Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nimfa

Índex Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

662 les relacions: Abant (heroi), Abants, Abisme (Baldomer Gili), Acarnà, Acco (nimfa), Aci, Galatea e Polifemo, Acis, Acres (Sicília), Actis, Admete (filla d'Euristeu), Adrastea (nimfa), Adrastea (satèl·lit), Afaia, Aganipe, Aigua misteriosa, Albunea, Alexírroe, Alfesibea (nimfa), Alfeu (déu), Almesquí, Alpos, Amaltea (mitologia), Amazones (mitologia), Amfínome, Amfòter (heroi), Amfissa, Androgeu, Anna Perenna, Anthas, Antianira (nimfa), Apis (rei), Apol·lo, Apol·lo i Dafne (Bernini), Apol·lon Màikov, Apsara, Apseudes, Aqueloides, Aqueloos (déu), Aríccia, Arcas (epònim), Arcàdia, Arcesilau (escultor), Ares, Aretusa, Argonautes, Argos Panopta, Aristeu (mitologia), Arjuna, Arsínoe, Art públic de Barcelona, ..., Ascàlaf (fill d'Aqueront), Aspledó, Aspledon, Assàrac, Atreu, Atys (Lully), Auf! süß entzückende Gewalt, BWV Anh. 196, Autònoe (nereida), Axíoque, Ídmon (fill d'Apol·lo), Ínac, İzmit, Èac, Èbal (fill de Teló), Èfira (nimfa), Èlat, Època arcaica, Èsac, Èurite, Òquim, Àgata (personatge literari), Àmpel, Ànapo, Àstac (fill de Posidó), Àstacos de Bitínia, Bacant, Baquis (endeví), Biblis, Briàreu, Britomartis, Bruixeria, Butes (fill de Bòreas), Cabiro, Cal·lícore (satèl·lit), Cal·lírroe (filla d'Aqueloos), Cal·lírroe (filla d'Escamandre), Cal·lianassa, Cal·lianira, Cal·listo (mitologia), Cal·listo (satèl·lit), Calipso (mitologia), Calypso (vaixell), Cama-sec, Camenes, Canent, Cantos d'Eubea, Canya (planta), Caribdis, Cariclo, Cariclo (filla d'Oceà), Carme (mitologia), Carmenta, Carna (nimfa), Cassiopea (mitologia), Castàlia (font), Castàlia (nimfa), Catalunya, Caunos, Càndal, Cíane, Cínires, Còrit (fill de Paris), Cefís (mitologia), Cefisòdot el vell, Centaure (mitologia), Ceròesa, Cerc (artròpodes), Cerceida, Cerció, Cercira, Cesaraugusta, Ceto (nereida), Ciànea, Cil·la, Cil·lene (mitologia), Cimatolege, Cimícids, Cimòdoce, Cimòdoce (nereida), Cimòtoe, Cimo, Cimodoceàcies, Cimopolea, Cinema de l'Argentina, Cinosura, Cios, Cirene (filla d'Hipseu), Cirtone, Cithara, Clícia, Clímene, Clímene (nereida), Combe, Comunicació animal, Constel·lació dels Llebrers, Corfú, Costums de l'antiga Grècia, Coventina, Cranto, Crítias (diàleg), Creüsa (filla de Gea), Crenea, Cres (mitologia), Criseida (oceànide), Crisip (fill de Pèlops), Crisopelia, Crocos, Curets (divinitats), Daïra (filla d'Oceà), Dafne (nimfa), Dafnis (poeta), Danube Planum, Dàctils, Dàrdan, Dàulida, Déus de la mar de la mitologia grega, Deidamia, Demèter, Dero, Despina, Despina (satèl·lit), Dexamene, Diana, Dinàmena, Dionís, Dione, Dione (mitologia), Dioscurs, Divinitats de l'Índia, Dodó, Dona d'aigua, Dones a Atenes, Doris (mitologia), Doris (nereida), Doros, Doto, Dríada, Driope, Eíone, Eòlice, Eco (mitologia), Eco i Narcís (Waterhouse), Edons, Eeció, Egèria (nimfa), Egina, Egina (mitologia), El lament d'Ícar, El naixement de Venus, El naixement de Venus (Bouguereau), El retorn de la primavera, Eloqüència, Els dotze treballs d'Hèracles, Els Lusíades, Empusa pennata, Endimió, Enees, Eneida, Enone, Enopió, Epimèlides, Epimènides de Creta, Epona, Equemea, Equidna (mitologia), Erídan, Erotes, Eruga del boix, Escamandre (fill d'Oceà), Esmílace, Espeo, Esperança, Estilbe, Estròfia, Estrimo, Et in Arcadia ego, Etna, Etna (mitologia), Etol, Etra (filla de Tetis), Eucrante, Eudora (nereida), Eulímene, Eumolpe, Eunice (nereida), Eupompe, Eurípil (fill de Celeno), Europa (filla de Tici), Evandre, Evarne, Evàgora, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Excàlibur, Fada, Faetusa, Falasarna, Falstaff (Verdi), Farrum, Faune, Fílira, Fegeu, Filàmon, Filomela, Flaming June, Flora (fresc), Follet (sprite), Folos, Font de l'Aurora, Fontinàlia, Fonts de Roma, Frankliniella occidentalis, Ftios, Galaxaura, Galene, Ganimedes (mitologia), Gea, Gegant (mitologia), Gitiades, Glauc (fill de Posidó), Glaucònoma, Glauce, Grandalla, Granic (fill d'Oceà), Halimede, Hamadríada, Harpinna, Hàlia (mitologia), Hàlia (nereida), Hàrpina, Hèlice (satèl·lit), Hèlix (desambiguació), Hèsperis, Hèstia, Híades, Hefest, Hegetòria, Helíades, Hel·len, Helicó, Helvidi, Heraclea de la Pisàtide, Hermafrodit, Hermes, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Het schilder-boeck, Hilas, Himalia, Himalia (nimfa), Himalia (satèl·lit), Hipònoe, Hipòtoe (nereida), Hipo, Hipocoont, Hipseu (mitologia), Hirieu, Història del nu artístic, Història del safrà, Iacus, Iakxi, Ianassa, Ianira, Iasió, Iasos (fill d'Argos), Icari (fill d'Èbal), Ida (nimfa), Idea (mare de Teucre), Idia, Iera, Ilos, Intersexualitat en la història, Io (nimfa), Ione, Irene (pintora), Ismene (filla de l'Asop), Ismeni, Ismenos (mitologia), Itome, Itome (mitologia), Itonos, Janus (mitologia), John Reinhard Weguelin, Juno, Juturna, Kea, Kifisiá, L'antre Corici, L'après-midi d'un faune, L'arbore di Diana, La Força (tarot), La jove de l'aigua, La nimfa sorpresa, La nit de la iguana, Ladó (fill d'Oceà), Laomedea, Laomedont de Troia, Lar, Lara, Lara (mitologia), Líbia (filla d'Èpaf), Leanira, Leàgore, Leuce, Libel·lúlids, Libetra, Licàon, Licoreu, Limnorea, Liríope, Lircos (fill de Foroneu), Lishan Laomu, Lisianassa, Lissos, Llac de Nemi, Llíria, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de déus grecs, Llop de Psàmate, Locres Epizefiris, Lotis, Lucus, Macris (nimfa), Maia (mitologia), Mare de Déu de Bellvitge, Marica Laurentia, Mèlia (nimfa), Mèlite, Mèlite (nereida), Mènades, Mèrope (helíade), Mèrops (espòs d'Equemea), Meandre (mitologia), Medea, Medos, Meganira, Melíades, Melòbosis, Melibea (filla d'Oceà), Meliteu, Membràcids, Menesto, Menipe, Mente, Mera (nereida), Messapis, Metamorfosi, Metis (filla d'Oceà), Metone, Micenes, Milet (mitologia), Minturnes, Mirmecomorfisme, Mitologia albanesa, Mitologia basca, Mitologia catalana, Mitologia eslava, Mitologia grega, Mitologia micènica, Molos, Mon Repòs, Mont Ida (Turquia), Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu d'Art de Cleveland, Nadala menuda, Narcís (mitologia), Narcisse-Virgile Díaz de la Peña, Narcissus abscissus, Narcissus albimarginatus, Narcissus assoanus subsp. praelongus, Narcissus asturiensis, Narcissus cavanillesii, Narcissus cuatrecasasii, Narcissus hedraeanthus, Narcissus hispanicus, Narcissus hispanicus subsp. eugeniae, Narcissus jonquilla subsp. cordubensis, Narcissus marvieri, Narcissus minor, Narcissus moschatus, Narcissus munozii-garmendiae, Narcissus nevadensis, Narcissus nevadensis subsp. longispathus, Narcissus nobilis, Narcissus obsoletus, Narcissus pallidiflorus, Narcissus papyraceus, Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus, Narcissus papyraceus subsp. panizzianus, Narcissus papyraceus subsp. papyraceus, Narcissus papyraceus subsp. polyanthos, Narcissus perezlarae, Narcissus poeticus subsp. radiiflorus, Narcissus pseudonarcissus, Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis, Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus, Narcissus romieuxii, Narcissus rupicola, Narcissus segurensis, Narcissus tazetta subsp. aureus, Narcissus tazetta subsp. canariensis, Narcissus tazetta subsp. chinensis, Narcissus tazetta subsp. corcyrensis, Narcissus tazetta subsp. italicus, Narcissus tazetta subsp. tazetta, Narcissus tortifolius, Narcissus triandrus, Narcissus viridiflorus, Narcissus watieri, Narcissus yepesii, Nausítoe, Nausica, Nàiades (mitologia), Nærøy, Nèfele (nimfa), Neda (filla d'Oceà), Neera (nimfa), Nefalió, Nemertes, Neomeris, Neoptòlem, Neptú (mitologia), Nereida (satèl·lit), Nereides, Nerine bowdenii, Nerine sarniensis, Nesea, Neso, NetHack, Niš, Nickar, Nimfa (desambiguació), Nimfeàcies, Nimfes i sàtir, Nimfeu, Nireu, Nisa (mitologia), Nisíades, Numa Pompili, Numic, Ocèan, Ocírroe, Oceànides, Odissea, Ogígia, Ondine, Ondinea purpurea, Oracle d'Amfiarau, Oracle de Delfos, Oracle del turó de Ptòon, Orèades, Orfeu i Eurídice, Oritia, Oritia (nereida), Ortòpters, Otreis, Paisatge amb dues nimfes i una serp, Palau d'Estói, Palau de Versalles, Palics, Pan (mitologia), Parashurama, Parc del Laberint d'Horta, Parcs i jardins de Barcelona, Parebi, Paris de Troia, Parnàs (mitologia), Parrasi (mitologia), Pasítea, Paula Bonet Herrero, Pànope, Pàtrocle, Pèlops, Pítane, Peó, Peito, Pelasg, Peleu, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Persèfone, Persèfone (Rossetti), Perseu i Andròmeda (Leighton), Peter Pan, Picus, Pintura eròtica, Pitis (mitologia), Plèiades (mitologia), Plèione, Plexaura, Plexaura (nereida), Ploto, Plutó (mitologia), Pluto, Polínome, Poll del pubis, Pomona, Pontomedusa, Pontoporea, Port del Comte (Sardenya), Porta Capena, Porta Carmentalis, Portada/article abril 18, Praxítea (esposa d'Erictoni), Praxítea (filla del Cefis), Praxies, Prònoe, Primno, Procris, Prosèrpina, Proto, Protomedea, Psàmate (filla de Nereu), Psyché (Lully), Pugó del panís, Quiró, Regio IX (Pompeia), Regio V (Pompeia), Religió hel·lenística, Rene, Riu Acis, Riu Alfeu, Riu Aqueloos, Riu Severn, Roberto Calasso, Rode (nimfa), Rodea, Ruslan i Liudmila, Russalka (mitologia), Salamina (mitologia), Salmacis, Salpió, Samnites, Sangari, Sao, Sàmicon, Sàtir, Sículs, Sílfide, Scacchia ludus, Selemne, Sequana, Sexualitat a l'antiga Roma, Sibil·la, Silè, Silvà, Sinope (mitologia), Sirena, Siringa, Siringa (desambiguació), Smilax, Sympetrum flaveolum, Syrinx (Debussy), Talassa, Talia, Talia (nereida), Talia (nimfa), Tàmiris, Tènages, Tebe, Tebe (mitologia), Telèmac, Telefaassa, Telegonia, Telfusa (ciutat), Telfusa (filla de Ladó), Telfusa (nàiade), Temis, Temisto, Tempe, Tempestas, Temple d'Afea, Temple d'Eshmun, Temple de les Aigües, Temple de les Nimfes, Terambo, Tetis (mare d'Aquil·les), Teucre, Thermobia domestica, Thiasos, Tia (nimfa), Tiberí, Tique, Tirèsias, Toa, Toa (nereida), Toosa, Trícala, Tríopas (helíade), Tries (mitologia), Tritó (mitologia), Tropes auxiliars romanes, Tros, Turnus, Unitat perifèrica d'Hebros, Vascons, Vegoia, Venília, Vertumne, Vil·la romana de la Sagrera, William-Adolphe Bouguereau, Xante, Zeus, Zeuxipe (esposa de Pandíon), Zeuxo, (13) Egèria, (16) Psique, (239) Adrastea, (243) Ida, (41) Dafne, (53) Calipso, (60) Eco, (69) Hespèria. Ampliar l'índex (612 més) »

Abant (heroi)

Abant (en grec antic Ἄβας) fou un heroi grec, fill de Posidó i de la nimfa Aretusa, divinitat d'una font prop de Calcis.

