Taula de continguts
16 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Alfons el Cast, Aspàreg de la Barca, Consell Reial, Corona d'Aragó, García Frontín I, Guillem de Mont-rodon, Guillem I de Cardona, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Origen de la Senyera Reial, Pero d'Ahones, Regne d'Aragó, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Ximeno Cornel I.
Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona).
Veure Llista de consellers reials і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Llista de consellers reials і Alfons el Cast
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Llista de consellers reials і Aspàreg de la Barca
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Veure Llista de consellers reials і Consell Reial
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Llista de consellers reials і Corona d'Aragó
García Frontín I
García Frontín I (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Aragó, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.
Veure Llista de consellers reials і García Frontín I
Guillem de Mont-rodon
Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.
Veure Llista de consellers reials і Guillem de Mont-rodon
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Veure Llista de consellers reials і Guillem I de Cardona
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Veure Llista de consellers reials і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Veure Llista de consellers reials і Origen de la Senyera Reial
Pero d'Ahones
Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.
Veure Llista de consellers reials і Pero d'Ahones
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Llista de consellers reials і Regne d'Aragó
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC'').
Veure Llista de consellers reials і Senyal Reial (segle XIII)
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Llista de consellers reials і Senyera reial
Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)
El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.
Veure Llista de consellers reials і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)
Ximeno Cornel I
Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Veure Llista de consellers reials і Ximeno Cornel I
També conegut com Consell de Regència (1162-1174).