Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Accensus, Anàglifs de Trajà, Aparitors, Bel·lí, Carnifex, Cartal (comandant), Censor romà, Comicis romans, Cuirassat Littorio, Cultura de l'antiga Roma, Decúria, Decemvir, Delmació, Destral, Dret romà, Emblema d'Itàlia, Emblema nacional de França, Emperador romà, Espàrtac, Fàbia Major, Feix romà, Gai Semproni Grac, Gladiador, Governador romà, Guàrdia de corps, Institucions polítiques de Roma, Italia turrita, La clemenza di Tito, Legat (antiga Roma), Leges regiae, Luci Canini Gal (tribú), Luci Licini Lucul (pretor 67 aC), Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC), Luci Virgini, Monument de Filopap, Munaci Flac, Necròpoli de l'Esquilí, Opera Nazionale Balilla, Plaetoria de jure dicundo, Pomerium, Pomponi (polític), Prefecte de l'aigua, Pretor, Primera batalla de Càpua, Promagistrat, Provocatio ad populum, Publi Varini Glaber, Quint Fabi Màxim Berrugós, Regne Romà, Salvi Trifó, ..., Tribú de la plebs, Vèl·lia Spurinna, Veios, Venuleu (militar), Vetulònia, Virgínia (filla de Luci Virgini), Voleró Publili. Ampliar l'índex (7 més) »
Accensus
Accensus (en llatí plural accensi) paraula que segons Marc Terenci Varró venia del verb accenseo ('sumar', 'afegir') era un ofici públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Lictor і Accensus · Veure més »
Anàglifs de Trajà
Els Anàglifs de Trajà o Plúteus de Trajà (en llatí, Plutei Traiani) són uns plafons de marbre tallats amb baixos relleus que daten de principis del s. II.
Nou!!: Lictor і Anàglifs de Trajà · Veure més »
Aparitors
Aparitors (en llatí Apparitores 'servidors, ordenances') va ser el nom que donaven els romans als servidors públics dels magistrats.
Nou!!: Lictor і Aparitors · Veure més »
Bel·lí
Bel·lí (en Bellinus) o, més probablement, Bel·liè (en Bellienus) i, per tant, pertanyent a la gens Bel·liena, va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Lictor і Bel·lí · Veure més »
Carnifex
Carnifex era el botxí públic de l'antiga Roma, encarregat de l'execució dels esclaus i estrangers.
Nou!!: Lictor і Carnifex · Veure més »
Cartal (comandant)
Cartal (en llatí Carthalo, en grec antic Καρθάλων) va ser el comandant de la cavalleria cartaginesa a l'exèrcit d'Anníbal l'any 217 aC.
Nou!!: Lictor і Cartal (comandant) · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Lictor і Censor romà · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Lictor і Comicis romans · Veure més »
Cuirassat Littorio
El Littorio era el vaixell principal de la seva classe de cuirassats; va servir a la Regia Marina italiana durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Lictor і Cuirassat Littorio · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Lictor і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Decúria
Una decúria (decuria plural decuriae) era un grup de deu persones manades per un mateix cap o decurió.
Nou!!: Lictor і Decúria · Veure més »
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Nou!!: Lictor і Decemvir · Veure més »
Delmació
Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.
Nou!!: Lictor і Delmació · Veure més »
Destral
Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.
Nou!!: Lictor і Destral · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Lictor і Dret romà · Veure més »
Emblema d'Itàlia
L'emblema d'Itàlia representa la República Italiana des del 5 de maig del 1948.
Nou!!: Lictor і Emblema d'Itàlia · Veure més »
Emblema nacional de França
L'emblema nacional de la República Francesa té l'origen en la Revolució de 1789 i n'és el símbol des del 1953.
Nou!!: Lictor і Emblema nacional de França · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Lictor і Emperador romà · Veure més »
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Nou!!: Lictor і Espàrtac · Veure més »
Fàbia Major
Fàbia Major (en llatí Fabia) va ser una de les dues filles del patrici Marc Fabi Ambust.
Nou!!: Lictor і Fàbia Major · Veure més »
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Nou!!: Lictor і Feix romà · Veure més »
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Nou!!: Lictor і Gai Semproni Grac · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Lictor і Gladiador · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Lictor і Governador romà · Veure més »
Guàrdia de corps
Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.
Nou!!: Lictor і Guàrdia de corps · Veure més »
Institucions polítiques de Roma
Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.
Nou!!: Lictor і Institucions polítiques de Roma · Veure més »
Italia turrita
Escultura d'''Itàlia turrita'' amb la ''Stella'' Itàlia turrita és la personificació nacional o al·legoria d'Itàlia, la característica principal de la qual és una corona mural -d'aquí el nom en italià: turrita («amb torres»)- típica de l'heràldica italiana cívica d'origen comunal.
Nou!!: Lictor і Italia turrita · Veure més »
La clemenza di Tito
La clemenza di Tito (La clemència de Tit) és una opera seria en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791 sobre llibret en italià de Caterino Mazzolà basat en un text de Pietro Metastasio.
Nou!!: Lictor і La clemenza di Tito · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Lictor і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Lictor і Leges regiae · Veure més »
Luci Canini Gal (tribú)
Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Lictor і Luci Canini Gal (tribú) · Veure més »
Luci Licini Lucul (pretor 67 aC)
Luci Licini Lucul (Lucius Licinius Lucullus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Lictor і Luci Licini Lucul (pretor 67 aC) · Veure més »
Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)
XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.
Nou!!: Lictor і Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC) · Veure més »
Luci Virgini
Luci Virgini (Lucius Virginius) va ser un militar romà que va viure al i formava part de la gens Virgínia.
Nou!!: Lictor і Luci Virgini · Veure més »
Monument de Filopap
El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.
Nou!!: Lictor і Monument de Filopap · Veure més »
Munaci Flac
Munaci Flac (en llatí Munatius Flaccus) era un militar de l'exèrcit romà, un dels conspiradors contra Quint Cassi Longí, pretor de la Hispània Ulterior l'any 48 aC.
Nou!!: Lictor і Munaci Flac · Veure més »
Necròpoli de l'Esquilí
Santa Maria Maggiore''. En línia recta a la dreta és la ''Piazza Vittorio Emanuele II''. La frontera sud en la diagonal és la ''Via Merulana''. Al nord és l'Estació Roma Termini actualment La necròpoli de l'Esquilí és la més important necròpoli protohistòrica de Roma.
Nou!!: Lictor і Necròpoli de l'Esquilí · Veure més »
Opera Nazionale Balilla
LOpera nazionale Balilla per l'assistenza e per l'educazione fisica e morale della gioventù (més coneguda com Opera nazionale Balilla, ONB) (en català, Obra nacional Balilla per a l'assistència i l'educació física i moral dels joves) va ser una organització juvenil italiana vigent entre 1926 i 1937, any en què va ser integrada dins de la Gioventù Italiana del Littorio (GIL), secció juvenil del Partit Nacional Feixista.
Nou!!: Lictor і Opera Nazionale Balilla · Veure més »
Plaetoria de jure dicundo
La lex Plaetoria de jure dicundo va ser una antiga llei romana que establia que el pretor urbà havia de portar dos lictors davant seu, i havia d'administrar justícia del matí fins a la caiguda el sol.
Nou!!: Lictor і Plaetoria de jure dicundo · Veure més »
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Nou!!: Lictor і Pomerium · Veure més »
Pomponi (polític)
Pomponi (en llatí Pomponius) va ser un polític romà del.
Nou!!: Lictor і Pomponi (polític) · Veure més »
Prefecte de l'aigua
Prefecte de l'aigua (en llatí Praefectus aquarum) era el magistrat encarregat del manteniment i funcionament dels aqüeductes a l'antiga Roma.
Nou!!: Lictor і Prefecte de l'aigua · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Lictor і Pretor · Veure més »
Primera batalla de Càpua
La primera batalla de Càpua va ser un enfrontament entre les forces de Cartago i les de la República Romana que va tenir lloc l'any 212 aC durant la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Lictor і Primera batalla de Càpua · Veure més »
Promagistrat
Un promagistrat és una persona que actua amb l'autoritat i capacitat d'un magistrat, però sense ocupar un càrrec magisterial.
Nou!!: Lictor і Promagistrat · Veure més »
Provocatio ad populum
La provocatio ad populum era un aspecte del dret romà, que fou introduït per la Lex Valeria de provocatione del 509 aC, per rogatio del cònsol Publi Valeri Publícola que fou aplicat sobretot durant el període republicà.
Nou!!: Lictor і Provocatio ad populum · Veure més »
Publi Varini Glaber
Publi Varini Glaber (en llatí Publius Varinius Glaber) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Lictor і Publi Varini Glaber · Veure més »
Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.
Nou!!: Lictor і Quint Fabi Màxim Berrugós · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Lictor і Regne Romà · Veure més »
Salvi Trifó
Salvi Trifó (Salvius Tryphon) fou un líder i rei dels esclaus revoltats a Sicília al final del.
Nou!!: Lictor і Salvi Trifó · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Lictor і Tribú de la plebs · Veure més »
Vèl·lia Spurinna
Vèl·lia Spurinna o Velcha és una dona etrusca, originària de Tarquínia, que probablement va viure cap a finals del.
Nou!!: Lictor і Vèl·lia Spurinna · Veure més »
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Lictor і Veios · Veure més »
Venuleu (militar)
Venuleu (en llatí Venuleius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Lictor і Venuleu (militar) · Veure més »
Vetulònia
Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.
Nou!!: Lictor і Vetulònia · Veure més »
Virgínia (filla de Luci Virgini)
''La mort de Virgínia'', pintura de Romanino Virgínia (en Verginia o Virginia; ca. 465 aC-449 aC) fou una jove romana de la gens Virgínia del, protagonista d'un relat narrat per Titus Livi esdevengut tema recurrent de diversos escriptors i pintors posteriors.
Nou!!: Lictor і Virgínia (filla de Luci Virgini) · Veure més »
Voleró Publili
Voleró Publili (Volero Publilius) va ser un tribú romà.
Nou!!: Lictor і Voleró Publili · Veure més »
