Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Escites

Índex Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

347 les relacions: Abasgues, Abidos de Mísia, Abis, Acinaces, Aeci, Afganistan, Afrodísias (desambiguació), Agaris, Agatirs, Aixuretililani, Alans, Alexandria Última, Alexandria d'Oxiana, Altiplà d'Ukok, Amazones (mitologia), Amazonomàquia, Amorges, Amorges (rei), Anacarsis, Andreas Jäger, Animalística, Antíoc I Soter, Antemúsia, Apol·lo, Apol·lon Màikov, Arístees de Proconnès, Arcanàctides, Ardis II, Argipeus, Argishtikhinili, Ariandes, Ariantes, Ariapites, Ariaspes (Drangiana), Ariàspia, Armadura d'escates, Arquer a cavall, Arrencada del cuir cabellut, Arrotino, Arsaces I de Pàrtia, Art antic, Artabazos II, Artanudji, Artàban de Pèrsia, Artàban III de Pàrtia, Artvin, Ascatanques, Aseus, Asians, Aspisis, ..., Aspurgians, Assíria, Astèrix a l'Índia, Astèrix i el griu, Asteri d'Amàsia, Azes, Azes I, Índia clàssica, Àtila, Àzeris iranians, Bactriana, Baix imperi d'Egipte, Batalla d'Abritus, Batalla d'Orcomen, Batalla de Gaugamela, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Belarús, Berdiansk, Bessaràbia, Bhatinda, Bió de Borístenes, Biblioteca d'Assurbanipal, Birlotxo, Boristenites, Borznà, Budins, Budjak, Cadena Pulvermacher, Calcedònia, Caldea, Camasària Filotecnos, Caranos (general), Carrago, Casc il·liri, Caucons, Cavall de guerra, Cavaller traci, Còlquida, Chandragupta Maurya, Cimmeris, Cir II el Gran, Coraxis, Covinus, Cremnos, Crimea, Crimea romana, Cultura d'Andrónovo, Cultura d'Ucraïna, Cultura de Karasuk, Cultura de Koban, Cultura dels camps d'urnes, Cultura dels kurgans, Cultura Srubna, Cultura Tagar, Dacis, Dahes, Datames, Dàcia, Dècada del 700 aC, Dècada del 720 aC, De Administrando Imperio, Derbices, Destral de guerra, Destrucció aquemènida d'Atenes, Desultor, Dinastia espartòcida, Diofant (general), Dipalpur, Dobrudja, Dones a la societat celta, Edat del ferro, Enareus, Equidna (mitologia), Escítia Menor, Esciles, Escita, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escopasis, Escultura, Eslaus, Esmalt, Estil animal, Estirs, Estora pazyryk, Exèrcit aquemènida, Exèrcit traci, Farnaces II, Fills de Noè, Frurs, Ftiròfags, Gómer, Getes, Gots, Grecs a la Crimea preromana, Gruneis, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra de desgast (estratègia militar), Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (267-269), Guerres gòtiques, Halizons, Heftalites, Hermitage, Hicesi (escriptor), Hiperbòria, Hiperboris, Hipocle, Hippemolgis, Hircània, Història d'Hongria, Història d'Ucraïna, Història de l'antropologia, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'espasa, Història de l'Iran, Història de l'Uzbekistan, Història de Mesopotàmia, Història de Sibèria, Història de Turquia, Història del Rajasthan, Història del Turkmenistan, Història dels Balcans, Històries (Heròdot), Iastes, Idantirs (segle VI aC), Ieisk, Illa Ovidiu, Imperi Kuixan, Imperi Màuria, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Indoescítia, Interpretatio graeca, Iphigénie en Tauride (Gluck), Irànics, Irlandesos, Issedons, Issik Kul, Istrians, Iutungs, Kamianà Mohila, Kanat Kimak, Kertx, Khandesh, Khyber Pakhtunkhwa, Kutxa (reialme), Lampas, Lebor Gabála Érenn, Legió IV Scythica, Legió VI Hispana, Ligdamis (rei), Lincos, Lisímac de Tràcia, Llac Urmia, Llengües indoeuropees, Llengües iràniques, Llengües ugrofineses, Llista dels primers estats eslaus orientals, Malatya, Manna, Mar d'Azov, Mar Negra, Massàgetes, Mèsia, Medes, Megabazos, Melanclens, Melitòpol, Memnó de Tràcia, Menedem (oficial de Lucul·le), Milcíades el Jove, Mines, Mleccha, Mnesímac de Faselis, Molotxna, Nínive, Neàpolis d'Escítia, Neuri, Nicomèdia, Nimfèon, Odrisis, Oebazos (noble), Oltac, Ordos (cultura), Oritia (amazona), Ossetes, País del Amirgians, País dels Dahes, País dels Massagetes, Parisades (príncep), Parisades I, Parisades V, Parsua, Partukka, Pazirik, Pèrsia, Pectoral daurat de Tovstà Mohila, Pedres de cérvol, Període assiri mitjà, Pere Diaca de Tomi, Persèpolis, Prehistòria de Sibèria, Presidència de Bombai, Princesa d'Ukok, Protoeslaus, Província d'Ardahan, Província d'Odessa, Província de Dnipropetrovsk, Província de Kherson, Província de Rize, Província de Vínnitsia, Qaraixahr, Quersonès, Ran (pel·lícula), Regió d'Escítia, Regió de Frígia, Regne d'Ibèria, Regne de Frígia, Regne del Bòsfor, Regne del Pont, Regne dels odrisis, Regne Visigot, Rei d'Assíria, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió escita, Revolta Jònica, Riu Don, Riu Mius, Roxolans, Rusa III, Sacastene, Saces, Sacrifici d'animals, Sagum, Sanatrokes I de Pàrtia, Sarmàtia, Sarmàtia asiàtica, Satarques, Satrapia de Tràcia, Sauròmates (desambiguació), Sauromates II, Sàrmates, Sàtir II, Súrya, Scythia Intra Imaum, Shaki (Azerbaidjan), Sigins, Simbologia i adoració del foc, Simpòsium, Sistan, Sistan i Balutxistan, Sitalces de Tràcia, Sogdiana, Sudovis, Tahmurath, Talestris (amazona), Taraz, Taures, Tauroescites, Tàurica, Teishebaini, Tercera Guerra Mitridàtica, Terra cremada, Terra i aigua, Tiberens, Tigranes II d'Armènia, Til Garimmu, Tillia tepe, Tir part, Tocaris, Torca, Tracis, Trausis, Tràcia, Trers, Tresors tracis, Tribal·lis, Trifoli, Txuvaixos, Ucraïnesos, Urakazabarna, Uvs Nuur, Uzbekistan, Vardanes I de Pàrtia, Vassili Abàiev, Velimir Khlébnikov, Vi en l'antiga Grècia, Visigots, Visigots federats, Volga, Xiongnu, Zarates, Zmiv, Zvenigora, 127 aC. Ampliar l'índex (297 més) »

Abasgues

Els abasgues o abascis (en llatí abacsi o abasgi, en grec antic Ἁβασκοί, Ἀβασγοί) eren un poble escita que vivia al nord de la Còlquida, als confins de Sarmàtia, on de vegades se'ls inclou.

Nou!!: Escites і Abasgues · Veure més »

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Nou!!: Escites і Abidos de Mísia · Veure més »

Abis

Els abis (en abii, en Άβίοι), eren una tribu mítica probablement escita que vivia a Scythia Extra Imaum, segons Claudi Ptolemeu, però hi havia també altres opinions.