Nou!!: Nimfa і Abant (heroi) · Veure més »

Abants

Els abants (Ἄβαντες) eren un poble pregrec, de vegades considerat grec, establert a Eubea i que va migrar a diverses regions de Grècia.

Nou!!: Nimfa і Abants · Veure més »

Abisme (Baldomer Gili)

Abisme és una pintura a l'oli realitzada per Baldomer Gili i Roig el 1905 i que actualment forma part de la col·lecció del Museu Jaume Morera de Lleida.

Nou!!: Nimfa і Abisme (Baldomer Gili) · Veure més »

Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.

Nou!!: Nimfa і Acarnà · Veure més »

Acco (nimfa)

Acco és una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Acco (nimfa) · Veure més »

Aci, Galatea e Polifemo

Aci, Galatea e Polifemo és el nom d'una cantata dramàtica (HWV 72), també denominada serenata, de Georg Friedrich Händel.

Nou!!: Nimfa і Aci, Galatea e Polifemo · Veure més »

Acis

Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.

Nou!!: Nimfa і Acis · Veure més »

Acres (Sicília)

Acres (en Acras, en Ἄκραι o Ἄκρα) Era una ciutat de Sicília situada al cim d'un turó, a la banda oest de Siracusa, de la que la separaven 24 estadis segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Nimfa і Acres (Sicília) · Veure més »

Actis

Actis (en grec antic Ἀκτίς) va ser, segons la mitologia grega, un dels Helíades, fill d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Nimfa і Actis · Veure més »

Admete (filla d'Euristeu)

Admete o Admeta, (grec antic Ἀδμήτη), segons la mitologia grega és l'heroïna d'una llegenda de Samos.

Nou!!: Nimfa і Admete (filla d'Euristeu) · Veure més »

Adrastea (nimfa)

Segons la mitologia grega, Adrastea (en Ἀδράστεια) va ser una nimfa, filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Ida.

Nou!!: Nimfa і Adrastea (nimfa) · Veure més »

Adrastea (satèl·lit)

Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Nimfa і Adrastea (satèl·lit) · Veure més »

Afaia

Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Nimfa і Afaia · Veure més »

Aganipe

Aganipe (en grec antic Ἀγανίππη) és el nom d'una font i de la nimfa (una crenea) associada amb ella a la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Aganipe · Veure més »

Aigua misteriosa

Aigua misteriosa (títol original: Pape moe, en tahitià normalitzat: Pape mo’e), és un quadre de Paul Gauguin fet el 1893 durant la seva primera estada a Tahití.

Nou!!: Nimfa і Aigua misteriosa · Veure més »

Albunea

Albunea (llatí Albunea), més coneguda amb el nom de Sibil·la Tiburtina, va ser, en la mitologia romana, una nimfa considerada una de les més famoses sibil·les de l'antiguitat romana, gràcies als seus dots profètics.

Nou!!: Nimfa і Albunea · Veure més »

Alexírroe

Segons la mitologia grega, Alexírroe (en grec antic Αλεξιρρόη) va ser una nimfa, filla de Granic, un déu fluvial.

Nou!!: Nimfa і Alexírroe · Veure més »

Alfesibea (nimfa)

Alfesibea (en grec antic Άλφεσίβοια), va ser, en la mitologia grega, una nimfa d'Àsia de la qual es va enamorar Dionís.

Nou!!: Nimfa і Alfesibea (nimfa) · Veure més »

Alfeu (déu)

Aretusa i Alfeu, La Piscine, Roubaix. Segons la mitologia grega, Alfeu (en grec antic Ἀλφειός, Alfeiós) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Alfeu (déu) · Veure més »

Almesquí

L'almesquí (Narcissus assoanus) és una petita planta amb flors grogues que creix sobre sòls molt prims fins als 1.200 m a les muntanyes mediterrànies.

Nou!!: Nimfa і Almesquí · Veure més »

Alpos

Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far).

Nou!!: Nimfa і Alpos · Veure més »

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Nou!!: Nimfa і Amaltea (mitologia) · Veure més »

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Nimfa і Amazones (mitologia) · Veure més »

Amfínome

Amfínome (en grec antic Ἀμφινόμη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Amfínome · Veure més »

Amfòter (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Amfòter (en grec antic Ἀμφότερος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe.

Nou!!: Nimfa і Amfòter (heroi) · Veure més »

Amfissa

Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.

Nou!!: Nimfa і Amfissa · Veure més »

Androgeu

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Nimfa і Androgeu · Veure més »

Anna Perenna

Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.

Nou!!: Nimfa і Anna Perenna · Veure més »

Anthas

Anthas(en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.

Nou!!: Nimfa і Anthas · Veure més »

Antianira (nimfa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.

Nou!!: Nimfa і Antianira (nimfa) · Veure més »

Apis (rei)

Segons la mitologia grega, Apis (en grec antic Άπις), va ser un rei d'Argos, fill de Foroneu i de la nimfa Telèdice, i net d'Ínac.

Nou!!: Nimfa і Apis (rei) · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Nimfa і Apol·lo · Veure més »

Apol·lo i Dafne (Bernini)

Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623.

Nou!!: Nimfa і Apol·lo i Dafne (Bernini) · Veure més »

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Nou!!: Nimfa і Apol·lon Màikov · Veure més »

Apsara

Les apsares (en sànscrit: अप्सरस्, apsara) són esperits femenins d'origen sobrenatural de la mitologia hindú i del budisme que es representen com dones joves de gran bellesa i elegància que dominen l'art de la dansa.

Nou!!: Nimfa і Apsara · Veure més »

Apseudes

Apseudes (en grec antic Ἀψευδής) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Apseudes · Veure més »

Aqueloides

Les Aqueloides (en Ἀχελωΐς, 'la que treu rentant el dolor') és el nom que rebien diversos personatges de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Aqueloides · Veure més »

Aqueloos (déu)

Cap d'Aqueloos segons un penjoll etrusc Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis.

Nou!!: Nimfa і Aqueloos (déu) · Veure més »

Aríccia

Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Nou!!: Nimfa і Aríccia · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Nimfa і Arcas (epònim) · Veure més »

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Nimfa і Arcàdia · Veure més »

Arcesilau (escultor)

Arcesilau (en llatí Arcesilaus, en grec antic "Arkesílaos") fou un escultor del segle I aC que segons Plini el Vell va ser molt apreciat a Roma.

Nou!!: Nimfa і Arcesilau (escultor) · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Nimfa і Ares · Veure més »

Aretusa

Aretusa, Alfeu i Àrtemis Aretusa és una nimfa del grup de les nàiades.

Nou!!: Nimfa і Aretusa · Veure més »

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Nimfa і Argonautes · Veure més »

Argos Panopta

Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.

Nou!!: Nimfa і Argos Panopta · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Nimfa і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Arjuna

Arjuna és un dels herois del poema èpic hindú Mahabharata.

Nou!!: Nimfa і Arjuna · Veure més »

Arsínoe

Segons la mitologia grega, Arsínoe (en grec antic Ἀρσινόη) va ser una heroïna, filla de Fegeu, rei de Psofis.

Nou!!: Nimfa і Arsínoe · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Nimfa і Art públic de Barcelona · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Aqueront)

Segons la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Άσκάλαφος), va ser un geni infernal, fill d'Aqueront i d'una nimfa de l'Estix.

Nou!!: Nimfa і Ascàlaf (fill d'Aqueront) · Veure més »

Aspledó

Aspledó (en grec antic Ασπληδών) era una deïtat grega que alguns deien que va ser fill de Posidó i la nimfa Mídia, altres el fan fill d'Orcomen, i altres fill de Presbó i Esterope.

Nou!!: Nimfa і Aspledó · Veure més »

Aspledon

Aspledon (en grec antic Ἀσπληδών) era una antiga ciutat de Beòcia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, situada a 20 estadis de distància d'Orcomen.

Nou!!: Nimfa і Aspledon · Veure més »

Assàrac

Assàrac o Arsàrec, segons la mitologia grega, fou el primer rei de Dardània després de la divisió de la regió de la Tròade entre Dardània i Troia.

Nou!!: Nimfa і Assàrac · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Nimfa і Atreu · Veure més »

Atys (Lully)

dreta Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.

Nou!!: Nimfa і Atys (Lully) · Veure més »

Auf! süß entzückende Gewalt, BWV Anh. 196

Auf! süß entzückende Gewalt, BWV Anh.

Nou!!: Nimfa і Auf! süß entzückende Gewalt, BWV Anh. 196 · Veure més »

Autònoe (nereida)

Autònoe (en grec antic Αὐτονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Autònoe (nereida) · Veure més »

Axíoque

Axíoque (Axioche, Ἀξιόχη) en la mitologia grega és una nimfa.

Nou!!: Nimfa і Axíoque · Veure més »

Ídmon (fill d'Apol·lo)

Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.

Nou!!: Nimfa і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ínac · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Nimfa і İzmit · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Nimfa і Èac · Veure més »

Èbal (fill de Teló)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un heroi, fill de Teló i de la nimfa Sebetis.

Nou!!: Nimfa і Èbal (fill de Teló) · Veure més »

Èfira (nimfa)

Èfira (en grec antic Εφύρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla de Tetis i d'Oceà.

Nou!!: Nimfa і Èfira (nimfa) · Veure més »

Èlat

Segons la mitologia grega, Èlat p. 42 (Ἔλατος) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Arcas i de Leanira, o de la nimfa Crisopelia.

Nou!!: Nimfa і Èlat · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Nimfa і Època arcaica · Veure més »

Èsac

Segons la mitologia grega, Èsac (en grec: Αίσακος), fou un heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia.

Nou!!: Nimfa і Èsac · Veure més »

Èurite

Èurite (Εὐρύτη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que amb Posidó va tenir un fill, Halirroti, personatge que té relació amb l'origen del nom de l'Areòpag d'Atenes.

Nou!!: Nimfa і Èurite · Veure més »

Òquim

Segons la mitologia grega, Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Nimfa і Òquim · Veure més »

Àgata (personatge literari)

Àgata és un personatge literari, protagonista de l'obra La filla del mar d'Àngel Guimerà, estrenada en castellà el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, i en català el 6 d'abril de 1900 al Teatre Romea de Barcelona.

Nou!!: Nimfa і Àgata (personatge literari) · Veure més »

Àmpel

Giorgio Sommer, (1834-1914) - n. 1806 - Bacco e Ampelo (Florència) Àmpel (en grec antic Ἄμπελος, "cep de vinya"), va ser, segons la mitologia grega, un jove sàtir, estimat de Dionís.

Nou!!: Nimfa і Àmpel · Veure més »

Ànapo

El riu Ànapo (Ànapo) o Ànap (Anăpus) és un riu de Sicília que neix prop de la moderna Buccheri i desaiguava al gran port de Siracusa.

Nou!!: Nimfa і Ànapo · Veure més »

Àstac (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Àstac (Astacus) fou un fill de Posidó i la nimfa Òlbia.

Nou!!: Nimfa і Àstac (fill de Posidó) · Veure més »

Àstacos de Bitínia

Àstacos (Astacus) era una ciutat de Bitínia situada al golf homònim.

Nou!!: Nimfa і Àstacos de Bitínia · Veure més »

Bacant

''Bacant sobre una pantera'', de William-Adolphe Bouguereau (1855). Les bacants eren seguidores del culte al déu Bacus, conegut també com a Dionís o Clamorós.

Nou!!: Nimfa і Bacant · Veure més »

Baquis (endeví)

Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Nimfa і Baquis (endeví) · Veure més »

Biblis

Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.

Nou!!: Nimfa і Biblis · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Nimfa і Briàreu · Veure més »

Britomartis

'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.

Nou!!: Nimfa і Britomartis · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Nimfa і Bruixeria · Veure més »

Butes (fill de Bòreas)

Butes (en grec antic Βούτης), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Bòreas i germanastre de Licurg.

Nou!!: Nimfa і Butes (fill de Bòreas) · Veure més »

Cabiro

Cabiro (en grec antic Καβειρώ) va ser una nimfa, filla de Proteu i d'Anquínoe.

Nou!!: Nimfa і Cabiro · Veure més »

Cal·lícore (satèl·lit)

Cal·lícore, també conegut com a Júpiter XLIV (designació provisional S/2003 J 11), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Cal·lícore (satèl·lit) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Aqueloos)

D'acord amb la mitologia grega, Cal·lírroe (en Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Aqueloos.

Nou!!: Nimfa і Cal·lírroe (filla d'Aqueloos) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Escamandre)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Escamandre.

Nou!!: Nimfa і Cal·lírroe (filla d'Escamandre) · Veure més »

Cal·lianassa

Cal·lianassa (en grec antic Καλλιάνασσα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que Homer i Gai Juli Higí citen a les seves llistes de nereides.

Nou!!: Nimfa і Cal·lianassa · Veure més »

Cal·lianira

Cal·lianira (en grec antic Καλλιάνειρα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Homer a la llista de nereides que dona a la Ilíada.

Nou!!: Nimfa і Cal·lianira · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Nimfa і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Nimfa і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Calipso (mitologia)

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Nou!!: Nimfa і Calipso (mitologia) · Veure més »

Calypso (vaixell)

El Calypso és un antic dragamines de la Royal Navy convertit més tard en un vaixell de recerca oceanogràfic per Jacques-Yves Cousteau, qui el va equipar amb un laboratori mòbil per a la recerca i investigació submarina.

Nou!!: Nimfa і Calypso (vaixell) · Veure més »

Cama-sec

El cama-sec (Marasmius oreades, del grec marasmós, «extremament prim», i Oreiádes, «nimfes de les muntanyes») és un bolet que té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats.

Nou!!: Nimfa і Cama-sec · Veure més »

Camenes

Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores.

Nou!!: Nimfa і Camenes · Veure més »

Canent

Segons la mitologia romana, Canent va ser una nimfa del Laci que personificava el cant.

Nou!!: Nimfa і Canent · Veure més »

Cantos d'Eubea

Segons la mitologia grega, Cantos (Κάνθος) va ser un heroi natural de l'illa d'Eubea, fill de Canet i net d'Abant.

Nou!!: Nimfa і Cantos d'Eubea · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Nimfa і Canya (planta) · Veure més »

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Nou!!: Nimfa і Caribdis · Veure més »

Cariclo

* Cariclo (filla d'Oceà), nimfa filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Nimfa і Cariclo · Veure més »

Cariclo (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Cariclo (en grec antic Χαρικλώ) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Nimfa і Cariclo (filla d'Oceà) · Veure més »

Carme (mitologia)

El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Carme (mitologia) · Veure més »

Carmenta

Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.

Nou!!: Nimfa і Carmenta · Veure més »

Carna (nimfa)

Carna era una nimfa de la mitologia romana que vivia al camp, en un lloc on més tard s'erigiria Roma.

Nou!!: Nimfa і Carna (nimfa) · Veure més »

Cassiopea (mitologia)

Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.

Nou!!: Nimfa і Cassiopea (mitologia) · Veure més »

Castàlia (font)

Font Castàlia Font Castàlia Font Castàlia Castàlia (Κασταλία) és una font de Grècia coneguda perquè antigament era el lloc on tots els visitants del famós santuari de Delfos, i especialment els competidors dels Jocs Pítics i els pelegrins que s'hi acostaven per consultar l'oracle, s'aturaven per rentar-se, purificar-se i assedegar la seva set.

Nou!!: Nimfa і Castàlia (font) · Veure més »

Castàlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Castàlia (en Κασταλία) fou una nimfa del Parnàs associada a la font Castàlia.

Nou!!: Nimfa і Castàlia (nimfa) · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Nimfa і Catalunya · Veure més »

Caunos

Segons la mitologia grega, Caunos (en Καύνος) va ser un heroi fill de Milet, fundador de la ciutat d'aquest nom, i de la nimfa Ciànea.

Nou!!: Nimfa і Caunos · Veure més »

Càndal

Càndal (en grec antic Κάνδαλος) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Nimfa і Càndal · Veure més »

Cíane

Cíane (en grec antic Κυάνη, nom que evoca el color blau de l'aigua de mar, i en llatí Cyane) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Líparos, un rei antic dels ausonis, els avantpassats dels italians.

Nou!!: Nimfa і Cíane · Veure més »

Cínires

Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.

Nou!!: Nimfa і Cínires · Veure més »

Còrit (fill de Paris)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόρυθος) va ser el fill del príncep Paris de Troia i la nimfa Enone.

Nou!!: Nimfa і Còrit (fill de Paris) · Veure més »

Cefís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Cefís (en Kēphisós) va ser una divinitat fluvial, fill d'Ocèan i Tetis.

Nou!!: Nimfa і Cefís (mitologia) · Veure més »

Cefisòdot el vell

Cefisòdot el vell (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un cèlebre escultor atenenc.

Nou!!: Nimfa і Cefisòdot el vell · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Nimfa і Centaure (mitologia) · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Nimfa і Ceròesa · Veure més »

Cerc (artròpodes)

Una tisoreta amb llargs cercs a l'abdomen Un cerc (en llatí cercus, plural cerci) és un apèndix parell localitzat a l'extremitat de l'abdomen de molts artròpodes incloent insectes, aràcnids, però absents en els crustacis.

Nou!!: Nimfa і Cerc (artròpodes) · Veure més »

Cerceida

Cerceis o Cerceida (en grec antic Κερκηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides, i la defineix com una nimfa «de caràcter amable».

Nou!!: Nimfa і Cerceida · Veure més »

Cerció

Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio.

Nou!!: Nimfa і Cerció · Veure més »

Cercira

Cercira o també Corcira, (en grec antic Κέρκυρα) va ser una nimfa, una de les filles del déu-riu Asop i de Metope.

Nou!!: Nimfa і Cercira · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Nimfa і Cesaraugusta · Veure més »

Ceto (nereida)

Ceto (en grec antic Κητώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ceto (nereida) · Veure més »

Ciànea

Segons la mitologia grega, Ciànea (Κυάνεα) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Meandre.

Nou!!: Nimfa і Ciànea · Veure més »

Cil·la

Cil·la (en grec antic Κίλλα), va ser, segons la mitologia grega, una princesa troiana, filla de Laomedont i de la nimfa Estrimo.

Nou!!: Nimfa і Cil·la · Veure més »

Cil·lene (mitologia)

Cil·lene (en grec antic Κυλλήνη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa d'Arcàdia, considerada tan aviat l'esposa com la mare de Licàon.

Nou!!: Nimfa і Cil·lene (mitologia) · Veure més »

Cimatolege

Cimatolege (en grec antic Κυματολήγη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Hesíode quan dona una llista de nereides.

Nou!!: Nimfa і Cimatolege · Veure més »

Cimícids

Els cimícids (Cimicidae) són una família d'insectes hemípters de l'infraordre Cimicomorpha.

Nou!!: Nimfa і Cimícids · Veure més »

Cimòdoce

* Mitologia.

Nou!!: Nimfa і Cimòdoce · Veure més »

Cimòdoce (nereida)

Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.

Nou!!: Nimfa і Cimòdoce (nereida) · Veure més »

Cimòtoe

Cimòtoe (en grec antic Κυμοθόη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Cimòtoe · Veure més »

Cimo

Cimo (en grec antic Κυμώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Cimo · Veure més »

Cimodoceàcies

Cymodoceaceae és una família de plantes amb flors monocotiledònies que només inclou espècies marines.

Nou!!: Nimfa і Cimodoceàcies · Veure més »

Cimopolea

A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.

Nou!!: Nimfa і Cimopolea · Veure més »

Cinema de l'Argentina

El cinema de l'Argentina és un dels més desenvolupats del cinema llatinoamericà.

Nou!!: Nimfa і Cinema de l'Argentina · Veure més »

Cinosura

Cinosura (en grec antic Κυνόσουρα cua de gos), va ser segons la mitologia grega una nimfa de l'illa de Creta.

Nou!!: Nimfa і Cinosura · Veure més »

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Nimfa і Cios · Veure més »

Cirene (filla d'Hipseu)

Segons la mitologia grega, Cirene (en Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Ocèan i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.

Nou!!: Nimfa і Cirene (filla d'Hipseu) · Veure més »

Cirtone

Cirtone (en grec antic Κυρτώνη), anomenada més tard Círtones (Κύρτωνες) va ser una antiga ciutat grega que va pertànyer en uns períodes a la Lòcrida i en altres a Beòcia.

Nou!!: Nimfa і Cirtone · Veure més »

Cithara

Apol·lo Citaredo (Apol·lo sostenint una cítara i vestint les túnices habituals dels kitharōdos, encapçalant les muses). Marbre, obra d'art romana, 2n segle CE Dona amb cítara (dreta) i sambuca (esquerra). Fresc romà de Pompeia, segle I dC (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). La cithara (o llatinitzada kithara) va ser un instrument musical grec antic de la família dels llaüts de jou també coneguts com lires.

Nou!!: Nimfa і Cithara · Veure més »

Clícia

Segons la mitologia grega, Clícia (en grec antic Κλυτία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Clícia · Veure més »

Clímene

Clímene (en grec antic Κλυμένη i en llatí Clymene), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Clímene · Veure més »

Clímene (nereida)

Clímene (en grec antic Κλυμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Clímene (nereida) · Veure més »

Combe

Segons la mitologia grega, Combe (en Κόμβη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Nou!!: Nimfa і Combe · Veure més »

Comunicació animal

Agró blanc (''Ardea alba'') en una exhibició de festeig que comunica el desig de trobar una parella.. La comunicació animal és la transferència d'informació d'un o d'un grup d'animals (emissor o emissors) a un o més altres animals (receptor o receptors) que afecta el comportament actual o futur dels animals que la reben.

Nou!!: Nimfa і Comunicació animal · Veure més »

Constel·lació dels Llebrers

Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.

Nou!!: Nimfa і Constel·lació dels Llebrers · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Nimfa і Corfú · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Nimfa і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Coventina

Coventina va ser una deessa romano-britànica de les fonts i dels pous.

Nou!!: Nimfa і Coventina · Veure més »

Cranto

Cranto (en grec antic Κραντώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Cranto · Veure més »

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Nimfa і Crítias (diàleg) · Veure més »

Creüsa (filla de Gea)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Gea.

Nou!!: Nimfa і Creüsa (filla de Gea) · Veure més »

Crenea

A la mitologia grega, les Crenees (en grec antic Κρηναῖαι) eren un tipus de nimfes nàiades associades a les fonts i als pous.

Nou!!: Nimfa і Crenea · Veure més »

Cres (mitologia)

Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.

Nou!!: Nimfa і Cres (mitologia) · Veure més »

Criseida (oceànide)

Criseida (en grec antic Χρυσηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Criseida (oceànide) · Veure més »

Crisip (fill de Pèlops)

Crisip (en grec antic Χρὐσιππος Chrisippos), segons la mitologia grega, va ser un heroi famós per la seva bellesa, fill de Pèlops i de la nimfa Axíoque.

Nou!!: Nimfa і Crisip (fill de Pèlops) · Veure més »

Crisopelia

Crisopelia (en grec antic Χρυσοπέλεια), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa hamadríada que vivia a l'Arcàdia, en un roure.

Nou!!: Nimfa і Crisopelia · Veure més »

Crocos

Crocos (en grec antic Κρόκος) va ser, segons la mitologia grega, un jove enamorat de la nimfa Esmílace o (Esmílax), que el va rebutjar.

Nou!!: Nimfa і Crocos · Veure més »

Curets (divinitats)

Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.

Nou!!: Nimfa і Curets (divinitats) · Veure més »

Daïra (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Daïra (en grec antic Δάειρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, segons diu Pausànias.

Nou!!: Nimfa і Daïra (filla d'Oceà) · Veure més »

Dafne (nimfa)

Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.

Nou!!: Nimfa і Dafne (nimfa) · Veure més »

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Nou!!: Nimfa і Dafnis (poeta) · Veure més »

Danube Planum

Vista del Danube Planum des de la Voyager 1, el març de 1979 Danube Planum és una mesa sobre la base d'un rift a la superfície d'Io, satèl·lit galileà de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Danube Planum · Veure més »

Dàctils

En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.

Nou!!: Nimfa і Dàctils · Veure més »

Dàrdan

Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Nou!!: Nimfa і Dàrdan · Veure més »

Dàulida

Dàulida (Δαυλίς, Daulís) fou una antiga ciutat de la Fòcida a la frontera amb Beòcia, al camí entre Orcomen i Queronea fins a Delfos.

Nou!!: Nimfa і Dàulida · Veure més »

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Nou!!: Nimfa і Déus de la mar de la mitologia grega · Veure més »

Deidamia

Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem.

Nou!!: Nimfa і Deidamia · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Nimfa і Demèter · Veure més »

Dero

Dero (en grec antic Δηρώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Dero · Veure més »

Despina

Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.

Nou!!: Nimfa і Despina · Veure més »

Despina (satèl·lit)

Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.

Nou!!: Nimfa і Despina (satèl·lit) · Veure més »

Dexamene

Dexamene (en grec antic Δεξαμένη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Dexamene · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Nimfa і Diana · Veure més »

Dinàmena

Dinàmena (en grec antic Δυναμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Dinàmena · Veure més »

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Nou!!: Nimfa і Dionís · Veure més »

Dione

* Astronomia: Dione (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Saturn.

Nou!!: Nimfa і Dione · Veure més »

Dione (mitologia)

Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atlas i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.

Nou!!: Nimfa і Dione (mitologia) · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Nimfa і Dioscurs · Veure més »

Divinitats de l'Índia

Brahma, Vixnu i Xiva, temple de Hoysaleswara Múltiples encarnacions de Vixnu Dins de l'hinduisme un gran nombre de déus personals (ixvarà) són adorats com a murtis.

Nou!!: Nimfa і Divinitats de l'Índia · Veure més »

Dodó

Dodó (Dodon, Δωδών) fou fill de Zeus i Europa, i d'aquest deu se suposa que va derivar el nom del famós oracle de Dodona a l'Epir (Stephenus Byzantinus s. v. Δωδώνη.) encara que altres tradicions fan derivar l'oracle de la nimfa Dodona.

Nou!!: Nimfa і Dodó · Veure més »

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Nou!!: Nimfa і Dona d'aigua · Veure més »

Dones a Atenes

p.

Nou!!: Nimfa і Dones a Atenes · Veure més »

Doris (mitologia)

s, Gliptoteca de Múnic). Segons la mitologia grega, Doris p. 69 (en grec antic Δωρίς) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Doris (mitologia) · Veure més »

Doris (nereida)

Doris (en grec antic Δωρίς) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Doris (nereida) · Veure més »

Doros

Doros(Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

Nou!!: Nimfa і Doros · Veure més »

Doto

Doto (en grec antic Δωτώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Doto · Veure més »

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Nou!!: Nimfa і Dríada · Veure més »

Driope

Driope transformada arbre. Johann Wilhelm Baur (1600-1640) Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos.

Nou!!: Nimfa і Driope · Veure més »

Eíone

Eíone (en grec antic Ἠιόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eíone · Veure més »

Eòlice

Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Eòlice · Veure més »

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Nou!!: Nimfa і Eco (mitologia) · Veure més »

Eco i Narcís (Waterhouse)

Eco i Narcís és una pintura datada el 1903 obra del prerafaelita John William Waterhouse.

Nou!!: Nimfa і Eco i Narcís (Waterhouse) · Veure més »

Edons

Els edons, edonis o edonesos (Edones o Edonii) van ser un poble traci.

Nou!!: Nimfa і Edons · Veure més »

Eeció

Eeció (en grec antic Ήετίων), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tebes, a Mísia.

Nou!!: Nimfa і Eeció · Veure més »

Egèria (nimfa)

Estàtua de la nimfa Egèria al Parc del Laberint d'Horta En l'antiga mitologia romana Egèria és una nimfa que originàriament era la deessa de les fonts, lligada al culte de Diana dels boscos.

Nou!!: Nimfa і Egèria (nimfa) · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Nimfa і Egina · Veure més »

Egina (mitologia)

Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.

Nou!!: Nimfa і Egina (mitologia) · Veure més »

El lament d'Ícar

El lament d'Ícar (en anglès: The Lament for Icarus) és un quadre del pintor londinenc Herbert James Draper (1863-1920), en el qual apareix el personatge mític Ícar després de la seva caiguda i mort, envoltat de diverses nimfes que es lamenten.

Nou!!: Nimfa і El lament d'Ícar · Veure més »

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Nou!!: Nimfa і El naixement de Venus · Veure més »

El naixement de Venus (Bouguereau)

El naixement de Venus (en francès: La Naissance de Vénus) és un dels quadres més famosos del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau.

Nou!!: Nimfa і El naixement de Venus (Bouguereau) · Veure més »

El retorn de la primavera

El retorn de la primavera (en francès Le Printemps) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1886.

Nou!!: Nimfa і El retorn de la primavera · Veure més »

Eloqüència

'''M. Bacciarelli: ''Cal·líope'' (Calliope).''' L'eloqüència (del llatí eloquentia) és la capacitat d'expressar-se en públic de forma fluida, elegant i persuasiva.

Nou!!: Nimfa і Eloqüència · Veure més »

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Nou!!: Nimfa і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »

Els Lusíades

Els Lusíades (portuguès: Os Lusíadas) és una epopeia portuguesa publicada el 1572 per Luís de Camões, tres anys després del seu retorn d'Orient.

Nou!!: Nimfa і Els Lusíades · Veure més »

Empusa pennata

Empusa pennata (nom comú en català: empusa) és una espècie d'insecte mantodeu de la família dels empúsids.

Nou!!: Nimfa і Empusa pennata · Veure més »

Endimió

''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.

Nou!!: Nimfa і Endimió · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Nimfa і Enees · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Nimfa і Eneida · Veure més »

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Nou!!: Nimfa і Enone · Veure més »

Enopió

Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu).

Nou!!: Nimfa і Enopió · Veure més »

Epimèlides

A la mitologia grega, les epimèlides (en grec antic: Επιμηλιδες significa "els que cuiden els ramats") són les nimfes protectores dels pomers.

Nou!!: Nimfa і Epimèlides · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Nimfa і Epimènides de Creta · Veure més »

Epona

- Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.

Nou!!: Nimfa і Epona · Veure més »

Equemea

Equemea i de vegades Etemea (en grec antic Ἐχέμεια i en llatí Ethemea) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del seguici d'Àrtemis.

Nou!!: Nimfa і Equemea · Veure més »

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Nou!!: Nimfa і Equidna (mitologia) · Veure més »

Erídan

Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Erídan · Veure més »

Erotes

Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana.

Nou!!: Nimfa і Erotes · Veure més »

Eruga del boix

Leruga del boix o palometa del boix (Cydalima perspectalis) és una espècie d'arna de la família dels cràmbids. És nativa de l'Àsia oriental (Japó, Xina, Taiwan, Corea, l'Extrem orient rus i l'Índia).

Nou!!: Nimfa і Eruga del boix · Veure més »

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »

Esmílace

Esmílace o també Esmílax va ser, segons la mitologia grega, una nimfa estimada per Crocos, al qual va rebutjar.

Nou!!: Nimfa і Esmílace · Veure més »

Espeo

Espeo (en grec antic Σπειώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Espeo · Veure més »

Esperança

Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.

Nou!!: Nimfa і Esperança · Veure més »

Estilbe

Estilbe (en grec antic Στίλβη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Peneu i de la nimfa Creüsa.

Nou!!: Nimfa і Estilbe · Veure més »

Estròfia

En la mitologia grega Estròfia (en grec Στροφια) és una nimfa nàiade, filla d'Ismeni (fill d'Apol·lo).

Nou!!: Nimfa і Estròfia · Veure més »

Estrimo

Estrimo (en grec antic Στρυμώ) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla del déu-riu Escamandre.

Nou!!: Nimfa і Estrimo · Veure més »

Et in Arcadia ego

Et in Arcadia ego és una pintura del francès Nicolas Poussin.

Nou!!: Nimfa і Et in Arcadia ego · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Nimfa і Etna · Veure més »

Etna (mitologia)

Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Nimfa і Etna (mitologia) · Veure més »

Etol

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.

Nou!!: Nimfa і Etol · Veure més »

Etra (filla de Tetis)

Segons la mitologia grega, Etra (en grec antic Αἴθρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Etra (filla de Tetis) · Veure més »

Eucrante

Eucrante (en grec antic Εὐκράντη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eucrante · Veure més »

Eudora (nereida)

Eudora (en grec antic Εὐδώρη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eudora (nereida) · Veure més »

Eulímene

Eulímene (en grec antic Εὐλιμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eulímene · Veure més »

Eumolpe

Eumolpe (en grec antic Εὐμόλπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eumolpe · Veure més »

Eunice (nereida)

Eunice (en grec antic Εὐνίκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eunice (nereida) · Veure més »

Eupompe

Eupompe (en grec antic Εὐπόμπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Eupompe · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Nimfa і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Europa (filla de Tici)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una nimfa, filla de Tici, un gegant fill de Zeus.

Nou!!: Nimfa і Europa (filla de Tici) · Veure més »

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Nou!!: Nimfa і Evandre · Veure més »

Evarne

Evarne (en grec antic Εὐάρνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Evarne · Veure més »

Evàgora

Evàgora (en grec antic Εὐαγόρη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Evàgora · Veure més »

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Nou!!: Nimfa і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »

Excàlibur

Excàlibur és l'espasa llegendària del rei Artús, a la qual se li han donat certes propietats extraordinàries al llarg de moltes versions del mite i de diverses històries i narracions.

Nou!!: Nimfa і Excàlibur · Veure més »

Fada

Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.

Nou!!: Nimfa і Fada · Veure més »

Faetusa

Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.

Nou!!: Nimfa і Faetusa · Veure més »

Falasarna

Falasarna o Phalasarna (en grec antic Φαλάσαρνα) va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).

Nou!!: Nimfa і Falasarna · Veure més »

Falstaff (Verdi)

Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.

Nou!!: Nimfa і Falstaff (Verdi) · Veure més »

Farrum

En astrogeologia, farrum (plural farra; abr. FR) és una paraula llatina que designa en gran manera els pastissos de blat (i, per extensió, el blat), que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic en una superfície planetària consistent en una elevació en forma de pastís o de pa rodó, o bé una alineació d'aquest tipus d'estructures.

Nou!!: Nimfa і Farrum · Veure més »

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Nou!!: Nimfa і Faune · Veure més »

Fílira

Fílira (en grec antic Φιλύρα Filíra), va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Fílira · Veure més »

Fegeu

Segons la mitologia grega, Fegeu (en grec antic Φηγεύς) va ser un heroi grec, fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, i germà de Foroneu.

Nou!!: Nimfa і Fegeu · Veure més »

Filàmon

Filàmon p. 12 (en Philammon) va ser un poeta i músic grec del període pre-homèric.

Nou!!: Nimfa і Filàmon · Veure més »

Filomela

Filomela (en grec antic Φιλομήλα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa atenenca, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de la nimfa Zeuxipe.

Nou!!: Nimfa і Filomela · Veure més »

Flaming June

Flaming June és un quadre de sir Frederic Leighton que va realitzar el 1895.

Nou!!: Nimfa і Flaming June · Veure més »

Flora (fresc)

Flora, també conegut com Primavera, és un fresc provinent de la de Vil·la d'Ariadna, trobat durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia (l'actual Castellammare di Stabia) i conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Nou!!: Nimfa і Flora (fresc) · Veure més »

Follet (sprite)

Un follet (conegut en anglès com sprite) és una entitat sobrenatural de la mitologia europea.

Nou!!: Nimfa і Follet (sprite) · Veure més »

Folos

Folos (en grec antic Φόλος) és un centaure que vivia en una cova a Fòloe.

Nou!!: Nimfa і Folos · Veure més »

Font de l'Aurora

La Font de l'Aurora és un monument escultòric situat inicialment als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i posteriorment disgregat en diverses peces repartides entre el Turó Park, l'Avinguda de Vallcarca, el Passeig de Santa Madrona, la Plaça de Joaquim Folguera i el Zoo de Barcelona.

Nou!!: Nimfa і Font de l'Aurora · Veure més »

Fontinàlia

Les Fontinàlia (en llatí Fontinalia) era una festivitat a l'antiga Roma que se celebrava el dia 13 d'octubre en honor de Fontus, un déu romà protector de les fonts.

Nou!!: Nimfa і Fontinàlia · Veure més »

Fonts de Roma

Perspectiva de la '' Fontana di Trevi '', una de les més conegudes i visitades fonts de Roma. Les Fonts de Roma són un conjunt de peces arquitectòniques que formen part del llegat cultural dels romans, els quals van tenir sempre una gran passió per les aigües públiques, com així ho demostren el gran esforç que van invertir en la construcció dels aqüeductes i els banys termals de l'antiga Roma, i en l'embelliment dels punts de subministrament d'aigua repartits per tota la ciutat, les fonts, la majoria encara en funcionament segles després de la desaparició de la Roma Imperial.

Nou!!: Nimfa і Fonts de Roma · Veure més »

Frankliniella occidentalis

Frankliniella occidentalis és un insecte de l'ordre dels tisanòpters originari d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Nimfa і Frankliniella occidentalis · Veure més »

Ftios

Ftios (en grec antic Φθίος) segons la mitologia grega és l'heroi epònim de la Ftiòtida, a Tessàlia.

Nou!!: Nimfa і Ftios · Veure més »

Galaxaura

Galaxaura (en grec antic Γαλαξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Galaxaura · Veure més »

Galene

Galene (en grec antic Γαλήνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Galene · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Nimfa і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Nimfa і Gea · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Nimfa і Gegant (mitologia) · Veure més »

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Nou!!: Nimfa і Gitiades · Veure més »

Glauc (fill de Posidó)

Escil·la'', 1580-1582, Kunsthistorisches Museum (Viena) D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— p. 80 (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.

Nou!!: Nimfa і Glauc (fill de Posidó) · Veure més »

Glaucònoma

Glaucònoma (en grec antic Γλαυκονόμη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Glaucònoma · Veure més »

Glauce

Glauce (en grec antic Γλαύκη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Glauce · Veure més »

Grandalla

La grandalla, satalia, el jonquillo o jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, les menines o el narcís dels poetes (Narcissus poeticus) és una planta bulbosa, molt perfumada, apreciada ja en temps antics, amb connexions amb la poesia i la mitologia greges.

Nou!!: Nimfa і Grandalla · Veure més »

Granic (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Granic (en grec antic Γρανικός), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Nimfa і Granic (fill d'Oceà) · Veure més »

Halimede

Halimede (en grec antic Ἁλιμήδη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Halimede · Veure més »

Hamadríada

J. W.Waterhouse - ''A Hamadryad'' (1895) Les hamadríades (en grec Ἁμαδρυάδες, Hamadriádes) són nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres.

Nou!!: Nimfa і Hamadríada · Veure més »

Harpinna

Segons la mitologia grega, Harpinna (Ἅρπιννα) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Nou!!: Nimfa і Harpinna · Veure més »

Hàlia (mitologia)

Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.

Nou!!: Nimfa і Hàlia (mitologia) · Veure més »

Hàlia (nereida)

Hàlia (en grec antic Ἁλία o Ἁλίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Hàlia (nereida) · Veure més »

Hàrpina

Hàrpina (Ἅρπινα) era una antiga ciutat del districte de la Pisàtida, a l'Èlida, situada a la riba dreta del riu Alfeu a la via que anava a Herea.

Nou!!: Nimfa і Hàrpina · Veure més »

Hèlice (satèl·lit)

Hèlice, també conegut com a Júpiter XLV (designació provisional S/2003 J 6), és un satèl·lit de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Hèlice (satèl·lit) · Veure més »

Hèlix (desambiguació)

* Hèlix (geometria), corba que forma una recta traçada en un pla en enrotllar el pla sobre una superfície cilíndrica.

Nou!!: Nimfa і Hèlix (desambiguació) · Veure més »

Hèsperis

Segons la mitologia grega, Hèsperis (en grec antic Ἑσπερίς) va ser una nimfa, filla d'Hèsper.

Nou!!: Nimfa і Hèsperis · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Nimfa і Hèstia · Veure més »

Híades

Boucher, 1734 D'acord amb la mitologia grega, les Híades (en grec antic Ὑάδες, "que plogui"), foren nimfes, filles d'Atlas i d'Etra (però algunes versions les fan filles de Plèione, com les seues germanes les Plèiades).

Nou!!: Nimfa і Híades · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Nimfa і Hefest · Veure més »

Hegetòria

Hegetòria (en grec antic: Ἡγητορία) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l'illa de Rodes que es va casar amb Òquim, el rei de l'illa.

Nou!!: Nimfa і Hegetòria · Veure més »

Helíades

Els Helíades i les Helíades (en grec antic Ἡλιάδες) són els fills i les filles d'Hèlios, el Sol.

Nou!!: Nimfa і Helíades · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Nimfa і Hel·len · Veure més »

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Nou!!: Nimfa і Helicó · Veure més »

Helvidi

Helvidi (en llatí Helvidius) era fill de Helvidi Prisc amb la seva primera dona.

Nou!!: Nimfa і Helvidi · Veure més »

Heraclea de la Pisàtide

Heraclea de la Pisàtide (Ἡράκλεια) era una antiga ciutat del districte de la Pisàtida, a l'Èlida.

Nou!!: Nimfa і Heraclea de la Pisàtide · Veure més »

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Nou!!: Nimfa і Hermafrodit · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Nimfa і Hermes · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Nimfa і Hesíode · Veure més »

Hespèrides (nimfes)

''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Nou!!: Nimfa і Hespèrides (nimfes) · Veure més »

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Nou!!: Nimfa і Het schilder-boeck · Veure més »

Hilas

s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.

Nou!!: Nimfa і Hilas · Veure més »

Himalia

* Astronomia: Himalia (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Himalia · Veure més »

Himalia (nimfa)

Himalia (en grec antic Ἱμαλία), la Molinera, és una nimfa de Rodes, que va ser fecundada per Zeus quan aquest va prendre la forma de pluja, després de la victòria contra els Titans.

Nou!!: Nimfa і Himalia (nimfa) · Veure més »

Himalia (satèl·lit)

Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Himalia (satèl·lit) · Veure més »

Hipònoe

Hipònoe (en grec antic Ἱππονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Hipònoe · Veure més »

Hipòtoe (nereida)

Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Hipòtoe (nereida) · Veure més »

Hipo

Hipo o Hippo (en grec antic Ἱππών) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Hipo · Veure més »

Hipocoont

Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic Ἱπποκόων, "el cavaller") fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia.

Nou!!: Nimfa і Hipocoont · Veure més »

Hipseu (mitologia)

Hipseu (en grec antic Ὑψεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels làpites, fill del déu-riu Peneu i de la nàiade Creüsa.

Nou!!: Nimfa і Hipseu (mitologia) · Veure més »

Hirieu

D'acord amb la mitologia grega, Hirieu fou un rei d'Híria, a la Beòcia, fill de Posidó i de la plèiade Alcíone.

Nou!!: Nimfa і Hirieu · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Nimfa і Història del nu artístic · Veure més »

Història del safrà

Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.

Nou!!: Nimfa і Història del safrà · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Nimfa і Iacus · Veure més »

Iakxi

s (Museu de Patna, Patna, Índia) Una iakxi (en याक्षिणि, també coneguda com a iakxini i iakkhini en pali) és un ésser mític de la mitologia hindú, budista i jainista.

Nou!!: Nimfa і Iakxi · Veure més »

Ianassa

Ianassa (en grec antic Ἰάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ianassa · Veure més »

Ianira

Ianira (en grec antic Ἰάνειρά) és, a la mitologia grega el nom de dos personatges femenins.

Nou!!: Nimfa і Ianira · Veure més »

Iasió

Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.

Nou!!: Nimfa і Iasió · Veure més »

Iasos (fill d'Argos)

D'acord amb la mitologia grega, Iasos (en grec antic Ϊασος), fou un rei d'Argos, fill d'Argos i d'Ismene (però alguns el consideren fill de Tríopas).

Nou!!: Nimfa і Iasos (fill d'Argos) · Veure més »

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Nou!!: Nimfa і Icari (fill d'Èbal) · Veure més »

Ida (nimfa)

Ida (en grec antic Ἴδη), era, en la mitologia grega, una nimfa filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Adrastea.

Nou!!: Nimfa і Ida (nimfa) · Veure més »

Idea (mare de Teucre)

D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), fou una nimfa que es va unir al déu fluvial Escamandre quan aquest va emigrar cap a Anatòlia.

Nou!!: Nimfa і Idea (mare de Teucre) · Veure més »

Idia

Idia (en grec antic Ἱδυῖα), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Idia · Veure més »

Iera

Iera (en grec antic Ἴαιρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Iera · Veure més »

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Nou!!: Nimfa і Ilos · Veure més »

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Nou!!: Nimfa і Intersexualitat en la història · Veure més »

Io (nimfa)

Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.

Nou!!: Nimfa і Io (nimfa) · Veure més »

Ione

Ione (en grec antic Ἰόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ione · Veure més »

Irene (pintora)

Irene (en grec, Ἐιρήνη; Grècia, fl. 200 aC), també referida com a Eirene o Yrenes, va ser una pintora de l'antiga Grècia i considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Timareta, Calipso, Aristarete, Iaia de Cízic i Olímpia.

Nou!!: Nimfa і Irene (pintora) · Veure més »

Ismene (filla de l'Asop)

D'acord amb la mitologia grega, Ismene (en grec antic Ἰσμήνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop i de la nàiade Mètope.

Nou!!: Nimfa і Ismene (filla de l'Asop) · Veure més »

Ismeni

Ismeni (en grec antic Ἰσμηνός, Ismenós), va ser un heroi tebà, fill d'Apol·lo i de la nimfa Mèlia.

Nou!!: Nimfa і Ismeni · Veure més »

Ismenos (mitologia)

Ismenos (en grec antic Ἰσμηνὸς) és el nom del déu del riu homònim de Beòcia.

Nou!!: Nimfa і Ismenos (mitologia) · Veure més »

Itome

Itome (en grec antic Ἰθώμη) era el nom que rebia una població fortificada de Messènia situada sobre la muntanya del mateix nom, on els messenis van resistir durant molt de temps els atacs dels lacedemonis durant la Primera guerra messènica.

Nou!!: Nimfa і Itome · Veure més »

Itome (mitologia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de la muntanya homònima a Messènia.

Nou!!: Nimfa і Itome (mitologia) · Veure més »

Itonos

Itonos (en grec antic Ἴτωνος) va ser un heroi, fill d'Amficcíon, rei de l'Àtica, i de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Nimfa і Itonos · Veure més »

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Nou!!: Nimfa і Janus (mitologia) · Veure més »

John Reinhard Weguelin

''Lesbia'' (1878), de John Reinhard Weguelin John Reinhard Weguelin RWS (23 de juny de 1849 – 28 d'abril de 1927) va ser un pintor i il·lustrador anglès, actiu de 1877 fins a 1910.

Nou!!: Nimfa і John Reinhard Weguelin · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Juno · Veure més »

Juturna

Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.

Nou!!: Nimfa і Juturna · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: Nimfa і Kea · Veure més »

Kifisiá

Kifisiá (Κηφισιά), també conegut com a Kephisiá o Caphissiá, és una població i municipi de l'unitat perifèrica d'Atenes Septentrional, a la perifèria d'Àtica, Grècia.

Nou!!: Nimfa і Kifisiá · Veure més »

L'antre Corici

L'antre Corici (Κορυκιο Αντρον) és una cova de Grècia.

Nou!!: Nimfa і L'antre Corici · Veure més »

L'après-midi d'un faune

L'Après-midi d'un faune (en català, la migdiada d'un faune) és un ballet en un acte revolucionari a la dansa clàssica, coreografiat per Vaslav Nijinski, amb música de Claude Debussy (Prélude à l'après-midi d'un faune) i vestuari i decorats originals de Léon Bakst.

Nou!!: Nimfa і L'après-midi d'un faune · Veure més »

L'arbore di Diana

L'arbore di Diana és una òpera buffa en dos actes del compositor Vicent Martín i Soler estrenada al Burgtheater de Viena l'1 d'octubre de 1787, 28 dies abans que Mozart presentés el seu Don Giovanni a Praga.

Nou!!: Nimfa і L'arbore di Diana · Veure més »

La Força (tarot)

La Força, onzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Força (XI) l'onzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot (tot i que a la tradició iniciada pel tarot Rider-Waite és l'onzè) i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Nou!!: Nimfa і La Força (tarot) · Veure més »

La jove de l'aigua

La jove de l'aigua (títol original Lady in the Water) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per M. Night Shyamalan produïda en 2005 i estrenada en 2006 i protagonitzada per Paul Giamatti i Bryce Dallas Howard.

Nou!!: Nimfa і La jove de l'aigua · Veure més »

La nimfa sorpresa

La nimfa sorpresa és una pintura feta per Édouard Manet a principis de 1860.

Nou!!: Nimfa і La nimfa sorpresa · Veure més »

La nit de la iguana

La nit de la iguana (títol original en anglès: The Night of the Iguana) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Huston, estrenada el 1964, adaptació de l'obra homònima de Tennessee Williams.

Nou!!: Nimfa і La nit de la iguana · Veure més »

Ladó (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Ladó (en grec antic Λάδων), fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ladó (fill d'Oceà) · Veure més »

Laomedea

Laomedea (en grec antic Λαομέδεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Laomedea · Veure més »

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Nou!!: Nimfa і Laomedont de Troia · Veure més »

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Nou!!: Nimfa і Lar · Veure més »

Lara

* Biografia.

Nou!!: Nimfa і Lara · Veure més »

Lara (mitologia)

Larunda en un dibuix del 1574. Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.

Nou!!: Nimfa і Lara (mitologia) · Veure més »

Líbia (filla d'Èpaf)

D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis.

Nou!!: Nimfa і Líbia (filla d'Èpaf) · Veure més »

Leanira

Leanira (Λεανείρας) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana, filla d'Amiclas, rei d'Esparta.

Nou!!: Nimfa і Leanira · Veure més »

Leàgore

Leàgore (en grec antic Ληαγόρη) Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Leàgore · Veure més »

Leuce

Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Leuce · Veure més »

Libel·lúlids

Els libel·lúlids (Libellulidae) són una família d'odonats anisòpters, la més àmplia del món.

Nou!!: Nimfa і Libel·lúlids · Veure més »

Libetra

Mapa de l'Antiga Macedònia amb la ubicació de Libetra, a l'est del mont Olimp, prop de la costa del golf Termaic Libetra (τὰ Λίβηθρα, o Λείβηθρα) va ser una ciutat propera al mont Olimp on la tradició deia que Orfeu havia estat enterrat per les Muses.

Nou!!: Nimfa і Libetra · Veure més »

Licàon

Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Nou!!: Nimfa і Licàon · Veure més »

Licoreu

Segons la mitologia grega, Licoreu (en grec antic Λυκωρεύς) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Corícia, una nimfa que havia donat el seu nom a una cova situada al Parnàs, a sobre de Delfos.

Nou!!: Nimfa і Licoreu · Veure més »

Limnorea

Limnorea (en grec antic Λιμνώρεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Limnorea · Veure més »

Liríope

Segons la mitologia grega, Liríope (en grec antic Λιριόπη) va ser una nimfa filla d'Oceà i de Tetis que, seduïda pel riu Cefís, va ser la mare de Narcís.

Nou!!: Nimfa і Liríope · Veure més »

Lircos (fill de Foroneu)

Lircos (en grec antic Λύρκος), va ser, segons la mitologia grega, fill de Foroneu, rei d'Argos.

Nou!!: Nimfa і Lircos (fill de Foroneu) · Veure més »

Lishan Laomu

Líshān Lǎomǔ (xinès: 驪山老母/黎山老母/梨山老母 'L'anciana mare del mont Li') és la deessa del mont Li a la religió xinesa.

Nou!!: Nimfa і Lishan Laomu · Veure més »

Lisianassa

Lisianassa (en grec antic Λυσιάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Lisianassa · Veure més »

Lissos

Lissos (Lissus) era una ciutat de la costa sud de Creta, situada entre Sia i Calàmida.

Nou!!: Nimfa і Lissos · Veure més »

Llac de Nemi

El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.

Nou!!: Nimfa і Llac de Nemi · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Nimfa і Llíria · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Nimfa і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Nimfa і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Nimfa і Llista de déus grecs · Veure més »

Llop de Psàmate

Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.

Nou!!: Nimfa і Llop de Psàmate · Veure més »

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Nou!!: Nimfa і Locres Epizefiris · Veure més »

Lotis

Lotis (en grec antic Λωτίς), segons la mitologia grega, va ser una nimfa estimada per Príap.

Nou!!: Nimfa і Lotis · Veure més »

Lucus

Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.

Nou!!: Nimfa і Lucus · Veure més »

Macris (nimfa)

Segons la mitologia grega, Macris (en grec antic Μάκρις), va ser una nimfa, filla d'Aristeu.

Nou!!: Nimfa і Macris (nimfa) · Veure més »

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Nimfa і Maia (mitologia) · Veure més »

Mare de Déu de Bellvitge

La Mare de Déu de Bellvitge és una de les marededéus trobades de Catalunya, com la del Roser, Núria o Montserrat.

Nou!!: Nimfa і Mare de Déu de Bellvitge · Veure més »

Marica Laurentia

La nimfa Marica, pintura de Henryk Siemiradzki (1843-1902), Galeria d'Art Lviv (Ucraïna) Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica.

Nou!!: Nimfa і Marica Laurentia · Veure més »

Mèlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Mèlia (en grec antic Μελία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Mèlia (nimfa) · Veure més »

Mèlite

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.

Nou!!: Nimfa і Mèlite · Veure més »

Mèlite (nereida)

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Mèlite (nereida) · Veure més »

Mènades

s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.

Nou!!: Nimfa і Mènades · Veure més »

Mèrope (helíade)

Mèrope (en grec antic Μερόπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, les filles d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Clímene.

Nou!!: Nimfa і Mèrope (helíade) · Veure més »

Mèrops (espòs d'Equemea)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un rei de Cos.

Nou!!: Nimfa і Mèrops (espòs d'Equemea) · Veure més »

Meandre (mitologia)

En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.

Nou!!: Nimfa і Meandre (mitologia) · Veure més »

Medea

Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Nou!!: Nimfa і Medea · Veure més »

Medos

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu.

Nou!!: Nimfa і Medos · Veure més »

Meganira

Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.

Nou!!: Nimfa і Meganira · Veure més »

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Nou!!: Nimfa і Melíades · Veure més »

Melòbosis

Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Melòbosis · Veure més »

Melibea (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Melibea (filla d'Oceà) · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Nimfa і Meliteu · Veure més »

Membràcids

Els membràcids (Membracidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que viuen principalment en els boscos tropicals, però que es poden trobar en tots els continents excepte l'Antàrtida.

Nou!!: Nimfa і Membràcids · Veure més »

Menesto

Menesto (en grec antic Μενεσθώ) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Menesto · Veure més »

Menipe

Menipe (en grec antic Μενίππη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Menipe · Veure més »

Mente

Mente o Menta (en grec antic Μένθη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l’inframón, associada al riu Cocit.

Nou!!: Nimfa і Mente · Veure més »

Mera (nereida)

Mera (en grec antic Μαῖρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Mera (nereida) · Veure més »

Messapis

Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.

Nou!!: Nimfa і Messapis · Veure més »

Metamorfosi

Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Nou!!: Nimfa і Metamorfosi · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Metone

* Geografia.

Nou!!: Nimfa і Metone · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Nimfa і Micenes · Veure més »

Milet (mitologia)

Segons la mitologia grega, Milet (en Miletos) va ser un heroi fill d'Apol·lo i d'Acacalis, i net de Minos.

Nou!!: Nimfa і Milet (mitologia) · Veure més »

Minturnes

Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.

Nou!!: Nimfa і Minturnes · Veure més »

Mirmecomorfisme

grill (''Macroxiphus'' sp.) un ortòpter que s'assembla a una formiga El mirmecomorfisme (gr.: "forma de formiga") o mimetisme de formigues és un tipus de mimetisme mitjançant el qual certs aràcnids o insectes que no són formigues, adopten característiques que fan que s'assemblin a elles.

Nou!!: Nimfa і Mirmecomorfisme · Veure més »

Mitologia albanesa

La mitologia albanesa comprèn mites i llegendes dels albanesos. Molts dels personatges de la mitologia albanesa s'inclouen en les Cançons albaneses dels Guerrers de Frontera (Albanès: Këngë Kreshnikësh or Cikli i Kreshnikëve), i en el cicle tradicional de cançons folklòriques albaneses.

Nou!!: Nimfa і Mitologia albanesa · Veure més »

Mitologia basca

Arbre genealògic de la mitologia basca La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians dels bascos.

Nou!!: Nimfa і Mitologia basca · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: Nimfa і Mitologia catalana · Veure més »

Mitologia eslava

Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.

Nou!!: Nimfa і Mitologia eslava · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Nimfa і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Nimfa і Mitologia micènica · Veure més »

Molos

D'acord amb la mitologia grega, Molos (en grec antic Μόλος), va ser un heroi cretenc, fill bastard de Deucalió.

Nou!!: Nimfa і Molos · Veure més »

Mon Repòs

Mon Repòs, o Can Mon Repòs, és una masia de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Nimfa і Mon Repòs · Veure més »

Mont Ida (Turquia)

El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.

Nou!!: Nimfa і Mont Ida (Turquia) · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Nimfa і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu d'Art de Cleveland

El Museu d'Art de Cleveland, originalment en anglès Cleveland Museum of Art és el museu de belles arts i arqueologia de la ciutat de Cleveland, a l'estat d'Ohio (Estats Units).

Nou!!: Nimfa і Museu d'Art de Cleveland · Veure més »

Nadala menuda

La nadala menuda (Narcissus dubius) és una petita planta de flors blanques de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Nadala menuda · Veure més »

Narcís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.

Nou!!: Nimfa і Narcís (mitologia) · Veure més »

Narcisse-Virgile Díaz de la Peña

''Proximitat de la tempesta'' (1870) ''Quatre donzelles espanyoles'' (1844-1860) ''Festa campestre'' (1844) ''Paisatge de tardor'' ''El vell molí de vent prop de Barbizon'' fou un pintor francès, fill de refugiats polítics espanyols.

Nou!!: Nimfa і Narcisse-Virgile Díaz de la Peña · Veure més »

Narcissus abscissus

Narcissus abscissus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies que és endèmica als Pirineus.

Nou!!: Nimfa і Narcissus abscissus · Veure més »

Narcissus albimarginatus

Narcissus albimarginatus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus albimarginatus · Veure més »

Narcissus assoanus subsp. praelongus

Narcissus assoanus és una subespècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus assoanus subsp. praelongus · Veure més »

Narcissus asturiensis

Narcissus asturiensis és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus asturiensis · Veure més »

Narcissus cavanillesii

Narcissus cavanillesii és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus cavanillesii · Veure més »

Narcissus cuatrecasasii

Narcissus cuatrecasasii és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus cuatrecasasii · Veure més »

Narcissus hedraeanthus

Narcissus hedraeanthus és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus hedraeanthus · Veure més »

Narcissus hispanicus

Narcissus hispanicus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus hispanicus · Veure més »

Narcissus hispanicus subsp. eugeniae

Al seu hàbitat Narcissus hispanicus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus hispanicus subsp. eugeniae · Veure més »

Narcissus jonquilla subsp. cordubensis

Narcissus jonquilla subsp. cordubensis és una subespècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies que és endèmica de la Península Ibèrica. Es classifica en el grup tres, que són els narcisos de copa petita. D'origen conreat amb flor gran i solitària. La copa és més curta que un terç de la longitud dels pètals. El nom genèric Narcissus fa referència al Narcís de la mitologia grega, Νάρκισσος (Narkissos), fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa. El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (.

Nou!!: Nimfa і Narcissus jonquilla subsp. cordubensis · Veure més »

Narcissus marvieri

Narcissus marvieri és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus marvieri · Veure més »

Narcissus minor

Narcissus minor és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus minor · Veure més »

Narcissus moschatus

Narcissus moschatus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus moschatus · Veure més »

Narcissus munozii-garmendiae

Narcissus munozii-garmendiae o Narcissus muñozii-garmendiae és una espècie botànica que pertany a la família de les Amaryllidaceae, és un endemisme de les serres de la província de Ciudad Real, Espanya.

Nou!!: Nimfa і Narcissus munozii-garmendiae · Veure més »

Narcissus nevadensis

El Narcís de Sierra Nevada (Narcissus nevadensis) és una espècie botànica que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus nevadensis · Veure més »

Narcissus nevadensis subsp. longispathus

Narcissus nevadensis subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus nevadensis subsp. longispathus · Veure més »

Narcissus nobilis

Narcissus nobilis és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus nobilis · Veure més »

Narcissus obsoletus

Narcissus obsoletus és una espècie de planta perenne de la família de les amaril·lidàcies (amaryllidaceae) originària de la regió de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Nimfa і Narcissus obsoletus · Veure més »

Narcissus pallidiflorus

Narcissus pallidiflorus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus pallidiflorus · Veure més »

Narcissus papyraceus

El gènere Narcissus és originari de la Mediterrània occidental, principalment de la península Ibèrica, on actualment és possible trobar més d'una trentena d'espècies, la meitat d'elles molt escasses.

Nou!!: Nimfa і Narcissus papyraceus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. panizzianus

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus papyraceus subsp. panizzianus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. papyraceus

Fotografia del Narcissus papyraceus Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus papyraceus subsp. papyraceus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. polyanthos

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus papyraceus subsp. polyanthos · Veure més »

Narcissus perezlarae

Narcissus perezlarae és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (amaryllidaceae) i únic membre del gènere Narcissus de la secció Perezlarae.

Nou!!: Nimfa і Narcissus perezlarae · Veure més »

Narcissus poeticus subsp. radiiflorus

Narcissus poeticus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus poeticus subsp. radiiflorus · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus

Narcissus pseudonarcissus és una espècie botànica de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus pseudonarcissus · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis

Narcissus pseudonarcissus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus

Narcissus pseudonarcissus subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus · Veure més »

Narcissus romieuxii

Narcissus romieuxii és una planta amb flor, espècie del gènere Narcís.

Nou!!: Nimfa і Narcissus romieuxii · Veure més »

Narcissus rupicola

Narcissus rupicola és una espècie de planta bulbosa que pertany al gènere Narcissus, de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus rupicola · Veure més »

Narcissus segurensis

Narcissus segurensis és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus segurensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. aureus

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. aureus · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. canariensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. canariensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. chinensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. chinensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. corcyrensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. corcyrensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. italicus

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. italicus · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. tazetta

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tazetta subsp. tazetta · Veure més »

Narcissus tortifolius

El Narcissus tortifolius és un tipus de narcís endèmic de la Província d'Almeria i el Camp de Cartagena a la Regió de Múrcia, d'Espanya.

Nou!!: Nimfa і Narcissus tortifolius · Veure més »

Narcissus triandrus

Narcissus triandrus és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae) i l'únic membre del gènere Narcissus a la secció Ganymedes.

Nou!!: Nimfa і Narcissus triandrus · Veure més »

Narcissus viridiflorus

Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Iberica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC.

Nou!!: Nimfa і Narcissus viridiflorus · Veure més »

Narcissus watieri

Narcissus watieri és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Nimfa і Narcissus watieri · Veure més »

Narcissus yepesii

Narcissus yepesii és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Nimfa і Narcissus yepesii · Veure més »

Nausítoe

Nausítoe (en grec antic Ναυσιθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Nausítoe · Veure més »

Nausica

'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.

Nou!!: Nimfa і Nausica · Veure més »

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Nou!!: Nimfa і Nàiades (mitologia) · Veure més »

Nærøy

Nærøy és un antic municipi situat al comtat de Nord-Trøndelag, Noruega.

Nou!!: Nimfa і Nærøy · Veure més »

Nèfele (nimfa)

Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.

Nou!!: Nimfa і Nèfele (nimfa) · Veure més »

Neda (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Neda (en grec antic Νέδα), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Neda (filla d'Oceà) · Veure més »

Neera (nimfa)

Neera, del grec antic Νέαιρα, de νέος, la jove, la fresca, en llatí Neaera, d'acord amb la mitologia grega era una nimfa que va tenir relacions amb Hèlios.

Nou!!: Nimfa і Neera (nimfa) · Veure més »

Nefalió

Nefalió (en grec antic Νηφαλίων) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de la nimfa Pària.

Nou!!: Nimfa і Nefalió · Veure més »

Nemertes

Nemertes (en grec antic Νημερτής) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Nemertes · Veure més »

Neomeris

Neomeris (en grec antic Νεόμηρις) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Neomeris · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Nimfa і Neoptòlem · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Nimfa і Neptú (mitologia) · Veure més »

Nereida (satèl·lit)

Nereida és un satèl·lit de Neptú, també conegut com a Neptú II.

Nou!!: Nimfa і Nereida (satèl·lit) · Veure més »

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Nou!!: Nimfa і Nereides · Veure més »

Nerine bowdenii

Flor Al seu hàbitat Inflorescència Nerine bowdenii és una espècie de planta fanerògama de la família de les amaril·lidàcies, originària de Sud-àfrica (Província Oriental del Cap).

Nou!!: Nimfa і Nerine bowdenii · Veure més »

Nerine sarniensis

Nerine sarniensis és una espècie de planta herbàcia, perenne i bulbosa nativa del sud-oest de la Província del Cap (Sud-àfrica) i pertanyent a la família Amaryllidaceae.

Nou!!: Nimfa і Nerine sarniensis · Veure més »

Nesea

Nesea (en grec antic Νησαία o Νησαίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Nesea · Veure més »

Neso

Neso (en grec antic Νησώ) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Neso · Veure més »

NetHack

NetHack és un joc de rol per a ordinador originàriament publicat el 1987.

Nou!!: Nimfa і NetHack · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: Nimfa і Niš · Veure més »

Nickar

Nickar va ser citat com un dimoni o esperit en el Dictionnaire Infernal.

Nou!!: Nimfa і Nickar · Veure més »

Nimfa (desambiguació)

* Nimfa, mena de divinitat de la natura de les mitologies grega i romana venerades com a genis femenins.

Nou!!: Nimfa і Nimfa (desambiguació) · Veure més »

Nimfeàcies

Nimfeàcia (Nymphaeaceae) és una família de plantes amb flor de l'ordre Nymphaeales.

Nou!!: Nimfa і Nimfeàcies · Veure més »

Nimfes i sàtir

Nimfes i sàtir (en francès Nymphes et Satyre) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1873.

Nou!!: Nimfa і Nimfes i sàtir · Veure més »

Nimfeu

El '''nimfeu''' de Gerasa, a Jordània Un nimfeu (del llatí nymphaeum, i aquest del grec νυμφαίων, nymfaíon) era un monument de l'antiga Grècia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les nàiades).

Nou!!: Nimfa і Nimfeu · Veure més »

Nireu

Segons la mitologia grega, Nireu (Νιρεύς) va ser un rei de l'illa de Sime, fill de Càrop i de la nimfa Aglaia.

Nou!!: Nimfa і Nireu · Veure més »

Nisa (mitologia)

Museu d'Art Kimbell Nisa (en grec antic, Νῦσα, ης; en llatí, Nȳsa, ae) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Bròmia i Polímnia.

Nou!!: Nimfa і Nisa (mitologia) · Veure més »

Nisíades

En la mitologia grega, les Nisíades (en grec antic Νυσιάδες Nysiades) eren les nimfes de la Muntanya Nisa que van tenir cura i van criar d'infant al déu Dionís.

Nou!!: Nimfa і Nisíades · Veure més »

Numa Pompili

Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.

Nou!!: Nimfa і Numa Pompili · Veure més »

Numic

Numic o Numici (en llatí Numicus o Numicius, en grec Νουμικίος) era un riu de l'antic Laci que desembocava al mar Tirrè entre les ciutats de Lavínium i Ardea, segons Plini el Vell.

Nou!!: Nimfa і Numic · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Nimfa і Ocèan · Veure més »

Ocírroe

Ocírroe i Zeus Segons la mitologia grega, Ocírroe (en grec antic Ὠκυρρόη, "corrent ràpida"), va ser una endevina, filla de Quiró i de la nimfa Cariclo.

Nou!!: Nimfa і Ocírroe · Veure més »

Oceànides

En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.

Nou!!: Nimfa і Oceànides · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Nimfa і Odissea · Veure més »

Ogígia

Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Nimfa і Ogígia · Veure més »

Ondine

Ondina amb la seva ombra Litografia d'una representació d'''Ondine'', 1851 Ondine, o La Naïade (en català, Ondina, o la nàiade) és un ballet en tres actes i sis escenes de dansa clàssica, coreografiat per Jules Perrot sobre música de Cesare Pugni.

Nou!!: Nimfa і Ondine · Veure més »

Ondinea purpurea

Ondinea és un gènere de plantes, també conegudes popularment com a núfars, de la família de les nimfeàcies.

Nou!!: Nimfa і Ondinea purpurea · Veure més »

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Nou!!: Nimfa і Oracle d'Amfiarau · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Nimfa і Oracle de Delfos · Veure més »

Oracle del turó de Ptòon

L'oracle del turó de Ptòon era un oracle situat a la vora de la ciutat d'Acrefias, en territori de Tebes.

Nou!!: Nimfa і Oracle del turó de Ptòon · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Nimfa і Orèades · Veure més »

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu.

Nou!!: Nimfa і Orfeu i Eurídice · Veure més »

Oritia

Bòreas raptant Oritia Segons la mitologia grega, Oritia (en grec antic Ὠρείθυια), va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, rei d'Atenes, i de la nimfa Praxítea.

Nou!!: Nimfa і Oritia · Veure més »

Oritia (nereida)

Oritia (en grec antic Ὠρείθυια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Oritia (nereida) · Veure més »

Ortòpters

Els ortòpters (Orthoptera, del grec orthós, 'recte', 'dret', i de ptéron, 'ala') són un ordre d'insectes hemimetàbols, amb aparell bucal mastegador i les potes posteriors molt desenvolupades i aptes per al salt.

Nou!!: Nimfa і Ortòpters · Veure més »

Otreis

Otreis, segons la mitologia grega, és una nimfa que tingué un fill amb Zeus, déu suprem, al qual anomenaren Meliteu.

Nou!!: Nimfa і Otreis · Veure més »

Paisatge amb dues nimfes i una serp

El Paisatge amb dues nimfes i una serp és un quadre classicista francès del que Nicolas Poussin va pintar cap a l'any 1659 i que actualment es troba al museu Condé de Chantilly (França).

Nou!!: Nimfa і Paisatge amb dues nimfes i una serp · Veure més »

Palau d'Estói

El Palau d'Estoi, també anomenat Casa d'Estói, Quinta d'Estói i Quinta do Carvalhal, i originàriament Jardí d'Estoy, és un monument i un hotel, situat a la rodalia d'Estói, al municipi de Faro, a la regió de l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Nimfa і Palau d'Estói · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Nimfa і Palau de Versalles · Veure més »

Palics

Els Palics (en grec antic Παλικοι Palikoi), d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).

Nou!!: Nimfa і Palics · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Nimfa і Pan (mitologia) · Veure més »

Parashurama

Parashurama (en sànscrit: परशुराम, segons els criteris de IAST la seva pronunciació seria Paraśurāma) és el nom del sisè avatar del Déu Vixnu.

Nou!!: Nimfa і Parashurama · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Nimfa і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Nimfa і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Parebi

Parebi (en grec antic Παραίβιος) va ser, segons la mitologia grega, un habitant de la regió del Bòsfor Traci, al costat del regne de Fineu.

Nou!!: Nimfa і Parebi · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Nimfa і Paris de Troia · Veure més »

Parnàs (mitologia)

Parnàs (en grec antic Παρνασσός) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la muntanya del Parnàs, que estava consagrada a Apol·lo.

Nou!!: Nimfa і Parnàs (mitologia) · Veure més »

Parrasi (mitologia)

Parrasi (en grec antic Παρράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi arcadi, fill de Licàon o també fill de Zeus, i pare d'Arcas, el que va donar nom a l'Arcàdia.

Nou!!: Nimfa і Parrasi (mitologia) · Veure més »

Pasítea

Pasítea (en grec antic Πασιθέη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Pasítea · Veure més »

Paula Bonet Herrero

Paula Bonet Herrero (Vila-real, Plana Baixa, 1980) és una escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.

Nou!!: Nimfa і Paula Bonet Herrero · Veure més »

Pànope

Pànope (en grec antic Πανόπη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Pànope · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Nimfa і Pàtrocle · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Nimfa і Pèlops · Veure més »

Pítane

Segons la mitologia grega, Pítane (en Πιτάνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Eurotes.

Nou!!: Nimfa і Pítane · Veure més »

Peó

D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.

Nou!!: Nimfa і Peó · Veure més »

Peito

Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Peito · Veure més »

Pelasg

Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Nimfa і Pelasg · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Nimfa і Peleu · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Nimfa і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Nimfa і Persèfone · Veure més »

Persèfone (Rossetti)

Persèfone és una pintura de Dante Gabriel Rossetti realitzada el 1874.

Nou!!: Nimfa і Persèfone (Rossetti) · Veure més »

Perseu i Andròmeda (Leighton)

Perseu i Andròmeda és una pintura a l'oli d'estil prerafaelita obra de sir Frederic Leighton.

Nou!!: Nimfa і Perseu i Andròmeda (Leighton) · Veure més »

Peter Pan

Peter Pan (en anglès Peter Pan; or, the Boy Who Wouldn't Grow Up) és l'obra més coneguda del novelista escocès James Matthew Barrie, escrita el 1904.

Nou!!: Nimfa і Peter Pan · Veure més »

Picus

Segons la mitologia romana, Picus és un rei molt antic del Laci, considerat de vegades fill de Saturn.

Nou!!: Nimfa і Picus · Veure més »

Pintura eròtica

Pintura basada en l'obra de Charles Baudelaire, ''Les flors del mal'' La pintura eròtica és l'art d'expressar sobre una superfície a través de qualsevol classe de pintura, quelcom que es consideri eròtic.

Nou!!: Nimfa і Pintura eròtica · Veure més »

Pitis (mitologia)

Pan i Pitis Pitis, (en grec antic Πίτυς), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que formava part del grup de les Orèades, estimada per Pan.

Nou!!: Nimfa і Pitis (mitologia) · Veure més »

Plèiades (mitologia)

Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Nimfa і Plèiades (mitologia) · Veure més »

Plèione

D'acord amb la mitologia grega, Plèione (en grec antic Πληιόνη), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Plèione · Veure més »

Plexaura

Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Plexaura · Veure més »

Plexaura (nereida)

Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Plexaura (nereida) · Veure més »

Ploto

Ploto (en grec antic Πλωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Ploto · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Nimfa і Plutó (mitologia) · Veure més »

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Pluto · Veure més »

Polínome

Polínome (en grec antic Πολυνόμη 'd'abundants pastures') va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Polínome · Veure més »

Poll del pubis

El poll del pubis, cabra o lladella (Pthirus pubis) és una espècie d'insecte ftiràpter de la família Pthiridae, ectoparàsit dels éssers humans i és molt comú al món.

Nou!!: Nimfa і Poll del pubis · Veure més »

Pomona

'''Pomona''' (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700). Pomona fou una divinitat itàlica.

Nou!!: Nimfa і Pomona · Veure més »

Pontomedusa

Pontomedusa (en grec antic Ποντομέδουσα) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Pontomedusa · Veure més »

Pontoporea

Pontoporea (en grec antic Ποντοπόρεια) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.

Nou!!: Nimfa і Pontoporea · Veure més »

Port del Comte (Sardenya)

Vista del Port del Comte des de cap de la Caça Port del Comte (Porto Conte, en italià) és la badia més gran de la costa de la Ribera del Corall, a la part nord-oest de l'illa de Sardenya i dins el terme municipal de la ciutat de l'Alguer, a una distància d'aquesta ciutat d'uns 20 quilòmetres.

Nou!!: Nimfa і Port del Comte (Sardenya) · Veure més »

Porta Capena

La Porta Capena era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Caelimontana i la Porta Naevia, a l'antiga Roma.

Nou!!: Nimfa і Porta Capena · Veure més »

Porta Carmentalis

La porta Carmentalis era una doble porta situada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Nou!!: Nimfa і Porta Carmentalis · Veure més »

Portada/article abril 18

Categoria:Articles del dia d'abril de la portada 600k.

Nou!!: Nimfa і Portada/article abril 18 · Veure més »

Praxítea (esposa d'Erictoni)

D'acord amb la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα) va ser una nimfa, esposa d'Erictoni, que li va donar un fill, Pandíon.

Nou!!: Nimfa і Praxítea (esposa d'Erictoni) · Veure més »

Praxítea (filla del Cefis)

Segons la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα), va ser una nimfa, filla del déu-riu Cefís o, segons altres, de Fràsim i Diogènia, que era filla de Cefís.

Nou!!: Nimfa і Praxítea (filla del Cefis) · Veure més »

Praxies

Praxies (en llatí Praxias, en grec antic Πραξίας) fou un escultor atenenc del temps de Fídies, però de l'escola més arcaica de Calamis.

Nou!!: Nimfa і Praxies · Veure més »

Prònoe

Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.

Nou!!: Nimfa і Prònoe · Veure més »

Primno

Segons la mitologia grega, Primno (en Πρυμνώ, que significa 'que és en un extrem', 'que es troba a l'arrel') va ser una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Primno · Veure més »

Procris

D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.

Nou!!: Nimfa і Procris · Veure més »

Prosèrpina

En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Prosèrpina · Veure més »

Proto

Proto (en grec antic Πρωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Proto · Veure més »

Protomedea

Protomedea (en grec antic Πρωτομέδεια) Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la llista que dona a la Teogonia.

Nou!!: Nimfa і Protomedea · Veure més »

Psàmate (filla de Nereu)

Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Psàmate (filla de Nereu) · Veure més »

Psyché (Lully)

Psyché és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Nimfa і Psyché (Lully) · Veure més »

Pugó del panís

El pugó del panís (Rhopalosiphum maidis) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae, l'hoste principal del qual és el panís/dacsa/blat de moro (Zea mays).

Nou!!: Nimfa і Pugó del panís · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Quiró · Veure més »

Regio IX (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Nimfa і Regio IX (Pompeia) · Veure més »

Regio V (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio V de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Nimfa і Regio V (Pompeia) · Veure més »

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).

Nou!!: Nimfa і Religió hel·lenística · Veure més »

Rene

Rene (en grec antic Ῥήνη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del mont Cilene, al Peloponès, una orèada.

Nou!!: Nimfa і Rene · Veure més »

Riu Acis

Acis (en Acis, en Ἄκις) era el nom d'un riu de Sicília que naixia al peu de l'Etna.

Nou!!: Nimfa і Riu Acis · Veure més »

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Nou!!: Nimfa і Riu Alfeu · Veure més »

Riu Aqueloos

El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.

Nou!!: Nimfa і Riu Aqueloos · Veure més »

Riu Severn

El riu Severn (en gal·lès, Afon Hafren) és el riu més llarg de la Gran Bretanya, amb uns 354 quilòmetres (220 milles), i el segon més cabalós de les illes Britàniques i Irlanda, darrere del riu Shannon.

Nou!!: Nimfa і Riu Severn · Veure més »

Roberto Calasso

Roberto Calasso (Florència, 30 de maig de 1941 - Milà, 28 de juliol de 2021) fou un editor i escriptor italià.

Nou!!: Nimfa і Roberto Calasso · Veure més »

Rode (nimfa)

Rode (en grec antic Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom, com de Posidó i d'Hàlia (o d'Amfítitre, segons altres versions).

Nou!!: Nimfa і Rode (nimfa) · Veure més »

Rodea

En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Rodea · Veure més »

Ruslan i Liudmila

Ruslan i Liudmila, Русла́н и Людми́ла, és una òpera en cinc actes (vuit quadres) composta per Mikhaïl Glinka entre 1837 i 1842.

Nou!!: Nimfa і Ruslan i Liudmila · Veure més »

Russalka (mitologia)

Ivan Kramskoi, ''Les Sirenes'', 1871 Witold Pruszkowski "Rusałki" 1877 La russalka (en plural russalki) és una nimfa de l'aigua, un esperit femení de la mitologia eslava.

Nou!!: Nimfa і Russalka (mitologia) · Veure més »

Salamina (mitologia)

Salamina (en grec antic Σαλαμίνα), va ser una de les nombroses filles del rei Asop, fill d'Oceà, que va tenir amb Mètope.

Nou!!: Nimfa і Salamina (mitologia) · Veure més »

Salmacis

Salmacis va ser una nimfa de Frígia que en lloc de dedicar-se a caçar com les seves companyes i la deessa Àrtemis preferia l'oci i la vanitat.

Nou!!: Nimfa і Salmacis · Veure més »

Salpió

Salpió (en llatí Salpion, en grec antic Σαλπίον) fou un escultor atenenc de data desconeguda.

Nou!!: Nimfa і Salpió · Veure més »

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Nimfa і Samnites · Veure més »

Sangari

En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».

Nou!!: Nimfa і Sangari · Veure més »

Sao

Sao (en grec antic Σαώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Sao · Veure més »

Sàmicon

Sàmicon (Σαμικόν, en Samicum) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, situada prop de la costa entre la desembocadura del riu Alfeu i la del Neda.

Nou!!: Nimfa і Sàmicon · Veure més »

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Nou!!: Nimfa і Sàtir · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Nimfa і Sículs · Veure més »

Sílfide

Aquarel·la amb Marie Taglioni com a sílfide, al segle XIX Una sílfide és una criatura femenina imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps.

Nou!!: Nimfa і Sílfide · Veure més »

Scacchia ludus

Scacchia ludus, que en llatí significa el joc dels escacs, és un poema de 658 versos escrit per Marco Girolamo Vida al voltant de 1513, publicat el 1525 de forma anònima i dos anys després en una edició autoritzada.

Nou!!: Nimfa і Scacchia ludus · Veure més »

Selemne

Segons la mitologia grega, Selemne (en Selemnos) va ser una divinitat fluvial fill d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Nimfa і Selemne · Veure més »

Sequana

En la mitologia celta, Sequana era la nimfa de les fonts del Sena i el seu nom va originar el nom del riu Sena (Seine).

Nou!!: Nimfa і Sequana · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Nimfa і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Nimfa і Sibil·la · Veure més »

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Nou!!: Nimfa і Silè · Veure més »

Silvà

En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.

Nou!!: Nimfa і Silvà · Veure més »

Sinope (mitologia)

Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Nou!!: Nimfa і Sinope (mitologia) · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Nimfa і Sirena · Veure més »

Siringa

Pan i '''Siringa'''. En la mitologia grega, Siringa o Sírinx (Sýrinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.

Nou!!: Nimfa і Siringa · Veure més »

Siringa (desambiguació)

* Botànica.

Nou!!: Nimfa і Siringa (desambiguació) · Veure més »

Smilax

Smilax L. 1753 és un gènere de plantes amb unes 300-350 espècies, que té una distribució cosmopolita en zones de clima temperat, tropicals i subtropical.

Nou!!: Nimfa і Smilax · Veure més »

Sympetrum flaveolum

Sympetrum flaveolum és una espècie de la família Libellulidae distribuït principalment per Europa i Àsia.

Nou!!: Nimfa і Sympetrum flaveolum · Veure més »

Syrinx (Debussy)

Syrinx, que en català es podria traduir com a Siringa, és una composició musical per a flauta solista que Claude Debussy va escriure el 1913.

Nou!!: Nimfa і Syrinx (Debussy) · Veure més »

Talassa

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.

Nou!!: Nimfa і Talassa · Veure més »

Talia

* Talia (Càrite), la més gran de les tres Càrites o Gràcies.

Nou!!: Nimfa і Talia · Veure més »

Talia (nereida)

Talia (en grec antic Θάλεια) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Talia (nereida) · Veure més »

Talia (nimfa)

Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.

Nou!!: Nimfa і Talia (nimfa) · Veure més »

Tàmiris

Tàmiris o Tàmiras (en grec antic Θάμυρις), segons la mitologia grega, va ser un músic traci, fill del poeta i músic Filammó i de la nimfa Argíope.

Nou!!: Nimfa і Tàmiris · Veure més »

Tènages

Tènages (en grec antic Τενάγης) va ser, segons la mitologia grega un dels helíades, els fills d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Nimfa і Tènages · Veure més »

Tebe

* Astronomia: Tebe (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Nimfa і Tebe · Veure més »

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Nou!!: Nimfa і Tebe (mitologia) · Veure més »

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Nimfa і Telèmac · Veure més »

Telefaassa

Segons la mitologia grega, Telefaassa (en grec antic Τηλέφαασσα) fou una nimfa, filla de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Nimfa і Telefaassa · Veure més »

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Nou!!: Nimfa і Telegonia · Veure més »

Telfusa (ciutat)

Telpusa (Θέλπουσα) o Telfusa (Τέλφουσα) era una antiga ciutat grega situada a la part oest de l'Arcàdia, a la riba esquerra del riu Ladó.

Nou!!: Nimfa і Telfusa (ciutat) · Veure més »

Telfusa (filla de Ladó)

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) va ser, a la mitologia grega, una nimfa filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Nimfa і Telfusa (filla de Ladó) · Veure més »

Telfusa (nàiade)

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) era la nàiade protectora d'una font situada a Beòcia, entre Haliart i Alalcòmenas, al peu d'un penya-segat.

Nou!!: Nimfa і Telfusa (nàiade) · Veure més »

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Nou!!: Nimfa і Temis · Veure més »

Temisto

Temisto (en grec antic Θεμιστώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Temisto · Veure més »

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Nou!!: Nimfa і Tempe · Veure més »

Tempestas

Tempestas (en llatí Tempestas) va ser, segons la mitologia romana, la deessa que personificava les tempestats.

Nou!!: Nimfa і Tempestas · Veure més »

Temple d'Afea

Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Múnic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.

Nou!!: Nimfa і Temple d'Afea · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Nimfa і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple de les Aigües

El temple de les aigües de Zaghouan o nimfeu de Zaghouan és un monument arqueològic romà a Zaghouan, en la governació homònima, a Tunísia.

Nou!!: Nimfa і Temple de les Aigües · Veure més »

Temple de les Nimfes

El Temple de les Nimfes era un temple de l'Antiga Roma dedicat a les nimfes, referit en diverses fonts i generalment identificat amb les restes en el que és ara la via delle Botteghe Oscure.

Nou!!: Nimfa і Temple de les Nimfes · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Terambo · Veure més »

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Nimfa і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Nimfa і Teucre · Veure més »

Thermobia domestica

Thermobia domestica és un petit insecte zigentom de la família Lepismatidae similar al peixet d'argent (gènere Lepisma).

Nou!!: Nimfa і Thermobia domestica · Veure més »

Thiasos

figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.

Nou!!: Nimfa і Thiasos · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Nimfa і Tia (nimfa) · Veure més »

Tiberí

Tiberí (en llatí: Tiberinus) va ser, segons la mitologia romana, un rei dels reis d'Alba Longa, el desè descendent d'Eneas, i també un déu de la mitologia romana, el protector del riu Tíber.

Nou!!: Nimfa і Tiberí · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Nimfa і Tique · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Nimfa і Tirèsias · Veure més »

Toa

Segons la mitologia grega, Toa (en Θόη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Toa · Veure més »

Toa (nereida)

Toa (en grec antic Θόη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Nimfa і Toa (nereida) · Veure més »

Toosa

Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.

Nou!!: Nimfa і Toosa · Veure més »

Trícala

Trícala (en Τρίκαλα, transcrit Tríkala; Tirhala; Τρίκκα) és una ciutat de Grècia situada al nord-oest de Tessàlia.

Nou!!: Nimfa і Trícala · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Nimfa і Tríopas (helíade) · Veure més »

Tries (mitologia)

Les Tries (en grec antic Θριαί "les Profetesses"), van ser, en la mitologia grega, tres germanes filles de Zeus.

Nou!!: Nimfa і Tries (mitologia) · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Nimfa і Tritó (mitologia) · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Nimfa і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tros

Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.

Nou!!: Nimfa і Tros · Veure més »

Turnus

Eneas derrota a Turnus, Luca Giordano, (1634 - 1705), escena inspirada en el final de l'''Eneida'' de Virgili. D'acord amb la mitologia grega, Turnus (en català també Turn) va ser un heroi itàlic, rei dels rútuls, fill de Daune i de la nimfa Venília, i net de Pilumnus.

Nou!!: Nimfa і Turnus · Veure més »

Unitat perifèrica d'Hebros

Hebros (en grec: Νομός Έβρου) és una unitat perifèrica grega de la perifèria de Macedònia Oriental i Tràcia.

Nou!!: Nimfa і Unitat perifèrica d'Hebros · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Nimfa і Vascons · Veure més »

Vegoia

Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat.

Nou!!: Nimfa і Vegoia · Veure més »

Venília

Segons la mitologia grega, Venília va ser una nimfa marina del Tirrè, associada amb els vents i el mar.

Nou!!: Nimfa і Venília · Veure més »

Vertumne

XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.

Nou!!: Nimfa і Vertumne · Veure més »

Vil·la romana de la Sagrera

La vil·la romana de la Sagrera és un jaciment arqueològic trobat el juny del 2011 durant la construcció de l'estació de l'AVE de la Sagrera, a Barcelona.

Nou!!: Nimfa і Vil·la romana de la Sagrera · Veure més »

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 30 de novembre de 1825 - ibídem, 19 d'agost de 1905) fou un pintor academicista francès.

Nou!!: Nimfa і William-Adolphe Bouguereau · Veure més »

Xante

Segons la mitologia grega, Xante (en Ξάνθη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Nimfa і Xante · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Nimfa і Zeus · Veure més »

Zeuxipe (esposa de Pandíon)

Zeuxipe, segons la mitologia grega, va ser una nimfa, filla del déu fluvial Erídan, que es casà amb Pandíon, rei d'Atenes, i fou mare de Butes, Erecteu, Filomela i Procne.

Nou!!: Nimfa і Zeuxipe (esposa de Pandíon) · Veure més »

Zeuxo

Zeuxo (en grec antic Ζευξώ), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una de les tres mil filles d'Oceà i Tetis divinitats que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Nimfa і Zeuxo · Veure més »

(13) Egèria

(13) Egèria és un asteroide gran del cinturó d'asteroides, nombre 13 de la sèrie.

Nou!!: Nimfa і (13) Egèria · Veure més »

(16) Psique

(16) Psique és l'asteroide que duu el nombre 16 de la sèrie.

Nou!!: Nimfa і (16) Psique · Veure més »

(239) Adrastea

(239) Adrastea és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 18 d'agost de 1884 per Johann Palisa des de l'observatori de Viena, Àustria.

Nou!!: Nimfa і (239) Adrastea · Veure més »

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Nou!!: Nimfa і (243) Ida · Veure més »

(41) Dafne

(41) Dafne és un gran asteroide, el número 41 de la sèrie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 22 de maig del 1856 a París.

Nou!!: Nimfa і (41) Dafne · Veure més »

(53) Calipso

Kalypso és l'asteroide núm.

Nou!!: Nimfa і (53) Calipso · Veure més »

(60) Eco

Echo és l'asteroide núm.

Nou!!: Nimfa і (60) Eco · Veure més »

(69) Hespèria

Hesperia és l'asteroide núm.

Nou!!: Nimfa і (69) Hespèria · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nimfes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »