Taula de continguts
59 les relacions: Ala romana, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Aquilonia, Batalla d'Arausio, Batalla d'Argentovaria, Batalla d'Heraclea, Batalla de Bibracte, Batalla de Munda (45 aC), Batalla de Mutina, Batalla de Watling Street, Batalla del bosc de Teutoburg, Batalla del mont Graupi, Batalla del Sabis (57 aC), Calo, Cavalleria romana, Cirene i Creta, Conquesta romana de Britànnia, Diploma militar romà, Edat antiga als Països Catalans, Espàrtac, Exèrcit romà, Exèrcit romà tardà, Foner balear, Governador romà, Guerra címbria, Guerra de les Gàl·lies, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Història de França, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de la llengua romanesa, Juba I, Juli Clàssic, Juli Tutor, Llista d'unitats de l'exèrcit romà, Llista de llengües planificades, Lorica hamata, Lorica segmentata, Lugar das Pedrinhas, Milites, Mogontiacum, Musulamis, Nicomedes III Evèrgetes, Països Baixos, Peditata, Pelignes, Període romà a Catalunya, Peregrinus, Porolissum, Primera Guerra Judeo-romana, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Ala romana
Ala era el nom que donaven els romans a les parts laterals dels exèrcits en una batalla.
Veure Tropes auxiliars romanes і Ala romana
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Batalla d'Aquilonia
La Batalla d'Aquilonia (293 aC) va ser un enfrontament decisiu de la Tercera Guerra Samnita, ja que es considera que la victòria romana va marcar el final de les guerres samnites.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla d'Aquilonia
Batalla d'Arausio
La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla d'Arausio
Batalla d'Argentovaria
La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla d'Argentovaria
Batalla d'Heraclea
La Batalla de Heraclea va tenir lloc al 280 aC entre els romans sota el comandament del cònsol Publi Valeri Leví i les forces combinades de grecs de l'Epir, Tàrent, Túrios, Metapont, i Heraclea sota el comandament del rei Pirros de l'Epir.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla d'Heraclea
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla de Bibracte
Batalla de Munda (45 aC)
La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla de Munda (45 aC)
Batalla de Mutina
La Batalla de Mutina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mutina, entre la República Romana i la tribu dels bois.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla de Mutina
Batalla de Watling Street
La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla de Watling Street
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla del bosc de Teutoburg
Batalla del mont Graupi
La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla del mont Graupi
Batalla del Sabis (57 aC)
La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República Romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.
Veure Tropes auxiliars romanes і Batalla del Sabis (57 aC)
Calo
Calo en plural calones (en llatí calo "assistent") eren els servidors dels soldats romans, que recollien la llenya i coses similars.
Veure Tropes auxiliars romanes і Calo
Cavalleria romana
Cavaller romà en una reconstrucció històrica La cavalleria romana (en llatí equites) era la força de cavalleria de l'exèrcit romà durant el Regne de Roma, la República Romana i l'Imperi Romà.
Veure Tropes auxiliars romanes і Cavalleria romana
Cirene i Creta
Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.
Veure Tropes auxiliars romanes і Cirene i Creta
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Veure Tropes auxiliars romanes і Conquesta romana de Britànnia
Diploma militar romà
Diploma militar romà al Museu de Carnuntum. Un diploma militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia estat llicenciat amb honors de les forces armades romanes i/o que li havia estat atorgada la ciutadania romana per l'emperador com recompensa pels seus serveis.
Veure Tropes auxiliars romanes і Diploma militar romà
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Tropes auxiliars romanes і Edat antiga als Països Catalans
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Veure Tropes auxiliars romanes і Espàrtac
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Tropes auxiliars romanes і Exèrcit romà
Exèrcit romà tardà
tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis.
Veure Tropes auxiliars romanes і Exèrcit romà tardà
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.
Veure Tropes auxiliars romanes і Foner balear
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Tropes auxiliars romanes і Governador romà
Guerra címbria
La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.
Veure Tropes auxiliars romanes і Guerra címbria
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Tropes auxiliars romanes і Guerra de les Gàl·lies
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Veure Tropes auxiliars romanes і Guerres dàcies
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Tropes auxiliars romanes і Guerres Marcomanes
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Veure Tropes auxiliars romanes і Història de França
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Veure Tropes auxiliars romanes і Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Història de la llengua romanesa
sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.
Veure Tropes auxiliars romanes і Història de la llengua romanesa
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Veure Tropes auxiliars romanes і Juba I
Juli Clàssic
Juli Clàssic, en llatí Julius Classicus, fou un oficial romà descendent d'una família de sang reial dels trèvers, prefecte d'un cos (ala) auxiliar gal de l'exèrcit romà del Rin.
Veure Tropes auxiliars romanes і Juli Clàssic
Juli Tutor
Juli Tutor, en llatí Julius Tutor, fou un militar romà, d'origen trèver que va viure al.
Veure Tropes auxiliars romanes і Juli Tutor
Llista d'unitats de l'exèrcit romà
Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà.
Veure Tropes auxiliars romanes і Llista d'unitats de l'exèrcit romà
Llista de llengües planificades
Llista de llengües planificades.
Veure Tropes auxiliars romanes і Llista de llengües planificades
Lorica hamata
-. Soldat romà de ''ca.'' 275 aC. La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit.
Veure Tropes auxiliars romanes і Lorica hamata
Lorica segmentata
Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.
Veure Tropes auxiliars romanes і Lorica segmentata
Lugar das Pedrinhas
Lugar das Pedrinhas és un llogaret a la vora de la mar, situat entre Ofir i Apúlia, municipi d'Esposende i districte de Braga, amb un paisatge natural marítim atlàntic i una temperatura característica del litoral nord de Portugal.
Veure Tropes auxiliars romanes і Lugar das Pedrinhas
Milites
Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). El nom llatí milites, que indicava originalment el cos d'infanteria auxiliar de l'exèrcit romà (vegeu Milites (exèrcit romà)), fou utilitzat durant l'edat mitjana per designar aquells homes lliures aptes per l'ús d'armes, dels quals podria haver-se originat la classe social de la cavalleria i, per extensió, de la noblesa.
Veure Tropes auxiliars romanes і Milites
Mogontiacum
II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.
Veure Tropes auxiliars romanes і Mogontiacum
Musulamis
Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.
Veure Tropes auxiliars romanes і Musulamis
Nicomedes III Evèrgetes
Nicomedes III Evèrgetes (Nikomḗdēs Euergétēs) fou rei de Bitínia del al.
Veure Tropes auxiliars romanes і Nicomedes III Evèrgetes
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Tropes auxiliars romanes і Països Baixos
Peditata
La cohort peditata (en llatí, cohors peditata) va ser un cos de tropes auxiliars de l'exèrcit romà, composta només d'infanteria, a diferència de la cohort equitata.
Veure Tropes auxiliars romanes і Peditata
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Veure Tropes auxiliars romanes і Pelignes
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Veure Tropes auxiliars romanes і Període romà a Catalunya
Peregrinus
Peregrinus va ser un terme utilitzat a l'Imperi Romà, des del 30 aC fins al 212 per denotar una persona provincial lliure a l'imperi, però que no era un ciutadà romà.
Veure Tropes auxiliars romanes і Peregrinus
Porolissum
Porolissum era una antiga ciutat romana de Dàcia.
Veure Tropes auxiliars romanes і Porolissum
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135).
Veure Tropes auxiliars romanes і Primera Guerra Judeo-romana
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Veure Tropes auxiliars romanes і Regne dels sueus
Spartacus (sèrie)
Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013.
Veure Tropes auxiliars romanes і Spartacus (sèrie)
Tacfarines
o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.
Veure Tropes auxiliars romanes і Tacfarines
Tàctiques romanes d'infanteria
Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Tropes auxiliars romanes і Tàctiques romanes d'infanteria
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.
Veure Tropes auxiliars romanes і Tercera Guerra Servil
Tribú de cohort
El tribú de cohort (en llatí tribunus cohortis) era un oficial de l'exèrcit romà que comandava unitats militars i també auxiliars.
Veure Tropes auxiliars romanes і Tribú de cohort
Tropaeum Traiani
1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.
Veure Tropes auxiliars romanes і Tropaeum Traiani
Vexillarius
Representació d'un vexillarius. El vexillarius va ser una classe de signifer que servia en temps de l'antiga Roma a les legions.
Veure Tropes auxiliars romanes і Vexillarius
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Tropes auxiliars romanes і Visigots federats
També conegut com Auxilia (tropa), Cohortes equitatae.