Nou!!: Escites і Abis · Veure més »

Acinaces

Acinaces Acinaces fou una espasa persa o mede que es penjava a la dreta o al front del cos, mentre al món romà i grec normalment l'espasa es penjava a l'esquerra.

Nou!!: Escites і Acinaces · Veure més »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Escites і Aeci · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Escites і Afganistan · Veure més »

Afrodísias (desambiguació)

Afrodísias o Afrodisíada (Ἀφροδισιάς, -άδος) fou el nom de diverses ciutats de l'antiga Grècia, derivat del nom de la deessa Afrodita.

Nou!!: Escites і Afrodísias (desambiguació) · Veure més »

Agaris

Els agaris o agars (grec: agaroi) foren un poble escita de la regió de la mar d'Azov.

Nou!!: Escites і Agaris · Veure més »

Agatirs

Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.

Nou!!: Escites і Agatirs · Veure més »

Aixuretililani

Aixuretililani o Aixur-etil-ilani (nom complet Aixur-etil-ili-ukinni) fou rei d'Assíria vers (630 aC - 627 aC).

Nou!!: Escites і Aixuretililani · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Escites і Alans · Veure més »

Alexandria Última

Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.

Nou!!: Escites і Alexandria Última · Veure més »

Alexandria d'Oxiana

Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.

Nou!!: Escites і Alexandria d'Oxiana · Veure més »

Altiplà d'Ukok

L'altiplà d'Ukok és una remota àrea de prades amb prou feines afectada per l'acció humana, i localitzada en el cor de la Sibèria sud-occidental, a la regió russa del massís d'Altai, situada prop de les fronteres amb la Xina, Kazakhstan i Mongòlia.

Nou!!: Escites і Altiplà d'Ukok · Veure més »

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Escites і Amazones (mitologia) · Veure més »

Amazonomàquia

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. LAmazonomàquia literalment «el combat de les amazones», és un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana, que es troba representat tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.

Nou!!: Escites і Amazonomàquia · Veure més »

Amorges

Amorges (en grec antic Ἀμόργης) era un rei dels saces (sacae, branca dels escites) contemporani de Cir el Gran.

Nou!!: Escites і Amorges · Veure més »

Amorges (rei)

Amorges fou un rei saka (escita) que fou derrotat per Darios I el Gran (521-486 aC).

Nou!!: Escites і Amorges (rei) · Veure més »

Anacarsis

Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.

Nou!!: Escites і Anacarsis · Veure més »

Andreas Jäger

Andreas Jäger (1660 - 1730) fou un filòleg i religiós suec, precursor de la indoeuropeística.

Nou!!: Escites і Andreas Jäger · Veure més »

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Nou!!: Escites і Animalística · Veure més »

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Nou!!: Escites і Antíoc I Soter · Veure més »

Antemúsia

Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.

Nou!!: Escites і Antemúsia · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Escites і Apol·lo · Veure més »

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Nou!!: Escites і Apol·lon Màikov · Veure més »

Arístees de Proconnès

Arístees de Proconnès o Arísteas (en grec antic, Aristeas), va ser un poeta èpic grec nadiu de Proconnesos o Proconnès, fill de Caistrobi o Demòcares, i que segurament va viure al.

Nou!!: Escites і Arístees de Proconnès · Veure més »

Arcanàctides

Arcanàctides o dinastia Arcanactida (en grec antic Αρχαιανακτίδαι) al Bòsfor, sorgida de la unió de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC.

Nou!!: Escites і Arcanàctides · Veure més »

Ardis II

Ardis II (en grec antic Ἃρδυς) fou rei de Lídia successor del seu pare Giges, i va regnar de l'any 682 aC, fins al 633 aC.

Nou!!: Escites і Ardis II · Veure més »

Argipeus

Els argipeus (en Argippaei) eren un poble del nord d'Àsia que habitaven més enllà dels escites al peu d'unes muntanyes inaccessibles.

Nou!!: Escites і Argipeus · Veure més »

Argishtikhinili

Argishtikhinili (en urartià: ar-gi-iš-tu-ḫi-ni-li; en armeni:Արգիշտիխինիլի) va ser una ciutat en l'antic regne d'Urartu, establerta durant l'expansió dels urartianos en Transcaucàsia sota el seu rei Argisti I, i nomenada en el seu honor.

Nou!!: Escites і Argishtikhinili · Veure més »

Ariandes

Ariandes (en llatí Aryandes, en grec antic Ἀρυάνδης) fou sàtrapa (governador) persa d'Egipte després del 530 aC (segurament prop del 522 aC) fins després del 510 aC.

Nou!!: Escites і Ariandes · Veure més »

Ariantes

Ariantes (en Ariantas) fou rei dels escites que per saber el nombre de súbdits que tenia va ordenar a cadascun d'ells de portar al rei una fletxa.

Nou!!: Escites і Ariantes · Veure més »

Ariapites

Ariapites (Ariapeithes) fou un rei dels escites, pare del rei Esquiles (Scyles), contemporani d'Heròdot.

Nou!!: Escites і Ariapites · Veure més »

Ariaspes (Drangiana)

Els ariaspes (en llatí ariaspae, en grec antic Ἀριάσπι) van ser una tribu de Drangiana, que vivia a la part sud, tocant a Gedròsia.

Nou!!: Escites і Ariaspes (Drangiana) · Veure més »

Ariàspia

Ariàspia, el país dels ariaspes, va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, que depenia de la satrapia de Gedròsia.

Nou!!: Escites і Ariàspia · Veure més »

Armadura d'escates

daciana en un relleu a la columna trajana. Larmadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.

Nou!!: Escites і Armadura d'escates · Veure més »

Arquer a cavall

invasió mongol del Japó. Un arquer a cavall (o arquer muntat) és un soldat de cavalleria armat amb un arc curt.

Nou!!: Escites і Arquer a cavall · Veure més »

Arrencada del cuir cabellut

Robert McGee adult, a qui el cap amerindi Siux ''Tortuga petita'' li va arrencar quan Robert era un infant l'any 1864.Le Moyne qui representa per primera vegada l'arrencada del cuir cabellut (1591). L'arrencada del cuir cabellut (en anglès Scalping i en francès scalpation) és una pràctica guerrera que consisteix a arrencar part o tot el cuir cabellut de l'adversari viu o mort com a trofeu.

Nou!!: Escites і Arrencada del cuir cabellut · Veure més »

Arrotino

Arrotino ('esmolet' en italià), anteriorment denominat Escita, és una figura que representa un home mig agenollat i alçant la mirada (en una postura d'esforç), mentre esmola un ganivet sobre una pedra.

Nou!!: Escites і Arrotino · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Nou!!: Escites і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Escites і Art antic · Veure més »

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Escites і Artabazos II · Veure més »

Artanudji

Artanuji o Artanudji és el nom georgià de la població d'Ardanuç a Turquia.

Nou!!: Escites і Artanudji · Veure més »

Artàban de Pèrsia

Artàban de Pèrsia (Ἀρτάβανος o Ἀρτάπανος) fou un fill d'Histaspes i, per tant, germà del rei aquemènida Darios I el Gran.

Nou!!: Escites і Artàban de Pèrsia · Veure més »

Artàban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.

Nou!!: Escites і Artàban III de Pàrtia · Veure més »

Artvin

Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.

