Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Huns

Índex Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Taula de continguts

  1. 373 les relacions: Adalberó I de Metz, Adigués, Adrormizd d'Armènia, Aeci, Afganistan, Agàties, Age of Empires II: The Age of Kings, Age of Empires II: The Conquerors, Alans, Alaric I, Alateu, Alaviv, Albània, Albània del Caucas, Aliments tabú, Alta edat mitjana, Anastasi I Dicor, Animalística, Antemi (prefecte del pretori), Arc compost, Arcadi, Ardaric, Aromanesos, Arquer a cavall, Arquitectura longobarda, Art de l'Índia, Aspar (militar), Úrsula de Colònia, Assentament del poble got a Aquitània, Astrologia xinesa, Astronomia xinesa, Atanaric, Atila, Attila, Avit, Íldico, Àtila, Àtila, home o dimoni, Bahram V, Barda (Azerbaidjan), Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Batalla d'Ad Decimum, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Argentovaria, Batalla de Dara, Batalla de Mogontiacum, Batalla de Nedao, Batalla de Tricamarum, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrbar, ... Ampliar l'índex (323 més) »

Adalberó I de Metz

Adalberó I de Metz (? -26 d'abril de 962), fou un membre del clergat de l'alta edat mitjana que va ser bisbe de Metz de 929 a 954, i abat de Sint-Truiden a partir de 944, per poder restaurar-ne els edificis degradats per la negligència dels seus predecessors.

Veure Huns і Adalberó I de Metz

Adigués

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").

Veure Huns і Adigués

Adrormizd d'Armènia

Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.

Veure Huns і Adrormizd d'Armènia

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Huns і Aeci

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Huns і Afganistan

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Veure Huns і Agàties

Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.

Veure Huns і Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Conquerors

Age of Empires II: The Conquerors (usualment abreujat AoC o simplement Conquerors) és un videojoc d'estratègia en temps real (RTS) per a ordinadors personals, desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Games per a les plataformes Microsoft Windows i Apple Macintosh.

Veure Huns і Age of Empires II: The Conquerors

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Huns і Alans

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Veure Huns і Alaric I

Alateu

Alateu també citat com Odateu per Claudià, fou cabdill dels greutungs i regent del rei Videric.

Veure Huns і Alateu

Alaviv

Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.

Veure Huns і Alaviv

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Huns і Albània

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Huns і Albània del Caucas

Aliments tabú

Els aliments tabú són aquells aliments —carns, peixos, vegetals, begudes— que, per raons culturals, religioses, morals o socials, no es consideren acceptables per al consum i són per tant, d'una manera o d'una altra, tabú per a algunes persones.

Veure Huns і Aliments tabú

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Veure Huns і Alta edat mitjana

Anastasi I Dicor

Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses.

Veure Huns і Anastasi I Dicor

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Veure Huns і Animalística

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Veure Huns і Antemi (prefecte del pretori)

Arc compost

Arc húnnic. Un arc compost està fet de diferents materials laminats, normalment units a pressió.

Veure Huns і Arc compost

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Veure Huns і Arcadi

Ardaric

Ardaric (en llatí Ardaricus) va ser rei dels gèpids, una tribu germànica, durant el.

Veure Huns і Ardaric

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Huns і Aromanesos

Arquer a cavall

invasió mongol del Japó. Un arquer a cavall (o arquer muntat) és un soldat de cavalleria armat amb un arc curt.

Veure Huns і Arquer a cavall

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i.

Veure Huns і Arquitectura longobarda

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Veure Huns і Art de l'Índia

Aspar (militar)

Aspar o Flavi Ardabur Aspar (en Flavius Ardabur Aspar) va ser un patrici d'ascendència alana i goda.

Veure Huns і Aspar (militar)

Úrsula de Colònia

Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.

Veure Huns і Úrsula de Colònia

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Veure Huns і Assentament del poble got a Aquitània

Astrologia xinesa

Mirall amb les dotze divisions del zodíac xinès. Dinastia Sui (581-618 dC). Bronze. Pertany al Museu Guimet (París). La llegenda diu que el mirall reflecteix fidelment les ànimes. El seu disc de llum il·lumina les cares. L astrologia xinesa és l'endevinació del futur mitjançant l'ús del calendari xinès, particularment els seus 12 cicles anuals d'animals, coneguts com a zodíac xinès.

Veure Huns і Astrologia xinesa

Astronomia xinesa

Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.

Veure Huns і Astronomia xinesa

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Veure Huns і Atanaric

Atila

* Àtila (406-453), rei dels huns occidentals.

Veure Huns і Atila

Attila

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.

Veure Huns і Attila

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Veure Huns і Avit

Íldico

Íldico és un nom de procedència goda.

Veure Huns і Íldico

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Huns і Àtila

Àtila, home o dimoni

Àtila, home o dimoni (títol original en italià: Attila, il flagello di Dio) és una pel·lícula italiana dirigida per Pietro Francisci, estrenada el 1954.

Veure Huns і Àtila, home o dimoni

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Veure Huns і Bahram V

Barda (Azerbaidjan)

Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.

Veure Huns і Barda (Azerbaidjan)

Basílica de Sant Apol·linar el Nou

La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Veure Huns і Basílica de Sant Apol·linar el Nou

Batalla d'Ad Decimum

Ad Decimum és el nom donat a una batalla decisiva lliurada el 13 de setembre del 533 a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tunisiana de Ben Arous, en la qual el general romà d'Orient Belisari va derrotar els vàndals liderats per Gelimer.

Veure Huns і Batalla d'Ad Decimum

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Veure Huns і Batalla d'Adrianòpolis (378)

Batalla d'Argentovaria

La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).

Veure Huns і Batalla d'Argentovaria

Batalla de Dara

La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.

Veure Huns і Batalla de Dara

Batalla de Mogontiacum

La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Veure Huns і Batalla de Mogontiacum

Batalla de Nedao

La Batalla de Nedao va tenir lloc a Panònia el 454.

Veure Huns і Batalla de Nedao

Batalla de Tricamarum

La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.

Veure Huns і Batalla de Tricamarum

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Veure Huns і Batalla dels Camps Catalàunics

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Veure Huns і Bàrbar

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Veure Huns і Belarús

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Veure Huns і Belgrad

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Huns і Belisari

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Veure Huns і Besançon

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Veure Huns і Bessaràbia

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Veure Huns і Bibracte

Bleda (hun)

Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.

Veure Huns і Bleda (hun)

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Veure Huns і Budjak

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Huns і Bulgària

Bulgària del Volga

La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.

Veure Huns і Bulgària del Volga

Burgenland

Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.

Veure Huns і Burgenland

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Veure Huns і Burgundis

Caça de bruixes

La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.

Veure Huns і Caça de bruixes

Cacic

XVIII. Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central.

Veure Huns і Cacic

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Huns і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Campanya del Sinaí i Palestina

La campanya del Sinaí i Palestina del teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va ser una lluita de la Revolta Àrab i l'Imperi Britànic, contra l'Imperi Otomà i els seus aliats alemanys imperials.

Veure Huns і Campanya del Sinaí i Palestina

Cant dels Nibelungs

El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.

Veure Huns і Cant dels Nibelungs

Cassandrea

Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.

Veure Huns і Cassandrea

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Veure Huns і Catafracta

Cavall barbaresc

El cavall barbaresc és una raça de cavall existent a Barbària (Magrib) des de fa segles.

Veure Huns і Cavall barbaresc

Cavall de guerra

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.

Veure Huns і Cavall de guerra

Cavalleria lleugera

dragó francès a cavall. Pintura de 1876 La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida.

Veure Huns і Cavalleria lleugera

Còmic bèl·lic

Portada de Còmic Bèl·lic El còmic bèl·lic, es aquell gènere de còmic, ambientat en les guerres modernes de principis del, en endavant, amb especial atenció en la Segona Guerra Mundial.

Veure Huns і Còmic bèl·lic

Còrdula i Càndida de Colònia

Còrdula i Càndida o Càndia foren dos personatges llegendaris, companyes de Santa Úrsula de Colònia i, com ella, verges i màrtirs.

Veure Huns і Còrdula i Càndida de Colònia

Charaton

Charaton (segons Olimpiòdor: Χαράτων, literalment "negre" en llengües turqueses) o també conegut com a Aksungur (literalment "falcó blanc") (? - 422 aC) es creu que va ser el segon rei del poble nòmada dels huns durant el període comprès entre el 410 i el 422 aC.

Veure Huns і Charaton

Chronicon Pictum

La Crònica Il·luminada d'Hongria (també coneguda com a Chronicum Pictum, Chronica Picta o Chronica de Gestis Hungarorum) és una crònica il·lustrada medieval del Regne d'Hongria del.

Veure Huns і Chronicon Pictum

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Veure Huns і Cimmeris

Circàssia

La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.

Veure Huns і Circàssia

Ciutadella de Feldioara

La Ciutadella de Feldioara es troba a la comuna Feldioara, comtat de Brasov, va ser construïda al, convertint-se en la fortificació més important aixecada pels cavallers teutònics a Transsilvània.

Veure Huns і Ciutadella de Feldioara

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Veure Huns і Cividale del Friuli

Civilization V

Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.

Veure Huns і Civilization V

Claude de Visdelou

Claude de Visdelou (Trébry 1656 - Pondichérry 1737) va ser un jesuïta i matemàtic, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.

Veure Huns і Claude de Visdelou

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Veure Huns і Conca Pannònica

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Veure Huns і Concili de Calcedònia

Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats

La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.

Veure Huns і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats

Constanci (secretari d'Àtila)

Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.

Veure Huns і Constanci (secretari d'Àtila)

Coves d'Ajanta

Les coves d'Ajanta són un conjunt d'aproximadament 30 temples budistes tallats en la roca datats d'entre el i al 480 dC.

Veure Huns і Coves d'Ajanta

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Veure Huns і Crimea

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Veure Huns і Crimea romana

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Veure Huns і Cronologia de les incursions magiars

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Veure Huns і Cultura d'Ucraïna

Cultura de pau

Cerimònia de declaració de pau La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla als drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones».

Veure Huns і Cultura de pau

Cultura de Txèrniakhov

La Cultura de Txèrniakhov és una cultura arqueològica que va florir entre els segles II i V dC en una àmplia zona de l'actual Ucraïna, Romania i Moldàvia, i parts de Belarús.

Veure Huns і Cultura de Txèrniakhov

Cultura dels kurgans

La cultura dels kurgans fou una cultura neolítica que es va desenvolupar abans del III mil·lenni aC al sud d'Ucraïna i Rússia.

Veure Huns і Cultura dels kurgans

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Huns і Dacis

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Veure Huns і Daguestan

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Huns і Danubi

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Huns і Dàcia

Dècada del 450

Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.

Veure Huns і Dècada del 450

De rebus Hispaniae

De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.

Veure Huns і De rebus Hispaniae

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Veure Huns і Diàspora

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Veure Huns і Dinastia Han

Dinastia Mitridàtica del Bòsfor

La dinastia Mitridàtica del Bòsfor fou la nissaga que va governar el Regne del Bòsfor després de la seva conquesta per Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, el 107 aC, fins després de la meitat del.

Veure Huns і Dinastia Mitridàtica del Bòsfor

Dionisi el Periegeta

Dionisi el Periegeta (Dionysius Periegetes, literalment 'el de la descripció') fou un poeta grec que va escriure una periegesi o descripció de la terra en versos hexàmetrics que s'ha conservat.

