Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Urartu

Índex Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

169 les relacions: Aixurnirari V, Alejandro Núñez Alonso, Altıntepe, Altxe, Alzi, Andia, Ani, Apadana, Arame, Aramili, Araxa, Arbre de la vida, Argishtikhinili, Argisti I, Argisti II, Arguqiu, Armavir (ciutat antiga), Arpad, Arslantepe, Artanudji, Artàxides, Artsakh, Artvin, Arzashku, Ashur-Dayan, Assarhaddon, Assíria, Assentaments antics a Turquia, Assurbanipal, Şavşat, Çıldır Gölü, Àzeris iranians, Başkale, Bit Agusi, Bit-Burutash, Braçalet d'Oxus, Caldea, Calomyscus urartensis, Carro de guerra, Castell d'Erebuni, Cavall de guerra, Còlquida, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Darios el Gran, Dayi, Dècada del 780 aC, Dècada del 860 aC, Dècada del 900 aC, Deiaena, ..., Deioces de Mèdia, Diaueqi, Districte de Baradust, Diyarbakır, Elymais, Emirat de Manazkert, Erciş, Erevan, Erimena, Escriptura cuneïforme, Etiuni, Fortalesa Horom, Galeria Nacional d'Armènia, Garni, Geòrgia, Gilzan, Gumru, Gurgum, Hayasa, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història de l'Azerbaidjan, Hnaberd, Hurrites, Imperi Mede, Isana, Ixpuini, Jiroft, Kakme, Kalde, Kaldu, Kammanu, Karmir Blur, Kashiari, Katak, Khaldi, Khaldu, Khalpa, Khaté, Khilakku, Khubuixkia, Kirchu, Kummukh, Liquiuni, Llac Van, Llança, Llengües indoeuropees, Llista de castells d'Armènia, Mahabad & Piranshahr, Malatya, Malazgirt, Manna, Marand, Marca Aràbiga, Menua, Menua I, Mitraisme, Muş, Musri (desambiguació), Mutsatsir, Nabonassar, Nairi, Namri, Nirbi, Palu, Parsua, Protoarmeni, Província d'Ardahan, Província d'Iğdır, Província de Diyarbakır, Província de Rize, Província de Tunceli, Província de Van, Qiequni, Qurkhi, Religió hurrita, Reshtuni, Rusa I, Rusa II, Rusa III, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmas, Sangibirtu, Sarab, Sardari Berd, Sarduri I, Sarduri II, Sarduri III, Sargon II, Segle IX aC, Sennàquerib, Shivini, Suhma, Tabal, Teglatfalassar I, Teglatfalassar III, Teisheba, Teishebaini, Tercer Període Intermedi d'Egipte, Til Garimmu, Tomba excavada a la roca, Tuixpa, Tuliqu, Uishdish, Ukki, Uliquqi, Ulliba, Unitats de mesura de Mesopotàmia, Urartià, Urartu, Urmeniuqini, Urmia (regió), Ushnu, Van, Xamxi-Adad V, Xupria, Zamua, Zikirtu. Ampliar l'índex (119 més) »

Aixurnirari V

Aixurnirari o Assurnirari V fou rei d'Assíria del 755 al 745 aC.

Nou!!: Urartu і Aixurnirari V · Veure més »

Alejandro Núñez Alonso

Alejandro Núñez Alonso (Gijón, Astúries, 1905 - Quebec, Canadà, 7 d'octubre de 1982), fou un novel·lista, periodista i guionista de cinema espanyol, conegut sobretot per les seves novel·les històriques sobre Benasur i Semíramis.

Nou!!: Urartu і Alejandro Núñez Alonso · Veure més »

Altıntepe

Altintepe és un lloc arqueològic de Turquia, corresponent a una població d'Urartu, al districte d'Üzümlü, a la província d'Erzincan a Turquia, a 12 km d'Erzincan, en la carretera a Erzurum.