Nou!!: Escites і Artvin · Veure més »

Ascatanques

Els ascatanques (en llatí ascatancae, en grec antic Ἀσκατάγκας) van ser un poble escita de la regió de les muntanyes anomenades Askatankas al Caucas nord.

Nou!!: Escites і Ascatanques · Veure més »

Aseus

Els aseus (en Asaei) van ser un poble escita de la regió de la Sarmàtia asiàtica, al curs alt del riu Tànais, veïns als suardens, segons que diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Escites і Aseus · Veure més »

Asians

Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Escites і Asians · Veure més »

Aspisis

Els aspisis (llatí: aspisii) foren un poble escita del Nord del Iaxartes i a l'oest de les muntanyes que portaven el seu nom.

Nou!!: Escites і Aspisis · Veure més »

Aspurgians

Els aspurgians (llatí: aspurgiani) foren una tribu escita del Bòsfor Cimmeri entre Fanagòria i Gorgíppia.

Nou!!: Escites і Aspurgians · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Escites і Assíria · Veure més »

Astèrix a l'Índia

Astèrix a l'Índia (títol original en francès: Astérix chez Rahàzade) és el vint-i-vuitè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.

Nou!!: Escites і Astèrix a l'Índia · Veure més »

Astèrix i el griu

Astèrix i el Griu (francès: Astérix et le Griffon) és el trenta-novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de Jean-Yves Ferri i dibuix de Didier Conrad.

Nou!!: Escites і Astèrix i el griu · Veure més »

Asteri d'Amàsia

Asteri (en Asterius, en Ἀστέριος) va ser un bisbe d'Amàsia al Pont, a finals del, entre els anys 380 i 390.

Nou!!: Escites і Asteri d'Amàsia · Veure més »

Azes

* Azes I, rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita.

Nou!!: Escites і Azes · Veure més »

Azes I

Moneda d'Azes I (57-35 aC) Azes I — Azou en grec— fou un rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita.

Nou!!: Escites і Azes I · Veure més »

Índia clàssica

L'Índia a l'època clàssica ja fou esmentada per Heròdot, però el seu coneixement restà reduït fins que fou visitada per Alexandre el Gran i fou descrita pels escriptors grecs de la seva època i posteriors i pels geògrafs romans.

Nou!!: Escites і Índia clàssica · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Escites і Àtila · Veure més »

Àzeris iranians

Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.

Nou!!: Escites і Àzeris iranians · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Escites і Bactriana · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Escites і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Batalla d'Abritus

La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.

Nou!!: Escites і Batalla d'Abritus · Veure més »

Batalla d'Orcomen

L'anomenada Batalla d'Orcomen va ser l'enfrontament decisiu de la Primera Guerra mitridàtica succeïda l'any 85 aC entre els romans de Luci Corneli Sul·la i els pòntics d'Arquelau, en una zona pantanosa a les planes de Beòcia.

Nou!!: Escites і Batalla d'Orcomen · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Escites і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Escites і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Escites і Belarús · Veure més »

Berdiansk

Berdiansk (Бердя́нськ, Бердя́нск) és una ciutat d'importància regional de l'óblast de Zaporíjia al sud-est d'Ucraïna.

Nou!!: Escites і Berdiansk · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Escites і Bessaràbia · Veure més »

Bhatinda

Bhatinda o Bathinda o Bhattinda, també Govindgarh avui fora d'ús (pali ਬਠਿੰਡਾ), és una ciutat del Panjab al districte de Bhatinda, del que és capital.

Nou!!: Escites і Bhatinda · Veure més »

Bió de Borístenes

Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.

Nou!!: Escites і Bió de Borístenes · Veure més »

Biblioteca d'Assurbanipal

La Biblioteca Reial d'Assurbanipal, anomenada en honor d'Assurbanipal, el darrer gran rei de l'Imperi Neoassiri, és una col·lecció de milers de tauletes d'argila i fragments que contenen textos de tots tipus del.

Nou!!: Escites і Biblioteca d'Assurbanipal · Veure més »

Birlotxo

Un birlotxo és un antic cotxe rústic, lleuger, de dos eixos, de dues o quatre rodes i de dos o quatre seients, obert pels costats amb coberta o sense.

Nou!!: Escites і Birlotxo · Veure més »

Boristenites

Els boristenites (en Βορυσθενεῖται) eren un poble escita o traci que vivia a l'est del riu Borístenes, a la part de la desembocadura, i prenien el nom del riu.

Nou!!: Escites і Boristenites · Veure més »

Borznà

Borznà (en, pronunciat), també coneguda com a Borsna, és una ciutat històrica del nord d'Ucraïna, al raion de Nijin de l'oblast de Txerníhiv.

Nou!!: Escites і Borznà · Veure més »

Budins

Els budins (en llatí: budini, en grec antic Βουδῖνοι) eren un poble que vivia a la Sarmàcia.

Nou!!: Escites і Budins · Veure més »

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: Escites і Budjak · Veure més »

Cadena Pulvermacher

La cadena Pulvermacher, o en la seva totalitat com es venia, la cadena hidroelèctrica Pulvermacher, era un tipus de pila voltaica venuda a la segona meitat del per a aplicacions mèdiques.

Nou!!: Escites і Cadena Pulvermacher · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Escites і Calcedònia · Veure més »

Caldea

Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.

Nou!!: Escites і Caldea · Veure més »

Camasària Filotecnos

Camasària Filotecnos (Καμασαρύη Φιλότεκνος, 'que estima el fill') va ser una reina del Bòsfor que va regnar entre l'any 180 aC i el 160 aC.

Nou!!: Escites і Camasària Filotecnos · Veure més »

Caranos (general)

Caranos (en Caranus; en Κάρανος o Καρανός, "Káranos" o "Karanós") fou un macedoni del cos de guàrdies reials (ἑταῖροι Companys) i general d'Alexandre el Gran que el va enviar contra Satibarzanes revoltat a la satrapia d'Ària.

Nou!!: Escites і Caranos (general) · Veure més »

Carrago

Carrago era una mena de fortificació formada per un gran nombre de carros col·locats a l'entorn de l'exèrcit en forma de cercle.

Nou!!: Escites і Carrago · Veure més »

Casc il·liri

Casc grec de tipus il·liri de Argòlida (segle VI-V aC) El casc il·liri té el seu origen a l'antiga Grècia, al Peloponnès, prop del segle VII aC.

Nou!!: Escites і Casc il·liri · Veure més »

Caucons

Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.

Nou!!: Escites і Caucons · Veure més »

Cavall de guerra

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.

Nou!!: Escites і Cavall de guerra · Veure més »

Cavaller traci

Cavaller traci amb els elements iconogràfics habituals: una llança a la mà dreta apuntant un seglar atacat per un gos de caça. Fragment d'un relleu de marbre que conté un cavaller traci: el gos de caça ataca el senglar El cavaller traci és el nom donat al motiu recurrent de genets representats en relleus dels períodes hel·lenístic i romà als Balcans (Tràcia, Macedònia, Mèsia entre els segles  aC i III dC).

Nou!!: Escites і Cavaller traci · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Nou!!: Escites і Còlquida · Veure més »

Chandragupta Maurya

Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.

Nou!!: Escites і Chandragupta Maurya · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Escites і Cimmeris · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Escites і Cir II el Gran · Veure més »

Coraxis

Els coraxes (en Coraxi) eren una tribu que pertanyia al grup dels colquis.

