Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Alfons el Cast, Amat Elderic d'Orís, Castell de Fontova, Ermessenda de Carcassona, Guillem I de Cerdanya, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem Ramon II de Montcada, Infanta Constança d'Aragó, Isabel d'Urgell, Llinatge Orís, Llista de consellers reials, Majordom del Regne d'Aragó, Montcada (llinatge), Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere I de Montcada i d'Aragó, Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, Ramon I de Montcada i de Montcada, Ramon Miró d'Aguda, Senescal, Senyoria d'Hostoles, Simó de Montcada i de Cervera, 1228.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Senescal de Barcelona і Alfons el Cast · Veure més »
Amat Elderic d'Orís
Amat Elderic d'Orís o Amat Eldric, conegut també com a Amat d'Orís (Orís, ? — ?, 1060) fou el primer senescal de Barcelona, del llinatge Orís, vicaris i castlans del castell d'Orís.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Amat Elderic d'Orís · Veure més »
Castell de Fontova
El castell de Fontova (en aragonès castiello de Fantova) és un castell romànic situat a Fontova, llogaret al nord-est de La Pobla de Fontova, al municipi de Graus de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Castell de Fontova · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Guillem Ramon II de Montcada
Guillem Ramon II de Montcada (– 1228), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Guillem Ramon II de Montcada · Veure més »
Infanta Constança d'Aragó
Constança d'Aragó (ca. 1205? - Avinganya de Seròs, ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de Pere el Catòlic.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Infanta Constança d'Aragó · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Isabel d'Urgell · Veure més »
Llinatge Orís
El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Llinatge Orís · Veure més »
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Llista de consellers reials · Veure més »
Majordom del Regne d'Aragó
Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Montcada (llinatge) · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Senescal de Barcelona і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere I de Montcada i d'Aragó
Pere Ramon I de Montcada i d'Aragó o Pere I de Montcada (Segle XIII - 1266/67), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Pere I de Montcada i d'Aragó · Veure més »
Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca
Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca (1267 - 1300), baró d'Aitona, Serós i Soses, i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca · Veure més »
Ramon I de Montcada i de Montcada
Ramon I de Montcada i de Montcada (1150 - 1190 o 1191) fou senyor de Tortosa Fill de Guillem Ramon I de Montcada i Beatriu de Montcada, sembla haver compartit amb ell el títol de senescal des del 1171.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Ramon I de Montcada i de Montcada · Veure més »
Ramon Miró d'Aguda
Ramon Miró d'Aguda o Ramon Mir d'Aguda o Ramon d'Hostoles, del llinatge dels Hostoles.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Ramon Miró d'Aguda · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Senescal · Veure més »
Senyoria d'Hostoles
La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles (la Garrotxa).
Nou!!: Senescal de Barcelona і Senyoria d'Hostoles · Veure més »
Simó de Montcada i de Cervera
Simó de Montcada i de Cervera (mort en 1292) fou senescal de Barcelona Fill del senescal de Barcelona Ramon de Montcada i d'Aragó, lluità en la Croada contra la Corona d'Aragó i lluità contra Bernat Guillem d'Entença en 1290.
Nou!!: Senescal de Barcelona і Simó de Montcada i de Cervera · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Senescal de Barcelona і 1228 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de senescals de Barcelona.
