Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Anna Porfirogènita, Arcont, Arquitectura neobizantina, Basili II Bulgaròctonos, Catedral de Sant Vladímir de Quersonès, Caterina II de Rússia, Circa, Climent I, Colonització grega, Crimea, Crimea romana, Crisi del segle III, Delos, Democràcia, Diofant (general), Edat mitjana, Edigu, Erosió, Escites, Estrabó, Farnaces I, Grec dòric, Guerra del Peloponnès, Heraclea Pòntica, Huns, Ievpatòria, Imperi de Trebisonda, Imperi Romà d'Orient, Invasions bàrbares, Justinià II Rinotmet, Kíiv, Khàzars, Làmac, Legió romana, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mar Negra, Mègara, Milet, Mitridates VI Eupàtor, Naturalis Historia, Nogai Noyan, Oligarquia, Papa Martí I, Patrimoni de la Humanitat, Pisístrat, Plini el Vell, Pseudo-Escimne, Purificació (religió), Quarta Croada, Rússia, ..., Regne del Bòsfor, Regne del Pont, República de Gènova, República Romana, Rus, Rus de Kíev, Sarkel, Sarmàtia europea, Sebastòpol, Tàurica, Teòfanes el Confessor, Teòfil (emperador), Txornomorske, Ucraïnès, Universitat de Texas, 1299, 1300, 1827, 1892, 1992, 600, 838, 980, 988. Ampliar l'índex (24 més) »
Anna Porfirogènita
Anna Porfirogènita (Anna Vizantíïskaia; 13 de març de 963 – 1011) va ser una consort del Gran Príncep de la Rus de Kíev; va estar casada amb el gran príncep Vladímir I de Kíev.
Nou!!: Quersonès і Anna Porfirogènita · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Quersonès і Arcont · Veure més »
Arquitectura neobizantina
Catedral d'Alexandre Nevski de Sofia Gran Catedral Naval de Kronstadt. L'arquitectura neobizantina és un estil arquitectònic de la segona meitat del segle i inicis del segle.
Nou!!: Quersonès і Arquitectura neobizantina · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Quersonès і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Catedral de Sant Vladímir de Quersonès
La catedral de Sant Vladímir de Quersonès (en rus: Владимирский собор в Херсонесе Таврическом; en ucraïnés: Володимирський собор) és un catedral ortodoxa russa d'estil neobizantí, ubicada en l'antiga colònia grega de Quersonès, a Sebastòpol, a la península de Crimea.
Nou!!: Quersonès і Catedral de Sant Vladímir de Quersonès · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Quersonès і Caterina II de Rússia · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Quersonès і Circa · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Quersonès і Climent I · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Quersonès і Colonització grega · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Quersonès і Crimea · Veure més »
Crimea romana
Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.
Nou!!: Quersonès і Crimea romana · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Quersonès і Crisi del segle III · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Quersonès і Delos · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Quersonès і Democràcia · Veure més »
Diofant (general)
Diofant (Diophantus, grec Διόφαντος), fill d'Asclepiòdor de Sinope, fou un general al servei de Mitridates VI Eupator del Pont.
Nou!!: Quersonès і Diofant (general) · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Quersonès і Edat mitjana · Veure més »
Edigu
Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.
Nou!!: Quersonès і Edigu · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Quersonès і Erosió · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Quersonès і Escites · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Quersonès і Estrabó · Veure més »
Farnaces I
Tetradrachm of Pharnaces I of Pontus Farnaces I (Pharnaces) va ser rei del Pont.
Nou!!: Quersonès і Farnaces I · Veure més »
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Nou!!: Quersonès і Grec dòric · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Quersonès і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Nou!!: Quersonès і Heraclea Pòntica · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Quersonès і Huns · Veure més »
Ievpatòria
Ievpatòria (Євпаторія; Kezlev, Евпатория) és una ciutat de República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Quersonès і Ievpatòria · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Quersonès і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Quersonès і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Quersonès і Invasions bàrbares · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Quersonès і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Quersonès і Kíiv · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Quersonès і Khàzars · Veure més »
Làmac
Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.
Nou!!: Quersonès і Làmac · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Quersonès і Legió romana · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Quersonès і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Quersonès і Mar Negra · Veure més »
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Nou!!: Quersonès і Mègara · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Quersonès і Milet · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Quersonès і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Quersonès і Naturalis Historia · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Quersonès і Nogai Noyan · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Quersonès і Oligarquia · Veure més »
Papa Martí I
Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.
Nou!!: Quersonès і Papa Martí I · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Quersonès і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Quersonès і Pisístrat · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Quersonès і Plini el Vell · Veure més »
Pseudo-Escimne
Pseudo-Escimne és el nom que donà August Meineke a l'autor del Circuit de la Terra (Περίοδος γῆς), alternativament conegut amb el nom de Iambes al Rei Nicomedes, una obra de geografia en grec escrita en trímetres iàmbics.
Nou!!: Quersonès і Pseudo-Escimne · Veure més »
Purificació (religió)
Purificació per ablució a la mesquita de Lahore (Pakistan) Hom anomena purificació, en un context religiós, a l'acció i efecte de tornar al cos la seva puresa.
Nou!!: Quersonès і Purificació (religió) · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Quersonès і Quarta Croada · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Quersonès і Rússia · Veure més »
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Nou!!: Quersonès і Regne del Bòsfor · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Quersonès і Regne del Pont · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Quersonès і República de Gènova · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Quersonès і República Romana · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Quersonès і Rus · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Quersonès і Rus de Kíev · Veure més »
Sarkel
Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia).
Nou!!: Quersonès і Sarkel · Veure més »
Sarmàtia europea
La Sarmàtia europea (en grec antic Σαρμάτια), segons Claudi Ptolemeu, era un país que s'estenia entre el Vístula (a l'oest), la mar Bàltica (al nord); el país dels iazigs i Dàcia (al sud) i Crimea i el Don (a l'est).
Nou!!: Quersonès і Sarmàtia europea · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Quersonès і Sebastòpol · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Quersonès і Tàurica · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Quersonès і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Nou!!: Quersonès і Teòfil (emperador) · Veure més »
Txornomorske
Txornomorske (en Чорноморське, Aqmeçit, Черноморское, Txernomorskoie) és un assentament de tipus urbà (un possiólok) de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, que el 2019 tenia 11.379 habitants.
Nou!!: Quersonès і Txornomorske · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Quersonès і Ucraïnès · Veure més »
Universitat de Texas
La Universitat de Texas (UT) és la xarxa superior d'institucions acadèmiques públiques de l'Estat de Texas, als Estats Units.
Nou!!: Quersonès і Universitat de Texas · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Quersonès і 1299 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Quersonès і 1300 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Quersonès і 1827 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Quersonès і 1892 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Quersonès і 1992 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Quersonès і 600 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Quersonès і 838 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Quersonès і 980 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Quersonès і 988 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Khersonès, Querson, Quersonesos, Quersonès (ciutat).
