Accés més ràpid que el navegador!
9 les relacions: Aragó (cognom), Joan de Prades, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joana de Prades, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Prades (desambiguació), Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig, Senyera reial.
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Pere de Prades і Aragó (cognom) · Veure més »
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Nou!!: Pere de Prades і Joan de Prades · Veure més »
Joan Ramon Folc II de Cardona
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).
Nou!!: Pere de Prades і Joan Ramon Folc II de Cardona · Veure més »
Joana de Prades
Joana d'Aragó de Cabrera o Joana I de Prades (? - 1441), Comtessa de Prades i baronessa d'Entença.
Nou!!: Pere de Prades і Joana de Prades · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Pere de Prades і Margarida de Prades · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Pere de Prades і Martí l'Humà · Veure més »
Prades (desambiguació)
* Prades, plural de prada (bioma).
Nou!!: Pere de Prades і Prades (desambiguació) · Veure més »
Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig
Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig (c. 1335 -) fou una comtessa catalana.
Nou!!: Pere de Prades і Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Pere de Prades і Senyera reial · Veure més »