Veure Huns і Dionisi el Periegeta

Divodurum Mediomatricorum

Divodurum Mediomatricorum (en grec antic Διουόδουρον) era el nom llatí de la ciutat de Metz, i capital dels mediomàtrics, un poble de la Gàl·lia Belga que posseïa un territori que arribava fins al Rin en temps de Juli Cèsar.

Veure Huns і Divodurum Mediomatricorum

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Veure Huns і Dniéper

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Huns і Economia de l'Imperi Romà d'Orient

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Huns і Edat antiga als Països Catalans

Equitació

Concurs Internacional de salt a cavall L'equitació és l'art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de manejar-lo.

Veure Huns і Equitació

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Veure Huns і Escites

Escola de les cinc mesures d'arròs

La vall de Hanzhong, la ubicació de l'estat dels Mestres Celestials LEscola de les cinc mesures d'arròs o la Via de les cinc mesures d'arròs o el Camí del Mestre Celestial, abreujat simplement, Els Mestres Celestials, fou un moviment xinès taoista fundat pel primer Mestre Celestial Zhang Daoling el 142 d.C.

Veure Huns і Escola de les cinc mesures d'arròs

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Huns і Església Ortodoxa Romanesa

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Huns і Eslaus

Eslaus orientals

Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.

Veure Huns і Eslaus orientals

Estat de Zhao

Zhao (pinyin: zhào, xinès tradicional: 趙, xinès simplificat: 赵) fou un dels estats xinesos durant el període conegut com dels regnes combatents (junt amb sis estats més).

Veure Huns і Estat de Zhao

Estirs

Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.

Veure Huns і Estirs

Estrep (hípica)

kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.

Veure Huns і Estrep (hípica)

Eudoxi (metge)

Eudoxi (llatí: Eudoxius) fou un metge grecoromà del esmentat per Pròsper d'Aquitània com un home corrupte, però astut.

Veure Huns і Eudoxi (metge)

Eusebi de Milà

Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.

Veure Huns і Eusebi de Milà

Exèrcit mongol

El samurai Suenaga atacat per sagetes i explosius mongols. ''Moko Shurai Ekotoba'' (蒙古 袭来 絵 词), c. 1293. Lexèrcit mongol va ser durant els segles  i un dels millors del món per la seva mobilitat i estratègies, que ho van fer temible entre els seus coetanis.

Veure Huns і Exèrcit mongol

Fanagòria

Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.

Veure Huns і Fanagòria

Farnobius

Farnobius (-377) fou un cabdill greutung.

Veure Huns і Farnobius

Fatih

Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.

Veure Huns і Fatih

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Veure Huns і Feodòssia

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

Veure Huns і Fezzan

Filimer

Filimer va ser un dels primers reis dels gots, segons Jordanes.

Veure Huns і Filimer

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Veure Huns і Fills de Noè

Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.

Veure Huns і Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Veure Huns і Flavi Gracià

Francs salis

Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.

Veure Huns і Francs salis

Fritigern

Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.

Veure Huns і Fritigern

Gastó d'Arràs

Gastó o Vedast d'Arràs - en llatí Vedastus, en francès Gaston, en normand, picard i flamenc Vaast, en való Waast i en anglès Foster - (Vilhac, Aquitània, o Chasluç, Llemosí, França, 453 - Arràs, 6 de febrer de 540) fou un bisbe merovingi, bisbe de la diòcesi d'Arràs i arquebisbe de Cambrai.

Veure Huns і Gastó d'Arràs

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Veure Huns і Gèpides

Genoveva de París

Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París.

Veure Huns і Genoveva de París

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Veure Huns і Germània (regió)

Gondicari

Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίο&#962), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.

Veure Huns і Gondicari

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Huns і Gots

Gots d'Escandinàvia

Gotlandesos El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic, nòrdic antic, suec modern), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland).

Veure Huns і Gots d'Escandinàvia

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Huns і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Veure Huns і Grecobudisme

Guerra gòtica (376-382)

La Guerra gòtica fou un conflicte ocorregut entre el 376 i el 382 que enfrontà a l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident amb teruings i greutungs, que es veien pressionats per l'avanç dels huns.

Veure Huns і Guerra gòtica (376-382)

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Huns і Guerra Gòtica (535-554)

Guerra Vandàlica

La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Huns і Guerra Vandàlica

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).

Veure Huns і Guerres romano-perses

Guerres romano-seljúcides

Les guerres romano-seljúcides foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Huns і Guerres romano-seljúcides

Gujarat

El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.

Veure Huns і Gujarat

Gujars

Els gujars (gujjars o gurjjars o gurjars, singular gujar o gujjar o gurjar o gurjjar, hindi: गुज्जर o गुर्जर urdú: گجر o گُرجر) són una nació de l'Índia originats en una antiga tribu.

Veure Huns і Gujars

Gwalior (ciutat)

Un lloc de la ciutat ciutat des del fort Monument a la ciutat Gwalior (hindi ग्वालियर, marathi ग्वाल्हेर), és una ciutat i municipi de Madhya Pradesh; l'àrea metropolitana té una població d'1.200.000 habitants (la 46è ciutat de l'Índia).

Veure Huns і Gwalior (ciutat)

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Veure Huns і Hèruls

Húnnic

El húnnic o llengua húnnica és la llengua que van parlar els huns, avui extinta.

Veure Huns і Húnnic

Húnor i Màgor

La caça del Cérvol Meravellós. Imatge de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa'' (1360). Húnor i Màgor és una llegenda tradicional hongaresa registrada al començament del i posteriorment ja el segle XIV que narra l'origen entre els hongaresos i els huns.

Veure Huns і Húnor i Màgor

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Veure Huns і Heftalites

Hermenric

Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.

Veure Huns і Hermenric

Història d'Albània

Mapa d'Albània La història d'Albània com a estat independent comença després de les Guerres Balcàniques (1912-1913).

Veure Huns і Història d'Albània

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Veure Huns і Història d'Hongria

Història d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.

Veure Huns і Història d'Ucraïna

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Veure Huns і Història de Bòsnia i Hercegovina

Història de Bulgària

La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Huns і Història de Bulgària

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Huns і Història de Catalunya

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Veure Huns і Història de Croàcia

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Veure Huns і Història de l'Azerbaidjan

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Veure Huns і Història de l'Índia

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Veure Huns і Història de l'Àsia Central

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Veure Huns і Història de l'espasa

Història de l'Imperi Romà d'Orient

Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).

Veure Huns і Història de l'Imperi Romà d'Orient

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Veure Huns і Història de l'Uzbekistan

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Veure Huns і Història de la Xina

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Huns і Història de les campanyes militars romanes

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Veure Huns і Història de Rússia

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Veure Huns і Història de Romania

Història de Sibèria

''La conquesta de Sibèria de Iermak'', una pintura de Vasili Surikov La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu.

Veure Huns і Història de Sibèria

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Veure Huns і Història de Sofia

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Veure Huns і Història de Tunísia

Història de Txetxènia

Mapa topogràfic del Caucas Nord Els Nojchi, com s'anomenen els txetxens, són un dels pobles que habiten des de temps immemorials les muntanyes del Caucas; el seu idioma txetxè pertany al grup naj (llengües caucàsiques del nord-centre) de la gran família lingüística caucàsica.

Veure Huns і Història de Txetxènia

Història del Kazakhstan

Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.

Veure Huns і Història del Kazakhstan

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Veure Huns і Història del País Basc

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Veure Huns і Història del Turkmenistan

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Veure Huns і Història dels Balcans

Història militar

anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.

Veure Huns і Història militar

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Huns і Història universal

Huna

El "Bol Hefthalita", Frontera del Nord-oest Pakistan, V-VI segle. Museu Britànic.Iaroslav Lebedynsky, "Les Nomades", pàg 172. Moneda Huna del rei Lakhana d'Udyana, llegenda: "Raja Lakhana (Udaya) Ditya ". Rei Huna Napki Malka. Huna fou el nom de les tribus khionites parlants de l'iranià que van envair l'Índia del nord durant la primera part del 5è segle.

Veure Huns і Huna

Hunedoara

Hunedoara (pronunciat en romanès: ; en;, Hungarian pronunciation: ) és una ciutat del comtat de Hunedoara, Transsilvània (Romania).

Veure Huns і Hunedoara

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Huns і Iazigs

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Veure Huns і Imperi Mongol

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Huns і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Huns і Imperi Romà d'Orient

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Huns і Imperi Sassànida

Incidents del Baralong

Els incidents del Baralong van ser uns enfrontaments navals de la Primera Guerra Mundial produïts al 19 d'agost i 25 de setembre de 1915, que van implicar el Q-ship HMS Baralong (més tard anomenat HMS Wyandra) de la Royal Navy, i dos U-boot alemanys.

Veure Huns і Incidents del Baralong

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Veure Huns і Invasions bàrbares

Iutungs

Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.

Veure Huns і Iutungs

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Veure Huns і Joan el Secretari

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Veure Huns і Jordanes

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Huns і Justinià I

Kaganat àvar

Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.

Veure Huns і Kaganat àvar

Kalemegdan

Kalemegdan (en alfabet ciríl·lic serbi: Калемегдан, del turc Kale Meydanı, Plaça de la Fortalesa) és un parc de Belgrad on es troba la fortalesa de Belgrad al municipi de Stari Grad.

Veure Huns і Kalemegdan

Kamianà Mohila

La Tomba de Pedra (en ucraïnès: Кам'яна Могила, Kamianà Mohila) és un antic monument de la cultura mundial a Ucraïna, prop de la ciutat de Melitòpol, a la província de Zaporíjia, en el riu de Molotxna.

Veure Huns і Kamianà Mohila

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Veure Huns і Kertx

Khakàssia

Khakàssia, oficialment la República de Khakàssia, és una república de Rússia situada al sud de Sibèria.

Veure Huns і Khakàssia

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Veure Huns і Kidarites

Kimaks

Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.

Veure Huns і Kimaks

Kobad I

Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Veure Huns і Kobad I

Kuns

El kuns foren una tribu turca de l'Àsia Central del període premongol.

Veure Huns і Kuns

Kuvasz

El Kuvasz (Kuvaszok) és una antiga raça hongaresa de gos bover.

Veure Huns і Kuvasz

Legió perduda

La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.

Veure Huns і Legió perduda

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Veure Huns і Legió X Gemina

Lemovis

Els lemovis (en llatí lemovii) eren un poble germànic esmentat per Tàcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bàltica al nord de l'Europa Oriental.

Veure Huns і Lemovis

Liang Xi

Liang Xi (mort el 230 EC), nom estilitzat Ziyu (子虞), va ser un general militar de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Huns і Liang Xi

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Huns і Lió

Litori

Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.

Veure Huns і Litori

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Veure Huns і Ljubljana

Llaç escorredor

Toro a punt de ser capturat amb un llaç durant un rodeo El llaç escorredor, també conegut com a enfogo a l'Alguer, és una eina associada amb els genets d'algunes cultures, tot i que pot usar-se des de terra estant.

Veure Huns і Llaç escorredor

Llacuna de Venècia

La Llacuna de Venècia (en venecià: Laguna Veneta i en italià: Laguna di Venezia) és una llacuna d'aigua salada formada pel tancament d'una badia tancada dins el Mar Adriàtic on es troba la ciutat de Venècia.

Veure Huns і Llacuna de Venècia

Lleó I el Traci

Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.

Veure Huns і Lleó I el Traci

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Veure Huns і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

Llista dels primers estats eslaus orientals

Aquest article recull en forma de llista les tribus que vivien en els territoris de l'actual Belarús, Rússia i Ucraïna.

Veure Huns і Llista dels primers estats eslaus orientals

Llop de Troyes

Llop de Troyes (Lupus Trecensis) (Toul, Lorena, ca. 383 - Troyes, Xampanya-Ardenes, 479) fou un monjo i bisbe de Troyes.

Veure Huns і Llop de Troyes

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Huns і Longobards

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Veure Huns і Majorià

Makhatxkalà

Makhatxkalà (Махачкала, Makhatxkalà; Махачхъала, Makhatxkhalà; Анжи-кала, Anji-Kalà; Гьанжи., G'anji; Магьачкъала; en rútul: МахаӀчкала) és la capital de la república caucàsica del Daguestan, a la Federació Russa, localitzada a l'oest de la mar Càspia.

Veure Huns і Makhatxkalà

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.

Veure Huns і Mamikonian

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Veure Huns і Mar d'Azov

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Huns і Mar Negra

Maramureș

Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.

Veure Huns і Maramureș

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Veure Huns і Marc Aureli Car

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Veure Huns і Marcianòpolis

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Veure Huns і Marcià

Margum

Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.

Veure Huns і Margum

Maximí (ambaixador)

Maximí (en Maximinus) va ser un ambaixador romà.

Veure Huns і Maximí (ambaixador)

Màrcia Eufèmia

Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.

Veure Huns і Màrcia Eufèmia

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Huns і Mèsia

Meșterul Manole

Meşterul Manole Meșterul Manole (en català i de manera aproximada: el mestre d'obres Manole), segons la mitologia romanesa, va ser l'arquitecte en cap del monestir de Curtea de Argeș a Valàquia.

Veure Huns і Meșterul Manole

Melitòpol

Melitòpol (en Мелитополь, en Мелітополь, en Μελιτόπολις — 'ciutat de la mel') és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-oest d'Rússia.

Veure Huns і Melitòpol

Mjej Gnuní

Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.

Veure Huns і Mjej Gnuní

Mogontiacum

II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.

Veure Huns і Mogontiacum

Mulan (pel·lícula de 1998)

Mulan és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1998, dirigida per Tony Bancroft i Barry Cook i produïda per Walt Disney Pictures; s'inspira en la història de Robert D. Sant Souci, i està basada en la llegenda xinesa de Hua Mulan.

Veure Huns і Mulan (pel·lícula de 1998)

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Veure Huns і Muralles de Constantinoble

Necropolis

Necropolis és una pel·lícula de terror fantàstica italo-britànica del 1970 dirigida per Franco Brocani.

Veure Huns і Necropolis

Nicòpolis del Danubi

Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.

Veure Huns і Nicòpolis del Danubi

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Veure Huns і Nisibis

Octar

va ser un dirigent hun.

Veure Huns і Octar

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Huns і Odoacre

Olimpiodor de Tebes

Olimpiodor (Olympiodorus) va ser un escriptor i historiador grec nadiu de Tebes d'Egipte que va viure al.

Veure Huns і Olimpiodor de Tebes

Onogurs

Estepes pòntiques cap a l'any 500, en què es poden observar les localitzacions dels onogurs i els seus veïns. Els onogurs eren una població ogúrica de nòmades eqüestres provinents d'Àsia Central que es desplaçaren a l'estepa pòntica a la fi del s.

Veure Huns і Onogurs

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Veure Huns і Origen dels bascos

Ornitologia

L'ornitologia (del grec "ὄρνις - ὄρνιθος", "ornis - ornithos", 'ocell' i λόγος "logos", 'estudi o ciència') és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells.

Veure Huns і Ornitologia

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Huns і Ostrogots

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Huns і Pakistan

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Huns і Pannònia

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Veure Huns і Papa Lleó I

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Huns і París

Pas del Rin

El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.

Veure Huns і Pas del Rin

Patraeu

Patraeu (en Πατραεύς, segons Estrabó), Pàtrasis (en Πάτρασυς, segons Hecateu de Milet ''ap.'' Esteve de Bizanci) o Patunt (en Πάτους, segons el Periple de Pseudo-Escílax) fou una colònia grega del Bòsfor Cimmeri relacionada amb les colònies milèsies de la zona, situada al nord de l'actual ciutat de Taman, a l'altra banda de la badia (Territori de Krasnodar).

Veure Huns і Patraeu

Paulí II

Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.

Veure Huns і Paulí II

Pécs

Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.

Veure Huns і Pécs

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Huns і Període romà a Catalunya

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Veure Huns і Període romà al País Valencià

Període subatlàntic

El Període Subatlàntic és la darrera fase climàtica de l'Holocè.

Veure Huns і Període subatlàntic

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Veure Huns і Període visigòtic a Catalunya

Pesta de Justinià

Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Huns і Pesta de Justinià

Petrovaradin

Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.

Veure Huns і Petrovaradin

Pleven (Bulgària)

Pleven, Плевен, antigament Plevna o Plewna, turc otomà Plewne, és la setena ciutat més poblada de Bulgària.

Veure Huns і Pleven (Bulgària)

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Veure Huns і Požarevac

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Huns і Polònia

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Veure Huns і Poligàmia

Prehistòria de Sibèria

La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.

Veure Huns і Prehistòria de Sibèria

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Veure Huns і Primer Imperi Búlgar

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Veure Huns і Procopi Antemi

Protobúlgars

Basili II, segle X. Els protobúlgars van ser tribus turques guerreres seminòmades que van aparèixer a l'estepa póntica-caspia i la regió del Volga durant el segle VII.

Veure Huns і Protobúlgars

Província d'Odessa

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.

Veure Huns і Província d'Odessa

Província de Kherson

La província de Kherson (en ucraïnès: Херсонська область, transcrit al català: Khersonska òblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Khersons'ka oblast; forma curta: Херсонщина, Khersònsxina o Khersònxtxina) és una província d'Ucraïna, just al nord de la península de Crimea i que inclou l'últim tram i el delta del Dniéper.

Veure Huns і Província de Kherson

Pulquèria

Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.

Veure Huns і Pulquèria

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Veure Huns і Quersonès

Raça Tarentaise

Savoia La tarentaise, o tarine, és una raça bovina que es cria preferentment a la vall francesa de Tarentaise, a la Savoia, mentre que a l'italiana Vall d'Aosta es coneix com a Savoiarda.

Veure Huns і Raça Tarentaise

Radagais

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.

Veure Huns і Radagais

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Huns і Ròmul Augústul

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Huns і Rússia

Rebel·lió dels bòxers

LAixecament Yihétuán (o), anomenat a Occident la revolta dels bòxers, va ser un moviment contra la influència comercial, política, religiosa i tecnològica dels occidentals a la Xina, que tingué lloc durant els últims anys del, des de novembre de 1899 fins al 7 de setembre de 1901.

Veure Huns і Rebel·lió dels bòxers

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Huns і Regió d'Escítia

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Huns і Regne d'Ibèria

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Veure Huns і Regne de Tolosa

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.

Veure Huns і Regne del Bòsfor

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Huns і Regne dels ostrogots

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Veure Huns і Regne grec de Bactriana

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Veure Huns і Regne Vàndal

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Veure Huns і Regne Visigot

Regnes bàrbars

Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.

Veure Huns і Regnes bàrbars

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Veure Huns і Regnes germànics

Rei dels Gots

El títol de rei dels Gots (Götes konung en suec, Gothernes konge / De Gothers Konge en danès, gothorum rex en llatí) fou utilitzats durant segles pels reis de Suècia i pels reis de Dinamarca, per denotar la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots.

Veure Huns і Rei dels Gots

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Huns і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

República de l'Altai

La República de l'Altai (Altay; Алтай Республика,;, IPA: ), també coneguda com a República de Gorno-Altai, és una república de Rússia situada al sud de Sibèria.

Veure Huns і República de l'Altai

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Huns і República de Venècia

Rimetea

Rimetea o Torockó (abans Trascău) és un comú al comtat d'Alba, Transsilvània (Romania).

Veure Huns і Rimetea

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Huns і Romania

Rome Total War: Barbarian Invasion

Rome Total War: Barbarian Invasion (BI) és la primera expansió oficial del joc Rome Total War.

Veure Huns і Rome Total War: Barbarian Invasion

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Veure Huns і Roxolans

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Veure Huns і Ruas

Rufí (ministre)

Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà.

Veure Huns і Rufí (ministre)

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens.

Veure Huns і Rugis

Ruma

Ruma (en serbi Рума) és una ciutat i un municipi situat a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.

Veure Huns і Ruma

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Huns і Ruta de la seda

Ruta dels emperadors romans

Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (serbi: Путевима римскихимператора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia.

Veure Huns і Ruta dels emperadors romans

Rutènia subcarpàtica

Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.

Veure Huns і Rutènia subcarpàtica

Sabirs

Els sabirs eren una ètnia que habitava la depressió del Caspi abans de l'arribada dels àvars euroasiàtics.

Veure Huns і Sabirs

Safrax

Safrax, Saphrax o Safrac (? - aproximadament 400) fou un duc ostrogot que va liderar el seu poble un cop mort el rei Vitimir.

Veure Huns і Safrax

Sagitari (soldat)

Els sagitaris (Sagittarii) eren els arquers en l'antiga Roma.

Veure Huns і Sagitari (soldat)

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Veure Huns і Sales de Rafael

San Gimignano

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.

Veure Huns і San Gimignano

Sandby borg

Sandby borg és un castre de l'edat del ferro situat a Sandby, a l'illa d'Öland (Suècia).

Veure Huns і Sandby borg

Santa Calamanda

Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf.

Veure Huns і Santa Calamanda

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Veure Huns і Saqueig de Roma (410)

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Veure Huns і Sàrmates

Sículs (Transsilvània)

Els sículs (hongarès: székelyek, romanès: secui, alemany: Szekler, llatí: siculi) són una ètnia de parla hongaresa que cap al va ocupar les terres del sud-est d'Hongria.

Veure Huns і Sículs (Transsilvània)

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Veure Huns і Sírmium

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.

Veure Huns і Segle IX aC

Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Veure Huns і Setge de Narbona (436)

Setge de Roma (537-538)

El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.

Veure Huns і Setge de Roma (537-538)

Setge de Tolosa (439)

El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Veure Huns і Setge de Tolosa (439)

Shahpuhr de Rayy

Shahpuhr de Rayy va ser un general i marzban persa d'Armènia de l'any 483 al 484.

Veure Huns і Shahpuhr de Rayy

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Veure Huns і Sibèria

Sigebert I

Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.

Veure Huns і Sigebert I

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Veure Huns і Sofia

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Veure Huns і Sremska Mitrovica

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Huns і Sueus

Szombathely

Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).

Veure Huns і Szombathely

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Veure Huns і Taifals

Tàtars de Romania

Distribució dels tàtars a Romania (cens del 2002) Els tàtars de Romania (en) o els tàtars de Dobrujan són un grup ètnic turc que està present a Romania des del.

Veure Huns і Tàtars de Romania

Tàurica

Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.

Veure Huns і Tàurica

Táltos

Un xaman hongarès El taltos (en hongarès també «tátos») és una figura de la mitologia hongaresa, un fetiller amb el poder sobrenatural similar al d'un xaman.

Veure Huns і Táltos

Temple de la Raó

La catedral de Notre-Dame d'Estrasburg transformada en Temple de la Raó (gravat de 1793-94). El temple de la Raó (temple de la Raison en francès), creat sota la Revolució francesa el 1793, va ser el temple d'una nova religió considerada per a reemplaçar el cristianisme: el culte de l'Ésser suprem.

Veure Huns і Temple de la Raó

Tengri

Tengri o Tengger (en antic turc:𐱅𐰭𐰼𐰃; mongol: Тенгери, Tengeri; xinès: 腾 格里, mandarín: Ténggélǐ; turc: Gök Tanrı) és un déu del cel, anteriorment la principal deïtat dels primitius pobles turquesos, inclosos els xiongnu, hunos, protobúlgaros i xianbei.

Veure Huns і Tengri

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Veure Huns і Teodoric el Gran

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Veure Huns і Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Veure Huns і Teodoric II (rei dels visigots)

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Veure Huns і Teodosi I el Gran

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Veure Huns і Teodosi II el Jove

Tervings

Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.

Veure Huns і Tervings

The Sinking of the Lusitania

The Sinking of the Lusitania (1918) és un curtmetratge d'animació mut estatunidenc del dibuixant Winsor McCay.

Veure Huns і The Sinking of the Lusitania

Tir part

Relleu del bol Heftalita, on es pot veure un tir part. El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià.

Veure Huns і Tir part

Tirítace

Tirítace (en Tyritace) o Dia (en grec antic: Δῖα, Dīa) va ser una antiga colònia grega del Regne del Bòsfor, situada a la part oriental de la Tàurida, a uns 11 km al sud de Panticapea.

Veure Huns і Tirítace

Tmutarakan

Antic ''phiale'' grec trobat a Tmutarakan Tmutarakan (Тмутаракань, Tmutarakan; Тмуторокань, Tmotarakan) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada a la península de Taman, en l'actual territori de Krasnodar, que controlava l'estret de Kertx entre la mar Negra i el mar d'Azov.

Veure Huns і Tmutarakan

Tractat de Margum

El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).

Veure Huns і Tractat de Margum

Transsilvània del Nord

Transsilvània del Nord (en, en) va ser la regió del Regne de Romania que durant la Segona Guerra Mundial, com a conseqüència de l'acord territorial d'agost de 1940 conegut com a Segon arbitratge de Viena, va passar a formar part del Regne d'Hongria.

Veure Huns і Transsilvània del Nord

Trícala

Trícala (en Τρίκαλα, transcrit Tríkala; Tirhala; Τρίκκα) és una ciutat de Grècia situada al nord-oest de Tessàlia.

Veure Huns і Trícala

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Veure Huns і Trirrem

Turcilings

Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.

Veure Huns і Turcilings

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Veure Huns і Turingis

Turismund

Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.

Veure Huns і Turismund

Txuvaixos

Els txuvaixos (txuvaix чǎвашсем, rus чуваши, tàtar: Çuaşlar\Чуашлар) són un poble turquès majoritari a Txuvàixia.

Veure Huns і Txuvaixos

Tzazó

Tzazó o Zanó (en llatí Tzatzo, Tzatzon o Zanon) (circa 475 - 15 de desembre de 533) fill de Gelaris, net de Genzó i besnet de Genseric, era un noble vàndal germà del rei Gelimer (530 - 534), l'últim governant del regne dels Vàndals al nord d'Àfrica.

Veure Huns і Tzazó

Uvs Nuur

LUvs Nuur (mongol: Увс Нуур; tuvan: Убсу-Нур - Ubsu-Nur) és el llac més gran a Mongòlia a 753 m damunt nivell del mar i cobreix una àrea de 3.350 km².

Veure Huns і Uvs Nuur

Vahan I Mamikonian

Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.

Veure Huns і Vahan I Mamikonian

Vakhtang I Cap de Llop

Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.

Veure Huns і Vakhtang I Cap de Llop

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Veure Huns і Valent

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Veure Huns і Valentinià III

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.

Veure Huns і Vasak de Siunia

Vindobona

Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.

Veure Huns і Vindobona

Vindonissa

Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.

Veure Huns і Vindonissa

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Huns і Visigots

Vitimir

Vitimir (també Withimer) va ser un rei ostrogot dels greutungi (375-376).

Veure Huns і Vitimir

Waltharius

Waltharius és el títol d'una important obra de poesia narrativa medieval escrita en llatí durant el.

Veure Huns і Waltharius

Xiahou Ying

Xiahou Ying (mort el 172 aEC) va ser un Ministre Majoral (Taipu 太僕) que va exercir durant el principi de la Dinastia Han.

Veure Huns і Xiahou Ying

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Veure Huns і Xiongnu

Zhangye

Zhangye (xinès simplificat: 张掖; pinyin: Zhāngye) és una ciutat a nivell de prefectura de la província de Gansu, a la República Popular de la Xina.

Veure Huns і Zhangye

Zmiv

Zmiiv o Zmiv, Zmiev o Zmeev, també conegut com a Gotwald de 1976 a 1990, és una ciutat del raion de Txuhuiv, Khàrkiv, Ucraïna.

Veure Huns і Zmiv

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Huns і 20 de juny

377

El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Huns і 377

427

El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Huns і 427

441

El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Huns і 441

443

El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Huns і 443

447

El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Huns і 447

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Huns і 498

557

El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Huns і 557

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Huns і 7 d'abril

També conegut com Hun, Imperi Hun, Xiongnu occidentals.

, Belarús, Belgrad, Belisari, Besançon, Bessaràbia, Bibracte, Bleda (hun), Budjak, Bulgària, Bulgària del Volga, Burgenland, Burgundis, Caça de bruixes, Cacic, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campanya del Sinaí i Palestina, Cant dels Nibelungs, Cassandrea, Catafracta, Cavall barbaresc, Cavall de guerra, Cavalleria lleugera, Còmic bèl·lic, Còrdula i Càndida de Colònia, Charaton, Chronicon Pictum, Cimmeris, Circàssia, Ciutadella de Feldioara, Cividale del Friuli, Civilization V, Claude de Visdelou, Conca Pannònica, Concili de Calcedònia, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Constanci (secretari d'Àtila), Coves d'Ajanta, Crimea, Crimea romana, Cronologia de les incursions magiars, Cultura d'Ucraïna, Cultura de pau, Cultura de Txèrniakhov, Cultura dels kurgans, Dacis, Daguestan, Danubi, Dàcia, Dècada del 450, De rebus Hispaniae, Diàspora, Dinastia Han, Dinastia Mitridàtica del Bòsfor, Dionisi el Periegeta, Divodurum Mediomatricorum, Dniéper, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat antiga als Països Catalans, Equitació, Escites, Escola de les cinc mesures d'arròs, Església Ortodoxa Romanesa, Eslaus, Eslaus orientals, Estat de Zhao, Estirs, Estrep (hípica), Eudoxi (metge), Eusebi de Milà, Exèrcit mongol, Fanagòria, Farnobius, Fatih, Feodòssia, Fezzan, Filimer, Fills de Noè, Flavi Constantí (cònsol 457), Flavi Gracià, Francs salis, Fritigern, Gastó d'Arràs, Gèpides, Genoveva de París, Germània (regió), Gondicari, Gots, Gots d'Escandinàvia, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grecobudisme, Guerra gòtica (376-382), Guerra Gòtica (535-554), Guerra Vandàlica, Guerres romano-perses, Guerres romano-seljúcides, Gujarat, Gujars, Gwalior (ciutat), Hèruls, Húnnic, Húnor i Màgor, Heftalites, Hermenric, Història d'Albània, Història d'Hongria, Història d'Ucraïna, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Bulgària, Història de Catalunya, Història de Croàcia, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Índia, Història de l'Àsia Central, Història de l'espasa, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de l'Uzbekistan, Història de la Xina, Història de les campanyes militars romanes, Història de Rússia, Història de Romania, Història de Sibèria, Història de Sofia, Història de Tunísia, Història de Txetxènia, Història del Kazakhstan, Història del País Basc, Història del Turkmenistan, Història dels Balcans, Història militar, Història universal, Huna, Hunedoara, Iazigs, Imperi Mongol, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Incidents del Baralong, Invasions bàrbares, Iutungs, Joan el Secretari, Jordanes, Justinià I, Kaganat àvar, Kalemegdan, Kamianà Mohila, Kertx, Khakàssia, Kidarites, Kimaks, Kobad I, Kuns, Kuvasz, Legió perduda, Legió X Gemina, Lemovis, Liang Xi, Lió, Litori, Ljubljana, Llaç escorredor, Llacuna de Venècia, Lleó I el Traci, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Llista dels primers estats eslaus orientals, Llop de Troyes, Longobards, Majorià, Makhatxkalà, Mamikonian, Mar d'Azov, Mar Negra, Maramureș, Marc Aureli Car, Marcianòpolis, Marcià, Margum, Maximí (ambaixador), Màrcia Eufèmia, Mèsia, Meșterul Manole, Melitòpol, Mjej Gnuní, Mogontiacum, Mulan (pel·lícula de 1998), Muralles de Constantinoble, Necropolis, Nicòpolis del Danubi, Nisibis, Octar, Odoacre, Olimpiodor de Tebes, Onogurs, Origen dels bascos, Ornitologia, Ostrogots, Pakistan, Pannònia, Papa Lleó I, París, Pas del Rin, Patraeu, Paulí II, Pécs, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període subatlàntic, Període visigòtic a Catalunya, Pesta de Justinià, Petrovaradin, Pleven (Bulgària), Požarevac, Polònia, Poligàmia, Prehistòria de Sibèria, Primer Imperi Búlgar, Procopi Antemi, Protobúlgars, Província d'Odessa, Província de Kherson, Pulquèria, Quersonès, Raça Tarentaise, Radagais, Ròmul Augústul, Rússia, Rebel·lió dels bòxers, Regió d'Escítia, Regne d'Ibèria, Regne de Tolosa, Regne del Bòsfor, Regne dels ostrogots, Regne grec de Bactriana, Regne Vàndal, Regne Visigot, Regnes bàrbars, Regnes germànics, Rei dels Gots, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, República de l'Altai, República de Venècia, Rimetea, Romania, Rome Total War: Barbarian Invasion, Roxolans, Ruas, Rufí (ministre), Rugis, Ruma, Ruta de la seda, Ruta dels emperadors romans, Rutènia subcarpàtica, Sabirs, Safrax, Sagitari (soldat), Sales de Rafael, San Gimignano, Sandby borg, Santa Calamanda, Saqueig de Roma (410), Sàrmates, Sículs (Transsilvània), Sírmium, Segle IX aC, Setge de Narbona (436), Setge de Roma (537-538), Setge de Tolosa (439), Shahpuhr de Rayy, Sibèria, Sigebert I, Sofia, Sremska Mitrovica, Sueus, Szombathely, Taifals, Tàtars de Romania, Tàurica, Táltos, Temple de la Raó, Tengri, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Teodosi I el Gran, Teodosi II el Jove, Tervings, The Sinking of the Lusitania, Tir part, Tirítace, Tmutarakan, Tractat de Margum, Transsilvània del Nord, Trícala, Trirrem, Turcilings, Turingis, Turismund, Txuvaixos, Tzazó, Uvs Nuur, Vahan I Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Valent, Valentinià III, Vasak de Siunia, Vindobona, Vindonissa, Visigots, Vitimir, Waltharius, Xiahou Ying, Xiongnu, Zhangye, Zmiv, 20 de juny, 377, 427, 441, 443, 447, 498, 557, 7 d'abril.