Nou!!: Urartu і Altıntepe · Veure més »

Altxe

Altxe, Alshe o Alše fou un regne prearmeni situat a l'oest del llac Van.

Nou!!: Urartu і Altxe · Veure més »

Alzi

Alzi fou una regió entre Amida (Diyarbekir) i Kharpurt) denominada pels urartians i assiris. Els assiris esmenten un país de nom Alzi al que van fer una primera incursió en temps de Tukultininurta I (vers 1235-1196 aC) i dels texts assiris resulta que estava situat entre Munnu i Madani (probablement el mateix territori que apareix sota Assurnasirpal II com Madni). Aquest darrer territori estava al nord del Tigris superior. En temps de Teglatfalassar I estava ocupat pels muskhis junt amb el Purukkuzu però el rei els va expulsar; va arribar al país procedent de la terra de Shubari que és l'antecedent del país de Shubria. El país fou sotmès per Salmanassar III que hi va arribar des de Pitiura que probablement estava situada al nord del riu Tigris prop del riu Kallama (a l'oest d'aquest riu i al nord de la ciutat d'Arbaki). En un document d'una reunió de governadors on el d'Alzi, de nom Siplia, va estar present, s'indica aquesta regió estava entre Kanium i Armiraliu, nom de dues regions d'Urartu de situació exacta incerta però en tot cas a l'est-nord del Tigris superior. Streck va proposar identificar Alzi amb Enzi (Enzite o Inziti) la regió de la fortalesa d'Enzi (després Hanzith) que va donar nom a l'Anzitene, ja que el canvi d'"e" per "a" i de "m" per "l" és freqüent en armeni, però Belck va estudiar la qüestió i va determinar que els armenis van tenir dues províncies diferents, Enzi i Alzi, i que la segona no fou inclosa a l'Enzitene (Anzitene) fins a l'època hel·lenística.

Nou!!: Urartu і Alzi · Veure més »

Andia

Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.

Nou!!: Urartu і Andia · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Urartu і Ani · Veure més »

Apadana

Imatge de l'apadana del palau de Persèpolis. Una apadana (آپادانا en persa) era una sala hipòstila d'audiències en els palaus dels antics reis perses.

Nou!!: Urartu і Apadana · Veure més »

Arame

Arame (A les fonts assíries se l'esmenta com Arramu) fou el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).

Nou!!: Urartu і Arame · Veure més »

Aramili

Aramili fou una província del regne d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Aramili · Veure més »

Araxa

Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia.

Nou!!: Urartu і Araxa · Veure més »

Arbre de la vida

Larbre de la vida és un símbol per a explicar la unitat de tota la vida.

Nou!!: Urartu і Arbre de la vida · Veure més »

Argishtikhinili

Argishtikhinili (en urartià: ar-gi-iš-tu-ḫi-ni-li; en armeni:Արգիշտիխինիլի) va ser una ciutat en l'antic regne de Urartu, establerta durant l'expansió dels urartianos en Transcaucàsia sota el seu rei Argisti I, i nomenada en el seu honor.

Nou!!: Urartu і Argishtikhinili · Veure més »

Argisti I

Argisti I fou rei d'Urartu del 785 aC al 753 aC.

Nou!!: Urartu і Argisti I · Veure més »

Argisti II

Argisti II fou rei d'Urartu del 713 aC al 680 aC.

Nou!!: Urartu і Argisti II · Veure més »

Arguqiu

Arguqiu fou una regió del sud-est del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu, Sarduri II (753 aC-735 aC), quan n'era rei Zagalu.

Nou!!: Urartu і Arguqiu · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Urartu і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Arpad

Arpad fou una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.

Nou!!: Urartu і Arpad · Veure més »

Arslantepe

Arslantepe és una petita ciutat de Turquia a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hittita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.

Nou!!: Urartu і Arslantepe · Veure més »

Artanudji

Artanuji o Artanudji és el nom georgià de la població d'Ardanuç a Turquia.

Nou!!: Urartu і Artanudji · Veure més »

Artàxides

Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.

Nou!!: Urartu і Artàxides · Veure més »

Artsakh

L'Artsakh i la Siunia fins al segle IX Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) és el nom armeni d'una regió al nord-est de la Siunia i al nord-oest del Phaitakaran.

Nou!!: Urartu і Artsakh · Veure més »

Artvin

Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.

Nou!!: Urartu і Artvin · Veure més »

Arzashku

Arzashku o Arzascunu fou una ciutat d'Urartu de situació incerta, que correspondria probablement a Malazgird o Manzikert, al sud del riu Murad Su en direcció cap al llac Van.

Nou!!: Urartu і Arzashku · Veure més »

Ashur-Dayan

Ashur-Dayan fou tartan o comandant en cap de l'exèrcit d'Assíria sota Salmanassar III (859-824 aC).

Nou!!: Urartu і Ashur-Dayan · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.

Nou!!: Urartu і Assarhaddon · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Urartu і Assíria · Veure més »

Assentaments antics a Turquia

Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.

Nou!!: Urartu і Assentaments antics a Turquia · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Urartu і Assurbanipal · Veure més »

Şavşat

Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Txavtxeti) és una ciutat de la Província d'Artvin, vora el Mar Negre, al nord-est de Turquia.

Nou!!: Urartu і Şavşat · Veure més »

Çıldır Gölü

Çıldır Gölü ("Llac Çıldır") és un llac de Turquia a la província d'Ardahan.

Nou!!: Urartu і Çıldır Gölü · Veure més »

Àzeris iranians

Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.

Nou!!: Urartu і Àzeris iranians · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd), antigament Adamakert en armeni, és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Urartu і Başkale · Veure més »

Bit Agusi

Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Agusi (Akhan o Yakhan) fou un regne establert pels arameus al o IX aC a les ciutats d'Arpad i Napiqu.

Nou!!: Urartu і Bit Agusi · Veure més »

Bit-Burutash

Bit Burutash o Bit Purutash fou un territori d'Anatòlia, probablement a la regió de Kayseri, que existia al.

Nou!!: Urartu і Bit-Burutash · Veure més »

Braçalet d'Oxus

Antic braçalet, període Aquemènida, 500 aC. El Braçalet d'Oxus, que forma part del conegut com Tresor de l'Oxus, és una braçalet d'or que data de l'any 500 aC., en època de la dinastia Aquemènida fundada per Cir II el Gran, que va dominar Pèrsia i gran part de Mesopotàmia des de l'any 550 aC.

Nou!!: Urartu і Braçalet d'Oxus · Veure més »

Caldea

Caldea (Kaldi) fou el nom que es va aplicar anteriorment a Sumer, i en general a la Baixa Mesopotàmia, quan encara no s'havia desxifrat l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Urartu і Caldea · Veure més »

Calomyscus urartensis

Calomyscus urartensis és una espècie de rosegador de la família dels calomíscids.

Nou!!: Urartu і Calomyscus urartensis · Veure més »

Carro de guerra

2000-500 aC). Manca indicar la presència de carros a la regió libio-cirenaica contemporània amb Egipte. El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Nou!!: Urartu і Carro de guerra · Veure més »

Castell d'Erebuni

El castell de Erebuni o fortalesa de Erebuni (en armeni: Էրեբունի) conegut també com Arin Berd és un castell urartu situat a la ciutat d'Erevan, Armènia.

Nou!!: Urartu і Castell d'Erebuni · Veure més »

Cavall de guerra

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.

Nou!!: Urartu і Cavall de guerra · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Urartu і Còlquida · Veure més »

Ciaxares de Mèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Nou!!: Urartu і Ciaxares de Mèdia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Urartu і Cimmeris · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Urartu і Darios el Gran · Veure més »

Dayi

Dayi o Daiye fou un principat al sud d'Urartu, a l'est de les muntanyes Nipur (Herakul Dağ) al sud del llac Van.

Nou!!: Urartu і Dayi · Veure més »

Dècada del 780 aC

Sense descripció.

Nou!!: Urartu і Dècada del 780 aC · Veure més »

Dècada del 860 aC

Sense descripció.

Nou!!: Urartu і Dècada del 860 aC · Veure més »

Dècada del 900 aC

Sense descripció.

Nou!!: Urartu і Dècada del 900 aC · Veure més »

Deiaena

Deiaéna (დიაოხი) (més tard a les fonts d'Urartu Diaueḫe) fou una confederació tribal dels georgians formada cap al segle XI aC, i que s'estenia des d'Erzerum al sud fins a Djavakhètia al nord i el mar Negre al nord-oest.

Nou!!: Urartu і Deiaena · Veure més »

Deioces de Mèdia

Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.

Nou!!: Urartu і Deioces de Mèdia · Veure més »

Diaueqi

Diaueqi o Diaukhi fou el nom donat pels urartians a la regió del riu Kars, des de l'Araxes fins al llac Txaldir (anomenada Vanand pels armenis), sotmesa després del 800 aC per Urartu.

Nou!!: Urartu і Diaueqi · Veure més »

Districte de Baradust

El districte de Baradust és un districte kurd d'Iraq (prop de la frontera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh.

Nou!!: Urartu і Districte de Baradust · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Urartu і Diyarbakır · Veure més »

Elymais

Ellipi (clàssica Elymais) fou un regne a la frontera oriental d'Assíria, a l'est i sud-est del país de Bit Khamban (Bīt-Ḫamban a la part nord del Diyala) a la regió de Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).

Nou!!: Urartu і Elymais · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Urartu і Emirat de Manazkert · Veure més »

Erciş

Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.

Nou!!: Urartu і Erciş · Veure més »

Erevan

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Urartu і Erevan · Veure més »

Erimena

Erimena fou rei d'Urartu vers 675 a 670 aC.

Nou!!: Urartu і Erimena · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Urartu і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Etiuni

Etiuni fou el nom urartià d'una regió entre Ani i Erevan, a l'Araxes, al sud d'Eriaqi.

Nou!!: Urartu і Etiuni · Veure més »

Fortalesa Horom

La Fortalesa Horom o romanizat també com Orom o Horrom (en armeni: Էրեբունի) és una antiga fortificació de l'Edat de bronze a l'època del regne de Urartu, construïda sobre dos grans pujols al sud de la carretera principal i enfront de la presa i embassament de Kamut.

Nou!!: Urartu і Fortalesa Horom · Veure més »

Galeria Nacional d'Armènia

La Galeria Nacional d'Armènia és el principal museu d'Erevan, capital d'Armènia.

Nou!!: Urartu і Galeria Nacional d'Armènia · Veure més »

Garni

Mapa de Garni Garni fou un districte del Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Aliovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.

Nou!!: Urartu і Garni · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Urartu і Geòrgia · Veure més »

Gilzan

Gilzan fou un regne del nord-oest del llac Urmia, regió de Salman o de Zaravand, aliat de vegades a Urartu i de vegades sotmès a Assíria.

Nou!!: Urartu і Gilzan · Veure més »

Gumru

Gumru és una ciutat d'Armènia, la històrica «Koumari», anomenada posteriorment «Gyumri» (en armeni: Գյումրի), un nom que ja va portar durant la primera República Armènia.

Nou!!: Urartu і Gumru · Veure més »

Gurgum

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Gurgum (també apareix com a Gumgum o Gamgum) fou un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.

Nou!!: Urartu і Gurgum · Veure més »

Hayasa

Hayasa fou un regne situat a la regió al sud de Trebisonda, que alguns veuen com l'antecedent immediat d'Armènia (Hayastan).

Nou!!: Urartu і Hayasa · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Urartu і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Urartu і Història d'Artsakh · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un país a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Urartu і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Hnaberd

Hnaberd —Հնաբերդen en idioma armeni, també romanitzat com Khnaberd; anteriorment, Kyrkhdagirman i Kirkhdagirman- és una ciutat a la Província d'Aragadzotn d'Armènia.

Nou!!: Urartu і Hnaberd · Veure més »

Hurrites

Els hurrites foren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen vers el 2500 aC procedents probablement del Caucas.

Nou!!: Urartu і Hurrites · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Urartu і Imperi Mede · Veure més »

Isana

Isana fou una província d'Assíria de situació incerta.

Nou!!: Urartu і Isana · Veure més »

Ixpuini

Ixpuini fou rei d'Urartu del 828 aC al 805 aC.

Nou!!: Urartu і Ixpuini · Veure més »

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat d'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Nou!!: Urartu і Jiroft · Veure més »

Kakme

Kakme fou un regne probablement irànic del nord-oest de l'Iran a l'est o nord-est del regne de Manna, segurament a l'est del llac Urmia.

Nou!!: Urartu і Kakme · Veure més »

Kalde

* Kalde, caldeus de l'Iraq.

Nou!!: Urartu і Kalde · Veure més »

Kaldu

* Kaldu, nom antic dels caldeus de l'Iraq.

Nou!!: Urartu і Kaldu · Veure més »

Kammanu

Regnes neohitites al segle VIII aC Kammanu (Qamani) fou un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Kaska (Katak), sorgit al segle XII aC amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Urartu і Kammanu · Veure més »

Karmir Blur

Karmir Blur (en armeni: Կարմիր բլուր «Pujol Vermell»), és un pujol situat a l'oest d'Erevan en la riba esquerra del rio Hrazdan d'Armènia.

Nou!!: Urartu і Karmir Blur · Veure més »

Kashiari

Kashiari o Kashiyari fou el nom assiri d'un massís muntanyós volcànic, al nord-oest del naixement del Khabur i al nord-est del naixement del Balikh, al sud-oest de la moderna Diyarbekir.

Nou!!: Urartu і Kashiari · Veure més »

Katak

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kaska fou el territori tribal dels kashka que restaven a algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.

Nou!!: Urartu і Katak · Veure més »

Khaldi

Khaldi (Ḫaldi) fou una de les tres deïtats principals d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Khaldi · Veure més »

Khaldu

khaldu fou el nom donat als habitants originals d'Urartu una vegada la regió fou ocupada pels muskhi, origen dels moderns armenis, al segle VI aC.

Nou!!: Urartu і Khaldu · Veure més »

Khalpa

*Khalpa o Khalab, nom antic d'Alep.

Nou!!: Urartu і Khalpa · Veure més »

Khaté

Khaté o Khatini fou un regne que apareix amb relació a Urartu i que se suposa estava situat a la regió de l'Eufrates a l'est de Malatya.

Nou!!: Urartu і Khaté · Veure més »

Khilakku

Regnes neohittites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku fou un regne neohittita de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Urartu і Khilakku · Veure més »

Khubuixkia

Khubuixkia (o Ḫubuškia, Khubushkia) fou un regne vassall d'Urartu al curs superior del Gran Zab, a la zona que els armenis anomenaran després Petit Albag i és la moderna Çölemerik (Julamerk o Hakkari).

Nou!!: Urartu і Khubuixkia · Veure més »

Kirchu

Kirchu fou un país i un poble esmentat a les inscripcions assíries.

Nou!!: Urartu і Kirchu · Veure més »

Kummukh

estats neohitites al segle VIII aC Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) fou un antic regne a la regió de Commagena.

Nou!!: Urartu і Kummukh · Veure més »

Liquiuni

Liquiuni fou el nom donat pels urartians a una regió al sud de l'Araxes per la part d'Armavir.

Nou!!: Urartu і Liquiuni · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Bznuniats) és el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Urartu і Llac Van · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Urartu і Llança · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Urartu і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llista de castells d'Armènia

Llista de castells localitzats a la República d'Armènia.

Nou!!: Urartu і Llista de castells d'Armènia · Veure més »

Mahabad & Piranshahr

La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Urartu і Mahabad & Piranshahr · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Urartu і Malatya · Veure més »

Malazgirt

Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert) és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.

Nou!!: Urartu і Malazgirt · Veure més »

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Nou!!: Urartu і Manna · Veure més »

Marand

Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província d'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.

Nou!!: Urartu і Marand · Veure més »

Marca Aràbiga

La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.

Nou!!: Urartu і Marca Aràbiga · Veure més »

Menua

Nom de dos reis d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Menua · Veure més »

Menua I

Menua I fou rei d'Urartu del 805 aC al 785 aC.

Nou!!: Urartu і Menua I · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Urartu і Mitraisme · Veure més »

Muş

Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.

Nou!!: Urartu і Muş · Veure més »

Musri (desambiguació)

*Musri, nom genèric assiri de les terres frontereres entre Assíria i l'imperi Hitita al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Urartu і Musri (desambiguació) · Veure més »

Mutsatsir

Mutsatsir (Musasir) fou un regne fidel aliat i vassall d'Urartu que posseïa un santuari dedicat al rei Ardini al qual els reis d'Urartu, que tenien com a déu principal a Khaldi, tenien una gran devoció.

Nou!!: Urartu і Mutsatsir · Veure més »

Nabonassar

Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.

Nou!!: Urartu і Nabonassar · Veure més »

Nairi

Nairi fou un país situat entorn del llac Van que després forma el nucli del regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC estava governat per molts petits reis o prínceps.

Nou!!: Urartu і Nairi · Veure més »

Namri

Namri (Namar) fou un territori oriental d'Assíria.

Nou!!: Urartu і Namri · Veure més »

Nirbi

Nirbi (Terres Baixes, apareix a les inscripcions assíries com Nirbi, Nirbu i Nirbe, i com a Niriba a la inscripció d'Urartu) fou un territori esmentat a unes inscripcions assíries, que estava situat precisament a les terres baixes al sud d'Amedi fins a la muntanya Kashiari.

Nou!!: Urartu і Nirbi · Veure més »

Palu

Palu fou una ciutat i regió a la regió al nord de Suhma, i de la qual fou capital la ciutat.

Nou!!: Urartu і Palu · Veure més »

Parsua

Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.

Nou!!: Urartu і Parsua · Veure més »

Protoarmeni

El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni que ha estat reconstruïda pels lingüistes.

Nou!!: Urartu і Protoarmeni · Veure més »

Província d'Ardahan

La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.

Nou!!: Urartu і Província d'Ardahan · Veure més »

Província d'Iğdır

Iğdır és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Urartu і Província d'Iğdır · Veure més »

Província de Diyarbakır

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Nou!!: Urartu і Província de Diyarbakır · Veure més »

Província de Rize

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trabzon i Artvin.

Nou!!: Urartu і Província de Rize · Veure més »

Província de Tunceli

Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Urartu і Província de Tunceli · Veure més »

Província de Van

La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.

Nou!!: Urartu і Província de Van · Veure més »

Qiequni

Qiequni fou una regió al nord del llac Ixtamani que al segle VII aC va ser sotmesa per Urartu.

Nou!!: Urartu і Qiequni · Veure més »

Qurkhi

Monolit de Kurkh Qurkhi (Qurkh, Kurj, Kurkh, Kurkhi, Kirkhi o Kilkhi) fou un territori del nord de Mesopotàmia, a la zona del Tigris superior, que començava a uns km a l'est d'Amedi (Diyarbekir), a la zona de Tushan (al sud del Tigris) i seguia fins més enllà de Tuskha, la gran fortalesa assíria a la zona, potser fins al vessant septentrional de les muntanyes de Tur Abdin.

Nou!!: Urartu і Qurkhi · Veure més »

Religió hurrita

La religió hurrita fou una religió politeista practicada pels hurrites (nord de la Mesopotàmia).

Nou!!: Urartu і Religió hurrita · Veure més »

Reshtuni

Els Reshtuni foren una família de nakharars d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reshtuniq, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, la illa-fortalesa d'Althamar i la població de Thospia, antiga capital de la zona del llac Van; també dominaven el principat de Bznuniq, on s'havia extingit la branca principal de la dinastia i havien adquirit els seus dominis a la vora del llac.

Nou!!: Urartu і Reshtuni · Veure més »

Rusa I

Rusa I fou rei d'Urartu del 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II o bé era un usurpador.

Nou!!: Urartu і Rusa I · Veure més »

Rusa II

Rusa II fou rei d'Urartu de cap al 680 aC al 675 aC.

Nou!!: Urartu і Rusa II · Veure més »

Rusa III

Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins al 646 aC.

Nou!!: Urartu і Rusa III · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Urartu і Salmanassar III · Veure més »

Salmanassar IV

Salmanassar IV fou rei d'Assíria del 783 al 773 aC, fill i successor d'Adadnirari III.

Nou!!: Urartu і Salmanassar IV · Veure més »

Salmas

Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (en persa: سلماس; en àzeri سالماس) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Urartu і Salmas · Veure més »

Sangibirtu

Sangibirtu o Sangibuti fou un país del nord del llac Urmia que correspon a la regió de Khoy-Marand; estava sota dependència d'Urartu al.

Nou!!: Urartu і Sangibirtu · Veure més »

Sarab

Sarab (en, romanitzat com Sarāb) és una ciutat capital del comtat de Sarab, província d'Azerbaidjan Oriental, Iran.

Nou!!: Urartu і Sarab · Veure més »

Sardari Berd

Sardari Berd (en armeni:Սարդարի Բերդ, nom que alhora deriva del llenguatge pèrsicسردار un títol que s'utilitza per als líders polítics o militars i que significa «cap» i de Berd (en armeni  Բերդ) que significa «fortalesa». La fortalesa es troba a la dreta abans del cementiri de la localitat de Hoktember a la província de Armavir d'Armènia. En realitat s'associa històricament amb la ciutat de Armavir, que era coneguda abans de 1932 com Sardarabab o Sardarapat.

Nou!!: Urartu і Sardari Berd · Veure més »

Sarduri I

Sarduri I fou rei d'Urartu del 844 aC al 828 aC.

Nou!!: Urartu і Sarduri I · Veure més »

Sarduri II

Sarduri II fou rei d'Urartu del 753 aC al 735 aC.

Nou!!: Urartu і Sarduri II · Veure més »

Sarduri III

Sarduri III fou rei d'Urartu del 646 aC al 620 aC aproximadament.

Nou!!: Urartu і Sarduri III · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Urartu і Sargon II · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'Edat del ferro.

Nou!!: Urartu і Segle IX aC · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Urartu і Sennàquerib · Veure més »

Shivini

Shivini fou una deïtat solar del regne d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Shivini · Veure més »

Suhma

Suhma, de vegades apareix com Suhmi o Suhme, fou un regne a la regió d'Erzincan que va pertànyer a Urartu el segle VIII aC.

Nou!!: Urartu і Suhma · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Urartu і Tabal · Veure més »

Teglatfalassar I

Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.

Nou!!: Urartu і Teglatfalassar I · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC.

Nou!!: Urartu і Teglatfalassar III · Veure més »

Teisheba

Teisheba o Theispes de Kumenu fou el deu de la guerra d'Urartu i també la deessa de les turmentes i els trons.

Nou!!: Urartu і Teisheba · Veure més »

Teishebaini

Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).

Nou!!: Urartu і Teishebaini · Veure més »

Tercer Període Intermedi d'Egipte

Estàtua del tercer període intermedi. Louvre. El tercer període intermedi d'Egipte transcorregué aproximadament entre el 1070 i el 650 aC.

Nou!!: Urartu і Tercer Període Intermedi d'Egipte · Veure més »

Til Garimmu

Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.

Nou!!: Urartu і Til Garimmu · Veure més »

Tomba excavada a la roca

Tombes excavades a la roca a Matala (Creta). Una tomba excavada a la roca, també anomenada sovint tomba rupestre, habitualment consisteix en una cova creada artificialment i pensada per a ser emprada com a tomba.

Nou!!: Urartu і Tomba excavada a la roca · Veure més »

Tuixpa

Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).

Nou!!: Urartu і Tuixpa · Veure més »

Tuliqu

Tuliqu fou una regió del sud-oest del llac Sevan conquerida pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi.

Nou!!: Urartu і Tuliqu · Veure més »

Uishdish

Uishdish o Umildish fou una província de Manna, i el nom assiri del modern Azerbaidjan (territori entre Tabriz i Maragha).

Nou!!: Urartu і Uishdish · Veure més »

Ukki

Ukki és el nom urartià o assiri d'un regne a les fonts del Khabur oriental també esmentat com Ukkai, que cap al 700 aC era vassall assiri, i a causa de l'activitat militar del rei Argisti II (713 aC-680 aC) es va sotmetre a Urartu.

Nou!!: Urartu і Ukki · Veure més »

Uliquqi

Uliquqi fou una regió de l'oest del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Murinu.

Nou!!: Urartu і Uliquqi · Veure més »

Ulliba

Ulliba fou el nom urartià d'una regió situada segons René Grousset a l'oest d'Alzini, a la regió de les fonts del riu Batman, regió després anomenada Sasun.

Nou!!: Urartu і Ulliba · Veure més »

Unitats de mesura de Mesopotàmia

Metrologia sumèria Les unitats de mesura de Mesopotàmia es van originar en les poc organitzades ciutats estat de les primeres dinasties de Sumer.

Nou!!: Urartu і Unitats de mesura de Mesopotàmia · Veure més »

Urartià

LUrartià, vannic, i (a la literatura antiga) caldeu (khaldu, or khalde) són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Urartu і Urartià · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Urartu і Urartu · Veure més »

Urmeniuqini

Urmeniuqini fou el nom de la regió del Taron oriental o Mush, al nord-est del llac Van en temps del regne d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Urmeniuqini · Veure més »

Urmia (regió)

La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.

Nou!!: Urartu і Urmia (regió) · Veure més »

Ushnu

Ushnu (moderna Oshnavieh, persa: اشنويه; kurd:'اشنۆ'شنۆ'شنه‌; també apareix transcrit el nom com Oshnavīyeh, Ashnooyeh, Oshnovīeh, Oshnovīyeh i Ushnūīyeh, però és més coneguda pel seu nom històric d'Ushnū que donava nom a tota la comarca, també transcrit com Ishnuh i Ushnuya) és una ciutat de l'Iran a la província (ustan) de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Urartu і Ushnu · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Urartu і Van · Veure més »

Xamxi-Adad V

Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.

Nou!!: Urartu і Xamxi-Adad V · Veure més »

Xupria

Xupria o Shubria fou un regne que es disputaren Assíria i Urartu, al sud-est de Palu i a l'oest del llac Van.

Nou!!: Urartu і Xupria · Veure més »

Zamua

Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.

Nou!!: Urartu і Zamua · Veure més »

Zikirtu

Zikurti, Zikirti, Zikirtu, Zikirta, Zekertu) fou un antic regne al nord de les muntanyes Zagros a l'est del regne de Manna. Correspon a les modernes comarques de Takab i Sanandaj al nord-oest de l'Iran. Els zikurtis són identificats amb els iranians sagartis o sagartians (asagartiya, antic persa aš-ša-kar-ti-ia, assiri kur-a-ga-ar-ta-a-a, grec Σαγαρτιοι) esmentats per Heròdot i als que es creu que després del 612 aC els medes els van cedir el districte d'Arbela en premi a la seva ajuda en la conquesta de Nínive.

Nou!!: Urartu і Zikirtu · Veure més »

Redirigeix aquí:

Biaini, Regne d'Urartu, Urartians.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »