Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Ahura Mazda, Amintes Nicàtor, Amulet, Atis-Amor, Baix Imperi, Basílica de Sant Climent del Laterà, Blasfèmia, Calendari julià, Cavall alat, Corrida, Cova de les Bones Dones, Cripta, Cripta Napolitana, Dansa persa, El Món (tarot), Garni, Grecs, Gugarq, Hermeu, Història de l'Iran, Huvixka, Imperi Persa, Indra, Jordi de Capadòcia, Legió VI Hispana, Maitraka, Mattiwaza, Medes, Memfis, Mihirakula, Mite de Jesús, Mitologia persa, Mitologia romana, Mitra, Mitra (desambiguació), Mitra sacrificant un toro, Mitraisme, Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova, Museu Pius-Clementí, Paixtus, Pèrsia, Peroz I Kuixanxa, Reformes de Dioclecià, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antic Egipte, Resurrecció, Sant Jordi, Solstici d'hivern, Subiluliuma I, Summà, ..., Túnel romà, The Dark Crystal, Tropes auxiliars romanes, Vivarès, Zodíac del portal de Sant Fermí, Zoroastrisme. Ampliar l'índex (6 més) »
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Ahura Mazda · Veure més »
Amintes Nicàtor
Amintes o Amintas Nicàtor (Amyntas Nikator) fou un rei indogrec del qual s'han trobar monedes al Panjab i Afganistan el que indica que va governar un considerable territori probablement Gandhara, Aracòsia i part del Panjab.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Amintes Nicàtor · Veure més »
Amulet
Nan-déu Bes, amulet en la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianàpolis. Un amulet (Amuletum) paraula recollida per primer cop a la Naturalis Historiae de Plini el Vell, amb el significat d'«un objecte que protegeix una persona enfront d'un problema» és un objecte fetitxe al qual se li atribueixen poders apotropaics i espirituals per a aquell que el porti o el posseeixi.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Amulet · Veure més »
Atis-Amor
Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Atis-Amor · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Baix Imperi · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Blasfèmia
La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Blasfèmia · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Calendari julià · Veure més »
Cavall alat
Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Cavall alat · Veure més »
Corrida
Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Corrida · Veure més »
Cova de les Bones Dones
La Cova de les Bones Dones o de les Encantades de Cabrera de Mar es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual és coneguda també com a Cova o Cau de la Mala Dona, de les Males Dones, de la Bona Dona i Boca de l'Infern.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Cova de les Bones Dones · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Cripta · Veure més »
Cripta Napolitana
La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Cripta Napolitana · Veure més »
Dansa persa
XVI ballen en una cerimònia de l'Iran La dansa persa o iraniana (en persa: رقص ایرانی) es refereix als estils de dansa nadiua de l'Iran. Els gèneres en varien depenent de l'àrea, de la cultura i de la llengua de la població local, des de reconstruccions sofisticades de balls refinats de cort fins a balls folklòrics enèrgics.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Dansa persa · Veure més »
El Món (tarot)
El Món, vint-i-unè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella. El Món (XXI) és el trumfo o arcà major número vint-i-u en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Nou!!: Mitra (mitologia) і El Món (tarot) · Veure més »
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Garni · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Grecs · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Gugarq · Veure més »
Hermeu
Moneda pòstuma d'Hermeu vers 70-50 aC Hermeu Sòter (Hermaeus Soter, el Salvador) fou un rei indogrec de la dinastia eucràtida que va governar als Paropamisades (Hindu Kush) amb capital a Alexandria del Caucas, prop de la moderna Kabul (Afganistan).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Hermeu · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Història de l'Iran · Veure més »
Huvixka
Huviška o Huvishka, transliteració en català Huvixka, fou un rei/emperador de la dinastia dels grans Kuixans (Kushan), successor de Kaniška I el Gran (amb un breu regnat enmig de Vsixka/Vsihka o Vsiška); es suposa que no era fill de Kanishka sinó probablement un germà menor.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Huvixka · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Imperi Persa · Veure més »
Indra
Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Indra · Veure més »
Jordi de Capadòcia
Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Jordi de Capadòcia · Veure més »
Legió VI Hispana
La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Legió VI Hispana · Veure més »
Maitraka
La dinastia Maitraka (o dels Maitrakes) va governar Gujarat a l'Índia des de vers el 475 al 767.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Maitraka · Veure més »
Mattiwaza
Mattiwaza o Shattiwaza (Mativaja.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mattiwaza · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Medes · Veure més »
Memfis
Memfis (مَنْف; ⲙⲉⲙϥⲓ; Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Memfis · Veure més »
Mihirakula
fou un del més importants emperadors huns heftalites, l'imperi dels quals s'estenia pels territoris del present Afganistan, Pakistan i India del nord i central.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mihirakula · Veure més »
Mite de Jesús
Jesús amb el disc solar, fresc del Judici Universal, de Pietro Cavallini, any 1320 El mite de Jesús és una escola de pensament segons la qual la història de Jesús de Natzaret, tal com es relata en les fonts cristianes, seria en realitat un mite.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mite de Jesús · Veure més »
Mitologia persa
Simurgh, un gran ocell bell i poderós de la mitologia persa La mitologia persa és el conjunt de creences religioses que tenien els antics perses o grups de pobles culturalment i lingüísticament relacionats que van habitar l'altiplà iranià, i les seves zones frontereres, així com àrees de l'Àsia Central des del mar Negre fins a Khotan, la moderna Hotan a la Xina.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitologia persa · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitra · Veure més »
Mitra (desambiguació)
* Mitologia.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitra (desambiguació) · Veure més »
Mitra sacrificant un toro
Detall de l'obra del Muse Britànic, que mostra al gos i a la serp junta a la ferida del toro Mitra sacrificant un toro, és un escultura de marbre tallada en època de l'Imperi Romà (segle II) que representa l'escena principal del culte del mitraisme, la tauroctonia.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitra sacrificant un toro · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Mitraisme · Veure més »
Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova
El Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova (MAECO) és un museu de titularitat estatal gestionat per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova · Veure més »
Museu Pius-Clementí
El Museu Pius-Clementí (Museu Pio-Clementino) forma part dels Museus Vaticans de Roma.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Museu Pius-Clementí · Veure més »
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Paixtus · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Pèrsia · Veure més »
Peroz I Kuixanxa
Peroz I Kuixanxa va ser un Kuixanxa que va regnar a Bactriana del 245 al 275.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Peroz I Kuixanxa · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Reformes de Dioclecià · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Religió de l'antic Egipte
Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Religió de l'antic Egipte · Veure més »
Resurrecció
''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Resurrecció · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Sant Jordi · Veure més »
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Solstici d'hivern · Veure més »
Subiluliuma I
Subiluliuma I era un rei hitita que va regnar potser entre els anys 1344 aC i 1320 aC.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Subiluliuma I · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Summà · Veure més »
Túnel romà
calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Túnel romà · Veure més »
The Dark Crystal
The Dark Crystal és una pel·lícula d'aventures amb titelles estrenada el 1982 dirigida per Jim Henson i Frank Oz.
Nou!!: Mitra (mitologia) і The Dark Crystal · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Vivarès · Veure més »
Zodíac del portal de Sant Fermí
Portal de Sant Fermí il·luminat de nit El zodíac de la catedral d'Amiens és un conjunt de relleus situats en forma de fris seguit en la part baixa sobre els dos costats del portal de Sant Fermí que correspon a la part nord de la façana principal de la catedral de Notre-Dame d'Amiens (part esquerra de l'espectador).
Nou!!: Mitra (mitologia) і Zodíac del portal de Sant Fermí · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Mitra (mitologia) і Zoroastrisme · Veure més »