Nou!!: Escites і Coraxis · Veure més »

Covinus

Covinus era una espècie de carro que portava les rodes armades amb una mena de falçs llargues i s'utilitzaven a manera dels carros escites pels gals belgues i els britons.

Nou!!: Escites і Covinus · Veure més »

Cremnos

Cremnos (en) fou un assentament de l'antiga Grècia fundat el a la riba de la llacuna Meòtida.

Nou!!: Escites і Cremnos · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Escites і Crimea · Veure més »

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Nou!!: Escites і Crimea romana · Veure més »

Cultura d'Andrónovo

La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.

Nou!!: Escites і Cultura d'Andrónovo · Veure més »

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Nou!!: Escites і Cultura d'Ucraïna · Veure més »

Cultura de Karasuk

La cultura de Karasuk fou un grup de societats de l'Edat del Bronze, aquestes s'estenien des del mar d'Aral fins al naixement del riu Ienissei, a l'est i sud de les Muntanyes Altaiques i la serralada Tian Shan, entre el 1500 i el 1800 aC.

Nou!!: Escites і Cultura de Karasuk · Veure més »

Cultura de Koban

La cultura de Koban és una cultura de transició entre l'edat de bronze i l'edat del ferro de la zona del Caucas.

Nou!!: Escites і Cultura de Koban · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Escites і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cultura dels kurgans

La cultura dels kurgans fou una cultura neolítica que es va desenvolupar abans del III mil·lenni aC al sud d'Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Escites і Cultura dels kurgans · Veure més »

Cultura Srubna

Una cabana reconstruïda de la cultura Srubna La cultura Srubna (en rus, культура Срубная; en ucraïnès, культура Зрубна), va ser una cultura de l'Edat del bronze tardà (1600 aC-1200 aC).

Nou!!: Escites і Cultura Srubna · Veure més »

Cultura Tagar

Petròglif de la cultura Tagar, representant cases. La cultura Tagar (en rus: Тагарская культура) va ser una cultura arqueològica de l'edat del bronze entre els segles VII i l'II aC.

Nou!!: Escites і Cultura Tagar · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Escites і Dacis · Veure més »

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Escites і Dahes · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Escites і Datames · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Escites і Dàcia · Veure més »

Dècada del 700 aC

Sense descripció.

Nou!!: Escites і Dècada del 700 aC · Veure més »

Dècada del 720 aC

La dècada del 720 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 729 aC fins al 31 de desembre del 720 aC.

Nou!!: Escites і Dècada del 720 aC · Veure més »

De Administrando Imperio

De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.

Nou!!: Escites і De Administrando Imperio · Veure més »

Derbices

Derbices o derbicis (llatí: derbiccae, grec derbikkai) foren un poble aparentment escita establert a Margiana, a l'esquerra del Oxus, entre aquest riu i la mar Càspia.

Nou!!: Escites і Derbices · Veure més »

Destral de guerra

Una destral de guerra és una destral dissenyada específicament per al combat.

Nou!!: Escites і Destral de guerra · Veure més »

Destrucció aquemènida d'Atenes

La destrucció aquemènida d'Atenes va ser realitzada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant la segona invasió persa de Grècia a la ciutat d'Atenes.

Nou!!: Escites і Destrucció aquemènida d'Atenes · Veure més »

Desultor

Desultor és una paraula llatina que significa 'aquell que salta', 'saltador' i s'aplicava a l'antiga Roma a un genet que muntava diversos cavalls o carros saltant d'un a l'altre.

Nou!!: Escites і Desultor · Veure més »

Dinastia espartòcida

La dinastia espartòcida (en Σπαρτοκίδαι) va ser una nissaga del Regne del Bòsfor de suposat origen traci, o potser escita o meota o fins i tot potser grega, establerta al poder aproximadament l'any 438 aC en substitució de la primera dinastia dels arcanàctides.

Nou!!: Escites і Dinastia espartòcida · Veure més »

Diofant (general)

Diofant (Diophantus, grec Διόφαντος), fill d'Asclepiòdor de Sinope, fou un general al servei de Mitridates VI Eupator del Pont.

Nou!!: Escites і Diofant (general) · Veure més »

Dipalpur

Dipalpur és una vila del Pakistan al districte d'Okara, província del Panjab, a 25 km d'Okara, a la riba del riu Beas.

Nou!!: Escites і Dipalpur · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Escites і Dobrudja · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Escites і Dones a la societat celta · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Escites і Edat del ferro · Veure més »

Enareus

Segons Heròdot, els Enareus (en grec antic ἐναρής) van ser profetes o xamans escites als que va descriure com a hermafrodites o andrògins.

Nou!!: Escites і Enareus · Veure més »

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Nou!!: Escites і Equidna (mitologia) · Veure més »

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Escites і Escítia Menor · Veure més »

Esciles

Esciles (en Scyles) fou rei escita fill i successor d'Ariapites que regnava en temps d'Heròdot.

Nou!!: Escites і Esciles · Veure més »

Escita

L'escita era la llengua parlada pels escites, classificada com a llengua iraniana.

Nou!!: Escites і Escita · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Escites і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escopasis

Escopasis (Scopasis) fou un rei dels escites, que dirigia part de les forces escites quan el país fou envaït pel rei de Pèrsia Darios I el Gran en la seva expedició a l'Escítia europea.

Nou!!: Escites і Escopasis · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Escites і Escultura · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Escites і Eslaus · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Escites і Esmalt · Veure més »

Estil animal

edat del ferro, trobat a Gotland, Suècia. Lestil animal, caracteritzat per representacions d'animals i ocells, fou característic de l'art escandinau en l'època de les migracions germàniques.

Nou!!: Escites і Estil animal · Veure més »

Estirs

Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.

Nou!!: Escites і Estirs · Veure més »

Estora pazyryk

L'estora pazyryk anomenada de Kurgan núm.

Nou!!: Escites і Estora pazyryk · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Escites і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Escites і Exèrcit traci · Veure més »

Farnaces II

Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Escites і Farnaces II · Veure més »

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Nou!!: Escites і Fills de Noè · Veure més »

Frurs

Els frurs (en llatí: Phruri) segons els anomena Plini el Vell, o els frinis (en grec antic Φρύνοι) segons Estrabó, eren un poble de l'Àsia central que vivia probablement a l'est de la Conca del Tarim, en un territori proper al dels seres i els tocaris.

Nou!!: Escites і Frurs · Veure més »

Ftiròfags

Els ftiròfags (en llatí Phthirophagi, en grec antic Φθειροφάγοι, literalment 'menjadors de polls') van ser un poble escita, anomenat així perquè eren i anaven molt bruts, segons diu Estrabó.

Nou!!: Escites і Ftiròfags · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Nou!!: Escites і Gómer · Veure més »

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Escites і Getes · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Escites і Gots · Veure més »

Grecs a la Crimea preromana

- Les polis gregues van començar a establir colònies al llarg de la costa de la mar Negra de Crimea entre els segles i aC.

Nou!!: Escites і Grecs a la Crimea preromana · Veure més »

Gruneis

Gruneis (en llatí grunaei, en grec grunaioi o grinaioi) foren un poble escita esmentat per Claudi Ptolemeu que no ha pogut ser situat geogràficament.

Nou!!: Escites і Gruneis · Veure més »

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Nou!!: Escites і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Guerra de desgast (estratègia militar)

La guerra de desgast o d'atrició és una tàctica o estratègia militar perllongada en el temps que es basa en atacs sostinguts de diverses menes amb l'objectiu de desgastar l'enemic fins al punt de col·lapse, tot infligint-li pèrdues contínues materials i de personal.

Nou!!: Escites і Guerra de desgast (estratègia militar) · Veure més »

Guerra gòtica (250-251)

La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.

Nou!!: Escites і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »

Guerra gòtica (267-269)

La Guerra gòtica (267-269) fou un conflicte entre l'Imperi Romà i un contingent de tribus escites i gots que invaïren el territori romà en dues diferents onades entre el 267 i el 269.

Nou!!: Escites і Guerra gòtica (267-269) · Veure més »

Guerres gòtiques

Les guerres gòtiques són un conjunt d'enfrontaments entre els gots i l'Imperi Romà.

Nou!!: Escites і Guerres gòtiques · Veure més »

Halizons

Els halizons (en Ἁλιζῶνες), o també alazons, eren un poble d'origen obscur que apareix al Catàleg dels troians de la Ilíada com a aliats de Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Escites і Halizons · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Escites і Heftalites · Veure més »

Hermitage

Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.

Nou!!: Escites і Hermitage · Veure més »

Hicesi (escriptor)

Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), fou un escriptor grec mencionat per Climent d'Alexandria com a autor d'un llibre sobre misteris religiosos en el qual incidentalment descriu alguns ritus de la religió dels escites.

Nou!!: Escites і Hicesi (escriptor) · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Escites і Hiperbòria · Veure més »

Hiperboris

Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.

Nou!!: Escites і Hiperboris · Veure més »

Hipocle

Hipocle (en llatí Hippoclus, en grec antic Ἵπποκλος) fou un governant grec, tirà de Làmpsac.

Nou!!: Escites і Hipocle · Veure més »

Hippemolgis

Els hippemolgis (en grec antic), són un conjunt de tribus mítiques d'origen escita, esmentades a la Ilíada d'Homer.

Nou!!: Escites і Hippemolgis · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).

Nou!!: Escites і Hircània · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Escites і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.

Nou!!: Escites і Història d'Ucraïna · Veure més »

Història de l'antropologia

Aquest artile d'història de l'antropologia retraça la història de la disciplina científica dita antropologia.

Nou!!: Escites і Història de l'antropologia · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Escites і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Escites і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Escites і Història de l'espasa · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Escites і Història de l'Iran · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Escites і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Escites і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Sibèria

''La conquesta de Sibèria de Iermak'', una pintura de Vasili Surikov La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu.

Nou!!: Escites і Història de Sibèria · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Escites і Història de Turquia · Veure més »

Història del Rajasthan

La història del Rajasthan comença amb la civilització de la vall de l'Indus que es va estendre per part de l'estat actual, i Kalibangan, al districte d'Hanumangarh, que fou un centre destacat d'aquesta cultura.

Nou!!: Escites і Història del Rajasthan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Escites і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: Escites і Història dels Balcans · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Escites і Històries (Heròdot) · Veure més »

Iastes

Els iastes (en llatí: iastae, en grec antic Ἰᾶσται) eren una tribu dels escites esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Escites і Iastes · Veure més »

Idantirs (segle VI aC)

Idantirs (Idanthyrsus) fou rei dels escites fill de Sauli (Saulius), germà d'Anarcarsis, al que va matar.

Nou!!: Escites і Idantirs (segle VI aC) · Veure més »

Ieisk

Ieisk - Ейск és una ciutat-balneari de Rússia.

Nou!!: Escites і Ieisk · Veure més »

Illa Ovidiu

Illa Ovidiu (en) és una petita illa situada al llac Siutghiol, a l’oest del mar Negre.

Nou!!: Escites і Illa Ovidiu · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Escites і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Màuria

L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.

Nou!!: Escites і Imperi Màuria · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Escites і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Escites і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Escites і Imperi Persa · Veure més »

Indoescítia

Indoescítia fou una regió de la zona de l'Indus, que probablement incloïa Kutch, Gujarat i la regió de Saurashtra.

Nou!!: Escites і Indoescítia · Veure més »

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Nou!!: Escites і Interpretatio graeca · Veure més »

Iphigénie en Tauride (Gluck)

Vas grec amb la representació de l'encontre d'Oreste i Pylade amb Iphigénie. Iphigénie en Tauride és una tragèdia lírica en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-François Guillard, basat en la tragèdia homònima de Claude Guimond de la Touche, inspirada, al seu torn, en l'obra d'Eurípides que narra el sofriment d'Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Escites і Iphigénie en Tauride (Gluck) · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Escites і Irànics · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Escites і Irlandesos · Veure més »

Issedons

Els issedons (en llatí issedones, en grec antic Ἰσσηδόνες) eren un poble que vivia a l'est dels argippaei, a l'Àsia Central, i eren coneguts dels grecs pels seus contactes amb les colònies de l'Euxí.

Nou!!: Escites і Issedons · Veure més »

Issik Kul

Issik Kul (llac calent) escrit també Yssyk Koul, Issyk Koul, Issyk Kul, Ysyk Köl, Issyk-Kol i altres variants i transcrit de vegades com Issiq Qul o Issiq Kul és el principal llac de l'Àsia Central i un dels llacs d'aigua dolça més grans del món, però lleugerament salat, no es congela, a causa de la salinitat.

Nou!!: Escites і Issik Kul · Veure més »

Istrians

Els istrians (llatí: Istriani) foren un poble d'origen traci que vivia a la regió de la desembocadura del Danubi, on s'havien establert per comerciar riu amunt.

Nou!!: Escites і Istrians · Veure més »

Iutungs

Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.

Nou!!: Escites і Iutungs · Veure més »

Kamianà Mohila

La Tomba de Pedra (en ucraïnès: Кам'яна Могила, Kamianà Mohila) és un antic monument de la cultura mundial a Ucraïna, prop de la ciutat de Melitòpol, a la província de Zaporíjia, en el riu de Molotxna.

Nou!!: Escites і Kamianà Mohila · Veure més »

Kanat Kimak

El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.

Nou!!: Escites і Kanat Kimak · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: Escites і Kertx · Veure més »

Khandesh

Khandesh (en marathi i hindi: ख़ानदेश) és una regió de l'Índia central, que forma la part nord-occidental de l'estat de Maharashtra.

Nou!!: Escites і Khandesh · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Escites і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kutxa (reialme)

Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

Nou!!: Escites і Kutxa (reialme) · Veure més »

Lampas

Lampas (en Lampàs) fou un port de la costa meridional del Quersonès Tàuric conegut solament per una referència del Periple del Pont Euxí de Flavi Arrià, i per un altre text semblant, falsament atribuït al mateix Flavi Arrià.

Nou!!: Escites і Lampas · Veure més »

Lebor Gabála Érenn

El Lebor Gabála Érenn ("El Llibre de la Conquesta d'Irlanda" en gaèlic irlandès) és un recull de poemes i narratives en prosa que pretén ser una història d'Irlanda i dels irlandesos des de la creació del món fins a l'edat mitjana.

Nou!!: Escites і Lebor Gabála Érenn · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Escites і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió VI Hispana

La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.

Nou!!: Escites і Legió VI Hispana · Veure més »

Ligdamis (rei)

Ligdamis (Lygdamis, Lígdamis) fou rei o cap dels cimmeris que van envair Lídia al.

Nou!!: Escites і Ligdamis (rei) · Veure més »

Lincos

Lincos (en grec antic Λύγκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Escítia (o de Sicília si creiem a Higí).

Nou!!: Escites і Lincos · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Escites і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Escites і Llac Urmia · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Escites і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües iràniques

Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.

Nou!!: Escites і Llengües iràniques · Veure més »

Llengües ugrofineses

Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.

Nou!!: Escites і Llengües ugrofineses · Veure més »

Llista dels primers estats eslaus orientals

Aquest article recull en forma de llista les tribus que vivien en els territoris de l'actual Belarús, Rússia i Ucraïna.

Nou!!: Escites і Llista dels primers estats eslaus orientals · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Escites і Malatya · Veure més »

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Nou!!: Escites і Manna · Veure més »

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Nou!!: Escites і Mar d'Azov · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Escites і Mar Negra · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Escites і Massàgetes · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Nou!!: Escites і Mèsia · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Escites і Medes · Veure més »

Megabazos

Megabazos (en llatí Megabazus, en grec antic Μεγάβαζος) va ser sàtrapa de Dascilios sota l'imperi dels aquemènides, nomenat cap a l'any 520 aC.

Nou!!: Escites і Megabazos · Veure més »

Melanclens

Els melanclens (en Melanchlaeni) eren tres tribus diferenciades, que els autors antics situen en llocs diversos.

Nou!!: Escites і Melanclens · Veure més »

Melitòpol

Melitòpol (en Мелитополь, en Мелітополь, en Μελιτόπολις — 'ciutat de la mel') és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-oest d'Rússia.

Nou!!: Escites і Melitòpol · Veure més »

Memnó de Tràcia

Memnó de Tràcia (en llatí Memnon, en grec antic) fou un general macedoni.

Nou!!: Escites і Memnó de Tràcia · Veure més »

Menedem (oficial de Lucul·le)

Menedem (en Μενέδημος, en Menedemus) va ser un oficial i amic del general Luci Licini Lucul·le que va estar al seu costat durant la guerra contra Mitridates VI Eupator, rei del Pont.

Nou!!: Escites і Menedem (oficial de Lucul·le) · Veure més »

Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.

Nou!!: Escites і Milcíades el Jove · Veure més »

Mines

Els mines (singular mina) són una casta o ètnia que viu principalment al Rajasthan.

Nou!!: Escites і Mines · Veure més »

Mleccha

Mleccha (que prové del sànscrit vèdic mlecch i significa "no-Vèdic", "bàrbar", també romanitzt com "Mlechchha" o "Maleccha") es refereix a la gent d'extracció forastera a l'antiga Índia.

Nou!!: Escites і Mleccha · Veure més »

Mnesímac de Faselis

Mnesímac de Faselis (en llatí Mnesimachus, en grec antic) fou un historiador grec nadiu de Faselis.

Nou!!: Escites і Mnesímac de Faselis · Veure més »

Molotxna

Imatge satèl·lit de la mar d'Azov i la península de Crimea on es pot apreciar lleument el traçat del Molotxna i el seu líman, al centre-esquerra, a la costa nord de la mar d'Azov. En aquesta imatge hivernal només es pot apreciar el líman del Molotxna congelat, que és el líman més gran dels tres que s'hi veuen a la costa nord ucraïnesa de la mar d'Azov. Mapa del 1852 de la colònia mennonita del Molotxna Un altre mapa, aquest del 1912, de l'assentament mennonita del Molotxa El riu Molotxna (ucraïnès: Моло́чна, transcrit: Molotxna, que vol dir "lletosa", o sigui "riu lletós"; grec antic: Γέρρος ποταμός, Gerros) es troba a Ucraïna, a l'óblast o província de Zaporíjia.

Nou!!: Escites і Molotxna · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Escites і Nínive · Veure més »

Neàpolis d'Escítia

Neàpolis (en Νεάπολις) fou una antiga fortalesa del Quersonès Tàuric i capital del regne d'Escítia Menor, que fou un regne dels escites establert a la Tàurida (Crimea).

Nou!!: Escites і Neàpolis d'Escítia · Veure més »

Neuri

Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.

Nou!!: Escites і Neuri · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Escites і Nicomèdia · Veure més »

Nimfèon

Nimfèon (Νύμφαιον Nýmphaion en grec, Nymphaeum en llatí) va ser un important nucli comercial del Regne del Bòsfor, situat a la riba del Bòsfor Cimmeri, a vora 17 quilòmetres al sud de Panticapea, a Tàurica.

Nou!!: Escites і Nimfèon · Veure més »

Odrisis

Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.

Nou!!: Escites і Odrisis · Veure més »

Oebazos (noble)

Oebazos (Oeobazus) fou un noble persa al servei de Darios I el Gran que va oferir al rei acompanyar-lo a la seva expedició contra els escites junt amb un dels seus tres fills, tots els quals servien a l'exèrcit del rei.

Nou!!: Escites і Oebazos (noble) · Veure més »

Oltac

Oltac (en llatí Olthacus, en grec antic) era un cap de la tribu escita dels dandars que va servir com a general a l'exèrcit de Mitridates VI Eupator i va gaudir del favor d'aquest rei.

Nou!!: Escites і Oltac · Veure més »

Ordos (cultura)

Ubicació de les troballes arqueològiques de la cultura Ordos La cultura Ordos és una cultura prehistòrica i protohistòrica que es desenvolupà en el període que va del paleolític superior a l'edat del bronze al desert d'Ordos (Mu Us), al sud de la Mongòlia Interior (Xina), a uns 300 km de Pequín.

Nou!!: Escites і Ordos (cultura) · Veure més »

Oritia (amazona)

Segons la mitologia grega, Oritia va ser una de les reines de les amazones, juntament amb les germanes Antíope i Hipòlita, succeint Marpesia quan aquesta va morir lluitant contra els bàrbars.

Nou!!: Escites і Oritia (amazona) · Veure més »

Ossetes

miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.

Nou!!: Escites і Ossetes · Veure més »

País del Amirgians

La satrapia dels Amirgians del país dels Amirgians (persa Sakā haumavargā, llatí amyrgiani), fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades escites, entre els quals els amirgians.

Nou!!: Escites і País del Amirgians · Veure més »

País dels Dahes

La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (en persa Dahā o Sakā paradraya, en llatí dahae) va ser una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.

Nou!!: Escites і País dels Dahes · Veure més »

País dels Massagetes

La satrapia dels Massagetes o del país dels Massagetes (persa Sakā tigraxaudā, en llatí massagetae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades massagetes, considerats un poble escita.

Nou!!: Escites і País dels Massagetes · Veure més »

Parisades (príncep)

Parisades o Perisades (Paerisades) va ser un príncep del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Escites і Parisades (príncep) · Veure més »

Parisades I

Parisades o Perisades (en llatí Paerisades, en grec antic Παιρισάδης) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Escites і Parisades I · Veure més »

Parisades V

Parisades V o Perisades V (Paerisades, Παιρισάδης) va ser rei del Bòsfor Cimmeri, el darrer monarca de la dinastia Espartòquida.

Nou!!: Escites і Parisades V · Veure més »

Parsua

Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.

Nou!!: Escites і Parsua · Veure més »

Partukka

Partukka fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan a l'antiga Hircània, però en un lloc no determinat.

Nou!!: Escites і Partukka · Veure més »

Pazirik

Genet en un objecte pazirik, cap a l'any 300 ae Pazirik (en rus: Пазырык) és el nom d'un antic poble nòmada d'origen escita que va viure al massís d'Altai, Rússia (prop de les actuals fronteres de la Xina, Kazakhstan i Mongòlia).

Nou!!: Escites і Pazirik · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Escites і Pèrsia · Veure més »

Pectoral daurat de Tovstà Mohila

El Pectoral daurat de Tovstà Mohila és un antic tresor d'art escita decorat amb escenes intricades i delicades de la vida quotidiana i d'animals que es remunta al.

Nou!!: Escites і Pectoral daurat de Tovstà Mohila · Veure més »

Pedres de cérvol

Pedra de cérvol prop del salt d'aigua Ulaan Tsutgalan al riu Orkhon, Mongòlia Les pedres de cérvol són monuments en forma de pedres erectes d'entre 1-3 m d'alçada que es troben a l'Àsia Central, principalment a Mongòlia.

Nou!!: Escites і Pedres de cérvol · Veure més »

Període assiri mitjà

El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.

Nou!!: Escites і Període assiri mitjà · Veure més »

Pere Diaca de Tomi

Pere Diaca de Tomi (Petrus Diaconus, Pétros) fou un dels caps dels monjos coneguts com a escites, sorgits de la diòcesi de Tomi a la riba sud del Danubi al.

Nou!!: Escites і Pere Diaca de Tomi · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Escites і Persèpolis · Veure més »

Prehistòria de Sibèria

La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.

Nou!!: Escites і Prehistòria de Sibèria · Veure més »

Presidència de Bombai

Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.

Nou!!: Escites і Presidència de Bombai · Veure més »

Princesa d'Ukok

La princesa d'Ukok (en rus: Принце́сса Уко́ка), també coneguda com la Dama de gel o com la princesa d'Altai (Алтайская принцесса en rus), és una mòmia d'una dona del segle V ae, trobada al 1993 en un kurgan de la cultura pazyryk a la República de l'Altai, Rússia.

Nou!!: Escites і Princesa d'Ukok · Veure més »

Protoeslaus

Els pobles protoeslaus o primers eslaus van ser un grup divers de societats tribals que van viure durant el període migratori i durant l'Alta edat mitjana (aproximadament entre els segles V i X) a l'Europa central i oriental, i van establir les bases de les nacions i estats eslaus durant la Plena edat mitjana.

Nou!!: Escites і Protoeslaus · Veure més »

Província d'Ardahan

La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.

Nou!!: Escites і Província d'Ardahan · Veure més »

Província d'Odessa

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.

Nou!!: Escites і Província d'Odessa · Veure més »

Província de Dnipropetrovsk

La província de Dnipropetrovsk o óblast de Dnipropetrovsk (en ucraïnès: Дніпропетро́вська о́бласть, transcrit al català: Dnipropetrovska óblast, transcrit al català indicant els signes suaus o febles: Dnipropetrovs'ka óblast; transliterat: Dnipropetrovs'ka oblast; nom informal: Дніпропетро́вщина, transcrit: Dnipropetróvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central.

Nou!!: Escites і Província de Dnipropetrovsk · Veure més »

Província de Kherson

La província de Kherson (en ucraïnès: Херсонська область, transcrit al català: Khersonska òblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Khersons'ka oblast; forma curta: Херсонщина, Khersònsxina o Khersònxtxina) és una província d'Ucraïna, just al nord de la península de Crimea i que inclou l'últim tram i el delta del Dniéper.

Nou!!: Escites і Província de Kherson · Veure més »

Província de Rize

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.

Nou!!: Escites і Província de Rize · Veure més »

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.

Nou!!: Escites і Província de Vínnitsia · Veure més »

Qaraixahr

Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.

Nou!!: Escites і Qaraixahr · Veure més »

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Nou!!: Escites і Quersonès · Veure més »

Ran (pel·lícula)

Ran (乱) és una pel·lícula japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1985.

Nou!!: Escites і Ran (pel·lícula) · Veure més »

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Nou!!: Escites і Regió d'Escítia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Escites і Regió de Frígia · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Escites і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne de Frígia

El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Escites і Regne de Frígia · Veure més »

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.

Nou!!: Escites і Regne del Bòsfor · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Escites і Regne del Pont · Veure més »

Regne dels odrisis

El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.

Nou!!: Escites і Regne dels odrisis · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Escites і Regne Visigot · Veure més »

Rei d'Assíria

La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.

Nou!!: Escites і Rei d'Assíria · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Escites і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Religió escita

isbn.

Nou!!: Escites і Religió escita · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Escites і Revolta Jònica · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Escites і Riu Don · Veure més »

Riu Mius

El riu Mius (de l'ucraïnès: Миу́с) és un riu que discorre per territoris d'Ucraïna (l'óblast de Donetsk i l'óblast de Luhansk) i de Rússia (l'óblast de Rostov), i desemboca, formant el liman del Mius, al golf de Taganrog de la mar d'Azov.

Nou!!: Escites і Riu Mius · Veure més »

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Nou!!: Escites і Roxolans · Veure més »

Rusa III

Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins al 646 aC.

Nou!!: Escites і Rusa III · Veure més »

Sacastene

Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.

Nou!!: Escites і Sacastene · Veure més »

Saces

Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Escites і Saces · Veure més »

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Nou!!: Escites і Sacrifici d'animals · Veure més »

Sagum

Sagum va ser una peça destacada que generalment portaven els membres de l'exèrcit romà tant durant la República com durant l'inici de l'Imperi.

Nou!!: Escites і Sagum · Veure més »

Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.

Nou!!: Escites і Sanatrokes I de Pàrtia · Veure més »

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Escites і Sarmàtia · Veure més »

Sarmàtia asiàtica

Sarmàtia asiàtica és una part de la Sarmàtia o Sarmàcia, i una regió que s'estén entre el Don (i des del seu naixement cap al nord), la mar d'Azov (Palus Maeotis), l'Euxí, el Caucas, la mar Càspia, el Volga i les terres desconegudes al nord.

Nou!!: Escites і Sarmàtia asiàtica · Veure més »

Satarques

Els satarques (en llatí satarchae) eren un poble escita que vivia a la costa oriental del Quersonès Tàuric.

Nou!!: Escites і Satarques · Veure més »

Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.

Nou!!: Escites і Satrapia de Tràcia · Veure més »

Sauròmates (desambiguació)

Els sauròmates (Σαυρομάται) o sàrmates foren un poble irani de l'antiguitat relacionat amb els escites.

Nou!!: Escites і Sauròmates (desambiguació) · Veure més »

Sauromates II

Sauromates II o també Tiberi Juli Sauromates (Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes) va ser rei del Bòsfor Era fill de Remetalces, i va ser successor de Juli Eupator, que potser era el seu oncle, cap a l'any 173 o 174.

Nou!!: Escites і Sauromates II · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Escites і Sàrmates · Veure més »

Sàtir II

Sàtir II (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un rei del Bòsfor.

Nou!!: Escites і Sàtir II · Veure més »

Súrya

Surya és adorat per les multituds, miniatura, escola de Tanjore, s. XIX (col·lecció privada).Súrya (Devanagari: सूर्य Sūrya, "La llum suprema")Wilhelm, Ernst.

Nou!!: Escites і Súrya · Veure més »

Scythia Intra Imaum

Scythia Intra Imaum era una regió geogràfica definida per Claudi Ptolemeu que diu que era limitada al sud i a l'est per Sogdiana, Margiana i els saces (sacae); al nord per terres desconegudes; i a l'est per la prolongació nord de la serralada de l'Imaus.

Nou!!: Escites і Scythia Intra Imaum · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Escites і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Sigins

Els sigins (en llatí sigynnes, en grec antic Σιγύννες) era el nom que es va donar al conjunt de les poblacions més enllà del Danubi, a part dels escites.

Nou!!: Escites і Sigins · Veure més »

Simbologia i adoració del foc

L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.

Nou!!: Escites і Simbologia i adoració del foc · Veure més »

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Nou!!: Escites і Simpòsium · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Escites і Sistan · Veure més »

Sistan i Balutxistan

Sistan i Balutxistan (en استان سيستان و بلوچستان, Ostān-e Sīstān-o Balūchestān) és una de les 31 províncies de l'Iran, localitzada al sud-est del país, és fronterera amb el Pakistan i l'Afganistan.

Nou!!: Escites і Sistan i Balutxistan · Veure més »

Sitalces de Tràcia

Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Escites і Sitalces de Tràcia · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Escites і Sogdiana · Veure més »

Sudovis

Els sudovis, també anomenats jatvis o jatvingis (en lituà: Jotvingiai, Sūduviai; en letó: Jātvingi; en polonès: Jaćwingowie, en alemany: Sudauer), foren una tribu de la regió sud-est del Bàltic que establí relacions amb els lituans i els prussians.

Nou!!: Escites і Sudovis · Veure més »

Tahmurath

miniatura Tamuhrath, modernament Teimuraz o Teymuraz, és considerat el segon rei de la mítica dinastia persa dels pixdàdides, després del primer rei del món Kayumarth i del successor d'aquest, Hushang, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Escites і Tahmurath · Veure més »

Talestris (amazona)

Talestris, (en grec, Θάληστρις, Thalestris), fl. 334 aC, va ser una reina de les Amazones.

Nou!!: Escites і Talestris (amazona) · Veure més »

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Nou!!: Escites і Taraz · Veure més »

Taures

Els taures (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra.

Nou!!: Escites і Taures · Veure més »

Tauroescites

Els tauroescites (en llatí tauroscythae, en grec antic Ταυροσκύθαι) eren un poble de la Sarmàcia europea als que Plini el Vell anomena Tauri scythae, i diu que eren una barreja dels tauri i els escites.

Nou!!: Escites і Tauroescites · Veure més »

Tàurica

Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.

Nou!!: Escites і Tàurica · Veure més »

Teishebaini

Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).

Nou!!: Escites і Teishebaini · Veure més »

Tercera Guerra Mitridàtica

La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC.

Nou!!: Escites і Tercera Guerra Mitridàtica · Veure més »

Terra cremada

iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.

Nou!!: Escites і Terra cremada · Veure més »

Terra i aigua

Cerimònia de presentació la terra i l'aigua Llançament dels emissaris perses a un pou pels espartans En els escrits del cronista grec antic Heròdot, la frase terra i aigua (γῆ καί ὕδωρ ge kai hydor) s'utilitza per representar la demanda dels perses de les ciutats o de les persones que s'hi van rendir.

Nou!!: Escites і Terra i aigua · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Escites і Tiberens · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Escites і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Til Garimmu

Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.

Nou!!: Escites і Til Garimmu · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Escites і Tillia tepe · Veure més »

Tir part

Relleu del bol Heftalita, on es pot veure un tir part. El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià.

Nou!!: Escites і Tir part · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Escites і Tocaris · Veure més »

Torca

Torca de l'edat de bronze, descobert a Ucraïna. Una torca (del llatí torquis o torques, de gènere masc. i fem., deverbal del verb torqueo ‘torçar’, a causa de la forma torta del collaret) és un collaret rígid i rodó, que està obert en la part anterior, com una ferradura circular, fet de peces de metall retorçades.

Nou!!: Escites і Torca · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Escites і Tracis · Veure més »

Trausis

Els trausis (en llatí trausi, en grec antic Τραύσοι) eren un poble de Tràcia.

Nou!!: Escites і Trausis · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Escites і Tràcia · Veure més »

Trers

Els trers (Treres) foren un poble traci que Estrabó esmenta diverses vegades com a tribu pertanyent o emparentada amb els cimmeris.

Nou!!: Escites і Trers · Veure més »

Tresors tracis

Tràcia és una de les zones més riques en descobriments arqueològics, molts dels quals estan formats per aixovars funeraris, uns altres per tresors i peces trobades aïlladament.

Nou!!: Escites і Tresors tracis · Veure més »

Tribal·lis

Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.

Nou!!: Escites і Tribal·lis · Veure més »

Trifoli

Trifoli o Trifolius en llatí fou un teòleg i prevere de començaments del.

Nou!!: Escites і Trifoli · Veure més »

Txuvaixos

Els txuvaixos (txuvaix чǎвашсем, rus чуваши, tàtar: Çuaşlar\Чуашлар) són un poble turquès majoritari a Txuvàixia.

Nou!!: Escites і Txuvaixos · Veure més »

Ucraïnesos

Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.

Nou!!: Escites і Ucraïnesos · Veure més »

Urakazabarna

Urakazabarna fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan.

Nou!!: Escites і Urakazabarna · Veure més »

Uvs Nuur

LUvs Nuur (mongol: Увс Нуур; tuvan: Убсу-Нур - Ubsu-Nur) és el llac més gran a Mongòlia a 753 m damunt nivell del mar i cobreix una àrea de 3.350 km².

Nou!!: Escites і Uvs Nuur · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Escites і Uzbekistan · Veure més »

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Nou!!: Escites і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »

Vassili Abàiev

Vassili Ivànovitx Abàiev (en osset: Васо Абайты, en rus: Василий Иванович Абаев), nascut el 15 de desembre de 1900 a Kobi (Geòrgia) i mort el 18 de març de 2001 a Sant Petersburg (Rússia), fou un destacat lingüista osset especialitzat en l'estudi de les llengües iràniques, especialment de l'osset.

Nou!!: Escites і Vassili Abàiev · Veure més »

Velimir Khlébnikov

Víktor Vladímirovitx Khlébnikov, Виктор Владимирович Хлебников, més conegut pel seu nom de ploma Velimir Khlébnikov (p; – 28 de juny de 1922), fou un poeta, prosista i dramaturg rus, una de les principals figures de l'avantguarda russa.

Nou!!: Escites і Velimir Khlébnikov · Veure més »

Vi en l'antiga Grècia

- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.

Nou!!: Escites і Vi en l'antiga Grècia · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Escites і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Escites і Visigots federats · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Escites і Volga · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Escites і Xiongnu · Veure més »

Zarates

Els zarates o zaretes (en llatí zaratae o zaretae, en grec antic Ζαράται) eren un poble escita que vivia a la zona del riu Imaus, cap a l'Índia, esmentat per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Escites і Zarates · Veure més »

Zmiv

Zmiiv o Zmiv, Zmiev o Zmeev, també conegut com a Gotwald de 1976 a 1990, és una ciutat del raion de Txuhuiv, Khàrkiv, Ucraïna.

Nou!!: Escites і Zmiv · Veure més »

Zvenigora

Zvenigora (en ciríl·lic: Звeнигopа) és una pel·lícula soviètica de 1928 dirigida pel director ucraïnès Oleksandr Dovjenko.

Nou!!: Escites і Zvenigora · Veure més »

127 aC

Sense descripció.

Nou!!: Escites і 127 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Agari, Agaroi, Agars, Escitians, Poble escita.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »