Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Joan de Prades

Índex Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

27 les relacions: Alfons IV de Ribagorça, Aragó (cognom), Baronia de Castellvell, Bernat IV de Cabrera, Bernat Joan de Cabrera, Brisura, Compromís de Casp, Comtat de Prades, Concòrdia d'Alcanyís, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Francesc d'Aranda, Jaume de Prades i de Foix, Joan d'Aragó, Joan d'Aragó i de Foix, Joan de Cabrera, Joan II de Cabrera, Joana de Foix, Joana de Prades, Lluís de Prades i d'Arenós, Margarida de Prades, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Prades, Pere de Sagarriga i de Pau, Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig, Sança Ximenis de Cabrera, Senyera reial, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: Joan de Prades і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Joan de Prades і Aragó (cognom) · Veure més »

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Nou!!: Joan de Prades і Baronia de Castellvell · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Nou!!: Joan de Prades і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Bernat Joan de Cabrera

Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Nou!!: Joan de Prades і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Nou!!: Joan de Prades і Brisura · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Joan de Prades і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Prades

El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.

Nou!!: Joan de Prades і Comtat de Prades · Veure més »

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).

Nou!!: Joan de Prades і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »

Elionor d'Aragó, senyora de Valls

Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.

Nou!!: Joan de Prades і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »

Francesc d'Aranda

Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.

Nou!!: Joan de Prades і Francesc d'Aranda · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Joan de Prades і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Joan d'Aragó

* Joan d'Aragó i d'Anjou (1304-1334), Príncep d'Aragó, fill de Jaume II el Just.

Nou!!: Joan de Prades і Joan d'Aragó · Veure més »

Joan d'Aragó i de Foix

* Joan d'Aragó de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: Joan de Prades і Joan d'Aragó i de Foix · Veure més »

Joan de Cabrera

Joan I de Cabrera (Mòdica, Ragusa 1405 - X 1474) fou un noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i quart comte de Mòdica i comte d'Osona.

Nou!!: Joan de Prades і Joan de Cabrera · Veure més »

Joan II de Cabrera

Joan II de Cabrera (Mòdica, Ragusa ? - Sicília 1477) fou un jove noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i cinquè comte de Mòdica i comte d'Osona.

Nou!!: Joan de Prades і Joan II de Cabrera · Veure més »

Joana de Foix

Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).

Nou!!: Joan de Prades і Joana de Foix · Veure més »

Joana de Prades

Joana d'Aragó de Cabrera o Joana I de Prades (? - 1441), Comtessa de Prades i baronessa d'Entença.

Nou!!: Joan de Prades і Joana de Prades · Veure més »

Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Nou!!: Joan de Prades і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Nou!!: Joan de Prades і Margarida de Prades · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Joan de Prades і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: Joan de Prades і Pere de Prades · Veure més »

Pere de Sagarriga i de Pau

Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).

Nou!!: Joan de Prades і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig (c. 1335 -) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Joan de Prades і Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig · Veure més »

Sança Ximenis de Cabrera

Sança Ximenis de Cabrera i de Prades (1393 - Barcelona, 1474), personalitat destacada dins l'aristocràcia catalana i promotora artística medieval de la capella sepulcral de Santa Caterina i Santa Clara de la catedral de Barcelona (tant la tomba d'alabastre com la pintura mural i el retaule).

Nou!!: Joan de Prades і Sança Ximenis de Cabrera · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Joan de Prades і Senyera reial · Veure més »

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, anomenat Vandellòs fins al 1990.

Nou!!: Joan de Prades і Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »

Redirigeix aquí:

Joan de Prades i de Foix.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »