Obrir a Google MapsTaula de continguts
201 les relacions: Abekhiank, Adadnirari III, Aixurnirari V, Alejandro Núñez Alonso, Altıntepe, Altxe, Alzi, Andia, Ani, Apadana, Arame, Aramili, Aratta, Araxa, Arbre de la vida (mitema), Argishtikhinili, Argisti I, Argisti II, Arguqiu, Armavir (ciutat antiga), Arpad, Arquitectura armènia, Arslantepe, Artanudji, Artàxides, Artsakh, Artvin, Arzashku, Ashur-Dayan, Assarhaddon, Assíria, Assentaments antics a Turquia, Assurbanipal, Şavşat, Àzeris iranians, Başkale, Bit Agusi, Bit-Burutash, Braçalet de l'Oxus, Caldea, Calomyscus urartensis, Carro de guerra, Castell d'Erebuni, Cavall de guerra, Còlquida, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Commagena, Darios el Gran, Dayi, ... Ampliar l'índex (151 més) »
Abekhiank
Abekhiank era una regió d'Armènia a la província del Airarat, que va ser feu de la família de nakharark anomenada Abekhian.
Veure Urartu і Abekhiank
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Veure Urartu і Adadnirari III
Aixurnirari V
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC.
Veure Urartu і Aixurnirari V
Alejandro Núñez Alonso
fou un novel·lista, periodista i guionista de cinema espanyol, conegut sobretot per les seves novel·les històriques sobre Benasur i Semíramis.
Veure Urartu і Alejandro Núñez Alonso
Altıntepe
Altintepe és un jaciment arqueològic de Turquia, corresponent a una població d'Urartu, al districte d'Üzümlü, a la província d'Erzincan a Turquia, a 16 km d'Erzincan, en la carretera a Erzurum.
Veure Urartu і Altıntepe
Altxe
Altxe, Alshe o Alše era un regne pre-armeni situat a l'oest del llac Van.
Veure Urartu і Altxe
Alzi
Alzi fou una regió entre Amida (Diyarbekir) i Kharpurt) denominada pels urartians i assiris. Els assiris esmenten un país de nom Alzi al que van fer una primera incursió en temps de Tukultininurta I (vers 1235-1196 aC) i dels texts assiris resulta que estava situat entre Munnu i Madani (probablement el mateix territori que apareix sota Assurnasirpal II com Madni).
Veure Urartu і Alzi
Andia
Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.
Veure Urartu і Andia
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Urartu і Ani
Apadana
Imatge de l'apadana del palau de Persèpolis. Una apadana (آپادانا en persa) era una sala hipòstila d'audiències en els palaus dels antics reis perses.
Veure Urartu і Apadana
Arame
Arame (a les fonts assíries se l'anomena Arramu) va ser el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).
Veure Urartu і Arame
Aramili
Aramili fou una província del regne d'Urartu.
Veure Urartu і Aramili
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Veure Urartu і Aratta
Araxa
Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia.
Veure Urartu і Araxa
Arbre de la vida (mitema)
La dea sumèria Ninhursag amb l'esperit del bosc al costat de l'arbre de la vida. Relleu de Susa Larbre de la vida és un mitema per a explicar la unitat de tota la vida.
Veure Urartu і Arbre de la vida (mitema)
Argishtikhinili
Argishtikhinili (en urartià: ar-gi-iš-tu-ḫi-ni-li; en armeni:Արգիշտիխինիլի) va ser una ciutat en l'antic regne d'Urartu, establerta durant l'expansió dels urartianos en Transcaucàsia sota el seu rei Argisti I, i nomenada en el seu honor.
Veure Urartu і Argishtikhinili
Argisti I
Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.
Veure Urartu і Argisti I
Argisti II
Argisti II va ser rei d'Urartu de l'any 713 aC al 680 aC.
Veure Urartu і Argisti II
Arguqiu
Arguqiu fou una regió del sud-est del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu, Sarduri II (753 aC-735 aC), quan n'era rei Zagalu.
Veure Urartu і Arguqiu
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Urartu і Armavir (ciutat antiga)
Arpad
Arpad va ser una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.
Veure Urartu і Arpad
Arquitectura armènia
Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.
Veure Urartu і Arquitectura armènia
Arslantepe
Arslantepe és un petit poble de Turquia, a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hitita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.
Veure Urartu і Arslantepe
Artanudji
Artanuji o Artanudji és el nom georgià de la població d'Ardanuç a Turquia.
Veure Urartu і Artanudji
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Veure Urartu і Artàxides
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Veure Urartu і Artsakh
Artvin
Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.
Veure Urartu і Artvin
Arzashku
Arzashku o Arzascunu fou una ciutat d'Urartu de situació incerta, que correspondria probablement a Malazgird o Manzikert, al sud del riu Murad Su en direcció cap al llac Van.
Veure Urartu і Arzashku
Ashur-Dayan
Ashur-Dayan fou tartan o comandant en cap de l'exèrcit d'Assíria sota Salmanassar III (859-824 aC).
Veure Urartu і Ashur-Dayan
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Urartu і Assarhaddon
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Urartu і Assíria
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Veure Urartu і Assentaments antics a Turquia
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Urartu і Assurbanipal
Şavşat
Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Xavxeti) és un poble i districte de la Província d'Artvin, vora el mar Negre, al nord-est de Turquia.
Veure Urartu і Şavşat
Àzeris iranians
Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.
Veure Urartu і Àzeris iranians
Başkale
Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.
Veure Urartu і Başkale
Bit Agusi
- Bit Agusi o Akhan o Yakhan va ser un regne establert pels arameus al o IX aC a les ciutats d'Arpad i Napiqu.
Veure Urartu і Bit Agusi
Bit-Burutash
Bit Burutash o Bit Purutash fou un territori d'Anatòlia, probablement a la regió de Kayseri, que existia al.
Veure Urartu і Bit-Burutash
Braçalet de l'Oxus
Antic braçalet, període Aquemènida, 500 aC. El Braçalet de l'Oxus, que forma part del conegut com Tresor de l'Oxus, és una braçalet d'or que data de l'any 500 aC., en època de la dinastia Aquemènida fundada per Cir II el Gran, que va dominar Pèrsia i gran part de Mesopotàmia des de l'any 550 aC.
Veure Urartu і Braçalet de l'Oxus
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Veure Urartu і Caldea
Calomyscus urartensis
Calomyscus urartensis és una espècie de rosegador de la família dels calomíscids.
Veure Urartu і Calomyscus urartensis
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Veure Urartu і Carro de guerra
Castell d'Erebuni
El castell de Erebuni o fortalesa de Erebuni (en armeni: Էրեբունի) conegut també com a Arin Berd és un castell urartu situat a la ciutat d'Erevan, Armènia.
Veure Urartu і Castell d'Erebuni
Cavall de guerra
L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.
Veure Urartu і Cavall de guerra
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Urartu і Còlquida
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Veure Urartu і Ciaxares de Mèdia
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Veure Urartu і Cimmeris
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Urartu і Commagena
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Urartu і Darios el Gran
Dayi
Dayi o Daiye fou un principat al sud d'Urartu, a l'est de les muntanyes Nipur (Herakul Dağ) al sud del llac Van.
Veure Urartu і Dayi
Dècada del 780 aC
La dècada del 780 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 789 aC fins al 31 de desembre del 780 aC.
Veure Urartu і Dècada del 780 aC
Dècada del 860 aC
La dècada del 860 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 869 aC fins al 31 de desembre del 860 aC.
Veure Urartu і Dècada del 860 aC
Deiaena
Deiaena (en georgià დიაოხი) i més tard a les fonts d'Urartu Diaueḫe era una confederació de tribus i regnes dels georgians formada cap al, i que s'estenia des d'Erzerum al sud fins a Djavakhètia al nord i el mar Negre al nord-oest.
Veure Urartu і Deiaena
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Veure Urartu і Deioces de Mèdia
Diaueqi
Diaueqi o Diaukhi fou el nom donat pels urartians a la regió del riu Kars, des de l'Araxes fins al llac Txaldir (anomenada Vanand pels armenis), sotmesa després del 800 aC per Urartu.
Veure Urartu і Diaueqi
Districte de Baradust
El districte de Baradust és un districte kurd d'Iraq (prop de la frontera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh.
Veure Urartu і Districte de Baradust
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Urartu і Diyarbakır
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Urartu і Emirat de Manazkert
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Veure Urartu і Erciş
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Urartu і Erevan
Erimena
Erimena va ser rei d'Urartu segurament entre els anys 625 aC i 605 aC.
Veure Urartu і Erimena
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Urartu і Escriptura cuneïforme
Etiuni
Etiuni fou el nom urartià d'una regió entre Ani i Erevan, a l'Araxes, al sud d'Eriaqi.
Veure Urartu і Etiuni
Fortalesa Horom
La Fortalesa Horom o romanizat també com Orom o Horrom (en armeni: Էրեբունի) és una antiga fortificació de l'edat del bronze a l'època del regne de Urartu, construïda sobre dos grans pujols al sud de la carretera principal i enfront de la presa i embassament de Kamut.
Veure Urartu і Fortalesa Horom
Galeria Nacional d'Armènia
La Galeria Nacional d'Armènia és el principal museu d'Erevan, capital d'Armènia.
Veure Urartu і Galeria Nacional d'Armènia
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Veure Urartu і Garni
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Urartu і Geòrgia
Gilzan
Gilzan fou un regne del nord-oest del llac Urmia, regió de Salman o de Zaravand, aliat de vegades a Urartu i de vegades sotmès a Assíria.
Veure Urartu і Gilzan
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Veure Urartu і Gurgum
Gyumri
Gyumri és una ciutat d'Armènia, la històrica «Koumari», anomenada posteriorment «Gyumri» (en armeni: Գյումրի, Guiümri), un nom que ja va portar durant la primera República Armènia.
Veure Urartu і Gyumri
Hayasa
Hayasa era un regne situat a la regió de l'Altiplà d'Armènia, al sud de Trebisonda, que alguns veuen com l'antecedent immediat d'Armènia (Hayastan).
Veure Urartu і Hayasa
Hipòtesi dels kurgans
Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.
Veure Urartu і Hipòtesi dels kurgans
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Urartu і Història d'Armènia
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Veure Urartu і Història d'Artsakh
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Urartu і Història de l'Azerbaidjan
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Urartu і Història de Mesopotàmia
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Urartu і Història dels kurds
Hnaberd
Hnaberd —Հնաբերդen en idioma armeni, també romanitzat com Khnaberd; anteriorment, Kyrkhdagirman i Kirkhdagirman- és una ciutat a la Província d'Aragadzotn d'Armènia.
Veure Urartu і Hnaberd
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Veure Urartu і Hurrites
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Urartu і Imperi Mede
Iosif Orbeli
va ser un orientalista i acadèmic soviètic que es va especialitzar en la història medieval de Transcaucàsia i va ser director del museu de l'Hermitage de Leningrad des de 1934 fins a 1951.
Veure Urartu і Iosif Orbeli
Isana
Isana fou una província d'Assíria de situació incerta.
Veure Urartu і Isana
Ixpuini
Ixpuini va ser rei d'Urartu (actualment a Armènia) de l'any 824 aC al 806 aC aproximadament.
Veure Urartu і Ixpuini
Jiroft
Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.
Veure Urartu і Jiroft
Kakme
Kakme fou un regne probablement irànic del nord-oest de l'Iran a l'est o nord-est del regne de Manna, segurament a l'est del llac Urmia.
Veure Urartu і Kakme
Kalde
* Kalde, caldeus de l'Iraq.
Veure Urartu і Kalde
Kaldu
* Kaldu, nom antic dels caldeus de l'Iraq.
Veure Urartu і Kaldu
Kammanu
- Kammanu va ser un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Katak, sorgit al amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.
Veure Urartu і Kammanu
Karmir Blur
Karmir Blur (en armeni: Կարմիր բլուր «Pujol Vermell»), és un pujol situat a l'oest d'Erevan en la riba esquerra del rio Hrazdan d'Armènia.
Veure Urartu і Karmir Blur
Kashiari
Kashiari o Kashiyari fou el nom assiri d'un massís muntanyós volcànic, al nord-oest del naixement del Khabur i al nord-est del naixement del Balikh, al sud-oest de la moderna Diyarbekir.
Veure Urartu і Kashiari
Katak
Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kasku va ser un poderós estat arameu situat en algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.
Veure Urartu і Katak
Kauri
Kauri fou el nom que els urartians donaren a la regió de Gaurek, entre Kharpurt i Malatya, a la Sofena, a l'est de Xupa.
Veure Urartu і Kauri
Kauri (desambiguació)
* Agathis australis, un arbre de Nova Zelanda.
Veure Urartu і Kauri (desambiguació)
Khaldi
Khaldi (Ḫaldi) fou una de les tres deïtats principals d'Urartu.
Veure Urartu і Khaldi
Khaldu
khaldu fou el nom donat als habitants originals d'Urartu una vegada la regió fou ocupada pels muskhi, origen dels moderns armenis, al.
Veure Urartu і Khaldu
Khalpa
* Khalpa o Khalab, nom antic d'Alep.
Veure Urartu і Khalpa
Khaté
Khaté o Khatini fou un regne que apareix amb relació a Urartu i que se suposa estava situat a la regió de l'Eufrates a l'est de Malatya.
Veure Urartu і Khaté
Khilakku
Regnes neohitites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku va ser un regne neohitita situat a les muntanyes del Taure.
Veure Urartu і Khilakku
Khubuixkia
Khubuixkia (o Ḫubuškia, Khubushkia) fou un regne vassall d'Urartu al curs superior del Gran Zab, a la zona que els armenis anomenaran després Petit Albag i és la moderna Çölemerik (Julamerk o Hakkari).
Veure Urartu і Khubuixkia
Kirchu
Kirchu fou un país i un poble esmentat a les inscripcions assíries.
Veure Urartu і Kirchu
Kul Tepe Jolfa
Kul Tepe Jolfa (Gargar Tepesi o Kul Tapeh) és un antic jaciment arqueològic al comtat de Jolfa (شهرستان جلفا) (Iran), situat a la ciutat de Hadishahr (هاديشهر) a uns 10 km al sud del riu Araxes.
Veure Urartu і Kul Tepe Jolfa
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Veure Urartu і Kummukh
Liquiuni
Liquiuni fou el nom donat pels urartians a una regió al sud de l'Araxes per la part d'Armavir.
Veure Urartu і Liquiuni
Llac Çıldır
Çıldır Gölü ("Llac Çıldır") és un llac de l'est Turquia a la província d'Ardahan, prop de les fronteres d'Armènia i Geòrgia.
Veure Urartu і Llac Çıldır
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Urartu і Llac Urmia
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Urartu і Llac Van
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Veure Urartu і Llança
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Urartu і Llengües indoeuropees
Llista de castells d'Armènia
Llista de castells localitzats a la República d'Armènia.
Veure Urartu і Llista de castells d'Armènia
Llista de muntanyes de Venus
Aquesta és una llista de muntanyes (en llatí montes en plural, mons en singular) del planeta Venus.
Veure Urartu і Llista de muntanyes de Venus
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Urartu і Mahabad
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Urartu і Malatya
Manavazian
Els Manavazian o Manavaz (en armeni Մանավազյան) van ser una família de nakharark d'Armènia que va governar a Malazgird, una ciutat fortalesa també coneguda com a Manazkert o Manawazkert, a l'alta vall de l'Arsànies al nord dels dominis dels Bznuni i a l'est dels dominis dels Apahuni.
Veure Urartu і Manavazian
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Veure Urartu і Manazkert
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Veure Urartu і Manna
Mapa babilònic del món
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al.
Veure Urartu і Mapa babilònic del món
Maqaltu
Maqaltu o Maqaltuni fou el nom que donaren els urartians a una ciutat situada al sud-oest del llac Txaldir, sotmesa pel rei Sarduri II (r. 753-735 aC).
Veure Urartu і Maqaltu
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Veure Urartu і Marand
Marca Aràbiga
La Marca Aràbiga fou una marca fronterera al sud del regne d'Armènia, a l'est de la Marca Siriana (Marca de Sofene o Armènia Sofene) i a l'oest de la Marca de Nova Siracene o Marca Mèdia.
Veure Urartu і Marca Aràbiga
Menua
Nom de dos reis d'Urartu.
Veure Urartu і Menua
Menua I
Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.
Veure Urartu і Menua I
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Urartu і Mitraisme
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Veure Urartu і Muş
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Veure Urartu і Murat Suyu
Museu Simon Janashia de Geòrgia
El Museu Simon Janashia de Geòrgia (en georgià: სიმონ ჯანაშიას სახელობის საქართველოს მუზეუმი), abans conegut com a Museu Estatal d'Història de Geòrgia, és un dels principals museus d'història de Tbilissi, Geòrgia, que exhibeix les principals troballes arqueològiques del país.
Veure Urartu і Museu Simon Janashia de Geòrgia
Musri
Musri (en assiri Mu-us-ri), o Muzri va ser un regne neohitita i després territori d'Assíria, de situació discutida.
Veure Urartu і Musri
Musri (desambiguació)
* Musri, nom genèric assiri de les terres frontereres entre Assíria i l'imperi Hitita al segon mil·lenni aC.
Veure Urartu і Musri (desambiguació)
Mutsatsir
Mutsatsir (Musasir) fou un regne fidel aliat i vassall d'Urartu que posseïa un santuari dedicat al rei Ardini al qual els reis d'Urartu, que tenien com a déu principal a Khaldi, tenien una gran devoció.
Veure Urartu і Mutsatsir
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Veure Urartu і Nabonassar
Nairi
Nairi era un país situat entorn del llac Van que va formar el nucli del que després seria el regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC era una confederació governada per molts petits reis o prínceps.
Veure Urartu і Nairi
Namri
Namri (Namar) fou un territori oriental d'Assíria.
Veure Urartu і Namri
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Urartu і Nínive
Nirbi
Nirbi (Terres Baixes, apareix a les inscripcions assíries com Nirbi, Nirbu i Nirbe, i com a Niriba a la inscripció d'Urartu) fou un territori esmentat a unes inscripcions assíries, que estava situat precisament a les terres baixes al sud d'Amedi fins a la muntanya Kashiari.
Veure Urartu і Nirbi
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I.
Veure Urartu і Oròntida
Orduniq
L Orduniq era la comarca occidental del districte de Bassèn a la província d'Airarat.
Veure Urartu і Orduniq
Palu
Palu fou una ciutat i regió a la regió al nord de Suhma, i de la qual fou capital la ciutat.
Veure Urartu і Palu
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Veure Urartu і Parsua
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Veure Urartu і Període assiri mitjà
Protoarmeni
El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni, que ha estat reconstruïda pels lingüistes.
Veure Urartu і Protoarmeni
Província d'Ararat
Ararat és una de les deu províncies (marz) d'Armènia.
Veure Urartu і Província d'Ararat
Província d'Ardahan
La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.
Veure Urartu і Província d'Ardahan
Província de Diyarbakır
Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.
Veure Urartu і Província de Diyarbakır
Província de Rize
Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.
Veure Urartu і Província de Rize
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.
Veure Urartu і Província de Tsolakert
Província de Tunceli
Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Urartu і Província de Tunceli
Província de Van
La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.
Veure Urartu і Província de Van
Qurkhi
Monolit de Kurkh Qurkhi (Qurkh, Kurj, Kurkh, Kurkhi, Kirkhi o Kilkhi) fou un territori del nord de Mesopotàmia, a la zona del Tigris superior, que començava a uns quilòmetres a l'est d'Amedi (Diyarbekir), a la zona de Tushan (al sud del Tigris) i seguia fins més enllà de Tuskha, la gran fortalesa assíria a la zona, potser fins al vessant septentrional de les muntanyes de Tur Abdin.
Veure Urartu і Qurkhi
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Urartu і Regne d'Armènia (antiguitat)
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Urartu і Reixtuní
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Veure Urartu і Reixtunik
Religió d'Urartu
La religió o mitologia d'Urartu és el sistema de creences adoptat per l'antic regne d'Àsia occidental que hi havia entre els s. VIII i VI ae a l'Altiplà Armeni.
Veure Urartu і Religió d'Urartu
Religió hurrita
La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia.
Veure Urartu і Religió hurrita
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Veure Urartu і Rusa I
Rusa II
Rusa II fou rei d'Urartu de cap al 680 aC al 675 aC.
Veure Urartu і Rusa II
Rusa III
Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins al 646 aC.
Veure Urartu і Rusa III
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Veure Urartu і Salmanassar III
Salmanassar IV
Salmanassar IV o Salmānu-ašarēd IV va ser rei d'Assíria del 783 al 773 aC.
Veure Urartu і Salmanassar IV
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Urartu і Salmas
Sangibirtu
Sangibirtu o Sangibuti fou un país del nord del llac Urmia que correspon a la regió de Khoy-Marand; estava sota dependència d'Urartu al.
Veure Urartu і Sangibirtu
Sarab
Sarab (en, romanitzat com Sarāb) és una ciutat capital del comtat de Sarab, província d'Azerbaidjan Oriental, Iran.
Veure Urartu і Sarab
Sardari Berd
Sardari Berd (en armeni:Սարդարի Բերդ, nom que alhora deriva del llenguatge pèrsicسردار un títol que s'utilitza per als líders polítics o militars i que significa «cap» i de Berd (en armeni Բերդ) que significa «fortalesa».
Veure Urartu і Sardari Berd
Sarduri I
Sarduri I va ser rei d'Urartu de l'any 844 aC al 828 aC.
Veure Urartu і Sarduri I
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Veure Urartu і Sarduri II
Sarduri III
Sarduri III va ser rei d'Urartu de l'any 646 aC al 620 aC aproximadament.
Veure Urartu і Sarduri III
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Urartu і Sargon II
Segle IX aC
El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.
Veure Urartu і Segle IX aC
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Veure Urartu і Sennàquerib
Shivini
Shivini fou una deïtat solar del regne d'Urartu.
Veure Urartu і Shivini
Suhma
Suhma, de vegades apareix com Suhmi o Suhme, fou un regne a la regió d'Erzincan que va pertànyer a Urartu el segle VIII aC.
Veure Urartu і Suhma
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Veure Urartu і Tabal
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Veure Urartu і Teglatfalassar I
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Urartu і Teglatfalassar III
Teisheba
Teisheba o Theispes de Kumenu fou el deu de la guerra d'Urartu i també la deessa de les turmentes i els trons.
Veure Urartu і Teisheba
Teishebaini
Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).
Veure Urartu і Teishebaini
Tercer Període Intermedi d'Egipte
Estàtua del tercer període intermedi. Louvre. El tercer període intermedi d'Egipte transcorregué aproximadament entre el 1070 i el 650 aC.
Veure Urartu і Tercer Període Intermedi d'Egipte
Til Garimmu
Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.
Veure Urartu і Til Garimmu
Tomba excavada a la roca
Tombes excavades a la roca a Matala (Creta). Una tomba excavada a la roca, també anomenada sovint tomba rupestre, habitualment consisteix en una cova creada artificialment i pensada per a ser emprada com a tomba.
Veure Urartu і Tomba excavada a la roca
Tresor de Ziwiyeh
Ríton d'or en forma de cap de moltó, Museu Reza Abbasi, Teheran Vas d'ànec, Museu del Louvre El tresor de Ziwiyeh és un aplec d'objectes elaborats en or, argent i ivori, que inclou també algunes peces del Loristan; fou descobert a la riba sud del llac Urmia a Ziwiyeh, província del Kurdistan, Iran, al 1947.
Veure Urartu і Tresor de Ziwiyeh
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Veure Urartu і Tuixpa
Tulikhu
Tulikhu o Tuli fou una regió del sud-oest del llac Sevan que fou derrotada militarment pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi.
Veure Urartu і Tulikhu
Tumeshki
Tumeshki fou el nom que els urartians donaren a una regió que podria ser Tomisa, al tomb que fa l'Eufrates a l'est de Malatya.
Veure Urartu і Tumeshki
Uelikuḫi
Uelikuḫi, Velikuḫi, Uelikuni o Welikuhi fou una regió propera a l'extrem meridional del Llac Sevan conquerida pel rei d'Urartu Sarduri II (753-735 aC) quan n'era rei Murinu.
Veure Urartu і Uelikuḫi
Uishdish
Uishdish o Umildish fou una província de Manna, i el nom assiri del modern Azerbaidjan (territori entre Tabriz i Maragha).
Veure Urartu і Uishdish
Ukki
Ukki és el nom urartià o assiri d'un regne a les fonts del Khabur oriental també esmentat com Ukkai, que cap al 700 aC era vassall assiri, i a causa de l'activitat militar del rei Argisti II (713 aC-680 aC) es va sotmetre a Urartu.
Veure Urartu і Ukki
Ulliba
Ulliba fou el nom urartià d'una regió situada segons René Grousset a l'oest d'Alzini, a la regió de les fonts del riu Batman, regió després anomenada Sassun.
Veure Urartu і Ulliba
Unitats de mesura de Mesopotàmia
Metrologia sumèria Les unitats de mesura de Mesopotàmia es van originar en les poc organitzades ciutats estat de les primeres dinasties de Sumer.
Veure Urartu і Unitats de mesura de Mesopotàmia
Uplistsikhe
Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilissi.
Veure Urartu і Uplistsikhe
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Urartu і Urartià
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Urartu і Urartu
Urmeniuqini
Urmeniuqini fou el nom de la regió del Taron oriental o Muş, al nord-est del llac Van, en temps del regne d'Urartu.
Veure Urartu і Urmeniuqini
Urmia (regió)
La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.
Veure Urartu і Urmia (regió)
Ushnu
Ushnu, moderna Oshnavieh (també apareix transcrit el nom com Oshnavīyeh, Ashnooyeh, Oshnovīeh, Oshnovīyeh i Ushnūīyeh, però és més coneguda pel seu nom històric d'Ushnū que donava nom a tota la comarca, també transcrit com Ishnuh i Ushnuya) és una ciutat de l'Iran a la província (ustan) de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Urartu і Ushnu
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Veure Urartu і Van
Varajnuní
El Varajnuní (en armeni Վարաժնունի) van ser una gran família de nakharark (nobles) d'Armènia amb diverses branques i feus hereditari al Airarat, a la província del Tauruberan i més tard a Vaspurakan.
Veure Urartu і Varajnuní
Vorduní
Els Vorduní o també Orduní (armeni: Որդունիներ, Vorduniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a les comarques anomenades Orduniq al Bassèn (Airarat) i a la província de Vaspurakan.
Veure Urartu і Vorduní
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Veure Urartu і Xamxi-Adad V
Xupa
Xupa (Shupa) és el nom que els urartians i assiris donaren a la regió al nord del Inziti i/o Alzi, més tard anomenada Dzophq o Armènia Sofene.
Veure Urartu і Xupa
Xupria
Xupria o Shubria fou un regne que es disputaren Assíria i Urartu, al sud-est de Palu i a l'oest del llac Van.
Veure Urartu і Xupria
Zamua
Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.
Veure Urartu і Zamua
Zarehavanian
Els Zarehavanian o Zarevanian van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a la comarca del Zarehavan (Zarevan) i a Her, a l'oest del Llac Urmia.
Veure Urartu і Zarehavanian
Zikirtu
Zikurti, Zikirti, Zikirtu, Zikirta, Zekertu) fou un antic regne al nord de les muntanyes Zagros a l'est del regne de Manna. Correspon a les modernes comarques de Takab i Sanandaj al nord-oest de l'Iran. Els zikurtis són identificats amb els iranians sagartis o sagartians (asagartiya, antic persa aš-ša-kar-ti-ia, assiri kur-a-ga-ar-ta-a-a, grec Σαγαρτιοι) esmentats per Heròdot i als que es creu que després del 612 aC els medes els van cedir el districte d'Arbela en premi a la seva ajuda en la conquesta de Nínive.
Veure Urartu і Zikirtu
També conegut com Biaini, Qiequni, Regne d'Urartu, Urartians.
, Dècada del 780 aC, Dècada del 860 aC, Deiaena, Deioces de Mèdia, Diaueqi, Districte de Baradust, Diyarbakır, Emirat de Manazkert, Erciş, Erevan, Erimena, Escriptura cuneïforme, Etiuni, Fortalesa Horom, Galeria Nacional d'Armènia, Garni, Geòrgia, Gilzan, Gurgum, Gyumri, Hayasa, Hipòtesi dels kurgans, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història de l'Azerbaidjan, Història de Mesopotàmia, Història dels kurds, Hnaberd, Hurrites, Imperi Mede, Iosif Orbeli, Isana, Ixpuini, Jiroft, Kakme, Kalde, Kaldu, Kammanu, Karmir Blur, Kashiari, Katak, Kauri, Kauri (desambiguació), Khaldi, Khaldu, Khalpa, Khaté, Khilakku, Khubuixkia, Kirchu, Kul Tepe Jolfa, Kummukh, Liquiuni, Llac Çıldır, Llac Urmia, Llac Van, Llança, Llengües indoeuropees, Llista de castells d'Armènia, Llista de muntanyes de Venus, Mahabad, Malatya, Manavazian, Manazkert, Manna, Mapa babilònic del món, Maqaltu, Marand, Marca Aràbiga, Menua, Menua I, Mitraisme, Muş, Murat Suyu, Museu Simon Janashia de Geòrgia, Musri, Musri (desambiguació), Mutsatsir, Nabonassar, Nairi, Namri, Nínive, Nirbi, Oròntida, Orduniq, Palu, Parsua, Període assiri mitjà, Protoarmeni, Província d'Ararat, Província d'Ardahan, Província de Diyarbakır, Província de Rize, Província de Tsolakert, Província de Tunceli, Província de Van, Qurkhi, Regne d'Armènia (antiguitat), Reixtuní, Reixtunik, Religió d'Urartu, Religió hurrita, Rusa I, Rusa II, Rusa III, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmas, Sangibirtu, Sarab, Sardari Berd, Sarduri I, Sarduri II, Sarduri III, Sargon II, Segle IX aC, Sennàquerib, Shivini, Suhma, Tabal, Teglatfalassar I, Teglatfalassar III, Teisheba, Teishebaini, Tercer Període Intermedi d'Egipte, Til Garimmu, Tomba excavada a la roca, Tresor de Ziwiyeh, Tuixpa, Tulikhu, Tumeshki, Uelikuḫi, Uishdish, Ukki, Ulliba, Unitats de mesura de Mesopotàmia, Uplistsikhe, Urartià, Urartu, Urmeniuqini, Urmia (regió), Ushnu, Van, Varajnuní, Vorduní, Xamxi-Adad V, Xupa, Xupria, Zamua, Zarehavanian, Zikirtu.