbanisme de Barcelona, Usatges de Barcelona, València, València i la instauració borbònica, Vall d'Aran, Vallfogona de Balaguer, Veguer de Fora, Vegueria de Barcelona, Vegueria de Camarasa, Vegueria de Lleida, Vegueria de Montblanc, Vegueria de Tarragona, Vegueria de Vilafranca, Vegueria episcopal, Vicent Sanchis i Llàcer, Vilanova de Meià, Xúquer, 11 d'abril, 16 de gener, 1707, 1714, 1715, 1716, 2015, 2016, 28 de novembre, 29 de juny. Ampliar l'índex (437 més) »
Abajo las murallas
Ban en què es comunica a la població la voluntat d'enderrocar les muralles "Abajo las murallas!!!" és el nom d'un pamflet de 1841, obra del metge i higienista Pere Felip Monlau, que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per analitzar els avantatges d'enderrocar les muralles medievals.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Abajo las murallas · Veure més »
Abella de la Conca
El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Abella de la Conca · Veure més »
Acord (dret)
Un acord és, per norma general en dret, un pacte acceptat solidàriament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a solució a una discrepància prèvia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Acord (dret) · Veure més »
Acte d'Afirmació Valencianista
L'Acte d'Afirmació Valencianista va tindre lloc al teatre Eslava de València el 26 de juliol de 1914.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Acte d'Afirmació Valencianista · Veure més »
Adéu, Espanya?
Adéu, Espanya? és un documental que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya sobre la possibilitat d'independitzar-se dels seus estats respectius.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Adéu, Espanya? · Veure més »
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »
Agustí de Copons i de Copons
Agustí (o Joan Agustí) de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 - ibídem, 1737), segon marquès de Moja,Muntada 2002 p. 39 fou un noble català, afecte a la causa filipista, fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Agustí de Copons i de Copons · Veure més »
Agustí Eura i Martró
Agustí Eura i Martró (Barcelona, juliol del 1684 - Ourense, 11 de desembre del 1763) va ser un eclesiàstic, prelat, escriptor i traductor català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Agustí Eura i Martró · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ajuntament · Veure més »
Ajuntament de Badalona
LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ajuntament de Badalona · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Ajuntament de Castelló de la Plana
LAjuntament de Castelló és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i municipi de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ajuntament de Castelló de la Plana · Veure més »
Ajuntament de Sant Feliu Sasserra
LAjuntament de Sant Feliu Sasserra és un edifici del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ajuntament de Sant Feliu Sasserra · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Albaida · Veure més »
Alcalde de Badalona
L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alcalde de Badalona · Veure més »
Alcalde major
L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alcalde major · Veure més »
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alcoletge · Veure més »
Alella
Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alella · Veure més »
Algorfa
Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Algorfa · Veure més »
Almoradí
Almoradí és una localitat del País Valencià situada a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Almoradí · Veure més »
Alpicat
Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alpicat · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alt Penedès · Veure més »
Andorra durant l'edat moderna
L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »
Andreu Bosch i Riba
Andreu Bosch i Riba, (Barcelona, 1750 – Barcelona, 1799) fou un mestre de cases català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Andreu Bosch i Riba · Veure més »
Annauir
Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Annauir · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Anoia · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antic Règim · Veure més »
Anticatalanisme
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Anticatalanisme · Veure més »
Antics municipis del pla de Barcelona
Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antics municipis del pla de Barcelona · Veure més »
Antoine Sartine
Antoine Sartine (1681-1744), més tard conegut com Antonio de Sartine, fou un financer i administrador espanyol nascut a França.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antoine Sartine · Veure més »
Antoni Gavaldà Baldrich
Antoni Gavaldà Baldrich (Reus, segle XVII - 1739) va ser un metge i polític català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antoni Gavaldà Baldrich · Veure més »
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina · Veure més »
Antonio del Valle
Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antonio del Valle · Veure més »
Aprenent
'' Antonio Stradivari '' amb un aprenent davant seu i una noia ajudant, (obra pictòrica de Edgar Bundy, 1893). Tradicionalment s'anomenava aprenent aquella persona que es formava en algun art o ofici.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aprenent · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aragonès · Veure més »
Ardit
L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ardit · Veure més »
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Argenter · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Art públic de Barcelona · Veure més »
Artista (classe)
Els artistes eren una classe social durant l'antic règim considerada generalment com a petita burgesia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Artista (classe) · Veure més »
Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp · Veure més »
Arxiu del Regne de Mallorca
L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxiu del Regne de Mallorca · Veure més »
Arxiu judicial
Al·legoria de la justícia Els diccionaris a l'ús de terminologia arxivística no tenen una veu específica per a arxiu judicial.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxiu judicial · Veure més »
Arxiu Municipal de Sueca
L'Arxiu Municipal de Sueca (A.M.S.) és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament de Sueca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxiu Municipal de Sueca · Veure més »
Arxius de la Generalitat de Catalunya
Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Avalot de les quintes
L'avalot de les quintes que va tenir lloc a Barcelona en 1773 es va iniciar en publicar-se una nova Reial Ordenança de Quintes aprovada en 1770 pel secretari de guerra de Carles III, el comte de Ricla, que obligava a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat d'homes durant el.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Avalot de les quintes · Veure més »
Avinguda de les Corts Valencianes
L'avinguda de les Corts Valencianes és una gran avinguda de la ciutat de València situada al nord-oest de la ciutat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Avinguda de les Corts Valencianes · Veure més »
Àger (nucli antic)
El nucli d'Àger és el centre antic de la vila d'Àger (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Àger (nucli antic) · Veure més »
Àliga de Barcelona
Primer pla LÀliga de la Ciutat de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Àliga de Barcelona · Veure més »
Baile general d'Aragó
El baile general d'Aragó (també transcrit en texts antics com a bayle general o batle general) era el funcionari de la casa del rei encarregat de l'administració del patrimoni d'exclusiva titularitat règia al territori aragonès. Com a tal, recaptava peatges, drets d'explotació de mines i terres règies, multes i successions en nom del rei.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baile general d'Aragó · Veure més »
Baix Cinca (comarca històrica)
El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baix Empordà · Veure més »
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baix Segura · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Balaguer · Veure més »
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »
Bandera de València
La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bandera de València · Veure més »
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bandolerisme · Veure més »
Bandolerisme als Països Catalans
XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »
Baronia del Pariatge
La Baronia del Pariatge o Baronia d'Andratx fou una baronia de Mallorca que comprenia els territoris sota jurisdicció del bisbe i del rei de Mallorca d'acord amb el contracte de pariatge signat el 1323.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Baronia del Pariatge · Veure més »
Barri de les Corts
Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Barri de les Corts · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla de Biniatap
La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar els austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Biniatap · Veure més »
Batalla de l'11 de setembre
La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València
El Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València va ser creat el 1594 per respondre a la feblesa de la defensa del litoral valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València · Veure més »
Batle general del Regne de València
El Batle general era un càrrec del Regne de València, que estava encarregat d'administrar el patrimoni del rei.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batle general del Regne de València · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batlle · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batlle (antic règim) · Veure més »
Báguena
Báguena és un municipi de la província de Terol situat a la comarca del Jiloca, a la vall del riu Jiloca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Báguena · Veure més »
Belcaire
El Belcaire (antigament riu Uixó) és un xicotet riu del País Valencià amb un curs intermitent.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Belcaire · Veure més »
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Benavent de la Conca · Veure més »
Bernat Oliver
Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bernat Oliver · Veure més »
Ca n'Ametller (Castellar del Vallès)
Ca n'Ametller també conegut com a Mas de la Serra, és un edifici històric al terme de Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) de titularitat privada situat a la part més boscosa de la població.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ca n'Ametller (Castellar del Vallès) · Veure més »
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cadastre · Veure més »
Campos
Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Campos · Veure més »
Canal de Reus a Salou
Projecte del Canal de Reus a Salou El Canal de Reus a Salou fou un canal navegable projectat a Reus per donar accés a la mar dels seus productes, al final del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Canal de Reus a Salou · Veure més »
Cant dels maulets
El «Cant dels maulets» és una cançó del grup musical Al Tall del seu cinquè disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cant dels maulets · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general · Veure més »
Capità general d'Aragó
El capità general d'Aragó fou un càrrec creat en lloc del Virrei d'Aragó a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne d'Aragó i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general d'Aragó · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general de Catalunya · Veure més »
Capità general de Mallorca
El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general de Mallorca · Veure més »
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general de València · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Carles Gassulla d'Ursino
Vista de Morella. Dámaso Calbo y Rochina de Castro. "Historia de Cabrera". Madrid 1845 Carles Gassulla d'Ursino (Morella, 25 de maig de 1674 - Morella, 5 de març de 1745) fou un jurista, polític, dramaturg i poeta valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles Gassulla d'Ursino · Veure més »
Carles Ros i Hebrera
fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles Ros i Hebrera · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carlisme · Veure més »
Carrer de la Diputació
El carrer de la Diputació és un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carrer de la Diputació · Veure més »
Carrer del Consell de Cent
El carrer del Consell de Cent porta el nom de l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona (el Consell de Cent abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta) i travessa successivament els districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample i Sant Martí.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carrer del Consell de Cent · Veure més »
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cas dels catalans · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Casernes (Vilanova i la Geltrú)
Les Casernes són un monument del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegides com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Casernes (Vilanova i la Geltrú) · Veure més »
Cases dels Canonges
Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cases dels Canonges · Veure més »
Castell de Talamanca
El Castell de Talamanca és un castell romànic situat al nucli antic de Talamanca (Bages).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castell de Talamanca · Veure més »
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castellar del Vallès · Veure més »
Castellà a Catalunya
llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castellà a Catalunya · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Catalanisme · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Català · Veure més »
Català a Malta
Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Català a Malta · Veure més »
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Català modern · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Catalunya · Veure més »
Cúria del batle
La Cúria del batle, Cúria reial o simplement Cort, a les institucions pròpies de Mallorca, era la instància presidida pel batle reial que administrava justícia en els conflictes d'importància menor, i dictava sentència o imposava pau després d'haver escoltat el parer de dos homes honrats.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cúria del batle · Veure més »
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Centenar de la Ploma · Veure més »
Centre (districte de València)
El Centre fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1887 i 1940.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Centre (districte de València) · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cervera · Veure més »
Coix
Coix (oficialment i en castellà Cox) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura que compta amb 7.297 habitants (INE 2019).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Coix · Veure més »
Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto · Veure més »
Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto fou una col·lecció de retrats dels reis d'Aragó encarregada per la Generalitat d'Aragó al pintor Filippo Ariosto l'any 1586.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto · Veure més »
Col·legi de Notaris de Catalunya
El Col·legi de Notaris de Catalunya és l'organització professional dels notaris que treballen en aquest país, i inclou l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), el primer de l'Estat i comparable al de Gènova, el més important d'Europa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Col·legi de Notaris de Catalunya · Veure més »
Comarques del País Valencià
Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comarques del País Valencià · Veure més »
Comú
Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comú · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comerç · Veure més »
Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya
La Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, o Companyies de Voluntaris de Catalunya, fou un cos de milícia del Principat de Catalunya, entre 1762 i 1815, al servei del rei d'Espanya com a reforç de les tropes regulars oficials.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comuna del Camp · Veure més »
Congrés de Cambrai
Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Congrés de Cambrai · Veure més »
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »
Conquesta de la medina Laqant
La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »
Consell (desambiguació)
* Consell, vegeu advertiment.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell (desambiguació) · Veure més »
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell d'Índies · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de Castella · Veure més »
Consell de la mercaderia
El Consell de la mercaderia fou l'òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercaders de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als segles i. La llotja o llotjes eren els llocs on tenien la seva seu els consells de la mercaderia, els quals actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja i amb els defenedors, anomenats "defenedors de la mercaderia".
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de la mercaderia · Veure més »
Consell dels Vint
Consell de Vint o Consell dels Vint és el nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de Barcelona, creat a través d'un privilegi per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell dels Vint · Veure més »
Consell General de València
El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell General de València · Veure més »
Consell insular
Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, arxipèlag de Cabrera, Formentera i illes adjacents amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell insular · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consolat de Mar · Veure més »
Consolat de Mar (Mallorca)
L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consolat de Mar (Mallorca) · Veure més »
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Constitució de l'Observança · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Constitucions catalanes · Veure més »
Cornellà de Llobregat
Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cornellà de Llobregat · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corona d'Aragó · Veure més »
Corredor (finances)
Un corredor és en finances un professional que fa d'intermediari en operacions financeres i mercantils com ara subhastes, pignoracions, etc., a canvi del cobrament d'un corretatge —comissió—.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corredor (finances) · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corregiment · Veure més »
Corregiment de Puigcerdà
Mapa polític de Catalunya mostrant els diversos corregiments existents a Catalunya, que substituïren les vegueries l'any 1719. El mapa mostra acolorits els límits dels dotze corregiments i la regió de la Vall d'Aran, sobre la divisió municipal i comarcal vigent a Catalunya al 2015 per tal de dotar-la d'un marc de referència contemporani. A més es ressalten les localitats que tenien alcalde major. El Corregiment de Puigcerdà és una antiga demarcació administrativa, anomenada corregiment, que formava part de la nova administració política de Catalunya després dels Decrets de Nova Planta de l'any 1716 en substitució de les vegueries que foren abolides.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corregiment de Puigcerdà · Veure més »
Corregiment de Talarn
El Corregiment de Talarn és una antiga demarcació administrativa, Corregiment, que formava part de la nova administració política de Catalunya després dels Decrets de Nova Planta.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corregiment de Talarn · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts Catalanes · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »
Corts de Navarra
XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts de Navarra · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts Valencianes · Veure més »
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Costums de Tortosa · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cronologia de la repressió del català · Veure més »
Dècada del 1710
Sense descripció.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dècada del 1710 · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Decadència · Veure més »
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Denominacions del País Valencià · Veure més »
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Departament del Ter · Veure més »
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada de Sant Jordi · Veure més »
Diada del 25 d'abril
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada del 25 d'abril · Veure més »
Diada del 25 d'abril de 2007
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Diada Nacional de l'Aragó
La ''Plaza de Aragón'' de Saragossa el 23 d'abril. La Diada Nacional de l'Aragó (oficialment, segons l'estatut d'autonomia aragonès, Día de Aragón) se celebra cada any el 23 d'abril, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, patró de l'actual comunitat autònoma i de l'antic Regne d'Aragó, declarat com a tal des del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada Nacional de l'Aragó · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Diego Leonardo Davila
El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diego Leonardo Davila · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Districte de Sant Martí · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »
Divuitena
Durant l'edat moderna, les divuitenes eren un tipus de comissió o junta de divuit persones que es formaven amb sis membres de cada un dels tres braços durant la reunió d'una Junta de Braços.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Divuitena · Veure més »
Drac de Ciutat Vella
El Drac de Ciutat Vella és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, la Mulassa o la Víbria.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Drac de Ciutat Vella · Veure més »
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret civil · Veure més »
Dret civil andorrà
El dret civil andorrà és el dret civil que resulta d'aplicació al Principat d'Andorra.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret civil andorrà · Veure més »
Dret Civil de les Illes Balears
El Dret Civil de les Illes Balears és el dret foral, o també dret especial o dret propi, que ha perviscut a les Illes Balears, enfront del dret general espanyol imposat a partir de l'ocupació borbònica, amb la posterior annexió espanyola de Menorca, i el Decret de Nova Planta que se'n derivà.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret Civil de les Illes Balears · Veure més »
Dret civil valencià
El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret civil valencià · Veure més »
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret de conquesta · Veure més »
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Drets històrics · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Eivissa · Veure més »
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Eivissa (municipi) · Veure més »
El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і El Palau d'Anglesola · Veure més »
Eleccions a Jurat de València
antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Eleccions a Jurat de València · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і En guàrdia! · Veure més »
Endavant
onze de setembre del 2005. Mural contra les retallades a la Sanitat pública. Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), més coneguda com a Endavant (OSAN) o simplement Endavant, és una organització independentista i socialista catalana emmarcada dins l'Esquerra Independentista.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Endavant · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Ermita de Sant Sebastià (Vic)
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Esclavitud · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Escut de Catalunya · Veure més »
Escut de Reus
Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Escut de Reus · Veure més »
Església de Sant Genís dels Agudells
Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Espanya · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Espanyolisme · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estat nació · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma autonòmica bàsica del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma institucional bàsica de País Valencià que les Corts Generals d'Espanya han aprovat en 1982 i 2006 per atorgar l'autonomia i fixar els marges de l'autogovern d'aquest territori.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 · Veure més »
Facultat d'Economia i Empresa (UB)
La Facultat d'Economia i Empresa pertany a la Universitat de Barcelona, institució que va ser fundada l'any 1450.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Facultat d'Economia i Empresa (UB) · Veure més »
Favara
Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Favara · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felanitx · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea
Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea (Saragossa 23 de setembre de 1670 - 1740) fou un noble valencià, IV comte de Carlet.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea · Veure més »
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran II de Ribagorça
Ferran d'Aragó i de Borja (1546-1592).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferran II de Ribagorça · Veure més »
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Festa de l'Estendard · Veure més »
Festa nacional
La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Festa nacional · Veure més »
Figuerola d'Orcau (antic municipi)
Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Figuerola d'Orcau (antic municipi) · Veure més »
Francesc Ametller i Perer
Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francesc Ametller i Perer · Veure més »
Francesc de Cordelles i Ramanyer
Francesc de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, 1650 – Gerri, 1739),Pau Colom, pàg.43-45 abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francesc de Cordelles i Ramanyer · Veure més »
Francesc Grases i Gralla
Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francesc Grases i Gralla · Veure més »
Francesc I de Ribagorça
Francesc d'Aragó Gurrea (?-1598).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francesc I de Ribagorça · Veure més »
Francisco de María Spínola y Spínola
fou un aristòcrata i militar italià al servei del Regne d'Espanya, III duc de San Pedro Galatino, i de Savioneta, i príncep de Molfeta.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco de María Spínola y Spínola · Veure més »
Francisco Ronquillo Briceño
Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs d'Aragó · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs de Sobrarb · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs de València · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gitanos catalans de França
Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gitanos catalans de França · Veure més »
Govern de Catalunya 1999-2003
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1999-2003, correspon a la '''VI legislatura''' del període democràtic.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Govern de Catalunya 1999-2003 · Veure més »
Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »
Governació de Castelló
La Governació de Castelló era la situada més al nord. La Governació de Castelló va ser una demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Governació de Castelló · Veure més »
Governació de València
Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Governació de València · Veure més »
Gramalla
XVIII amb, la típica gramalla de conseller de color granat La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gramalla · Veure més »
Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies · Veure més »
Gramàtica i apologia de la llengua catalana
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (amb l'ortografia original: Gramatica y apología de la llengua cathalana) fou una gramàtica de la llengua catalana escrita per Josep Pau Ballot i Torres entre 1810 i 1814 i editada en una data inexacta entre 1814 i 1815.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gramàtica i apologia de la llengua catalana · Veure més »
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gran i General Consell · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Gregori Negre i Bover
Gregori Negre i Bover o Gori Negre (Santa Maria del Camí, 1956), músic, ceramista, escultor i agricultor ecològic.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gregori Negre i Bover · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gremi · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió al Regne de Mallorca
La Guerra de Successió al Regne de Mallorca va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa d'identificació amb la posició del conjunt de regnes de la Corona d'Aragó, fins a la capitulació de la ciutat davant l'exèrcit hispanofrancès dirigit per François Bidal d'Asfeld.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió al Regne de Mallorca · Veure més »
Guerra de Successió al Regne de València
La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra dels catalans · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerres Carlines · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guillem de Montgrí · Veure més »
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història d'Alacant · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història d'Andorra · Veure més »
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història d'Aran · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història d'Espanya · Veure més »
Història de Badalona
central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de Badalona · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de l'Aragó · Veure més »
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de la Franja de Ponent · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de les vegueries
Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de les vegueries · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de Mallorca · Veure més »
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de Tarragona · Veure més »
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història de València · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història del dret català · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història del País Valencià · Veure més »
Història dels gitanos
Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història dels gitanos · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història dels Països Catalans · Veure més »
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Història militar de Catalunya · Veure més »
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Horta-Guinardó · Veure més »
Ignasi Girona i Targa
Ignasi Girona i Targa (Tàrrega, Urgell, 1781 - Barcelona, 1867) fou és el fundador de la Casa Girona, un conjunt d'empreses familiars que van participar en la creació d'entitats bancàries, prospeccions mineres, metal·lúrgia, inversions en assegurances, obres d'infraestructures, etc.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ignasi Girona i Targa · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Illes Balears · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Independentisme català · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Insaculació · Veure més »
Institucions del Regne de València
Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Institucions del Regne de València · Veure més »
Institucions forals de la ciutat de València
Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »
Jaume Tos i Urgellès
Jaume Tos i Urgellès va ser un jurista català i advocat de l'audiència de Barcelona del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jaume Tos i Urgellès · Veure més »
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jean Orry · Veure més »
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і José Patiño Rosales · Veure més »
Josep d'Alòs i de Ferrer
Josep d'Alòs i de Ferrer (Barcelona 1653 - 1720) fou un jurista partidari de Felip V en el conflicte de la Guerra de Successió.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Josep d'Alòs i de Ferrer · Veure més »
Josep de Vilamala
Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Josep de Vilamala · Veure més »
Josep Vicent Torres i Eiximeno
Josep Vicent Torres i Eiximeno (s. XVII, Benissa? o València? - 13 de maig de 1733, Viena?) fou un noble, polític i militar valencià, lluità durant la Guerra de Successió Espanyola en favor de Carles III l'Arxiduc en defensa dels Furs i Llibertats del Regne de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Josep Vicent Torres i Eiximeno · Veure més »
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca · Veure més »
Juan Miguélez de Mendaña y Osorio
Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656 - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Miguélez de Mendaña y Osorio · Veure més »
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »
Jurat (administració)
Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jurat (administració) · Veure més »
Jurat en cap
El jurat en cap fou un càrrec polític del Regne de València i el Regne de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jurat en cap · Veure més »
Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »
Jurats de València
Els Jurats eren l'òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València a l'època foral, és a dir, durant l'existència del Regne de València (1238-1707).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jurats de València · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Justícia d'Aragó · Veure més »
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і L'Ametlla del Vallès · Veure més »
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і La Sénia · Veure més »
La Vall de Bianya
La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і La Vall de Bianya · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Les Àligues
Les Àligues és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Les Àligues · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Literatura catalana · Veure més »
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »
Llengua administrativa
Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llengua administrativa · Veure més »
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llengua minoritzada · Veure més »
Llibre del Consolat de Mar
El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llibre del Consolat de Mar · Veure més »
Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià
El Llibre del lloch de la Nou, recuperat per l'ajuntament després d'un periple de tres segles, ha permès saber qui eren els representants municipals de la Nou de Gaià abans del Decret de Nova Planta i la imposició dels ajuntaments.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià · Veure més »
Llista d'alcaldes de Reus
Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista d'alcaldes de Reus · Veure més »
Llista de batlles de Cornellà de Llobregat
El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reis de València · Veure més »
Llista de reusencs
A continuació es presenta una llista dels reusencs més destacats per ordre alfabètic del primer cognom.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reusencs · Veure més »
Llista de virreis de València
La llista de virreis de València inclou els magistrats que van exercir des de l'establiment del règim de virregnat el 1520, fent que el càrrec de Lloctinent del Regne de València accentués el seu caràcter intermedi perdent gran part de la seva importància política en favor dels virreis i sent suprimit amb els decrets de Nova Planta.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de virreis de València · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lloctinent general
El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lloctinent general · Veure més »
Llotja de Tortosa
La Llotja és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llotja de Tortosa · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluçanès · Veure més »
Lluís Galiana i Cervera
Imatge del centre històric d'Ontinyent, lloc natal de l'escriptor Lluís Galiana. Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluís Galiana i Cervera · Veure més »
Luis Eugenio Meléndez
Luis Egidio Meléndez o Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780) fou un pintor espanyol d'origen italià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luis Eugenio Meléndez · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Magí Ferrer i Pons
Magí Ferrer i Pons (Barcelona, 18 d'octubre de 1792 - Madrid, 16 d'abril de 1853) fou un frare mercedari i escriptor carlí català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Magí Ferrer i Pons · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mallorca · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manresa · Veure més »
Manuel Arias y Porres
Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel Arias y Porres · Veure més »
Manuel de Coloma y Escolano
Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »
Manuel de Larramendi
Manuel de Larramendi o Manuel Garragorri Larramendi (Andoain, Guipúscoa, 25 de desembre de 1690 - Azpeitia, Guipúscoa, 29 de gener de 1766) va ser un escriptor, filòleg, folklorista i historiador basc.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel de Larramendi · Veure més »
Manuel de Vadillo y Velasco
Manuel de Vadillo y Velasco (Ciella, ? - Madrid?, 1729) Polític castellà, secretari del Despatx de Justícia Era parent de Pedro Cayetano Fernández del Campo, a qui substituí el 1714 a la Secretaria del Despatx de Justícia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel de Vadillo y Velasco · Veure més »
Manuel Joaquim Sanelo
Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »
Manuel Saumell Robredo
Manuel Saumell Robredo (1817-1870) fou un pianista i compositor cubà d'origen català, creador de la contradansa cubana i de l'havanera moderna, i un dels pares del nacionalisme cubà, que desembocaria l'any 1898 en la independència de Cuba respecte a Espanya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel Saumell Robredo · Veure més »
Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot
Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot · Veure més »
Marià Nicolau i Querol
Marià Nicolau i Querol (Reus, 25 d'agost de 1694 - Reus, 29 d'agost de 1768) va ser un botiguer i comerciant reusenc, pare de Ramon de Nicolau i Ferrer.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Marià Nicolau i Querol · Veure més »
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Maulets (1705) · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Michel-Jean Amelot
Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Michel-Jean Amelot · Veure més »
Miquel Malonda i Ponç de la Parra
Miquel Malonda i Ponç de la Parra (Binissalem, Mallorca, s. XVII-1736) fou un jurista, polític i escriptor mallorquí, partidari de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Miquel Malonda i Ponç de la Parra · Veure més »
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mocadorada · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Moianès · Veure més »
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »
Moneda cardonina
Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Moneda cardonina · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Moneda catalana · Veure més »
Montargull (Artesa de Segre)
Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »
Montserratí
El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Montserratí · Veure més »
Mostassaf
El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mostassaf · Veure més »
Mulassa de Barcelona
La Mulassa de Barcelona o Mulassa de Pi és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, el Drac o la Víbria.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mulassa de Barcelona · Veure més »
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »
Museu d'Història de València
El Museu d'Història de València (MhV) és un museu situat a la ciutat de València que té com a missió conèixer i donar a conèixer el desenvolupament històric de la ciutat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Museu d'Història de València · Veure més »
Nació espanyola
Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Nació espanyola · Veure més »
Navalla (estri)
Col·lecció de '''navalles''' Una navalla, navaixa (castellanismes), un raor/rasor o un ganivet és un ganivet amb una fulla plegable que es pot desar dins el mànec.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Navalla (estri) · Veure més »
Noms de la ciutat de Mallorca
Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »
Noms de les Illes Balears
Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Noms de les Illes Balears · Veure més »
Normalització lingüística del català
Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Normalització lingüística del català · Veure més »
Numismàtica
Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Numismàtica · Veure més »
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »
Oleguer d'Ametller i Pescio
Oleguer d'Ametller i Pescio (Barcelona s. XVIII) era un advocat filipista fill de l'advocat borbònic i conseller de Castella Francesc Ametller i Perer (1658-1726), un dels partidaris catalans més importants de Felip V i un dels precursors de la Nova Planta catalana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Oleguer d'Ametller i Pescio · Veure més »
Oleguer de Montserrat i Rufet
Oleguer Montserrat i Rufet (Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 1694) fou un eclesiàstic català, doctorat en dret civil i canònic que ocupà els càrrecs d'ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Oleguer de Montserrat i Rufet · Veure més »
Organització territorial d'Espanya
Lorganització territorial d'Espanya té el seu fonament jurídic en el Títol VIII de la constitució vigent.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Organització territorial d'Espanya · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ortografia · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Països Catalans · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Palau del Real
El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Palau del Real · Veure més »
Palau Llobera
El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Palau Llobera · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Palma · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parlament de Catalunya · Veure més »
Parròquia de Sant Bartomeu (València)
La Parròquia de Sant Bartomeu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parròquia de Sant Bartomeu (València) · Veure més »
Parròquia de Sant Miquel (València)
La Parròquia de Sant Miquel fou una parròquia medieval de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parròquia de Sant Miquel (València) · Veure més »
Parròquia de Santa Caterina (València)
La Parròquia de Santa Caterina, també coneguda com Santa Caterina Màrtir, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parròquia de Santa Caterina (València) · Veure més »
Parròquia de Santa Creu (València)
La Parròquia de Santa Creu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parròquia de Santa Creu (València) · Veure més »
Parròquia de Santa Maria (València)
La Parròquia de Santa Maria, també coneguda com a Parròquia de Sant Pere, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Parròquia de Santa Maria (València) · Veure més »
Patrimoni reial
El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya, i també a la resta de països de la Corona d'Aragó, que eren de titularitat del rei.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Patrimoni reial · Veure més »
Pau Milà i Fontanals
Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pau Milà i Fontanals · Veure més »
Pedrenyaler
pàgines.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pedrenyaler · Veure més »
Pedro Cayetano Fernández del Campo
Pedro Cayetano Fernández del Campo Angulo y Velasco y Salvatierra, II marquès de Mejorada i de la Breña (Madrid, 22 d'abril de 1656 - Madrid, 16 de maig de 1721) home d'estat castellà partidari de l'absolutisme, ocupà la secretaria del Despatx Universal durant els primers de Felip V de Castella.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pedro Cayetano Fernández del Campo · Veure més »
Pedro Sarmiento y Toledo
Pedro Sarmiento y Toledo, III marquès de Mancera (c. 1625-1715) i III comte de Gondomar.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pedro Sarmiento y Toledo · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Joan Mayol i Caçador
Pere Joan Mayol i Caçador, (Ciutat de Mallorca, 1658 - Eivissa, 1722), jurista.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pere Joan Mayol i Caçador · Veure més »
Pere Nolasc Vives i Cebrià
fou un jurista i professor universitari català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pere Nolasc Vives i Cebrià · Veure més »
Pere Puig (negociant)
va ser un comerciant i polític que arribà a alcalde de Reus en diverses ocasions.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pere Puig (negociant) · Veure més »
Plaça de ses Verdures
La plaça de ses Verdures o directament sa Plaça (i oficialment plaça de la Constitució) és una plaça situada al centre de Manacor i constitueix uns dels eixos socials i històrics més importants de la ciutat.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Plaça de ses Verdures · Veure més »
Pont de Carles III
Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pont de Carles III · Veure més »
Port de Tarragona
145x145px 361x361px Moll de Costa del Port de Tarragona El Port de Tarragona és un dels ports marítims més importants de la costa mediterrània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Port de Tarragona · Veure més »
Portada/article gener 16
Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Portada/article gener 16 · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Príncep de Girona · Veure més »
Presa borbònica de Mallorca
La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »
President del Govern de les Illes Balears
El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і President del Govern de les Illes Balears · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Primera República Espanyola · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Princeps namque · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Veure més »
Procuració Reial de Mallorca
La Procuració Reial era l'organisme encarregat de la gestió de les rendes i drets de la corona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Procuració Reial de Mallorca · Veure més »
Projecte de Mancomunitat Valenciana
El Projecte de Mancomunitat Valenciana va ser una iniciativa de règim d'autonomia posada en marxa en l'actual País Valencià el 1919, durant el regnat d'Alfonso XIII, a imitació de la Mancomunitat de Catalunya i en el context de la Restauració.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Projecte de Mancomunitat Valenciana · Veure més »
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Província d'Alacant · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Puigcerdà · Veure més »
Puigpelat
Puigpelat és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Puigpelat · Veure més »
Quartó
Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Quartó · Veure més »
Química a Catalunya
La química és la ciència que estudia l'estructura, les propietats, la composició i la transformació dels materials.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Química a Catalunya · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ral · Veure més »
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols · Veure més »
Ravanet verd
Ravanet verd fou una publicació subtitulada "Fullets de dibuix i poesia científica" que s'edità a Campanet (Mallorca) entre els anys 1979 i 1982.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ravanet verd · Veure més »
Règim foral
Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Règim foral · Veure més »
Règim polisinodial
Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Règim polisinodial · Veure més »
Real Acuerdo
Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l'Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l'organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Real Acuerdo · Veure més »
Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009
Resultats del referèndum «Contra la construcció de minarets» a Suïssa. Tan sols 4 dels 26 cantons suïssos s'oposaren a la prohibició. (novembre del 2009) El referèndum «conta la construcció de minarets a Suïssa» és una experiència de democràcia directa a Suïssa que té l'origen en les discussions sobre la construcció de minarets als pobles suïssos de Wangen bei Olten, Langenthal i Wil, i que va culminar en una Iniciativa Legislativa Popular liderada per la Unió Democràtica del Centre (UDC) i la Unió Democràtica Federal (UDF) de prohibir legalment la construcció de minarets a Suïssa per considerar-los "símbol aparent d'una reivindicació política i religiosa del poder, que qüestiona els drets fonamentals" davant d'aquells que consideraven la iniciativa com una mostra d'islamofòbia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009 · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reformisme borbònic · Veure més »
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regió de Castelló · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de València · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Reial Audiència de Mallorca
La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Mallorca · Veure més »
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València · Veure més »
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »
Reial Cadastre de Catalunya
Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona · Veure més »
Representació de Greuges
La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Representació de Greuges · Veure més »
Retaule de Sant Agustí
El Retaule de Sant Agustí és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet i Pau Vergós entre els anys 1462 i 1475.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Retaule de Sant Agustí · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reus · Veure més »
Revista de Menorca
La Revista de Menorca és una publicació de temàtica cultural fundada el 1888 a Maó per un grup d'intel·lectuals menorquins sorgits de El Liberal entre els quals destaquen Joan Seguí Rodríguez i Pere Riudavets.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Revista de Menorca · Veure més »
Rialb
Rialb, oficialment i impròpia Rialp, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rialb · Veure més »
Ripollet
Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ripollet · Veure més »
Riu Montnegre
El Montnegre (antigament riu Xixona) és un riu de la península Ibèrica, que passa per les comarques de l'Alcoià, i l'Alacantí.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Riu Montnegre · Veure més »
Riudaura
Riudaura (pronunciat), també Ridaura, és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Riudaura · Veure més »
Roda de Berà
Roda de Berà (antigament també Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Roda de Berà · Veure més »
Rubí
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rubí · Veure més »
Sa Pobla
Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sa Pobla · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Safor · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Sant Andreu de Socarrats
Sant Andreu de Socarrats (o simplement, Socarrats) és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat al sud del terme municipal, a l'est del poble de l'Hostalnou de Bianya i als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Andreu de Socarrats · Veure més »
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Cugat del Vallès · Veure més »
Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Joan les Fonts · Veure més »
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia, o també Sant Josep de la Talaia, és un municipi de l'illa d'Eivissa, on està situat l'aeroport de l'illa, conegut com a aeroport des Codolar.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Josep de sa Talaia · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Saragossa · Veure més »
Síndic de Greuges de Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Síndic de Greuges de Catalunya · Veure més »
Síndic forà
Els síndics forans constituïen la representació permanent de La Universitat Forana, que era la comunitat de les viles de la Part Forana de Mallorca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Síndic forà · Veure més »
Síndic personer
El síndic personer era un càrrec municipal, d'elecció popular, que tenia la funció específica de defensar els interessos públics dins els ajuntaments.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Síndic personer · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segona República Espanyola · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Senyera del País Valencià · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Simeó de Guinda i Apeztegui
Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 - Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) fou un eclesiàstic, copríncep episcopal d'Andorra i bisbe d'Urgell entre el 1714 i 1737.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Simeó de Guinda i Apeztegui · Veure més »
Sindicat de Fora
El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sindicat de Fora · Veure més »
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
La Sindicatura de Comptes del País Valencià és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquen.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Sindicatura de Comptes de les Illes Balears
La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sindicatura de Comptes de les Illes Balears · Veure més »
Sobrecollida
S'anomena sobrecollida o sobrecullida (prové de collir) a cadascun dels òrgans administratius del regne d'Aragó encarregats de la coordinació i supervisió d'un nombre variable de collides o duanes existents al llarg del regne, instaurats per a la recaptació dels dreytos de les Generalitats, al capdavant dels quals es trobava un sobrecollidor.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sobrecollida · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sometent · Veure més »
Sotsvegueria d'Igualada
La Sotsvegueria d'Igualada és una sotsvegueria, una antiga demarcació administrativa, depenent de la vegueria de Vilafranca i després de la vegueria de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sotsvegueria d'Igualada · Veure més »
Sotsvegueria de Berga
La Sotsvegueria de Berga o Vegueria de Berga és una antiga demarcació administrativa creada al, com a vegueria, pel casal de Barcelona i un segle més tard esdevingué una sotsvegueria depenen de la Vegueria del Bages.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sotsvegueria de Berga · Veure més »
Sotsvegueria del Vallès
La sotsvegueria del Vallès va ser una antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia gairebé tot el Vallès, excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sotsvegueria del Vallès · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tarragona · Veure més »
Taula de comuns dipòsits
La Taula de comuns dipòsits eren unes entitats financeres precursores de les actuals caixes d'estalvi modernes amb la diferència que estaven vinculades a les institucions municipals.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Taula de comuns dipòsits · Veure més »
Teià
Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Teià · Veure més »
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Terçó · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Terrassa · Veure més »
Territori català lliure
consulta.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Territori català lliure · Veure més »
Territori de Tarragona
El Territori de Tarragona era un terme rural que ocupava el sector sud de l'actual terme de Reus, des del terme de Constantí, a llevant, fins al de Riudoms, a ponent, i que limitava al sud amb els termes de Tarragona, la Canonja, Vila-seca i Mascalbó.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Territori de Tarragona · Veure més »
Torrelameu
Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Torrelameu · Veure més »
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Torrevella · Veure més »
Tremp (ciutat)
La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tremp (ciutat) · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Unió personal · Veure més »
Universitat d'Eivissa
La Universitat d'Eivissa era l'òrgan d'administració territorial de les illes d'Eivissa i Formentera durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat d'Eivissa · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Girona
La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat de Girona · Veure més »
Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »
Universitat de Solsona
La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat de Solsona · Veure més »
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Urbanisme de Barcelona · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і València · Veure més »
València i la instauració borbònica
A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і València i la instauració borbònica · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran · Veure més »
Vallfogona de Balaguer
Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vallfogona de Balaguer · Veure més »
Veguer de Fora
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Veguer de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que tenia jurisdicció sobre els habitants de les viles de la Part Forana.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Veguer de Fora · Veure més »
Vegueria de Barcelona
Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Barcelona · Veure més »
Vegueria de Camarasa
La Vegueria de Camarasa, o Vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai fou una antiga demarcació administrativa de Catalunya al voltant de la marca de Camarasa.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Camarasa · Veure més »
Vegueria de Lleida
La Vegueria de Lleida (-) fou una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Lleida · Veure més »
Vegueria de Montblanc
La Vegueria de Montblanc era una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí des del 1163 fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Montblanc · Veure més »
Vegueria de Tarragona
La Vegueria de Tarragona (segle XIII -) fou una vegueria de Catalunya que comprenia les comarques de Tarragona, concretament la majoria del Camp de Tarragona excepte el Pont d'Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l'Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Tarragona · Veure més »
Vegueria de Vilafranca
La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria de Vilafranca · Veure més »
Vegueria episcopal
La vegueria episcopal (dita algun cop vegueria mitrada) és la representació que des del 1346 històricament tenia el bisbe d'Urgell a Andorra, com a cosenyor d'aquest país.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria episcopal · Veure més »
Vicent Sanchis i Llàcer
Josep Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és un periodista valencià, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vicent Sanchis i Llàcer · Veure més »
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vilanova de Meià · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і Xúquer · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 11 d'abril · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 16 de gener · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1707 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1716 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 2015 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 2016 · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 28 de novembre · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Decrets de Nova Planta і 29 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Decret de Nova Planta, Decret de Nova Planta de Catalunya, Decrets de nova planta, Nova Planta.
